Posts Tagged ‘Promoció Econòmica’

Atès que el Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va acordar durant la seva sessió ordinària de maig de 2012 aprovar inicialment la proposta de Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit definit pels carrers de Santa Anna i del Remei i del Riu Sec, essent la promotora d’aquesta modificació l’empresa PRAEDIUM DESARROLLOS URBANOS SL, representada legalment per Alfonso Cirera Santasusana.

Atesa tota la documentació adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM

Atès que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la seva edició del dia 21 de juny de 2012 va donar publicitat als acords adoptats pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, iniciant d’aquesta manera un procés d’exposició pública durant tot un més a partir de l’endemà de la publicació durant el qual es poden formular al·legacions i observacions amb l’objectiu de que la corporació municipal tingui a bé considerar-les.

Atès el Decret Llei 1/2009 del 22 de desembre per a l’ordenament dels equipaments comercials, emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Atesa la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat, emesa pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Atès el Decret 344/2006 del 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, emès pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

PRIMERA

Atès segons la literalitat del Decret Llei 1/2009 per a l’ordenament dels equipaments comercials emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya estableix de manera clara que la implantació de la xarxa comercial d’una ciutat com Cerdanyola del Vallès ha d’estar sotmesa a criteris racionals d’ordenació basats en paràmetres que tinguin com a objectiu la protecció de determinades necessitats dotacionals bàsiques i fonamentades en l’interès general.

Atesa la necessitat de treballar per un model de ciutat compacta i equilibrada en la que l’ús residencial es combini de manera harmònica amb espais destinats a la producció i amb altres activitats com el comerç, garantint en tot cas que els ciutadans de manera independent al seu accés a un vehicle de motor puguin satisfer les seves necessitats a partir de serveis accessibles i que en conseqüència resulta imperatiu promoure una gestió urbana sostenible en que els sòls siguin tractats com un recurs limitat que cal gestionar de la manera més eficient possible.

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral i on s’estableix una previsió de flux de clients de 2.300 actes de compra diaris o 60.000 actes de compra mensuals o el que vindria a ser el mateix, un total de 720.000 actes de compra anuals.

Atès l’important impacte econòmic que generarà aquesta instal·lació i acceptant parcialment les dades aportades per l’esmentat estudi, valorant que un total 720.000 actes de compra anuals podrien suposar un drenatge de facturació a aquesta nova instal·lació que podria situar-se entre els 7.200.000€ si consideréssim una mitjana de 10€/acte de compra i els 28.800.00€ si consideréssim una mitjana de 40€/acte de compra.

Atesa la inexistència d’una estratègia municipal pel foment del comerç que puguem trobar raonada i suportada per cap document aprovat pel Plenari Municipal de la ciutat o que pugui ser aportat per les regidories competents en matèria de Comerç, Desenvolupament Econòmic o Finances a partir de la que extreure paràmetres objectius o criteris racionals d’ordenació a partir dels que valorar els efectes de la implantació d’una nova superfície comercial com la que es projecta construir a partir del projecte de modificació del PGM en l’àmbit descrit.

Atès que a l’expedient 114/2012/004-PGM no s’adjunta cap informe tècnic específic procedent de les àrees de Comerç, Promoció Econòmica o Finances de l’Ajuntament de Cerdanyola on es valori de cap manera l’impacte que la instal·lació generarà sobre la xarxa comercial existent avui dia a la ciutat, posant-la en risc de manera no només innecessària sinó que també temerària.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que la corporació municipal sigui capaç de sostenir, ja sigui amb una avaluació específica d’impacte econòmic o amb un pla director de comerç que pugui avalar la idoneïtat d’aquest projecte que aquest s’ajusta no només a les lleis urbanístiques vigents sinó a l’interès general de la població de Cerdanyola del Vallès i a una estratègia coherentment formulada de dinamització comercial.

SEGONA

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral on s’estableix que “l’àmbit d’actuació es troba situat a uns 800 metres al nord del Centre de Cerdanyola del Vallès” i atesa la inexactitud e irrellevància tant d’aquesta informació en tant que no pot acceptar-se ni a nivell físic ni de dinàmiques comercials d’una ciutat tan diversa i policèntrica com la nostra, com de moltes altres de les que l’esmentat document recull a les seves pàgines.

Atès que segons el Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada es determina que els mateixos han d’incloure plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis i acreditar coneixement del planejament urbanístic general i que en el cas de l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP només es citen disposicions legals, en algun cas derogades, i no pas documentació pròpia de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que estableixi la situació de la mobilitat a la ciutat o que inclogui el desenvolupament de projectes futurs com sense anar més lluny el PLA URBAN.

Atès que segons el punt 3.3 de l’article tercer del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure obligatòriament projectes de noves instal·lacions d’implantació singular, projectes de reforma d’instal·lacions existents i altres informacions que no han estat considerades en cap cas ni valorades en base a la dinàmica de desenvolupament de la ciutat.

