Posts Tagged ‘Mobilitat’

Atès que el Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va acordar durant la seva sessió ordinària de maig de 2012 aprovar inicialment la proposta de Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit definit pels carrers de Santa Anna i del Remei i del Riu Sec, essent la promotora d’aquesta modificació l’empresa PRAEDIUM DESARROLLOS URBANOS SL, representada legalment per Alfonso Cirera Santasusana.

Atesa tota la documentació adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM

Atès que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la seva edició del dia 21 de juny de 2012 va donar publicitat als acords adoptats pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, iniciant d’aquesta manera un procés d’exposició pública durant tot un més a partir de l’endemà de la publicació durant el qual es poden formular al·legacions i observacions amb l’objectiu de que la corporació municipal tingui a bé considerar-les.

Atès el Decret Llei 1/2009 del 22 de desembre per a l’ordenament dels equipaments comercials, emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Atesa la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat, emesa pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Atès el Decret 344/2006 del 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, emès pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

PRIMERA

Atès segons la literalitat del Decret Llei 1/2009 per a l’ordenament dels equipaments comercials emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya estableix de manera clara que la implantació de la xarxa comercial d’una ciutat com Cerdanyola del Vallès ha d’estar sotmesa a criteris racionals d’ordenació basats en paràmetres que tinguin com a objectiu la protecció de determinades necessitats dotacionals bàsiques i fonamentades en l’interès general.

Atesa la necessitat de treballar per un model de ciutat compacta i equilibrada en la que l’ús residencial es combini de manera harmònica amb espais destinats a la producció i amb altres activitats com el comerç, garantint en tot cas que els ciutadans de manera independent al seu accés a un vehicle de motor puguin satisfer les seves necessitats a partir de serveis accessibles i que en conseqüència resulta imperatiu promoure una gestió urbana sostenible en que els sòls siguin tractats com un recurs limitat que cal gestionar de la manera més eficient possible.

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral i on s’estableix una previsió de flux de clients de 2.300 actes de compra diaris o 60.000 actes de compra mensuals o el que vindria a ser el mateix, un total de 720.000 actes de compra anuals.

Atès l’important impacte econòmic que generarà aquesta instal·lació i acceptant parcialment les dades aportades per l’esmentat estudi, valorant que un total 720.000 actes de compra anuals podrien suposar un drenatge de facturació a aquesta nova instal·lació que podria situar-se entre els 7.200.000€ si consideréssim una mitjana de 10€/acte de compra i els 28.800.00€ si consideréssim una mitjana de 40€/acte de compra.

Atesa la inexistència d’una estratègia municipal pel foment del comerç que puguem trobar raonada i suportada per cap document aprovat pel Plenari Municipal de la ciutat o que pugui ser aportat per les regidories competents en matèria de Comerç, Desenvolupament Econòmic o Finances a partir de la que extreure paràmetres objectius o criteris racionals d’ordenació a partir dels que valorar els efectes de la implantació d’una nova superfície comercial com la que es projecta construir a partir del projecte de modificació del PGM en l’àmbit descrit.

Atès que a l’expedient 114/2012/004-PGM no s’adjunta cap informe tècnic específic procedent de les àrees de Comerç, Promoció Econòmica o Finances de l’Ajuntament de Cerdanyola on es valori de cap manera l’impacte que la instal·lació generarà sobre la xarxa comercial existent avui dia a la ciutat, posant-la en risc de manera no només innecessària sinó que també temerària.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que la corporació municipal sigui capaç de sostenir, ja sigui amb una avaluació específica d’impacte econòmic o amb un pla director de comerç que pugui avalar la idoneïtat d’aquest projecte que aquest s’ajusta no només a les lleis urbanístiques vigents sinó a l’interès general de la població de Cerdanyola del Vallès i a una estratègia coherentment formulada de dinamització comercial.

SEGONA

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral on s’estableix que “l’àmbit d’actuació es troba situat a uns 800 metres al nord del Centre de Cerdanyola del Vallès” i atesa la inexactitud e irrellevància tant d’aquesta informació en tant que no pot acceptar-se ni a nivell físic ni de dinàmiques comercials d’una ciutat tan diversa i policèntrica com la nostra, com de moltes altres de les que l’esmentat document recull a les seves pàgines.

