Posts Tagged ‘URSS’

Eduardo del Rio va escriure al 1981 per a l’Editorial Grijalbo de Mèxic un llibre d’introducció a una de les principals figures històriques del pensament d’esquerres, Vladimir Ilich Ulianov, més conegut com Lenin. Em consta que va fer el mateix amb Gramsci, que moltes de les il·lustracions són del català Perich i també, em consta que ambdós volums estan disponibles en PDF a Emule. Més que res, em consta per que els he pogut aconseguir mitjançant aquest canal que tant irrita als ministres de cultura de torn, més preocupats en acontentar estomacs agraïts que en la divulgació de la cultura.

Es tracta d’un volum fàcil de llegir que contextualitza la biografia de Lenin i les seves principals obres. Als 25 anys ja va aconseguir ser deportat a Sibèria en tant que element subversiu perillòs pel règim tsarista, distinció que més endavant es guanyaria amb escreix. Desterrat no li va anar del tot malament i va aprofitar per millorar els seus coneixements sobre marxisme i reforçar la seva salut. L’estratègia tsarista de congelar ( literalment ) l’oposició no va tenir massa efecte sobre Lenin i aquest va mantenir una densa xarxa de correspondència, traduí llibres, treballà sense descans i va completar més de 30 obres de gran importància teòrica i política. No va perdre el temps precisament.

Per ell, la teoria marxista no era útil mentre no es pogués traduir en acció política i organització. Al desembre del 1900 va fundar el diari Iskra ( espurna ) com a instrument al servei de la divulgació ideològica revolucionària que per necessitats del moment, es realitzava a Munich i s’introduïa de contraban a Rússia. A causa de picabaralles amb Plejanov i d’un congrés que no anar com havia d’anar, l’ala bolxevic va perdre el control d’aquest diari i immediatament van crear una nova capçalera anomenada Vperiod  ( endavant ) amb l’objectiu de combatre l’ala menxevic. I per cert, la llista de diaris que crea o amb els que col·labora és llarga. El més conegut va ser Pravda ( veritat ), que va veure la llum un 6 de maig de 1912 amb un tal Stalin com a director.

A partir de 1908 i durant un nou període d’exili, va entrar de ple a l’estudi de la filosofia per tal de complementar la seva capacitat teòrica i reforçar els seus arguments de cara als debats pírrics que mantenia la intel·lectualitat de l’època.

Al 1914 comença la Primera Guerra Mundial i la fi del tsarisme ja està molt més a prop. La guerra és un desastre per a Rússia i el dia 11 de març de 1917 un regiment de cosacs a les ordres directes del Tzar metralla una manifestació d’obrers que demana aliments. Un any després, la dinastia dels Romanov s’extingeix per defunció generalitzada.

Un procés llarg i complexe que el llibre explica de manera amena porta a la revolució d’octubre, a la conquesta del Palau d’Hivern i la creació del primer govern bolxevic amb Lenin al capdavant. Després, guerra civil i lluita per la consolidació del primer estat socialista del món. El 21 de gener de 1924 Lenin mor a causa de la seva arteriosclerosi cerebral però ha aconseguit encendre una espurna que incendiarà el món durant dècades.

Com el seu títol indica, es tracta d’una obra dirigida a divulgar la figura de Lenin i com a introducció a la mateixa, es tracta d’una obra de gran vàlua. Resulta molt accessible i amena gràcies al seu estil i és absolutament recomanable i relativament fàcil d’aconseguir en format digital.

Llibre llegit: Breznev

Posted: 30 Setembre 2009 in Història, Llibres, URSS
Etiquetes: , ,

Es tracta d’un llibre editat al 1976, amb el Teló d’Acer encara intacte malgrat les clares desavinences que es produïen al bloc d’estats comunistes, amb les tensions entre la URSS i la Xina com a qüestió de total actualitat. John Dornberg, l’autor d’aquest llibre, era corresponsal de premsa estrangera a Moscú i construeix un relat que s’inicia durant l’infantesa de Breznev a Dnepropetrovsk, una ciutat de províncies d’Ucraïna, reconstrueix la seva participació com a heroi de la segona guerra mundial, la seva evolució per les estructures del PCUS i l’administració soviètica i finalitza al 1975, amb un Breznev políticament fort al capdavant de la segona potència mundial.

Malgrat que el llibre es centre en una figura històrica concreta, es reconstrueix bona part de la carrera política de Krushev i de moltes altres personalitats de la URSS. El contingut històric del llibre és potent tot i que dedica massa pàgines a la pura especulació kremlinològica. Com a exemple d’això mateix, mig capítol on l’autor especula sobre els possibles successors de Breznev on es citen un mínim de nou personatges però sense parlar en cap moment del camarada Andropov, que finalment seria el successor. D’aquesta necessitat l’autor en fa virtut i acostuma a aportar diverses seqüències possibles per explicar un sol fet, reconeixen que pel Moscú de l’època corrien molts rumors però que el que passava a l’interior del PCUS difícilment arribava als corresponsals estrangers.