Atès que segons l’article desè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure indicadors de gènere quantitatius i qualitatius que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta o mitjançant sistemes de transport públic i que informacions d’aquest tipus en cap cas s’han vist reflectides a l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que l’apartat B de l’article onzè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, estableix en el seu redactat la necessitat que documents d’aquesta tipologia incloguin una avaluació de la incidència de l’actuació concreta sobre les xarxes generals de transport i que aquest exercici no es troba recollit en cap cas a l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article dinovè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquest tipus de documents han d’incloure una proposta de finançament dels diferents costos generats per l’increment de mobilitat degut a l’activitat potencial a desenvolupar i les obligacions concretes que els promotors adquireixen amb les administracions de cara a costejar el seu cost i que aquesta documentació no es troba annexada com a part de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article vintiunè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, on s’estableixen els detalls al respecte de la tramitació d’aquest tipus de documents, correspondria a l’Autoritat del Transport Metropolità dictaminar al respecte de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP i que l’expedient 114/2012/004-PGM no inclou en cap cas un informe de l’esmentat organisme que segons queda establert a la llei, seria el competent de cara a pronunciar-se al respecte de la validesa o invalidesa de la proposta. En tant que això mateix queda recollit clarament al quart acord del punt que dona origen a les presents al·legacions i que l’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat recentment un Pla Director d’Infraestructures que fixa les inversions que es pretenen realitzar fins a l’any 2020 en matèria de transport i que aquest document fixa actuacions que han d’influir en la configuració de la mobilitat a la ciutat tals com la construcció d’una línia de tramvia que uneixi la Universitat Autònoma de Barcelona amb Montcada i Reixac passant de manera inexcusable per la nostra ciutat, generant una nova xarxa en cap cas prevista per l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que aquest hauria de ser un dels punts principals de qualsevol diagnosi que pretengui esdevenir vàlida en el temps i útil en la seva suposada finalitat.

Atesa la manca de contextualització o interès de bona part de les informacions que apareixen a l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que el mateix ha estat elaborat partint de documentacions genèriques però en cap cas a partir dels estudis de mobilitat dels que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha dotat durant els darrers anys amb l’objectiu de regular el trànsit de vehicles i ciutadans i que és ben evident que sense els mateixos no resulta possible en cap cas realitzar una diagnosi solvent de quin seria realment l’impacte generat per una instal·lació que per sí mateixa podria ser capaç d’atreure un mínim de 720.000 actes de compra dels quals un mínim d’un 60% es realitzarien a partir de vehicles privats de motor i que no es distribuirien de forma homogènia en el temps.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que pugui ser aportat un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que compleixi amb les disposicions legals vigents, parteixi d’un volum justificable i actualitzat d’informació i s’adapti a les necessitats de la planificació urbanística de la ciutat i no només a les necessitats concretes de l’agent privat que el promou sense posar en risc la mobilitat del sector concret i d’altres parts de la ciutat que de ben segur en sortiran afectades a causa d’una gestió negligent de les previsions de mobilitat.

La reconversió dels terrenys industrials de l’antiga fàbrica de l’empresa MAFINSA en un centre comercial de masses deu ser una de les millors coses que ens han passat mai des que al 1110DC es consagrà la parròquia de Sant Martí com a primer pas per assolir la mai suficientment valorada autonomia municipal de la nostra ciutat. Fins i tot, hi ha qui afirma que el propi Berenguer de Saltells hauria saltat d’alegria si li haguessin explicat que 600 anys després de la seva mort a l’exili, les terres de la seva casa pairal, tan fermament defensades per ell en contra de les maquinacions de l’Abat de Sant Cugat, acabarien acollint un esplèndid Mercadona que entre botiga, aparcaments i altres figures, sumaria gairebé 8.500m². És possible que fins i tot s’hagués replantejat assassinar l’esmentat clergue i tots dos s’haurien pogut posat d’acord per comprar una caravana que incorporés una rostisseria mòbil de pollastres per tal d’instal·lar-se els dissabtes al carrer del Remei i mirar de fer negoci plegats gràcies al trànsit de compradors.

Afortunadament, no tothom va tan enllà i la nostra vida pública encara reserva espais per a plantejaments més equilibrats i sans exercicis de moderació. L’actitud d’Alfons Escoda ( CiU ) ha estat més prudent que la d’alguns dels membres del govern i malgrat votar afirmativament al projecte, es manifesta en els termes que segueixen: “…en aquest cas estem parlant d’uns privats, en aquest cas el Banc de Sabadell, que té uns terrenys, que té unes propietats, que té uns drets i que per tant, el que fa és intentar-los desenvolupar. La funció de l’Ajuntament, aquesta sí, és d’ordenar, de resoldre situacions urbanístiques i de procurar millores públiques en allò que els privats tenen drets. Per tant, ens sembla important aquesta prèvia primera, l’Ajuntament no es dedica a promoure supermercats ni a dir si hi han de ser aquí o hi han de ser allà, la seva funció és un altra. Hi han uns drets, hi ha un planejament, hi han uns propietaris i uns emprenedors que tenen uns drets per tal de desenvolupar la seva activitat. Segona prèvia que vull fer és que el grup de CiU, abans de prendre la decisió que avui prendrem, hem volgut parlar amb el món del comerç local, hem parlat amb totes les associacions i hem parlat amb els veïns per tal de conèixer la seva opinió. Dit això, dir que per nosaltres, l’existència d’una nova marca de supermercats a la ciutat dona més diversitat al que és la ciutat i que ajuda en aquests moments a la promoció econòmica de Cerdanyola amb a creació de 60 nous llocs de treball, però també és veritat què no dinamitza el comerç local i això també cal dir-ho per que en algun moment durant aquests dies hem escoltat enmig de tot el debat que algú ha parlat que una instal·lació com aquesta dinamitza el comerç local i no, això no és cert, nosaltres creiem que això no dinamitza el comerç local, però també diem que creiem que tampoc el perjudica.” ( 00h:43m:03s al vídeo enllaçat ).