Atès que segons el Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada es determina que els mateixos han d’incloure plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis i acreditar coneixement del planejament urbanístic general i que en el cas de l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP només es citen disposicions legals, en algun cas derogades, i no pas documentació pròpia de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que estableixi la situació de la mobilitat a la ciutat o que inclogui el desenvolupament de projectes futurs com sense anar més lluny el PLA URBAN.

Atès que segons el punt 3.3 de l’article tercer del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure obligatòriament projectes de noves instal·lacions d’implantació singular, projectes de reforma d’instal·lacions existents i altres informacions que no han estat considerades en cap cas ni valorades en base a la dinàmica de desenvolupament de la ciutat.

Atès que segons l’article desè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure indicadors de gènere quantitatius i qualitatius que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta o mitjançant sistemes de transport públic i que informacions d’aquest tipus en cap cas s’han vist reflectides a l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que l’apartat B de l’article onzè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, estableix en el seu redactat la necessitat que documents d’aquesta tipologia incloguin una avaluació de la incidència de l’actuació concreta sobre les xarxes generals de transport i que aquest exercici no es troba recollit en cap cas a l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article dinovè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquest tipus de documents han d’incloure una proposta de finançament dels diferents costos generats per l’increment de mobilitat degut a l’activitat potencial a desenvolupar i les obligacions concretes que els promotors adquireixen amb les administracions de cara a costejar el seu cost i que aquesta documentació no es troba annexada com a part de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article vintiunè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, on s’estableixen els detalls al respecte de la tramitació d’aquest tipus de documents, correspondria a l’Autoritat del Transport Metropolità dictaminar al respecte de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP i que l’expedient 114/2012/004-PGM no inclou en cap cas un informe de l’esmentat organisme que segons queda establert a la llei, seria el competent de cara a pronunciar-se al respecte de la validesa o invalidesa de la proposta. En tant que això mateix queda recollit clarament al quart acord del punt que dona origen a les presents al·legacions i que l’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat recentment un Pla Director d’Infraestructures que fixa les inversions que es pretenen realitzar fins a l’any 2020 en matèria de transport i que aquest document fixa actuacions que han d’influir en la configuració de la mobilitat a la ciutat tals com la construcció d’una línia de tramvia que uneixi la Universitat Autònoma de Barcelona amb Montcada i Reixac passant de manera inexcusable per la nostra ciutat, generant una nova xarxa en cap cas prevista per l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que aquest hauria de ser un dels punts principals de qualsevol diagnosi que pretengui esdevenir vàlida en el temps i útil en la seva suposada finalitat.

Atesa la manca de contextualització o interès de bona part de les informacions que apareixen a l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que el mateix ha estat elaborat partint de documentacions genèriques però en cap cas a partir dels estudis de mobilitat dels que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha dotat durant els darrers anys amb l’objectiu de regular el trànsit de vehicles i ciutadans i que és ben evident que sense els mateixos no resulta possible en cap cas realitzar una diagnosi solvent de quin seria realment l’impacte generat per una instal·lació que per sí mateixa podria ser capaç d’atreure un mínim de 720.000 actes de compra dels quals un mínim d’un 60% es realitzarien a partir de vehicles privats de motor i que no es distribuirien de forma homogènia en el temps.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que pugui ser aportat un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que compleixi amb les disposicions legals vigents, parteixi d’un volum justificable i actualitzat d’informació i s’adapti a les necessitats de la planificació urbanística de la ciutat i no només a les necessitats concretes de l’agent privat que el promou sense posar en risc la mobilitat del sector concret i d’altres parts de la ciutat que de ben segur en sortiran afectades a causa d’una gestió negligent de les previsions de mobilitat.

És ben evident que la nostra situació geogràfica ens ha fet beneficiaris, però també víctimes de les grans infraestructures que donen servei a la ciutat de Barcelona i al corredor de comunicacions que uneix bona part de l’Estat espanyol amb Europa. Autopistes, vies fèrries, línies d’alta tensió i carreteres de tot tipus conflueixen sobre un territori al qual no li queda gaire cosa per oferir.

Encara conservem una relació raonable entre espais verds i urbanitzats, a aquestes alçades encara tenim molt a defensar ja que la nostra ciutat encara es distingeix de molts altres municipis de l’àrea metropolitana per oferir un bon nivell de qualitat de vida que en bona part es deu al nostre entorn.

