Posts Tagged ‘Urbanisme’

Atès que el Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va acordar durant la seva sessió ordinària de maig de 2012 aprovar inicialment la proposta de Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit definit pels carrers de Santa Anna i del Remei i del Riu Sec, essent la promotora d’aquesta modificació l’empresa PRAEDIUM DESARROLLOS URBANOS SL, representada legalment per Alfonso Cirera Santasusana.

Atesa tota la documentació adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM

Atès que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la seva edició del dia 21 de juny de 2012 va donar publicitat als acords adoptats pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, iniciant d’aquesta manera un procés d’exposició pública durant tot un més a partir de l’endemà de la publicació durant el qual es poden formular al·legacions i observacions amb l’objectiu de que la corporació municipal tingui a bé considerar-les.

Atès el Decret Llei 1/2009 del 22 de desembre per a l’ordenament dels equipaments comercials, emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Atesa la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat, emesa pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Atès el Decret 344/2006 del 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, emès pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

PRIMERA

Atès segons la literalitat del Decret Llei 1/2009 per a l’ordenament dels equipaments comercials emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya estableix de manera clara que la implantació de la xarxa comercial d’una ciutat com Cerdanyola del Vallès ha d’estar sotmesa a criteris racionals d’ordenació basats en paràmetres que tinguin com a objectiu la protecció de determinades necessitats dotacionals bàsiques i fonamentades en l’interès general.

Atesa la necessitat de treballar per un model de ciutat compacta i equilibrada en la que l’ús residencial es combini de manera harmònica amb espais destinats a la producció i amb altres activitats com el comerç, garantint en tot cas que els ciutadans de manera independent al seu accés a un vehicle de motor puguin satisfer les seves necessitats a partir de serveis accessibles i que en conseqüència resulta imperatiu promoure una gestió urbana sostenible en que els sòls siguin tractats com un recurs limitat que cal gestionar de la manera més eficient possible.

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral i on s’estableix una previsió de flux de clients de 2.300 actes de compra diaris o 60.000 actes de compra mensuals o el que vindria a ser el mateix, un total de 720.000 actes de compra anuals.

Atès l’important impacte econòmic que generarà aquesta instal·lació i acceptant parcialment les dades aportades per l’esmentat estudi, valorant que un total 720.000 actes de compra anuals podrien suposar un drenatge de facturació a aquesta nova instal·lació que podria situar-se entre els 7.200.000€ si consideréssim una mitjana de 10€/acte de compra i els 28.800.00€ si consideréssim una mitjana de 40€/acte de compra.

Atesa la inexistència d’una estratègia municipal pel foment del comerç que puguem trobar raonada i suportada per cap document aprovat pel Plenari Municipal de la ciutat o que pugui ser aportat per les regidories competents en matèria de Comerç, Desenvolupament Econòmic o Finances a partir de la que extreure paràmetres objectius o criteris racionals d’ordenació a partir dels que valorar els efectes de la implantació d’una nova superfície comercial com la que es projecta construir a partir del projecte de modificació del PGM en l’àmbit descrit.

Atès que a l’expedient 114/2012/004-PGM no s’adjunta cap informe tècnic específic procedent de les àrees de Comerç, Promoció Econòmica o Finances de l’Ajuntament de Cerdanyola on es valori de cap manera l’impacte que la instal·lació generarà sobre la xarxa comercial existent avui dia a la ciutat, posant-la en risc de manera no només innecessària sinó que també temerària.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que la corporació municipal sigui capaç de sostenir, ja sigui amb una avaluació específica d’impacte econòmic o amb un pla director de comerç que pugui avalar la idoneïtat d’aquest projecte que aquest s’ajusta no només a les lleis urbanístiques vigents sinó a l’interès general de la població de Cerdanyola del Vallès i a una estratègia coherentment formulada de dinamització comercial.