a) Però i doncs, que hi fem allà?: Alguns teníem entès que una de les funcions de la corporació municipal era precisament la d’ordenar l’activitat econòmica a la ciutat i ara resulta que no. Si això fos com ho pinta el Senyor Escoda, no hi hauria cap debat a fer, els propietaris, els futurs explotadors del negoci i els intermediaris que han caigut a sobre d’aquesta operació ja s’haurien posat d’acord entre ells sense necessitat de que els representants de la ciutadania haguéssim de donar el nostre parer. Per que per molts drets que tingui el Banc de Sabadell sobre els terrenys de MAFINSA, sense requalificació no hi ha negoci i el poder el té la corporació municipal. Definir aquests senyors com emprenedors ratlla el cinisme, per cert. Amb qui l’han emprés i de valent és amb tots els petits comerços que gràcies a la seva activitat han hagut de baixar la persiana i els senyors del banc, amb qui l’han emprés és amb totes aquelles famílies que porten anys desnonant. Per tant i tornant al tema, no li restem ferro a la qüestió, els partits que han votat afirmativament al tràmit estan possibilitant la creació d’una nova gran superfície comercial a la ciutat per molt que això els hi pugui resultar incòmode d’explicar. Han exercit les seves prerrogatives com a regidors i han possibilitat que això passi.

b) El miracle dels pans, els peixos i els treballadors del nou supermercat: La única referència que durant tot l’expedient es fa a la possible futura plantilla d’aquesta nova gran superfície apareix a la pàgina 24 de “l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada” que molt amablement s’ha inclòs a l’expedient. Aquesta referència ha estat elevada al rang de veritat absoluta i s’ha inclòs a l’argumentari dels grups polítics que van emetre el seu vot en sentit favorable. No s’aporta cap mètode de càlcul i en un futur proper, la corporació municipal no disposarà de cap mitjà per verificar quina és la plantilla real de l’explotació. Qui li vulgui atorgar credibilitat a aquestes dades, està en el seu total dret, però sumar-hi 10 treballadors no resulta en cap cas de rebut. De la mateixa manera, es celebra amb pirotècnies variades la creació d’uns llocs de treball però no s’explica de quina qualitat ni a qui van dirigits, així com tampoc s’emet un càlcul de quin és el perjudici comercial per aquells botiguers que sí són emprenedors i fins al moment han estat aguantat el xàfec estoicament. Això sense parlar de la relació que aquest tipus d’empreses de distribució estableixen amb els productors locals. O és que el camp català ha caigut tot sol?

c) És innocu pel petit comerç?: El nus argumental del senyor Escoda és que aquesta nova instal·lació no afecta positivament al comerç de la ciutat però tampoc ho fa de manera negativa. De ben segur que un càlcul exhaustiu d’entrades i sortides de facturació l’ha conduït a emetre aquest judici que per altra banda no deixa de ser sorprenent. La resta haurem de fer també 4 números per comprovar si aquest plantejament s’aproxima a la realitat. Malauradament, les úniques dades objectives a les que ens podem agafar són les que es desprenen de la memòria entregada per la tríada de privats a l’Ajuntament, molt especialment les que fa referència a la mobilitat, gruix que per altra banda és l’únic que manté un contacte real amb l’activitat econòmica que s’hi acabarà portant a terme. Tindrem la oportunitat de veure-ho amb claredat, però no és una mica casual que l’efecte sigui igual a zero?

d) Estiguem orgullosos de tenir una ciutat més diversa: Una de les argumentacions més sorprenents i que s’han anat repetint amb major freqüència és que l’arribada d’una nova marca de supermercats, implantada a base de modificar el PGM per tal d’aterrar sense problemes i amb clars avantatges competitius respecte als que ja hi eren, ens converteix en una ciutat més diversa. Sens dubte, aquesta gran fita ens connecta amb el món per conduir-nos a una nova etapa de cosmopolitisme que no té precedents en la nostra història local. Sembla que parlin de traslladar a Can Xarau el fons de la gran Biblioteca d’Alexandria o l’exposició permanent d’art mesopotàmic del Neues Museum de Berlin.

Agrada que quan es diu “no” a una proposta s’ofereixin alternatives. Si aquestes alternatives són raonables, millor que millor per que guanyen força. Esquerra de Cerdanyola del Vallès es negarà a donar suport a la requalificació dels terrenys de MAFINSA amb la que es pretén crear una gran àrea comercial que drenarà facturació als comerciants de la ciutat i respon a un model urbanístic dolent i desfasat.

De coses per fer n’hi ha moltes i per arribar a algun lloc el que cal saber és en quina direcció es vol anar, així de simple. Això té múltiples afectacions però per no perdre’ns en nebuloses poc concretes, podríem recordar una proposta que Esquerra va fer durant la campanya electoral del 2011 i que no volem deixar a cap calaix per que considerem que té molt sentit que com a mínim es pugui estudiar. De fet, la gent està fins als nassos de que els partits polítics confeccionin programes electorals per acabar passant-se’ls per l’arc del triomf i amb molta raó.

La proposta en qüestió actuaria i presentaria afectacions positives sobre els àmbits de l’habitatge, la promoció econòmica, les finances municipals, l’urbanisme, les polítiques de joventut i la promoció de la ciutat. Segur que em deixo alguna cosa més, però bàsicament vindria a ser això.

Capítol 3.2 “Defensant unes infraestructures al servei de la ciutat” punt 9

Partint de la nostra proximitat a la ciutat de Barcelona, del seu atractiu com a destinació turística i de les potencialitats del nostre patrimoni local així com de l’existència de la UAB a la ciutat, apostarem per la creació d’un alberg municipal de joventut adherit a la YHIF i la XANASCAT que ens faci receptors de turisme juvenil, contribueixi a potenciar l’atractiu turístic de la ciutat i acosti joves de tot el món al nostre municipi.”

Existeixen albergs d’aquest tipus arreu del món i sense anar gaire lluny, a Catalunya n’hi ha a ciutats universitàries menys potents que la nostra com són Girona, Lleida, Manresa i Vic. Em sembla recordar que el de la ciutat de Barcelona també funciona parcialment amb aquest model, però ven pernoctacions durant tot l’any a causa de la demanda que té.