● Ens oposarem decididament al Túnel d’Horta en les seves diferents variants amb l’objectiu que no disminueixi la qualitat de vida dels ciutadans, es mantingui la qualitat ambiental de la serralada i no s’afegeixi més pressió urbanística a l’entorn forestal.

● Apostarem per la integració dels mitjans públics de transport de la ciutat a la primera zona tarifària aconseguint que el cost dels títols de transport entre Cerdanyola del Vallès i Barcelona o parades intermèdies siguin expedits al cost mínim. Tanmateix, apostarem per la recuperació dels autobusos gratuïts entre la ciutat i la UAB aconseguint que el cost d’aquest servei sigui assumit conjuntament entre diverses institucions del país, el centre i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

● Demanarem millores en la xarxa de parades d’autobús interurbà que incloguin la instal·lació de mitjans telemàtics que millorin el nivell d’informació als usuaris i que aquesta millora es pugui rendibilitzar a partir de la cessió d’espais publicitaris a les noves parades als quals els comerços de la ciutat tinguin un accés preferent com a anunciants.

● Facilitarem la implantació del tramvia del Vallès a partir del projecte de la Plataforma pel Transport Públic (PTP). Tanmateix, defensarem que la seva gestió sigui de titularitat exclusivament pública en tant que es tracta d’un servei rendible amb un retorn de les inversions a mig termini.

● És necessari apostar per la millora dels accessos a l’estació de RENFE i per alliberar un major nombre de places d’aparcament útils al seu voltant. Amb l’objectiu d’incentivar la utilització d’aquest mitjà de transport caldrà racionalitzar els espais de Zona Blava existents actualment al tram final del Passeig del Pont. Estudiarem també la possibilitat d’alliberar durant els matins més places d’aparcament properes a l’estació per tal d’incrementar la capacitat de dissuasió del tren com a mitjà de transport públic amb valor afegit per connectar la nostra ciutat amb el seu entorn.

● Ens oposarem a la via Interpolar en el seu pas per Bellaterra. No valorem que aquesta infraestructura sigui necessària per la ciutat i significarà un empitjorament clar de la qualitat de vida dels ciutadans d’aquesta part de la ciutat.

● Apostarem per obrir pels passatgers la línia Granollers – Martorell. Aquest traçat ja disposa de la majoria d’infraestructures necessàries per donar aquest servei i millorarà la connexió perifèrica de la ciutat sense necessitat de malmetre espais d’interès natural o d’usos agrícoles. Aquesta línia tindrà pas per l’estació de RENFE de la UAB i aconseguirà que aquesta deixi d’estar al servei exclusiu de la universitat i estigui al servei de tota la ciutat.

● Racionalitzarem les rutes de transport públic tenint en consideració la demanda real dels ciutadans i aconseguint que es doni servei molts més sectors de Cerdanyola del Vallès.

● Partint de la nostra proximitat a la ciutat de Barcelona, del seu atractiu com a destinació turística i de les potencialitats del nostre patrimoni local així com de l’existència de la UAB a la ciutat, apostarem per la creació d’un alberg municipal de joventut adherit a la YHIF i la XANASCAT que ens faci receptors de turisme juvenil, contribueixi a potenciar l’atractiu turístic de la ciutat i acosti joves de tot el món al nostre municipi.

● Impulsarem la creació d’un àrea de pernocta per autocaravanes connectada amb el transport públic per tal d’aprofitar el potencial turístic de la ciutat de Barcelona i aconseguir que aquest reverteixi sobre la ciutat. Cerdanyola del Vallès, per les seves connexions, presenta un important volum de trànsit d’aquest tipus de vehicles i és capaç de capitalitzar-lo en el seu benefici.

Els cicles de creixement de la ciutat han finalitzat i ja no queden excuses per justificar un model urbanístic agressiu. No ens podem permetre seguir urbanitzant a costa de degradar el nostre entorn i d’endeutar-nos per sobre dels nivells actuals.

Són molts els arguments que ens porten a creure que la ciutat ja ha crescut prou i que la prioritat pels propers anys ha de ser millorar la qualitat de vida dels ciutadans a partir d’una iniciativa urbanística que es centri en millorar el nostre casc urbà i no en fer-lo més extens. Observant l’estat dels nostres carrers i valorant la nostra xarxa d’infraestructures socials, no és gaire difícil entendre que hi ha molta feina a fer.