SEGONA

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral on s’estableix que “l’àmbit d’actuació es troba situat a uns 800 metres al nord del Centre de Cerdanyola del Vallès” i atesa la inexactitud e irrellevància tant d’aquesta informació en tant que no pot acceptar-se ni a nivell físic ni de dinàmiques comercials d’una ciutat tan diversa i policèntrica com la nostra, com de moltes altres de les que l’esmentat document recull a les seves pàgines.

Atès que segons el Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada es determina que els mateixos han d’incloure plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis i acreditar coneixement del planejament urbanístic general i que en el cas de l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP només es citen disposicions legals, en algun cas derogades, i no pas documentació pròpia de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que estableixi la situació de la mobilitat a la ciutat o que inclogui el desenvolupament de projectes futurs com sense anar més lluny el PLA URBAN.

Atès que segons el punt 3.3 de l’article tercer del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure obligatòriament projectes de noves instal·lacions d’implantació singular, projectes de reforma d’instal·lacions existents i altres informacions que no han estat considerades en cap cas ni valorades en base a la dinàmica de desenvolupament de la ciutat.

Atès que segons l’article desè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure indicadors de gènere quantitatius i qualitatius que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta o mitjançant sistemes de transport públic i que informacions d’aquest tipus en cap cas s’han vist reflectides a l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que l’apartat B de l’article onzè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, estableix en el seu redactat la necessitat que documents d’aquesta tipologia incloguin una avaluació de la incidència de l’actuació concreta sobre les xarxes generals de transport i que aquest exercici no es troba recollit en cap cas a l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article dinovè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquest tipus de documents han d’incloure una proposta de finançament dels diferents costos generats per l’increment de mobilitat degut a l’activitat potencial a desenvolupar i les obligacions concretes que els promotors adquireixen amb les administracions de cara a costejar el seu cost i que aquesta documentació no es troba annexada com a part de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article vintiunè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, on s’estableixen els detalls al respecte de la tramitació d’aquest tipus de documents, correspondria a l’Autoritat del Transport Metropolità dictaminar al respecte de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP i que l’expedient 114/2012/004-PGM no inclou en cap cas un informe de l’esmentat organisme que segons queda establert a la llei, seria el competent de cara a pronunciar-se al respecte de la validesa o invalidesa de la proposta. En tant que això mateix queda recollit clarament al quart acord del punt que dona origen a les presents al·legacions i que l’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat recentment un Pla Director d’Infraestructures que fixa les inversions que es pretenen realitzar fins a l’any 2020 en matèria de transport i que aquest document fixa actuacions que han d’influir en la configuració de la mobilitat a la ciutat tals com la construcció d’una línia de tramvia que uneixi la Universitat Autònoma de Barcelona amb Montcada i Reixac passant de manera inexcusable per la nostra ciutat, generant una nova xarxa en cap cas prevista per l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que aquest hauria de ser un dels punts principals de qualsevol diagnosi que pretengui esdevenir vàlida en el temps i útil en la seva suposada finalitat.

Atesa la manca de contextualització o interès de bona part de les informacions que apareixen a l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que el mateix ha estat elaborat partint de documentacions genèriques però en cap cas a partir dels estudis de mobilitat dels que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha dotat durant els darrers anys amb l’objectiu de regular el trànsit de vehicles i ciutadans i que és ben evident que sense els mateixos no resulta possible en cap cas realitzar una diagnosi solvent de quin seria realment l’impacte generat per una instal·lació que per sí mateixa podria ser capaç d’atreure un mínim de 720.000 actes de compra dels quals un mínim d’un 60% es realitzarien a partir de vehicles privats de motor i que no es distribuirien de forma homogènia en el temps.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que pugui ser aportat un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que compleixi amb les disposicions legals vigents, parteixi d’un volum justificable i actualitzat d’informació i s’adapti a les necessitats de la planificació urbanística de la ciutat i no només a les necessitats concretes de l’agent privat que el promou sense posar en risc la mobilitat del sector concret i d’altres parts de la ciutat que de ben segur en sortiran afectades a causa d’una gestió negligent de les previsions de mobilitat.

