Posts Tagged ‘Medi Ambient’

El darrer llibre del que s’ha donat definitivament a conèixer quedant tercer al procés de primàries del PSF que ell mateix va defensar amb ungles i dents, només té una extensió de 78 pàgines comptant prefaci, pròleg i epíleg. Una edició impresa amb caràcters grans amb l’objectiu innegable de que els continguts siguin almenys tan digestius com els del ja cèlebre “Indigneu-vos!” de Stéphane Hessel. És de suposar que Arnaud Montebourg es va inspirar en el mateix format.

Es podria haver dit que l’autor d’aquest llibre és una espècie estranya o en perill d’extinció dins el PSF. Ara bé, els seus excel·lents resultats obtinguts al procés de tria del candidat socialdemòcrata a enfrontar-se a Nicolas Sarkozy, amb un 17% del suport dels militants i simpatitzants del partit, va convertir-se en l’arbitre entre François Hollande i la molt orgànica Martine Aubry. Una posició rellevant que li va permetre assenyalar al guanyador del procés i posicionar-se com un dels homes forts d’un eventual govern d’esquerres a França. No és poca cosa.

Montebourg porta més d’una dècada a l’Assemblea Nacional defensant conceptes com la realització d’un nou procés constitutiu que porti a la formació de la VIª República Francesa. Si d’una cosa no el podran acusar és d’haver-se acomodat al seu escó, renovat invariablement des de l’any 1997. Amb una bibliografia llarga al seu darrere i una gran capacitat per portar a la llum pública nous conceptes, el seu darrer llibre constitueix una alenada d’aire fresc per a les esquerres europees. Com a renovador del discurs socialdemòcrata, tocat de mort pels efectes de la crisi econòmica i per la seva manca de programa després de la dissolució del camp socialista, Arnaud Montebourg li passa la ma per la cara al cosmètic i tocat d’un euroreaccionarisme dogmàtic Daniel Cohn-Bendit. Concretament, el deixa enrere en el camp de les esquerres i el supera en discursos que no li son naturals al PSF com, sense anar més lluny, la defensa del Medi Ambient en aspectes tan concrets com la lluita contra el canvi climàtic global.

Com ell mateix explica, el discurs del proteccionisme comercial no és extremista ni pretén semblar-ho a ulls de ningú. Allò que és realment radical és la defensa d’un sistema econòmic que elimina llocs de treball de qualitat a l’hemisferi nord per esclavitzar ma d’obra barata en quantitats ingents a l’hemisferi sud del planeta. Seguir sostenint aquesta injustícia, pel benefici de molts pocs i a expenses de tota la resta, sí resulta un comportament fanàtic i a hores d’ara del tot irreflexiu. La dictadura del lliure mercat ha entrat en fallida ideològica però també pràctica. Cal dir-ho alt i clar.

La gran veritat d’aquest assaig rau en que els pobles europeus no només no podem competir amb els treballadors esclavitzats a la Xina o la Índia, sinó que a més a més no ho hem de fer sota cap concepte. El model actual, que serà hegemònic fins que els ciutadans decideixin a les urnes que ho deixa de ser, ha empobrit als europeus i amenaça amb destruir la nostra manera de viure en societat.

Feia falta que algú com Arnaud Montebourg parlés clar i expliqués de forma inequívoca que els europeus estem pagant la globalització amb sang, suor i llàgrimes. Però no som ni els únics ni els més afectats, la situació que la globalització ha generat sobre els ciutadans i el Medi Ambient dels països emergents, resulta encara més preocupant i emana precisament de la màniga ampla de la que han disposat les grans corporacions mundials amb seu social a Europa i els EEUU.

L’autor no ens està convocant a prendre el Palau d’Hivern, però ens parla des d’una posició nítidament d’esquerres tot formulant una proposta de reforma que es concreta en mesures que no per ser raonables, tampoc deixen de ser revolucionàries. L’autor ens convoca a recuperar la democràcia en el seu sentit més ampli, recuperant la preeminència de la política per sobre dels dictats del mercat i la especulació financera. Qüestió que després del cop d’estat financer a Grècia és de plena actualitat arreu del món.

El millor és deixar que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions a partir de la lectura del seu programa de canvis, però en cas que el PSF aconsegueixi apartar Nicolas Sarkozy del poder a França, existeix la possibilitat de que aquest país comenci un cop de timó cap a l’esquerra que podria arrossegar la socialdemocràcia europea cap a unes posicions molt més lògiques que les actuals.