Durant les properes legislatures, els reptes urbanístics que hem d’afrontar es situen portes endins de la trama urbana i afecten molt més a la racionalització que al desenvolupament de noves operacions. Una feina que pot ser menys cridanera que tallar cintes, però que en tot cas és més urgent i altament necessària en vista de la mala planificació que ha imperat durant les dècades anteriors.

● Aturarem l’expansió urbanística del municipi més enllà del perímetre actual del casc urbà de la ciutat. Aquest propòsit anirà vinculat a la restauració d’espais periurbans per tal que aquests puguin donar cabuda a futurs planejaments i projectes d’equipaments al servei de la ciutat. Per bé o per mal, l’actual cicle econòmic brindarà a la ciutat oportunitats que hem de saber aprofitar.

● Avançarem cap a la integració del Riu Sec com a espai públic guanyat per la ciutat i deixarem enrere per sempre més aquelles visions que han volgut descriure aquest element com un problema i no com a l’oportunitat que és. Els espais del Riu Sec han d’esdevenir un nou centre dinamitzador de la trama urbana, oferint nous espais verds i un àrea on podran tenir llocs usos lúdics de tipologia molt àmplia. Som conscients que aquest és un objectiu de llarg recorregut i que durant la propera legislatura hem d’establir les bases, tant teòriques com pràctiques, per avançar cap aquest objectiu.

● Reclamarem una major previsió respecte a les promocions i obres que depenguin de l’Ajuntament, treballant per evitar qualsevol tipus de licitació d’urgència com la que va provocar que la passera entre el Passeig de les Acàcies i el Passeig del Pont presentés greus incompliments de la normativa vigent en quant a criteris de l’Agència Catalana de l’Aigua.

● Seguirem apostant per la compactació de la ciutat i la seva vinculació en quant a espais amb la UAB sempre i quan aquesta no comporti un perjudici per a la qualitat de vida dels veïns. És necessari acostar la universitat a la ciutat sense continuar amb la dinàmica de degradació del paisatge urbà que han practicat els darrers governs locals.

● Impulsarem la creació d’un espai web d’impuls de la qualitat de places i carrers de la ciutat mitjançant el qual els ciutadans podran reportat avaries i destrosses en la via pública per a què l’Ajuntament les pugui esmenar. És important que els ciutadans que s’impliquin en la millora dels espais públics de Cerdanyola del Vallès tinguin un retorn ràpid i satisfactori de les incidències reportades.

● Treballarem per a què l’Ajuntament elabori un Pla de Mobilitat que serveixi de punt de partida pel desplegament d’unes polítiques urbanístiques que situïn el transport públic i els mitjans nets com a prioritat.

● Prioritzarem la implementació de mesures que serveixin per millorar el servei que ofereixen els autobusos urbans i interurbans. Destaca la revisió de les rutes, la millora dels horaris, l’ampliació del número de destinacions, la millora de les prioritats semafòriques i l’increment de les zones de trànsit intensiu.

● Vetllarem pel millor manteniment dels carrers i les voreres de Bellaterra i Montflorit, sectors de la ciutat que durant els darrers anys han patit especialment l’abandonament i la desatenció de la corporació municipal.

● Aplicarem el Pla de Foment de la Bicicleta d’acord amb el projecte de Via Verda presentat i aprovat al Consell de Mobilitat de la ciutat. En aquest sentit, prioritzarem la creació d’aparcaments de bicicletes en aquells punts on són més necessaris com els nodes de transport o els mercats. És necessari que els carrils bici que tenen sentit siguin potenciats i que aquells que estan planificats malament es remodelin o siguin eliminats per evitar que existeixin infraestructures de mobilitat sense sentit.

● Aconseguirem que l’Ajuntament estudiï la possibilitat d’impulsar un servei de lloguer de bicicletes com el que existeix a molts altres municipis de Catalunya i que està oferint molt bons resultats.

● Implementarem un pla de renovació de l’arbrat urbà i reposició dels exemplars morts o malalts. Prioritzarem la implantació d’espècies que no requereixin d’un especial manteniment i que no generin externalitats negatives a la via pública.

● És important ampliar la distribució de miralls per a cotxes en aquells espais on existeix una conflictivitat comprovada. Aquestes aplicacions han de tenir un bon manteniment per garantir que compleixen amb la seva funció d’evitar accidents de trànsit i millorar la circulació a la ciutat.