4 coses molt bàsiques que vam tenir en compte quan vam parlar per primer cop d’això:

  • Un problema a resoldre: El parc de pisos de lloguer de la ciutat està en pitjor estat que la mitjana dels parcs de les ciutats més properes. A banda, els seus preus es troben inflats i això passa per que existeix una demanda de pisos d’estudiants que els propietaris satisfan sense necessitat de tenir aquests habitatges en bones condicions. Això ens afecta als joves de la ciutat que volem emancipar-nos per que, com ja s’ha dit, el mercat està inflat i el producte acostuma a estar en unes condicions força millorables. I tot això sense parlar de com estem desaprofitant la nostra condició de ciutat universitària.

  • Una sol·lució a estudiar: Manera d’intervenir positivament: sobre la demanda a partir de crear una oferta pública de qualitat que permeti que amb igual o menys recursos els estudiants que cada any venen a Cerdanyola del Vallès puguin entrar en una residència municipal que, si es fan les coses mitjanament bé, tindria garantida la seva ocupació durant tot el curs universitari. L’efecte és positiu pels joves que venen de fora i pels que ja estem aquí, per que el mercat baixaria els seus preus i els propietaris haurien de fer reformes i per tant, els productes arribarien als consumidors en millors condicions.

  • Alguns efectes molt positius: Aquest equipament tindria diverses bondats, però la primera seria contribuir a la dinamització econòmica d’alguna part de la ciutat. Això afectaria especialment a aquells barris que no formen part del centre i que tampoc presenten característiques de zona residencial. És ben evident que, sense necessitat de cap martingala, situant entre 300 i 600 nous veïns en un barri, aquest agafaria una certa embranzida. Beneficiaris, hostaleria i comerç del barri, que si saben aprofitar la oportunitat guanyaran molta vida. Per què no a Can Xarau? Per què no intentant aprofitar terrenys que ara són d’ús industrial i on es vol impulsar un gran centre comercial?

  • Econòmicament rendible i generador d’ocupació: Durant el curs el tenim ple i cal entendre que el balanç d’aquests mesos és positiu econòmicament. Què fem a l’estiu? Ja està inventant també, molts joves europeus viatgem utilitzant els albergs del que abans era la YHIF. Es caracteritzen per tenir un preu competitiu i en general una bona qualitat. Molts d’ells són residències d’estudiants i sense anar més lluny, els albergs de Girona, Manresa i Vic venen places tot l’any. La nostra ciutat té l’avantatge competitiu de les seves comunicacions amb Barcelona i una proximitat imbatible pels que serien els rivals del sector. I això sense parlar de les colònies de la Generalitat que cada estiu omplen totalment els albergs de Catalunya, programa al que l’equipament es podria adherir. Pràcticament podríem posar la ma al foc que la ocupació durant aquests mesos seria pràcticament del 100%. Per lògica, el model de gestió podria ser mixt per que cal una inversió que l’Ajuntament ara no podria fer, però la majoria del sector públic hauria de garantir-se i els beneficis repercutirien sobre la resta de les finances de la corporació.

No és l’objectiu d’aquest escrit entrar en detalls de com es podria desenvolupar el projecte, però existeixen molts camins per fer-lo possible i l’únic que cal és posar-se a treballar amb ganes de que les coses surtin bé. Sense invertir en res i malbaratant el sol de la ciutat no sortirem d’aquesta i menys amb la que ens caurà a sobre quan fracassi la gran martingala del Centre Direccional. Temps al temps, que si això no dobla el deute municipal, el triplicarà.

El que calen són idees i un model de ciutat, per que molt parlar, però a la hora de la veritat ens ve un banquer acompanyat d’un comissionista i un propietari d’hipermercats i li llencem la catifa vermella. Sense mirar cap programa electoral, sense un dictamen de la regidoria de comerç, sense cap estudi d’impacte i es vol fer creure a la ciutadania que això és una molt bona idea. Primer punt: la idea no és d’ells, és d’uns senyors que es volen guanyar uns calerons a costa de la seva inoperància. Segon punt: la idea de fer un centre comercial als terrenys de MAFINSA és dolenta i no és creïble que algú consideri que la millor manera de tancar per la banda nord el Passeig de la Riera i el Pla Urban en general sigui construint un hipermercat amb 325 places d’aparcament sumades a un bloc de 8 plantes que tots sabem que acabaria ple de franquícies que farien competència deslleial al petit comerç. Tercer punt: tornar a llegir el primer punt. 

Algunes fonts per qui vulgui investigar:

Al respecte de les grans superfícies comercials cadascú pot pensar el que cregui, només faltaria. Són una realitat de fa molts anys, un producte del seu temps i una estructura massiva de distribució que canviat la nostra societat en molts sentits. És de suposar que alguns dels efectes que han generat són positius i n’hi ha d’altres que són clarament negatius. En definitiva, un debat llarg que afecta moltes poblacions del país. Què fer quan el seu desenvolupament està tan avançat i moltes de les dinàmiques a les que han donat lloc ens semblen irreversibles? Hi ha tema per estona.

El cas és que a Cerdanyola del Vallès es vol portar a terme una operació urbanística que té a veure amb això mateix i que genera uns quants dubtes raonables, no ja sobre la bondat de les empreses que es dediquen a la distribució, que deu haver-hi una mica de tot com a tot arreu, sinó al respecte del model comercial i de desenvolupament de la ciutat.