Aquest llibre és un “brot verd” en tota regla plantat a un camp que porta dècades erm de propostes coherents en la defensa de la democràcia i la justícia social real, no la dels xecs nadó per tothom. Tant el PSOE com el Labour Party o el SPD haurien d’anar prenent nota i deixar de mirar en primer lloc la seva cartera i després la realitat social dels seus estats. El llibre conté una picada d’ullet a Die Linke que constitueix un sonor calbot a la molt decadent socialdemocràcia alemanya. Seguir cercant aspectes positius a l’individualisme o als valors del lliure mercat pot ser un exercici entretingut per a molts falsos ideòlegs de l’esquerra, però en cap cas ajuda a caminar per la línia correcta que hauria de ser la de lluitar per un sistema que generi el màxim benestar sobre el màxim d’individus i a partir d’estructures polítiques coherents, una cosa que la Unió Europea està a anys llum de ser.

Voteu la desglobalització!” va aparèixer traduït al castellà en una edició del setembre de 2011 i encara hauria de ser fàcil de localitzar a moltes llibreries. Resulta molt recomanable i fàcil de llegir. Amb una mica de sort, serà el primer toc de corneta en la necessària càrrega contra la gauche caviar que ha campat per Europa, amb el suport explícit dels grans poders econòmics, des de la caiguda del Mur de Berlín.

Barcelona Regional” és una agència de la que tant formen part empreses privades com AENA o ADIF, consorcis com la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana o el propi Ajuntament de Barcelona. El Diari Ara en la seva edició del passat 13 d’octubre de 2011 publicava una entrevista a dues pàgines de Willy Müller, director de l’esmentada agència i persona molt propera a Xavier Trias ( CiU ), actual alcalde de la capital del país. Què diu Willy Müller?

Una primera lectura genera una sensació inquietant i el que s’entén a la primera és que al darrere de conceptes barrocs com, per exemple, metàpolis, HiperCatalunya, fab lab, slow cities i smart cities, per tan sols citar alguns dels mots que s’utilitzen durant l’entrevista, existeix la voluntat de cobrir de ciment tot allò que convingui per aconseguir que els municipis de les rodalies de la gran ciutat assumeixin encara més el seu paper de subsidiarietat respecte a la ciutat de Barcelona. 

El llenguatge tecnificat no és casual i cerca generar un efecte profilàctic al voltant d’un projecte polític que és compartit per les elits d’aquest país, que són les úniques que sortiran guanyant amb obres, finançament i serveis generats al voltant de projectes faraònics que a dia d’avui no ens porten enlloc. En resum, que tanta paraulota només cerca generar un efecte cortina de fum que amagui l’autèntica natura dels projectes que es pretén impulsar. Aquí hi cap tot, qui es pot negar a fer el Túnel d’Horta si aquest és una peça clau pel gran fab lab de vagi vostè a saber què? Qui pot estar en contra de la HiperCatalunya mentre aquesta etiqueta estigui buida de contingut real i només serveixi per oferir una visió opaca d’un conjunt de mesures què, dit sigui de pas, no es podran pagar en molts anys?

Cal ser justos, tampoc és cert que la òptica de “Barcelona Regional”, o com a mínim la que expressa públicament el seu director, no ens porti enlloc. En tot cas, ens porta a la manca de sensibilitat vers l’autonomia local o la capacitat de participar dels ciutadans. El camarada Willy Müller, que contra tot prejudici és argentí i no alemany, recita textualment que “cal atorgar un marge de poder al ciutadà” per acabar aclarint que “el ciutadà també n’ha de ser responsable”. Només li falta afegir que els ciutadans hem d’estar agraïts per aquest marge de poder que una institució tan democràtica i transparent com “Barcelona Regional”, encarnada en un director nomenat a dit en un espai compartit amb l’empresa privada i alguns dels principals lobbys del país, ens concedeixin un marge de poder. Mil gràcies!

Quan ens diuen que els ciutadans, a canvi de l’esmentada porció de poder, hem de ser responsables, ens estan dient que ens hi hem de posar bé i no emprenyem gaire amb minúcies que frenin el desenvolupament dels fab labs, si és que aquesta paraulota té significat al món dels mortals, o el que coi signifiqui aquesta HiperCatalunya que propugnen els nous gurús del creixement “per collons”. Quina barra!

Les preguntes brollen de cop amb alegria. Si els ciutadans hem de tenir un marge de poder, qui ostenta els altres possibles marges de poder? A nivell de percentatges, quin pes té el ciutadà i la participació? I les institucions municipals, tenen alguna cosa a dir els ajuntaments com a institucions més properes a la ciutadania i que dia a dia breguen amb problemes tan reals i diversos amb els que ens com “Barcelona Regional” no podrà empatitzar mai per pura distància?