Anuncis

La reconversió dels terrenys industrials de l’antiga fàbrica de l’empresa MAFINSA en un centre comercial de masses deu ser una de les millors coses que ens han passat mai des que al 1110DC es consagrà la parròquia de Sant Martí com a primer pas per assolir la mai suficientment valorada autonomia municipal de la nostra ciutat. Fins i tot, hi ha qui afirma que el propi Berenguer de Saltells hauria saltat d’alegria si li haguessin explicat que 600 anys després de la seva mort a l’exili, les terres de la seva casa pairal, tan fermament defensades per ell en contra de les maquinacions de l’Abat de Sant Cugat, acabarien acollint un esplèndid Mercadona que entre botiga, aparcaments i altres figures, sumaria gairebé 8.500m². És possible que fins i tot s’hagués replantejat assassinar l’esmentat clergue i tots dos s’haurien pogut posat d’acord per comprar una caravana que incorporés una rostisseria mòbil de pollastres per tal d’instal·lar-se els dissabtes al carrer del Remei i mirar de fer negoci plegats gràcies al trànsit de compradors.

Afortunadament, no tothom va tan enllà i la nostra vida pública encara reserva espais per a plantejaments més equilibrats i sans exercicis de moderació. L’actitud d’Alfons Escoda ( CiU ) ha estat més prudent que la d’alguns dels membres del govern i malgrat votar afirmativament al projecte, es manifesta en els termes que segueixen: “…en aquest cas estem parlant d’uns privats, en aquest cas el Banc de Sabadell, que té uns terrenys, que té unes propietats, que té uns drets i que per tant, el que fa és intentar-los desenvolupar. La funció de l’Ajuntament, aquesta sí, és d’ordenar, de resoldre situacions urbanístiques i de procurar millores públiques en allò que els privats tenen drets. Per tant, ens sembla important aquesta prèvia primera, l’Ajuntament no es dedica a promoure supermercats ni a dir si hi han de ser aquí o hi han de ser allà, la seva funció és un altra. Hi han uns drets, hi ha un planejament, hi han uns propietaris i uns emprenedors que tenen uns drets per tal de desenvolupar la seva activitat. Segona prèvia que vull fer és que el grup de CiU, abans de prendre la decisió que avui prendrem, hem volgut parlar amb el món del comerç local, hem parlat amb totes les associacions i hem parlat amb els veïns per tal de conèixer la seva opinió. Dit això, dir que per nosaltres, l’existència d’una nova marca de supermercats a la ciutat dona més diversitat al que és la ciutat i que ajuda en aquests moments a la promoció econòmica de Cerdanyola amb a creació de 60 nous llocs de treball, però també és veritat què no dinamitza el comerç local i això també cal dir-ho per que en algun moment durant aquests dies hem escoltat enmig de tot el debat que algú ha parlat que una instal·lació com aquesta dinamitza el comerç local i no, això no és cert, nosaltres creiem que això no dinamitza el comerç local, però també diem que creiem que tampoc el perjudica.” ( 00h:43m:03s al vídeo enllaçat ).

a) Però i doncs, que hi fem allà?: Alguns teníem entès que una de les funcions de la corporació municipal era precisament la d’ordenar l’activitat econòmica a la ciutat i ara resulta que no. Si això fos com ho pinta el Senyor Escoda, no hi hauria cap debat a fer, els propietaris, els futurs explotadors del negoci i els intermediaris que han caigut a sobre d’aquesta operació ja s’haurien posat d’acord entre ells sense necessitat de que els representants de la ciutadania haguéssim de donar el nostre parer. Per que per molts drets que tingui el Banc de Sabadell sobre els terrenys de MAFINSA, sense requalificació no hi ha negoci i el poder el té la corporació municipal. Definir aquests senyors com emprenedors ratlla el cinisme, per cert. Amb qui l’han emprés i de valent és amb tots els petits comerços que gràcies a la seva activitat han hagut de baixar la persiana i els senyors del banc, amb qui l’han emprés és amb totes aquelles famílies que porten anys desnonant. Per tant i tornant al tema, no li restem ferro a la qüestió, els partits que han votat afirmativament al tràmit estan possibilitant la creació d’una nova gran superfície comercial a la ciutat per molt que això els hi pugui resultar incòmode d’explicar. Han exercit les seves prerrogatives com a regidors i han possibilitat que això passi.

