Posts Tagged ‘Sindicalisme’

Ha quedat clar que el PSC-PSOE ha demostrat el seu fracàs ideològic quan s’ha negat a explicar la crisi econòmica a partir d’una postura d’esquerres. Com era de preveure, qui pagarà els plats, els sencers i els trencats, serà la gent del carrer que no s’ha estat omplint les butxaques a partir del model econòmic especulatiu que ens ha portat a l’actual situació. Lluny de fixar l’atenció sobre les entitats financeres que han generat el col·lapse, molt lluny d’encarar un debat franc sobre el model de creixement estatal, que és el que ha portat a més del 20% de la població activa a l’atur, el govern central prepara unes reformes antisocials que només faran que empitjorar els problemes condemnant als treballadors a la precarietat crònica. La crisi no la van provocar les condicions laborals i el govern guareix les fractures llençant-se del terrat avall.

L’independentisme porta molts i molts anys explicant que a nivell econòmic, ser propietat de l’Estat espanyol no és un bon negoci. Començant per l’espoli fiscal salvatge, seguint per la nul·la inversió en infraestructures, el planejament que té com a objectiu el desenvolupament amorf de la capital del regne o el robatori a ma armada que representen les autopistes de pagament. No és el mateix fer front a una crisi des d’un estat com el que podria tenir la nació catalana que des d’un com l’espanyol. No és operatiu i fixa les prioritat, per variar, a les bosses de vot fàcil que donen la majoria als dos partits hegemònics a l’Espanya espanyola.

El plantejament no és cap novetat però encara hi ha qui no l’ha volgut entendre. Joves sindicalistes, que no significa joves treballadors, cerquen sortides al fracàs absolut dels sindicats majoritaris per obra dels pactes de la transició. Ni la UGT ni CCOO estan o estaran a l’alçada de les circumstàncies a l’hora de plantar cara a les reformes antisocials del PSC-PSOE. Justificant els seus referents a la política parlamentària, acusen a Esquerra de “amagar el cap sota l’estelada” pel fet d’explicar que la millor de les mesures anti-crisi és la independència.

Bé, no han convocat una vaga general justificada per dos factors que no cal citar per ordre d’importància. Un de molt immediat és el sectarisme polític, no volen crear problemes als seus referents en el camp de la política parlamentària. Això els hi dificultaria grimpar amunt quan vingués la sequera electoral provocada per la pèssima gestió dels grans de torn. Una demostració de que la situació els ha enganxat en fora de joc.

En segon lloc, han creat estructures engolfades on una sèrie de personatges s’han acomodat als plaers del sistema. A tots els sindicats hi ha bons sindicalistes que s’impliquen en la defensa dels drets dels treballadors, però a CCOO i la UGT han triomfat els que s’han dedicat a fer jocs de mans amb la direcció dels seus partits. Han permès la privatització gradual de serveis que generaven beneficis, han fet negocis milionaris cobrant subvencions, han creat estructures pensades per a l’alliberament polític dels seus membres, treballen amb un calendari pensat per justificar els seus alliberaments enlloc de per ser un agent seriós de negociació col·lectiva.

Han fallat als treballadors i aquests els hi porten anys girant l’esquena. A l’hora de la veritat, s’han inutilitzat com a agents de canvi social en un moment on les tesis del liberalisme econòmic se’n han anat en orris. Des d’un plantejament d’esquerres, el món del sindicalisme hauria de regenerar la política un cop aquesta ha estat incapaç d’articular respostes a una crisi econòmica com la que vivim.

Però la veritat és s’han dedicat a “amagar el cap sota els alliberaments”. A no treballar gaire i a defensar la seva trinxereta. Felicitats, heu descobert tot sols que l’independentisme explica la crisi a nivell local a partir de la pèssima gestió estatal, però a vosaltres us han vist el llautó molt abans. Nosaltres ho podem explicar, i vosaltres?