Molts municipis porten anys i panys experimentant els efectes de la proximitat a la ciutat de Barcelona. Alguns resulten positius, però aquesta proximitat els ha convertit tot sovint en el pati del darrere on s’han abocat escombraries, viles esqueixades per les grans infraestructures o sotmeses a un creixement incontrolat que més enllà de tots els efectes socials que s’hi puguin assenyalar, també ha suposat l’endeutament efectiu de les arques municipals i la incapacitat d’oferir uns serveis bàsics amb el mínim de qualitat. Flors i violes les justes, problemes uns quants i grossos.

Qui parli de l’Àrea Metropolitana des d’una perspectiva orientada a oferir serveis a la ciutat de Barcelona està deixant de banda, com a mínim, a la meitat dels que habiten aquest territori i està posant el peu al coll als pocs espais naturals que ens queden, amenaça el bon govern local dels municipis i expressa, ras i curt, manca de sensibilitat cap a uns ciutadans que tenen tot el dret del món a expressar-se projecte per projecte, infraestructura per infraestructura. 

Atesa la displicència del Consorci del Parc de Collserola a l’hora de vetllar per la bona conservació i el correcte ús dels espais sobre els que té cedida la seva gestió, permetent i mantenint en secret les activitats del “Batallón de Cazadores de Montaña Barcelona IV/62”.

Atès que Cerdanyola del Vallès és municipi signatari de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a les Ciutats i que la presència de tropes armades al nostre terme municipal contravé l’esperit d’aquest document i el seu articulat concret.

Atès que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha acordat en repetides ocasions recolzar iniciatives afavoridors de la cultura de la pau i en defensa dels drets humans, manifestant-se quan ha calgut en contra de la intervenció de l’Exèrcit Espanyol en contra de la població civil d’altres països com Iraq o Afganistan.

Atès l’historial de l’Exèrcit Espanyol com a institució colpista i repressora de les llibertats socials i nacionals dels pobles que formen part de l’estat, arribant aquesta quan ha cregut necessari fer-ho a organitzar diversos intents de cop d’estat contra la democràcia, el darrer fa poc més de vint anys.

Atès que no és desitjable que la presència a la ciutat de tropes armades sigui un fet normalitzat o habitual en un espai que res té a veure amb el que hauria de ser un espai propici per a les activitats d’una unitat militar de muntanya.

Atès que és indesitjable que l’Exèrcit Espanyol practiqui al nostre terme municipal tàctiques que en qualsevol moment es poden posar en pràctica en contra de la integritat física de civils d’altres països.

Atès que Collserola és i ha de ser un espai natural on els ciutadans hi puguin realitzar en pau i tranquil·litat activitats d’oci i contacte amb la natura.

Atès que les activitats militars en res poden contribuir a una millor conservació i recuperació dels diversos espais que conformen el Parc Natural de Collserola.

Per tots els motius exposats, el Plenari de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès acorda donar impuls als següents:

ACORDS

PRIMER.- Comunicar per escrit al Ministeri de Defensa de l’Estat espanyol la part expositiva de la present moció i exigir, amb tota la legitimitat que han conferit democràticament les gents de Cerdanyola del Vallès al seu consistori, que ni el ““Batallón de Cazadores de Montaña Barcelona IV/62” ni cap altra unitat de l’Exèrcit espanyol facin ús del terme municipal de la ciutat per portar a terme les seves activitats.

SEGON.- Traslladar per escrit al Consorci del Parc de Collserola la desaprovació per part de l’Ajuntament i dels ciutadans de Cerdanyola del Vallès de tot tipus de pràctica militar que tingui com a marc els terrenys del Parc Natural de Collserola, instant a l’esmentat organisme a impedir-les o dificultar-les mitjançant la no concessió dels permisos corresponents.

TERCER.- Comunicar els acords i la part expositiva d’aquesta moció als alcaldes de la ciutat de Barcelona, El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès, municipis membres del Consorci del Parc de Collserola.

QUART.- Donar instruccions a la Policia Municipal per d’ara en endavant, quan l’Exèrcit Espanyol comuniqui a aquest cos la seva intenció de realitzar qualsevol tipus d’exercici al terme municipal, li sigui comunicat a l’interlocutor quin és el posicionament de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès respecte a aquest tipus d’activitats.

CINQUÈ.- Articular un protocol d’actuació entre la Policia Municipal i els responsables de comunicació de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per que d’ara en endavant, si es segueixen realitzant aquest tipus de pràctiques negatives al terme municipal, es comuniquin en cada ocasió als partits polítics de la ciutat i als mitjans de comunicació independents acreditats al municipi.