b) El miracle dels pans, els peixos i els treballadors del nou supermercat: La única referència que durant tot l’expedient es fa a la possible futura plantilla d’aquesta nova gran superfície apareix a la pàgina 24 de “l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada” que molt amablement s’ha inclòs a l’expedient. Aquesta referència ha estat elevada al rang de veritat absoluta i s’ha inclòs a l’argumentari dels grups polítics que van emetre el seu vot en sentit favorable. No s’aporta cap mètode de càlcul i en un futur proper, la corporació municipal no disposarà de cap mitjà per verificar quina és la plantilla real de l’explotació. Qui li vulgui atorgar credibilitat a aquestes dades, està en el seu total dret, però sumar-hi 10 treballadors no resulta en cap cas de rebut. De la mateixa manera, es celebra amb pirotècnies variades la creació d’uns llocs de treball però no s’explica de quina qualitat ni a qui van dirigits, així com tampoc s’emet un càlcul de quin és el perjudici comercial per aquells botiguers que sí són emprenedors i fins al moment han estat aguantat el xàfec estoicament. Això sense parlar de la relació que aquest tipus d’empreses de distribució estableixen amb els productors locals. O és que el camp català ha caigut tot sol?

c) És innocu pel petit comerç?: El nus argumental del senyor Escoda és que aquesta nova instal·lació no afecta positivament al comerç de la ciutat però tampoc ho fa de manera negativa. De ben segur que un càlcul exhaustiu d’entrades i sortides de facturació l’ha conduït a emetre aquest judici que per altra banda no deixa de ser sorprenent. La resta haurem de fer també 4 números per comprovar si aquest plantejament s’aproxima a la realitat. Malauradament, les úniques dades objectives a les que ens podem agafar són les que es desprenen de la memòria entregada per la tríada de privats a l’Ajuntament, molt especialment les que fa referència a la mobilitat, gruix que per altra banda és l’únic que manté un contacte real amb l’activitat econòmica que s’hi acabarà portant a terme. Tindrem la oportunitat de veure-ho amb claredat, però no és una mica casual que l’efecte sigui igual a zero?

d) Estiguem orgullosos de tenir una ciutat més diversa: Una de les argumentacions més sorprenents i que s’han anat repetint amb major freqüència és que l’arribada d’una nova marca de supermercats, implantada a base de modificar el PGM per tal d’aterrar sense problemes i amb clars avantatges competitius respecte als que ja hi eren, ens converteix en una ciutat més diversa. Sens dubte, aquesta gran fita ens connecta amb el món per conduir-nos a una nova etapa de cosmopolitisme que no té precedents en la nostra història local. Sembla que parlin de traslladar a Can Xarau el fons de la gran Biblioteca d’Alexandria o l’exposició permanent d’art mesopotàmic del Neues Museum de Berlin.

Al respecte de les grans superfícies comercials cadascú pot pensar el que cregui, només faltaria. Són una realitat de fa molts anys, un producte del seu temps i una estructura massiva de distribució que canviat la nostra societat en molts sentits. És de suposar que alguns dels efectes que han generat són positius i n’hi ha d’altres que són clarament negatius. En definitiva, un debat llarg que afecta moltes poblacions del país. Què fer quan el seu desenvolupament està tan avançat i moltes de les dinàmiques a les que han donat lloc ens semblen irreversibles? Hi ha tema per estona.

El cas és que a Cerdanyola del Vallès es vol portar a terme una operació urbanística que té a veure amb això mateix i que genera uns quants dubtes raonables, no ja sobre la bondat de les empreses que es dediquen a la distribució, que deu haver-hi una mica de tot com a tot arreu, sinó al respecte del model comercial i de desenvolupament de la ciutat.