De manera resumida, al Govern li agradaria requalificar tres parcel·les amb l’objectiu de que a les mateixes siguin possibles els usos comercials. Per ordre d’importància, la més gran seria la de l’antiga fàbrica MAFINSA i actualment té caràcter de sol industrial. La segona és una zona verda de titularitat municipal que actualment gaudeixen molts veïns del barri de Can Xarau i la tercera és una zona verda de titularitat privada. Els terrenys sumats tenen una forma triangular que ve determinada pel carrer de Santa Anna, el curs del Riu Sec i el carrer del Remei. A la foto adjunta s’identifiquen prou bé tots tres els elements.

La requalificació que es vol tirar endavant tindrà múltiples efectes directes. Sense establir jerarquies, que cadascú estableixi les que cregui, en primer lloc s’aconsegueix que el propietari de l’antiga fàbrica de baietes MAFINSA, el Banc de Sabadell, pugui fer un bon negoci amb la venda d’una tipologia de terrenys que per sort o per desgràcia a dia d’avui no tenen massa demanda. En segon lloc, una empresa que es dedica a facilitar operacions urbanístiques aconseguirà una important comissió en tant que ha estat la interlocutora de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l’objectiu d’aconseguir la requalificació. En tercer lloc, una gran cadena de distribució podria implantar un centre comercial amb 325 places d’aparcament que constaria d’un hipermercat de més de 2.500 metres quadrats i un centre comercial de 8 plantes. Déu n’hi do!

Hi ha més efectes. Malgrat que els terrenys estiguin situats sobre trama urbana consolidada, tothom sap que la seva situació és perifèrica i que de tirar-se endavant generarà un subsistema comercial que no generarà valor afegit a cap dels eixos comercials de la ciutat. Ben al contrari, les 325 places d’aparcament i el centre comercial drenaran clientela i afectaran negativament la xarxa comercial existent avui dia. El procés de desaparició del comerç ve de llarg i precisament s’ha produït a causa de l’ampliació de l’oferta a partir d’empreses de distribució contra les que no es pot competir ni en marges ni en infraestructures. Pels que no ho sàpiguen, la principal empresa del municipi és el petit comerç, que a més a més de les funcions socials que realitza, ens podem apostar el que vulguem a que és la que millor paga als seus treballadors i la que major benestar genera.

A nivell urbanístic es poden apuntar diversos efectes negatius que són ben evidents. En primer lloc, la zona forma part de l’àmbit d’actuació del Pla Urban i quan tiri endavant la reforma de la zona d’equipaments esportius de Can Xarau, el Passeig de la Riera es connectarà amb una important zona verda que relligarà el centre de la ciutat i en el seu conjunt representa una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels habitants de tota la ciutat. De veritat volem tancar la part nord d’aquest projecte amb un centre comercial de 8 plantes i un hipermercat amb 325 llocs d’aparcament que a més a més ens fa perdre metres quadrats de zona verda pública? És això el que volíem? Això per no parlar de l’absència de política municipal de sols industrials. Tindrem molts metres quadrats per comprar, però per treballar pocs i fora de la ciutat. Malament!

Precisament, a la ciutat i al barri li sobren alternatives. El problema és que tota l’operació forma part d’un “disc demanat” per una tríada de privats que han vist l’oportunitat de fer un gran negoci sempre i quan el plenari ho autoritzi amb una oportuna requalificació. Aquests tres agents són un banc, un comissionista immobiliari i una gran cadena de distribució. En definitiva, que el problema es concreta en que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès no té una estratègia de foment comercial i quan algú amb recursos econòmics es presenta al davant dels nostres representants, se li compra la moto d’una manera o altre sense saber com afectarà això a la resta del municipi. Que si el que volen és despersonalitzar la ciutat, perjudicar el seu teixit productiu i que perdi la seva ànima, aquest és el camí sense cap mena de dubtes.

L’operació que se’ns planteja és un error des de diversos punts de vista i és un símptoma de com de perduts estem. Seguim sense rumb malgrat que la ciutat podria donar molt de sí en cas que hi hagués ganes de fer les coses bé a partir d’una planificació estratègica de la que estem absolutament mancats. Només ens queda creuar els dits i esperar que la cosa no tiri endavant. Com a bona modificació urbanística, faran falta 13 regidors i ja veurem qui s’apunta per que pot quedar retratat per la posteritat.

A l’endemà de les eleccions municipals de maig de 2011 ja es podia saber que la governabilitat de Cerdanyola del Vallès seria una qüestió complicada i que caldria afrontar-la amb habilitat. També es sabia que el consistori havia passat d’estar format per quatre grups a una nova configuració de sis i que això, havia portat pluralitat i noves idees a un consistori massa uniforme. Som a febrer de 2012 i han passat aproximadament set mesos sense que la força més votada hagi estat capaç de teixir aliances sòlides amb cap partit dels que tenen presència al plenari municipal.

El PSC ha estat incapaç de dotar-se de companys de viatge per que no sap on anar i el més lògic és que ningú estigui disposat a pujar-se a un vaixell que va a la deriva i el que és pitjor, que s’ha acomodat a aquesta situació. Recentment ha estat Esquerra qui ha explicat públicament que renuncia a formar un govern que no estigui disposat a marcar un rumb per a la ciutat. Els principals raonaments que ens han portat a manifestar aquest posicionament són els que segueixen:

1.- Per fel el mateix de sempre, que ho facin els mateixos de sempre. La situació de la ciutat és greu i ve determinada per la inseguretat financera, la dificultat per garantir serveis als ciutadans i la necessitat de canviar un model de ciutat que ha estat el que ens ha portat on som. El trànsit especulació-ingressos-deute- especulació ha quedat trencat per la situació global del país, ha empitjorat la nostra qualitat de vida, ha trinxat el nostre entorn i ens aboca a engreixar el deute municipal. Posar-li un ciri a Sant Iscle i esperar amb els dits creuats a que torni la bonança de la totxana és d’una esterilitat desesperant i no ens portarà a que la ciutat millori. Cal canviar de plans i pel que es veu, ningú en té gaires ganes.