La desclassificació de documents de l’antiga URSS va arribar molts anys després de 1976 i actualment existeixen diversos llibres confeccionats a partir de les actes del politburó o dels arxius de l’administració soviètica on dades tan rellevants com les que fan referència a les collites de cereals són recollides amb realisme. Per tant, el valor d’aquesta font rau més en la proximitat històrica que no pas en un rigor que difícilment es podia assolir a mitjans dels anys setanta. Aquesta proximitat no és poca cosa i per tant, el relat és interessant.

Breznev és el primer cap d’estat i secretari general del PCUS que no va participar a la revolució rusa. Mentre Walter Ulbritch, líder de la RDA, va arribar a conèixer personalment a Lenin, Breznev encara era una criatura i anava a escola. Així doncs, Breznev va ser l’arquetip d’apparatchik, un funcionari de partit que malgrat les seves mancances en el camp de la formació política, va ascendir fins a la cima del poder soviètic gràcies al seu poder a les estructures del PCUS, seva astúcia i el seu sentit pràctic.

Tant aquest llibre com altres que s’han editat, dibuixen Breznev com un personatge gris que va desfer bona part dels passos realitzats per Krushev per aconseguir reformar la URSS. En part, pot ser a causa de que va ser un personatge molt menys estrident que el seu antecessor al càrrec, en part pot ser causa de la rehabilitació parcial de Stalin. En tot cas, Breznev va seguir l’estratègia d’aconseguir un refredament de les tensions amb el bloc capitalista per tal de rebaixar les despeses militars de la URSS i aconseguir desenvolupar una indústria lleugera i de bens de consum capaç de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. La mateixa línia de treball que va marcar Krushev durant el seu mandat.

La menor estridència no rau només en que Breznev mai hagués picat la seva taula amb una sabata durant una sessió de Nacions Unides. L’apogeu de la cursa espacial soviètica, un dels capítols més brillants i plàstics de la història de la URSS, es va viure durant el mandat de Krushev. El seu successor no va donar tanta importància a aquesta cursa. Se li retreu també una manca de programa polític en relació a Krushev, cosa que pot ser més o menys discutible però no hi ha dubte que qüestions com aquestes són les que contribueixen a dibuixar al quart líder cronològic del bloc comunista com un personatge gris.

Un bon llibre!

És necessari avançar que no es tracta d’un llibre de propaganda comunista. La confecció va ser cosa d’un equip de periodistes de The New York Times, capçalera gens sospitosa de proximitat al Kremlin. Fou editat al 1968 i representa un recorregut força extens per la URSS del moment, amb entrevista inclosa a Anastas Mikoyan, possiblement un dels polítics històrics que més s’ha guanyat l’etiqueta de supervivent.

Bé, el cert és que les plomes que intervenen no són precisament objectives i posats a assenyalar elements propagandístics les simpaties cap al bloc occidental son clares i l’animadversió cap a determinats aspectes del govern soviètic també ho són tot sovint. Malgrat la subjectivitat que es respira en determinats moments, el llibre és interessant i digerible.

El llibre s’edita de forma prèvia a la coneguda com Primavera de Praga, moment estel·lar de la doctrina de la sobirania limitada o doctrina Brezhnev en que la URSS justificà la intervenció militar com a mitjà vàlid per mantenir l’ordre dins la seva esfera d’influència. Una doctrina que no és de paternitat soviètica i a partir de la qual podem llegir la intervenció dels EEUU a Vietnam o a l’Amèrica Llatina.

Es fa un recorregut que parteix del despatx d’Anastas Mikoyan i passa per universitats, centres d’investigació científica, llars d’infants, colònies industrials a Sibèria, s’endinsa en el projecte espaial soviètic i fins i tot, analitza la seva política esportiva o urbanística. En tot moment s’agraeix el registre periodístic del llibre doncs molts dels llibres que s’han editat sobre la URSS acostumen a ser força feixucs pel seu format.

Eric Hobsbawn explica la història del segle XX curt, entre l’inici de la Primera Guerra Mundial i la caiguda del bloc comunista, com la pugna entre tres sistemes ideològics: democràcia liberal, comunisme i nacionalsocialisme. A partir del 1945 el nacionalisme va quedar fora de joc i capitalisme i comunisme van iniciar ben aviat la partida d’escacs que fou la Guerra Freda. El llibre s’insereix en aquest moment històric en que ambdós blocs van competir amb tots els instruments dels que van disposar.

Publicacions més tardanes poden caure el la crítica fàcil però en tant que al 1968 la situació era d’empat tècnic, amb els EEUU a punt de sortir amb la cua entre les cames de Saigon i la URSS guanyant de carrer la cursa espaial, és divertit el respecte que malgrat la discrepància ideològica demostren els periodistes de The New York Times vers la èpica d’un estat fet a si mateix sobre alguns dels territoris més durs del planeta i superant fets traumàtics com l’arrossegament de la major part de l’esforç que va caldre emprar per vèncer als nazis, cosa que per moltes pel·lícules que editi la indústria cinematogràfica americana, no deixarà de ser cert.

Un bon llibre que es llegeix relativament ràpid i que ofereix una panoràmica interessant del país durant la primera part del cicle que va fer Brezhnev com a secretari general del PCUS i màxim dirigent de la URSS. La pega és que em sembla que el llibre és força difícil de trobar en tant que va ser editat al fa més de 40 anys.