De manera resumida, al Govern li agradaria requalificar tres parcel·les amb l’objectiu de que a les mateixes siguin possibles els usos comercials. Per ordre d’importància, la més gran seria la de l’antiga fàbrica MAFINSA i actualment té caràcter de sol industrial. La segona és una zona verda de titularitat municipal que actualment gaudeixen molts veïns del barri de Can Xarau i la tercera és una zona verda de titularitat privada. Els terrenys sumats tenen una forma triangular que ve determinada pel carrer de Santa Anna, el curs del Riu Sec i el carrer del Remei. A la foto adjunta s’identifiquen prou bé tots tres els elements.

La requalificació que es vol tirar endavant tindrà múltiples efectes directes. Sense establir jerarquies, que cadascú estableixi les que cregui, en primer lloc s’aconsegueix que el propietari de l’antiga fàbrica de baietes MAFINSA, el Banc de Sabadell, pugui fer un bon negoci amb la venda d’una tipologia de terrenys que per sort o per desgràcia a dia d’avui no tenen massa demanda. En segon lloc, una empresa que es dedica a facilitar operacions urbanístiques aconseguirà una important comissió en tant que ha estat la interlocutora de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l’objectiu d’aconseguir la requalificació. En tercer lloc, una gran cadena de distribució podria implantar un centre comercial amb 325 places d’aparcament que constaria d’un hipermercat de més de 2.500 metres quadrats i un centre comercial de 8 plantes. Déu n’hi do!

Hi ha més efectes. Malgrat que els terrenys estiguin situats sobre trama urbana consolidada, tothom sap que la seva situació és perifèrica i que de tirar-se endavant generarà un subsistema comercial que no generarà valor afegit a cap dels eixos comercials de la ciutat. Ben al contrari, les 325 places d’aparcament i el centre comercial drenaran clientela i afectaran negativament la xarxa comercial existent avui dia. El procés de desaparició del comerç ve de llarg i precisament s’ha produït a causa de l’ampliació de l’oferta a partir d’empreses de distribució contra les que no es pot competir ni en marges ni en infraestructures. Pels que no ho sàpiguen, la principal empresa del municipi és el petit comerç, que a més a més de les funcions socials que realitza, ens podem apostar el que vulguem a que és la que millor paga als seus treballadors i la que major benestar genera.

A nivell urbanístic es poden apuntar diversos efectes negatius que són ben evidents. En primer lloc, la zona forma part de l’àmbit d’actuació del Pla Urban i quan tiri endavant la reforma de la zona d’equipaments esportius de Can Xarau, el Passeig de la Riera es connectarà amb una important zona verda que relligarà el centre de la ciutat i en el seu conjunt representa una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels habitants de tota la ciutat. De veritat volem tancar la part nord d’aquest projecte amb un centre comercial de 8 plantes i un hipermercat amb 325 llocs d’aparcament que a més a més ens fa perdre metres quadrats de zona verda pública? És això el que volíem? Això per no parlar de l’absència de política municipal de sols industrials. Tindrem molts metres quadrats per comprar, però per treballar pocs i fora de la ciutat. Malament!

Precisament, a la ciutat i al barri li sobren alternatives. El problema és que tota l’operació forma part d’un “disc demanat” per una tríada de privats que han vist l’oportunitat de fer un gran negoci sempre i quan el plenari ho autoritzi amb una oportuna requalificació. Aquests tres agents són un banc, un comissionista immobiliari i una gran cadena de distribució. En definitiva, que el problema es concreta en que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès no té una estratègia de foment comercial i quan algú amb recursos econòmics es presenta al davant dels nostres representants, se li compra la moto d’una manera o altre sense saber com afectarà això a la resta del municipi. Que si el que volen és despersonalitzar la ciutat, perjudicar el seu teixit productiu i que perdi la seva ànima, aquest és el camí sense cap mena de dubtes.

L’operació que se’ns planteja és un error des de diversos punts de vista i és un símptoma de com de perduts estem. Seguim sense rumb malgrat que la ciutat podria donar molt de sí en cas que hi hagués ganes de fer les coses bé a partir d’una planificació estratègica de la que estem absolutament mancats. Només ens queda creuar els dits i esperar que la cosa no tiri endavant. Com a bona modificació urbanística, faran falta 13 regidors i ja veurem qui s’apunta per que pot quedar retratat per la posteritat.