2.- Hi ha tres partits que sumen 16 regidors al consistori municipal i que d’una manera o altra han participat en que el model de ciutat actual quedi fixat. Són partits de tradició democràtica que en diferents etapes han governat la ciutat des de les primeres eleccions municipals que van tenir lloc després del reciclatge del franquisme. El més natural és que s’entenguin entre ells per que els seus programes no difereixen en allò que és essencial, la manera com creuen que cal gestionar la ciutat. Si per “ser responsables” des d’Esquerra hem de jurar la bandera de l’especulació immobiliària, és ben evident que no ho farem.

3.- Amb els temps que corren cal apostar per polítiques nítidament d’esquerres. Si algú vol que Esquerra voti unes ordenances fiscals, cal que s’esforci en recaptar més d’aquells que més tenen i no gravar amb el mateix tipus les taxes de construcció d’una piscina que d’una banyera. Amb el nombre de famílies de la ciutat que estan garantint-se la manutenció a partir de la solidaritat de les entitats socials que reparteixen menjar a domicili, no es pot esperar que els partits d’esquerres tolerin increments lineals de l’IBI, per exemple. Cal exigir valentia a l’hora de recaptar encara que això suposi descontentament o que no s’apliqui les mateixes bonificacions sobre la taxa de recollida d’escombraries d’una gran superfície que sobre un petit comerç de Bonasort. Per aquí, Esquerra de Cerdanyola del Vallès tampoc hi passarà, si no som capaços d’aplicar un model de recaptació d’esquerres ara, és que hi ha uns partits que ja no representen el que diuen representar i que han de fer-s’ho amb aquells que els hi permeten aprovar pressupostos i ordenances.

4.- Cal passar de les inversions pamfletàries a una estratègia seriosa de finançament i despesa. L’Ajuntament ha de gastar, però ho ha de fer bé i no jutjar a priori que el nivell intel·lectual dels ciutadans és baix. Podem recordar com la recta final del mandat 1999-2003 va veure aparèixer als nostres carrers tot de rotondes, carrils bici sense origen ni destinació i places d’aparcament allà on mai hi havia hagut demanda. Per quan un pla realista per a la reducció dels consums de corporació municipal? Per quan projectes que generin ocupació de qualitat on l’Ajuntament s’hi pugui posar al capdavant? Els serveis es segueixen externalitzant per norma i per pura mandra, encara que hagin de costar més. Segueixen esperant amb candeletes que arribin els taurons de les finances amb feixos de bitllets que salvin la papereta d’aquest mandat i això no passarà. Per fer front a la crisi econòmica cal un full de ruta seriós i dir-li la veritat als ciutadans.

5.- És necessari aplicar el sentit comú sempre. La declaració dels terrenys de Can Planas com a espais contaminats ha estat finalment impulsada des de l’Ajuntament. Però no ens enganyem ni fem trampes al solitari, l’acord plenari es va prendre a empentes i rodolons. A més a més, el que ningú va dir és que la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència de fer efectiva la declaració, no té cap interès en perjudicar les inversions que ha realitzat a la Plana del Castell. I el Govern té interès en fer pressió sobre el Conseller Recoder per que aquest actuï en benefici de la qualitat ambiental de la zona i la bona salut dels cerdanyolencs? És massa esperar, manen els diners dels bancs que van comprar terrenys a la zona per beneficiar-se d’una operació especulativa que al ritme que anem se’n anirà en orris agradi o no agradi.

Al debat que es va realitzar en el procés d’aprovació del pressupost municipal del 2012, el regidor de finances va explicar com en la marató de la confecció dels pressupostos, alguns partits es van acabar despenjant de la cursa. Té raó, hi ha partits que no estaven disposats a creuar la línia de meta de la maneta del PP i amb un pressupost sota el braç confeccionat sense criteris polítics que vagin més enllà del “qui dia passa, any empeny”. Responsabilitat és assenyalar que el rei va despullat i que per molt que s’esforcin en fer veure que tot està bé, la ciutat ha de fer front a uns anys que seran crucials i que ens poden enfonsar definitivament. Responsabilitat és lluitar pel benestar i la salut dels ciutadans, no fer la viu-viu amb la restauració d’un gran abocador tòxic. Ha passat el temps de les excuses de mal pagador i conforme avancin els mesos, anirà quedant al descobert que o ens dotem de polítiques valentes o estarem al davant d’un mandat perdut que acabarà amb el PP entrant per la porta gran al Govern municipal al 2015. Responsabilitat no és regalar-li el govern a la dreta demagoga a la que li és igual vuit que vuitanta i que si algun dia ens governa ensorrarà definitivament la ciutat com ja ha fet al País Valencià o a Madrid.

Que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions. 

Una de les principals qüestions a clarificar de cara a la votació dels números pel 2012 és la del model de recaptació. Sembla ser que existeix un cert consens al respecte d’aplicar conceptes de tarificació social. Ara bé, del que podem estar segurs és que cadascú entén aquest concepte d’una manera diferent i també, de que a hores d’ara no existeixen propostes tècniques que facilitin aprofundir en la qüestió. Per tant, ens trobem davant un escenari que també resta per desbloquejar i que és dels més delicats.

Vagi per endavant que els criteris de tarificació social a aplicar haurien de variar en funció de cada concepte. No és el mateix aplicar factors de correcció sobre l’IBI, la Taxa d’Escombraries o el preu públic de l’Escola Municipal de Música i per tant, no resultarien justes les mesures que anessin en la direcció de crear un sistema unificat de trams. A la necessitat de treballar la tarificació social s’uneix també el requeriment d’articular un model operatiu, que incorpori les bonificacions, ajustat a la legalitat vigent i que limiti al màxim les possibilitats de frau.