Atès que, l’empresa ADIF ha procedit sense comunicació prèvia a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, a la instal·lació d’una antena de telefonia interna a terrenys privats.

Atès que aquest tipus d’instal·lacions han de implementar-se prèvia comunicació fefaent a la corporació municipal amb jurisdicció sobre el terme municipal on es procedeixi la instal·lació.

Atesa la manca de deferència mostrada per ADIF cap a la institució de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Atesa l’evidència que ADIF ha incorregut en un incompliment legal al respecte de les seves obligacions envers la corporació municipal de Cerdanyola del Vallès.

Atès el prec formulat pel Grup Municipal d’Esquerra a la Comissió Informativa d’Urbanisme i Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Preguem que es tingui en consideració per part de l’equip de govern els punts que es descriuen tot seguit:

1.- Que els serveis pertinents considerin la possibilitat de tramitar una sanció administrativa a ADIF per la instal·lació sense comunicació prèvia d’una antena de comunicacions privades als seus terrenys.

2.- Que en un futur, el Govern Municipal actuï d’ofici en contra d’infraccions d’aquestes característiques i de forma independent a qui sigui l’infractor.

La revolució de les telecomunicacions està generant un nou model econòmic que no té els seus fonaments clavats en la producció de mercaderies físiques, orbita al voltant del coneixement.

Cal tancar quan abans millor les fractures digitals i facilitar la ràpida incorporació dels infants a la cultura digital. Les tecnologies de la informació constitueixen un entorn dinàmic per definició i és important treballar per a què la nostra ciutat presenti un bon nivell sobre aquest camp.

És necessari que Cerdanyola del Vallès s’adapti a aquestes infraestructures, doni un bon servei als ciutadans i les empreses. Cal que demostrem tot el que els darrers anys s’ha estat dient, que som capaços d’entrar a l’era digital en una posició avantatjosa.

● Becarem la contractació de serveis de connexió a la xarxa a aquelles famílies amb fills que tinguin uns ingressos anuals baixos, prioritzant famílies nombroses o en risc d’exclusió social.

● Exigirem als operadors del mercat de telecomunicacions que ofereixin un bon servei a tots els barris de la ciutat. A dia d’avui hi ha detectades deficiències en el servei a molts punts de la ciutat i ja és hora que la corporació municipal exerceixi d’interlocutora davant les grans empreses del sector.

● Impulsarem la millora de les xarxes de la ciutat, donant suport a les ini-ciatives d’ampliació de la fibra òptica i fent especial incís en la necessitat queaquestes connexions arribin als polígons industrials de la ciutat.

● Millorarem la qualitat dels espais WiFi existents a dia d’avui i els ampliarem creant una xarxa d’espais on es provingui connexió gratuïta. Treballarem per que aquests serveis arribin durant aquesta legislatura a la Plaça Sant Ramon i als mercats de Fontetes i Serraperera.

● Donarem suport als projectes autogestionats que tendeixin a la creació d’una xarxa de banda ampla a la ciutat facilitant equipaments municipals per a què exerceixin de nodes de comunicació.

Serem una societat viable i generadora de benestar si som capaços de respondre adequadament a les inquietuds dels nostres ciutadans. En el pla econòmic és necessari que apostem per la innovació com a espai on els catalans podem posicionar-nos internacionalment de manera solvent. Cerdanyola del Vallès té un paper important en aquest procés al disposar d’una sèrie d’infraestructures estratègiques que ens permetran afrontar el futur amb garanties.

En aquest sentit és completament necessari que siguem conscients de fins a quin punt els mercats són volàtils i poden presentar alteracions que cal preveure i treballar amb vista a evitar que la ciutat es dirigeixi per complet a activitats que poden ser víctimes propícies per a les crisis cícliques del model econòmic predominant a dia d’avui. És per això que cal que l’Ajuntament adopti polítiques actives de promoció econòmica i tingui capacitat d’influència sobre el teixit empresarial de la ciutat.

És obligació del nostre ajuntament treballar per la recuperació econòmica. Per complir amb aquest objectiu estratègic serà necessari que intervinguem per donar suport a iniciatives que estiguin ben encarades, parteixin d’una bona diagnosi del moment econòmic i redundin en la generació de recursos econòmics que serveixin per millorar l’estat de les arques municipals i que finalment, produeixin efectes positius sobre el total de la població. No podem perdre de vista mai que les polítiques de promoció econòmica no són una finalitat en sí mateixes, són un objectiu al servei de l’interès general dels veïns de la ciutat.