Barcelona Regional” és una agència de la que tant formen part empreses privades com AENA o ADIF, consorcis com la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana o el propi Ajuntament de Barcelona. El Diari Ara en la seva edició del passat 13 d’octubre de 2011 publicava una entrevista a dues pàgines de Willy Müller, director de l’esmentada agència i persona molt propera a Xavier Trias ( CiU ), actual alcalde de la capital del país. Què diu Willy Müller?

Una primera lectura genera una sensació inquietant i el que s’entén a la primera és que al darrere de conceptes barrocs com, per exemple, metàpolis, HiperCatalunya, fab lab, slow cities i smart cities, per tan sols citar alguns dels mots que s’utilitzen durant l’entrevista, existeix la voluntat de cobrir de ciment tot allò que convingui per aconseguir que els municipis de les rodalies de la gran ciutat assumeixin encara més el seu paper de subsidiarietat respecte a la ciutat de Barcelona. 

El llenguatge tecnificat no és casual i cerca generar un efecte profilàctic al voltant d’un projecte polític que és compartit per les elits d’aquest país, que són les úniques que sortiran guanyant amb obres, finançament i serveis generats al voltant de projectes faraònics que a dia d’avui no ens porten enlloc. En resum, que tanta paraulota només cerca generar un efecte cortina de fum que amagui l’autèntica natura dels projectes que es pretén impulsar. Aquí hi cap tot, qui es pot negar a fer el Túnel d’Horta si aquest és una peça clau pel gran fab lab de vagi vostè a saber què? Qui pot estar en contra de la HiperCatalunya mentre aquesta etiqueta estigui buida de contingut real i només serveixi per oferir una visió opaca d’un conjunt de mesures què, dit sigui de pas, no es podran pagar en molts anys?

Cal ser justos, tampoc és cert que la òptica de “Barcelona Regional”, o com a mínim la que expressa públicament el seu director, no ens porti enlloc. En tot cas, ens porta a la manca de sensibilitat vers l’autonomia local o la capacitat de participar dels ciutadans. El camarada Willy Müller, que contra tot prejudici és argentí i no alemany, recita textualment que “cal atorgar un marge de poder al ciutadà” per acabar aclarint que “el ciutadà també n’ha de ser responsable”. Només li falta afegir que els ciutadans hem d’estar agraïts per aquest marge de poder que una institució tan democràtica i transparent com “Barcelona Regional”, encarnada en un director nomenat a dit en un espai compartit amb l’empresa privada i alguns dels principals lobbys del país, ens concedeixin un marge de poder. Mil gràcies!

Quan ens diuen que els ciutadans, a canvi de l’esmentada porció de poder, hem de ser responsables, ens estan dient que ens hi hem de posar bé i no emprenyem gaire amb minúcies que frenin el desenvolupament dels fab labs, si és que aquesta paraulota té significat al món dels mortals, o el que coi signifiqui aquesta HiperCatalunya que propugnen els nous gurús del creixement “per collons”. Quina barra!

Les preguntes brollen de cop amb alegria. Si els ciutadans hem de tenir un marge de poder, qui ostenta els altres possibles marges de poder? A nivell de percentatges, quin pes té el ciutadà i la participació? I les institucions municipals, tenen alguna cosa a dir els ajuntaments com a institucions més properes a la ciutadania i que dia a dia breguen amb problemes tan reals i diversos amb els que ens com “Barcelona Regional” no podrà empatitzar mai per pura distància?

Molts municipis porten anys i panys experimentant els efectes de la proximitat a la ciutat de Barcelona. Alguns resulten positius, però aquesta proximitat els ha convertit tot sovint en el pati del darrere on s’han abocat escombraries, viles esqueixades per les grans infraestructures o sotmeses a un creixement incontrolat que més enllà de tots els efectes socials que s’hi puguin assenyalar, també ha suposat l’endeutament efectiu de les arques municipals i la incapacitat d’oferir uns serveis bàsics amb el mínim de qualitat. Flors i violes les justes, problemes uns quants i grossos.