Un cop decidit el model de recaptació serà necessari posar xifres a tot plegat. Tot és tot, des de les previsions al respecte dels Recursos Humans fins a les inversions a les que cal fer front per que la corporació municipal millori la seva estructura de despesa. Algunes de les principals qüestions que caldrà abordar seran les que segueixen:

  • Confecció en “base zero” real: Hi ha molts recursos a l’hora de gestionar un pressupost. Molts més si aquest és de milions d’euros i contempla centenars de partides, algunes d’elles realment difícils de desxifrar. Es pot fer un pressupost de balanç equilibrat sabent que l’execució serà de números vermells i també, es pot fer el mateix reservant partides de resguard que permetin tancar l’exercici amb superàvit. Si es garanteixen els serveis i es realitzen les inversions adients, ha de ser possible aspirar a confeccionar un pressupost amb “base zero” real, que presenti un retorn econòmic que es tradueixi en l’aprimament de l’estructura de despesa. Quan es mouen unes xifres importants, el zero mai és absolut o exacte, de fet, ascendeix a la categoria d’impossible, però és possible intentar filar prim i no fer trampes comptables.

  • Impuls de projectes amb retorn econòmic: Una administració no té com a finalitat la generació de superàvits. No es condueix de la mateixa manera que una empresa privada pel simple fet que els seus objectius tenen un marc global que inclou la redistribució de recursos i la prestació de serveis que han de tenir un retorn social. El cas és que per aconseguir que el nostre Ajuntament pugui prestar els serveis que la ciutadania li demanda i als que s’han compromès els polítics, és imprescindible sanejar les finances municipals. Cal aspirar a no dilapidar recursos de tots en el pagament d’interessos bancaris que són herència de la mala gestió. El volum del deute de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès fa impossible que durant el present mandat es pugui eixugar un volum raonable del mateix, però cal establir les bases que facin possible que durant els propers quatre anys costi menys mantenir l’estructura municipal i que siguem capaços de tirar endavant iniciatives que suposin la creació de nous ingressos.

  • Racionalització de la despesa: No tot el que gasta una administració està ben gastat. Estirar més el braç que la màniga ha estat el patró hegemònic mentre la festa de l’especulació immobiliària passava pels seus moments més salvatges i encara estem arrossegant projectes que gràcies a la crisi econòmica resulten del tot extemporanis. De la mateixa manera, en plena revolució de les TIC, amb una oferta de mercat en quant a serveis informàtics i en vista del nivell de desenvolupament que ha aconseguit el software de programari lliure, és inconcebible que estiguem gastant tants recursos econòmics en concepte de manteniment informàtic i pagament de llicències. Són només dos exemples sobre els que es pot actuar per racionalitzar la despesa sense perjudicar els serveis bàsics dels ciutadans, però en trobaríem molts més i la nostra obligació és treballar per fer aquestes situacions visibles.

  • Politització de les transferències corrents: Les partides que corresponen al capítol IV són aquelles que fan referència a la participació de la corporació municipal en projectes del tercer sector o en el sosteniment d’altres ens que no mantenen amb l’Ajuntament una relació de proveïdors. Aquest paquet per a l’exercici 2011 ha representat una despesa per sobre dels 4 milions d’euros i fa referència a situacions molt diverses. No es pot aplicar el mateix ajustament percentual o absolut a una entitat d’assistència social bàsica que a una beca per assistència a centres educatius privats, que també les hi ha. Cal que es treni bé la relació amb tots els agents que intervenen en aquest capítol i saber establir prioritats que responguin a un programa. Els ajustaments simètrics no són el més just quan la situació del carrer és qualsevol cosa menys simètrica.

El cercle estarà més o menys tancat quan es disposi d’una aproximació fiable al cost de tots els contractes que donen forma al capítol segon. S’ha dit molt que existeix marge per l’ajustament sobre contractes substancials com el de la recollida d’escombraries, però el cert és que si els ajustaments no s’han fet anteriorment és per que aquest suposat marge no és ni de bon tros el que ens volen fer creure. Ara bé, per intentar-ho no es perd res.

Mantenir els serveis de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès passa també per donar estabilitat al primer capítol, el que fa referència als sous, un dels camps que majors potencialitats presenta sempre pels que volen fer crítica fàcil. El que seria força insòlit és que ningú digués en veu alta quins treballadors es vol fer fora i per quin motiu. Pot existir marge per a l’ajustament sense prendre mesures dràstiques, però el cert és que el marge entre perjudicar els serveis i no fer-ho és molt prim.

És bastant evident que el pressupost municipal de Cerdanyola del Vallès no es podrà portar a votació fins ben entrat el mes de gener, molt possiblement serà la sessió ordinària del plenari la que ho faci. Ben mirat, si es considera la inseguretat que genera no tenir notícies fiables respecte al finançament municipal que establirà la Generalitat de Catalunya i l’aportació als municipis per part de l’Estat, és possible que endarrerir la confecció definitiva dels números pel 2012 sigui el més assenyat que es pot fer. Per fer una bona previsió cal eliminar al màxim la incertesa i fins que les suposicions no es tradueixin en fets, és recomanable la calma.

Hi ha raons per pensar que la situació de bloqueig institucional que es va viure al ple extraordinari d’ordenances no es reproduirà en el debat de pressupostos i que alguns hauran pres nota de la lliçó. D’un Ajuntament que recapti per sota del que és necessari per oferir els seus serveis, d’una institució bloquejada econòmicament i sense recursos per donar un bon servei als ciutadans, en treu rèdit polític i electoral una minoria molt assenyalada. El que demanen els ciutadans majoritàriament és que la gent que fa política sigui capaç de proposar bones mesures i que es gestioni amb els peus a terra, sent conscients del moment que vivim. Es tracta d’un debat molt polític que no es troba exempt de l’exigència tècnica que comporta que els recursos municipals no es generen del no res i que els serveis, tots ells, sempre tenen un cost malgrat que en alguns casos s’apliqui la memòria selectiva.