● Impulsarem la creació d’un viver d’empreses tecnològiques amb el que oferirem facilitats estructurals a empreses de nova creació, fomentarem el sorgiment de sinergies entre emprenedors i facilitarem serveis d’acompanyament que redundaran en la creació d’ocupació de qualitat a la ciutat.

● Fomentarem la creació de programes d’impuls de l’activitat emprenedora seguint les pautes que marquen institucions com ACC1Ó. Les empreses de nova creació requereixen de programes de suport que redundin en la millora de les seves capacitats de gestió, l’optimització dels sistemes de treball o la relació amb agents empresarials que puguin esdevenir col·laboradors o consumidors dels seus serveis.

● Apostarem per a què l’Ajuntament mantingui actualitzat un cens d’empreses de la ciutat. És necessari que la corporació municipal presenti anualment un informe respecte a l’activitat econòmica a la ciutat i sigui capaç d’adaptar les seves actuacions a les necessitats de les empreses de la ciutat apostant en tot moment per a què aquestes compleixin amb la seva responsabilitat social corporativa vers la ciutat.

● Treballarem per a què l’Ajuntament dediqui esforços a garantir un bon assessorament pels emprenedors de la ciutat i es comprometi en la recerca de finançament suficient per fer viable els millors projectes. En aquest sentit, la ciutat pot implicar-se en xarxes de suport a l’emprenedoria i facilitar als emprenedors el contacte amb inversors.

● Donarem sortida a un programa de captació de talent a la UAB a partir del qual treballarem per incorporar a la ciutat projectes amb un alt valor afegit.

● Estudiarem la possibilitat de donar suport a l’impuls d’un centre de foment de la creativitat on realitzar programes d’iniciació tecnològica per a alumnes de la ciutat que manifestin una vocació precoç per la robòtica, la informàtica i els diversos camps de la tècnica.

● Treballarem per simplificar els tràmits de creació d’empreses a partir del suport directe de l’Àrea de Promoció econòmica de l’Ajuntament. És necessari que les persones emprenedores de la ciutat i que poden generar ocupació disposin de major suport.

Si una cosa ens ha demostrat la crisi econòmica global, que encara estem patint avui dia, és que les administracions públiques no poden abdicar del seu deure d’intervenir a l’economia amb l’objectiu de regular-la i adaptar-la a l’interès global. Durant molts anys s’ha viscut a partir d’un model industrial incorrecte que ha estat arrossegat per la riuada de l’esclat de la bombolla econòmica i a hores d’ara ens cal replantejar el paper de les institucions com a planificadores del desenvolupament econòmic i com a garants de la defensa dels interessos generals.

Hem de donar sortida a un nou model econòmic local que parteixi de la detecció d’aquells factors que més ens condicionaran a llarg termini. Disposem d’oportunitats que cal que comencem a aprofitar immediatament però també hem de ser conscients de quines amenaces caldrà conjurar.

● Cal treballar polítiques de formació continuada als treballadors com a eines per fer front amb majors garanties als canvis conjunturals i estructurals del mercat laboral.

● Reivindicarem la creació d’una borsa municipal de treball que exerceixi de registre, coordini les actuacions formatives i faciliti als aturats de la ciutat la seva reinserció al mercat laboral.

● Oferirem un servei públic d’assessorament per a empreses interessades en la instal·lació de punts de generació energètica a partir de fonts netes. La voluntat de la corporació municipal ha de ser facilitar la modernització de les empreses locals i la dotació de serveis per aconseguir que aquestes tinguin un consum energètic més eficient a partir de fonts netes.

● Impulsarem la creació d’una empresa municipal que coordini l’esforç econòmic que requereix la modernització energètica de la ciutat, prestant especial atenció a la promoció d’instal·lacions fotovoltaiques.

● Afavorirem la implementació d’un punt de generació d’energia elèctrica a partir del processament de biomassa procedent de les propietats forestals de la Serralada de Collserola. D’aquesta manera també aconseguirem incentivar als propietaris a mantenir les seves parcel·les netes i per tant, reduirem considerablement el risc d’incendis i els efectes dels mateixos sobre el nostre patrimoni natural.

● Estudiarem la possibilitat d’impulsar la creació d’una central geotèrmica que pugui donar servei a les empreses i particulars de la ciutat. Aquest projecte no podrà materialitzar-se durant la propera legislatura però és possible començar a avançar en aquest sentit si les condicions del nostre municipi ho permeten.

● Afavorirem la recollida d’olis, fonamentalment procedents de la restauració, per a la fabricació de biocarburants fomentant la col·laboració entre els agents privats interessats.

● Impulsarem exempcions fiscals sobre aquelles iniciatives que incloguin la recollida i aprofitament de les aigües pluvials així com la implantació d’energies netes a empreses i particulars.