Qui parli de l’Àrea Metropolitana des d’una perspectiva orientada a oferir serveis a la ciutat de Barcelona està deixant de banda, com a mínim, a la meitat dels que habiten aquest territori i està posant el peu al coll als pocs espais naturals que ens queden, amenaça el bon govern local dels municipis i expressa, ras i curt, manca de sensibilitat cap a uns ciutadans que tenen tot el dret del món a expressar-se projecte per projecte, infraestructura per infraestructura. 

Retirada dels elements de publicitat institucional a la Plaça Sant Ramon

Atès que el dia 9 de juny de 2011 es va celebrar la inauguració oficial de la Plaça Sant Ramon, un cop finalitzades les obres de remodelació integral que van permetre rehabilitar-la com a espai cívic.

Atès que a hores d’ara encara resten instal·lats tres panells publicitaris de grans dimensions on es dona a conèixer la reforma i les institucions públiques que han contribuït pressupostàriament a les esmentades actuacions.

Atès que aquests elements han complert la seva funció i són a hores d’ara un factor clar de deslluïment de l’esmentat espai públic.

Preguem que es tinguin en consideració per part de l’equip de govern els punts que es descriuen tot seguit:

1.- Que es procedeixi a la retirada dels esmentats elements publicitaris a la major brevetat possible.

2.- Que les tasques de retirada es finalitzin de la millor manera possible, vetllant en tot moment per que el resultat final no produeixi cap element que pugui esdevenir perillós pels ciutadans.

Actuacions d’urgència al Carrer Penedès

Atès que els darrers episodis de pluja torrencial han causat la inundació del Carrer Penedès a causa del disseny del seu entorn, però també de la seva pròpia configuració i de l’estat de manteniment i la capacitat de les seves estructures de drenatge.

Atès que la inundació d’aquest carrer ha suposat un perill evident pels seus veïns, especialment si considerem que l’estructura elèctrica central dels edificis es troba situada a un nivell inferior al del carrer i que cada cop que es produeix un episodi de pluja torrencial és el primer que s’inunda.

Atès que el disseny de l’esmentat carrer no presenta cap element arquitectònicament rellevant, catalogat o d’imprescindible conservació.

Preguem que es tinguin en consideració per part de l’equip de govern els punts que es descriuen tot seguit:

1.- Que es procedeixi a la retirada dels bancs de formigó i la rampa existent a l’esmentat carrer. La seva configuració empitjora els efectes de qualsevol episodi de pluja torrencial dirigint el cabal d’aigua cap a les porteries i generant una situació de perill pel veïns o pels serveis d’emergència.

2.- Realitzar una inspecció de les estructures de drenatge d’aigües i determinar quines actuacions concretes és necessari portar a terme per tal de millorar la capacitat de les mateixes.

Els cicles de creixement de la ciutat han finalitzat i ja no queden excuses per justificar un model urbanístic agressiu. No ens podem permetre seguir urbanitzant a costa de degradar el nostre entorn i d’endeutar-nos per sobre dels nivells actuals.

Són molts els arguments que ens porten a creure que la ciutat ja ha crescut prou i que la prioritat pels propers anys ha de ser millorar la qualitat de vida dels ciutadans a partir d’una iniciativa urbanística que es centri en millorar el nostre casc urbà i no en fer-lo més extens. Observant l’estat dels nostres carrers i valorant la nostra xarxa d’infraestructures socials, no és gaire difícil entendre que hi ha molta feina a fer.

Durant les properes legislatures, els reptes urbanístics que hem d’afrontar es situen portes endins de la trama urbana i afecten molt més a la racionalització que al desenvolupament de noves operacions. Una feina que pot ser menys cridanera que tallar cintes, però que en tot cas és més urgent i altament necessària en vista de la mala planificació que ha imperat durant les dècades anteriors.