La situació és preocupant i no s’han d’obviar els elements que la configuren. Abusar sense més del tòpic de la crisi econòmica no es bo, cansa als ciutadans que l’han avorrit. Cal aprofundir en la descripció dels elements que és necessari valorar detingudament quan es vol entrar a debatre l’arquitectura que han de tenir uns pressupostos municipals pel que sembla que pot ser econòmicament el pitjor any en dècades.

  • Inseguretat respecte els ingressos provinents d’altres administracions: Es va veure clar amb les subvencions de la Generalitat de Catalunya a les escoles bressol i a l’Escola Municipal de Música. El Govern català retalla com li convé i també ho pot fer aplicant fórmules retroactives. De la mateixa manera, el Govern de Madrid pot rebaixar la seva aportació als municipis durant els propers mesos. Com valorar la incidència real que sobre la ciutat pot tenir aquest fet? Esperant a que l’amenaça prengui una mica més de forma.

  • Inseguretat respecte els ingressos propis: Malgrat que es poden valorar amb una major exactitud, ningú pot posar la ma al foc per tancar una xifra. Les Ordenances, Taxes i Preus Públics recauen sobre uns ciutadans i un teixit econòmic que durant aquest exercici seguiran patint els efectes de la crisi econòmica. La recaptació derivada del sector de la construcció tendirà a ser nul·la un cop mes i tampoc es pot preveure que s’introdueixin criteris de justícia al model de finançament local. L’Estat va abocar als ajuntaments a l’especulació immobiliària i un cop la festa s’ha acabat, és molt possible que no es proposin alternatives i que les corporacions municipals quedin abandonades a la seva sort. Deixar de banda el dogma de la totxana és un exercici mental que molts no estan disposats a realitzar.

  • Qüestions d’urgència social: Si la Generalitat de Catalunya no desbloqueja la concessió del PIRMI i al carrer es segueix vivint la situació actual, a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès li tocarà fer front, amb els seus minvats recursos, a situacions familiars que voregen perillosament l’exclusió social. Les xifres que mou la corporació local no permeten desenvolupar grans polítiques d’assistència, però el que ha de quedar clar és que no es podrà restar de braços creuats mentre molts ciutadans tinguin amenaçades les seves més elementals condicions de vida. Al nostre municipi no aconseguiran implantar la lògica sociópata que s’ha apoderat d’altres administracions. Com valorar-ho? Hi ha feina per fer.

  • Suport al teixit econòmic local: La capacitat de despesa dels ciutadans s’ha vist molt reduïda i les lleis que afecten a comerç i hostaleria no han estat pensades en favor del model de proximitat. S’ha dit que la UAB és la primera “empresa” de la ciutat i això és fals. Qui major ocupació genera a Cerdanyola del Vallès són els comerciants i els hostalers que a més a més, aporten recursos a la corporació municipal amb els tributs que paguen. Vetllar per la bona salut del teixit econòmic de la ciutat passa per tenir cura del model de comerç i hostaleria de proximitat. Pel 2012 s’aprovarà una bonificació del 50% de la Taxa d’Escombraries per aquest sector i això s’ha de fer per que aquest impost entra en vigència en un moment excepcional. No s’aplica fins al moment a causa de la mala gestió de governs anteriors i el cost en tant que manca d’ingressos pel 2012 es valora en aproximadament 500.000€. Si computem el que s’ha deixat d’ingressar en exercicis anteriors, quan la resta del país ja aplicava aquest concepte, sabrem el motiu pel qual, entre d’altres moltes altres coses, tenim tan poc enllumenat nadalenc.

Estem massa acostumats a la política low cost i a que ens diguin per sistema el que volem escoltar. N’hi ha que fan d’aquesta perversió un instrument molt sofisticat i quan no governen, recepten aprimament per aconseguir que l’administració no funcioni i els vots perduts retornin al seu cistell. Quan governen, les coses canvien i de quina manera! Davant la situació actual, no és de rebut i molt menys des de les files de l’esquerra, apostar per recaptar menys. És el moment d’aplicar una pressió fiscal més justa i de prendre mesures de redistribució dels recursos aplicant una òptica social. Cal cercar propostes que tinguin en compte les diferències socials i el patrimoni dels ciutadans per acomodar les mesures als objectius.

Els grups sempre han de participar en la confecció dels números com si estiguessin governant. Quan es parla de pressupostos i ordenances es fa front a un debat seriós i a Cerdanyola del Vallès ens hem acostumat a banalitzar-lo per sistema. Després venen els discursos catastròfics respecte als informes de tresoreria o sobre l’estructura de personal, però quan s’ha de demostrar solidesa és a l’hora de fer propostes constructives i posar en valor el programa de les formacions. Presentar propostes incompletes, per inclassificables i no concordants amb els serveis que s’estan oferint, la recerca del titular fàcil amb mesures de congelació que no inclouen els serveis que cal tancar per quadrar el balanç, és una pràctica irresponsable i un insult a la intel·ligència dels ciutadans de Cerdanyola del Vallès.

De manera independent al que s’acabi portant a votació i del que acabin votant els diferents grups, hi haurà gent que haurà fet els deures i uns altres que hauran passat el tràmit sense pena ni glòria però que plantegen la votació des d’una òptica interessada. Mínim esforç a canvi de màxim rendiment. El temps dirà com ho valoren els ciutadans.