● Aturarem l’expansió urbanística del municipi més enllà del perímetre actual del casc urbà de la ciutat. Aquest propòsit anirà vinculat a la restauració d’espais periurbans per tal que aquests puguin donar cabuda a futurs planejaments i projectes d’equipaments al servei de la ciutat. Per bé o per mal, l’actual cicle econòmic brindarà a la ciutat oportunitats que hem de saber aprofitar.

● Avançarem cap a la integració del Riu Sec com a espai públic guanyat per la ciutat i deixarem enrere per sempre més aquelles visions que han volgut descriure aquest element com un problema i no com a l’oportunitat que és. Els espais del Riu Sec han d’esdevenir un nou centre dinamitzador de la trama urbana, oferint nous espais verds i un àrea on podran tenir llocs usos lúdics de tipologia molt àmplia. Som conscients que aquest és un objectiu de llarg recorregut i que durant la propera legislatura hem d’establir les bases, tant teòriques com pràctiques, per avançar cap aquest objectiu.

● Reclamarem una major previsió respecte a les promocions i obres que depenguin de l’Ajuntament, treballant per evitar qualsevol tipus de licitació d’urgència com la que va provocar que la passera entre el Passeig de les Acàcies i el Passeig del Pont presentés greus incompliments de la normativa vigent en quant a criteris de l’Agència Catalana de l’Aigua.

● Seguirem apostant per la compactació de la ciutat i la seva vinculació en quant a espais amb la UAB sempre i quan aquesta no comporti un perjudici per a la qualitat de vida dels veïns. És necessari acostar la universitat a la ciutat sense continuar amb la dinàmica de degradació del paisatge urbà que han practicat els darrers governs locals.

● Impulsarem la creació d’un espai web d’impuls de la qualitat de places i carrers de la ciutat mitjançant el qual els ciutadans podran reportat avaries i destrosses en la via pública per a què l’Ajuntament les pugui esmenar. És important que els ciutadans que s’impliquin en la millora dels espais públics de Cerdanyola del Vallès tinguin un retorn ràpid i satisfactori de les incidències reportades.

● Treballarem per a què l’Ajuntament elabori un Pla de Mobilitat que serveixi de punt de partida pel desplegament d’unes polítiques urbanístiques que situïn el transport públic i els mitjans nets com a prioritat.

● Prioritzarem la implementació de mesures que serveixin per millorar el servei que ofereixen els autobusos urbans i interurbans. Destaca la revisió de les rutes, la millora dels horaris, l’ampliació del número de destinacions, la millora de les prioritats semafòriques i l’increment de les zones de trànsit intensiu.

● Vetllarem pel millor manteniment dels carrers i les voreres de Bellaterra i Montflorit, sectors de la ciutat que durant els darrers anys han patit especialment l’abandonament i la desatenció de la corporació municipal.

● Aplicarem el Pla de Foment de la Bicicleta d’acord amb el projecte de Via Verda presentat i aprovat al Consell de Mobilitat de la ciutat. En aquest sentit, prioritzarem la creació d’aparcaments de bicicletes en aquells punts on són més necessaris com els nodes de transport o els mercats. És necessari que els carrils bici que tenen sentit siguin potenciats i que aquells que estan planificats malament es remodelin o siguin eliminats per evitar que existeixin infraestructures de mobilitat sense sentit.

● Aconseguirem que l’Ajuntament estudiï la possibilitat d’impulsar un servei de lloguer de bicicletes com el que existeix a molts altres municipis de Catalunya i que està oferint molt bons resultats.

● Implementarem un pla de renovació de l’arbrat urbà i reposició dels exemplars morts o malalts. Prioritzarem la implantació d’espècies que no requereixin d’un especial manteniment i que no generin externalitats negatives a la via pública.

● És important ampliar la distribució de miralls per a cotxes en aquells espais on existeix una conflictivitat comprovada. Aquestes aplicacions han de tenir un bon manteniment per garantir que compleixen amb la seva funció d’evitar accidents de trànsit i millorar la circulació a la ciutat.