Posts Tagged ‘Itàlia’

Gomorra” és un llibre de lectura estranya i els continguts del qual resulten difícils de valorar. Ni es tracta d’un assaig normal i corrent ni d’una crònica periodística de les més habituals, de fet, l’autor expressa públicament la seva vocació com a narrador i el seu distanciament de les formes de la crònica periodística. El format del volum és lleugerament desendreçat, barrejant dades publicades als mitjans i d’estudis més o menys disciplinats amb experiències personals de l’autor que de tota manera, resulten difícilment contrastables. L’estil narratiu resulta indigest a estones per que Saviano escriu molt bé, però té massa tendència a utilitzar descripcions carregoses i entra massa sovint en el registre sentimental.

Roberto Saviano és un periodista italià que es va donar a conèixer amb aquest llibre i amb el que va ser el trasllat del mateix a la gran pantalla. Tant el contingut del seu treball com el rebombori generat, van catapultar-lo a la fama i és un personatge conegut a nivell internacional. Segons el seu espai web personal, les vendes globals de “Gomorra” van superar els 6,5 milions de còpies distribuïdes en 53 idiomes diferents. Viu escortat des del 2006 a causa de les amenaces que li van formalitzar els principals protagonistes del seu relat. L’han amenaçat de mort i en aquest tipus de qüestions, sembla ser que els camorristes tenen força credibilitat. Nascut al 1979, força jove per tant, ha esdevingut una espècie de Salman Rushdie a la napolitana, aconseguint col·laboracions regulars a La Repubblica, The Washington Post, The New York Times, Die Zeit, Der Spiegel i una llista encara més llarga de diaris de gran tiratge arreu del món.

No són pocs els que han quedat xocats pel seu relat dels negocis bruts de la Camorra, densa constel·lació de grupuscles criminals originaris de la Campania, regió italiana amb capital a Nàpols, que si hem de fer cas de forma fidel a les paraules de l’autor, constitueixen per volum de facturació la major empresa d’Itàlia. Les ramificacions del negoci parteixen de les pràctiques criminals a estructures de negoci completament legals passant per una llarga trama d’activitats econòmiques que van de la construcció a la restauració o la gestió de residus. Un aparell refinat que necessita tan de gestors empresarials com d’advocats, polítics i una gran varietat d’actors del món de la delinqüència.

Crida també l’atenció el retrat de les persones que formen part d’aquesta història. Es dediquen moltes pàgines a descriure la personalitat, els gustos o les manies dels líders d’aquesta estructura criminal. La Camorra és una forma de delinqüència organitzada que és pròpia del sud d’Itàlia i que podem comparar a l’Ndrangheta calabresa, la Cosa Nostra siciliana o la Sacra Corona Unita d’Apulia. Llegint a Saviano es pot pensar que alguns racons de la geografia italiana guarden més similitud amb Mogadiscio que amb Brussel·les. Dona la impressió que Itàlia sigui un estat parcialment fallit o amb uns problemes greus d’implantació a la seva meitat inferior i el pitjor és que moltes altres fonts ho ratifiquen.

La voluntat que l’autor expressa, tant a les pàgines del llibre en qüestió com en altres obres més o menys derivades, entrevistes publicades i articles a la premsa, és la de combatre aquest fenomen criminal amb la paraula i és per això que viu escortat. Fet aquest darrer que és objectiu i fora de tota qüestió. La seva vida corre perill i per tant, la tendència més natural és la d’expressar solidaritat cap a ell. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions a partir de la lectura, però les formes del llibre poden portar a pensar que Saviano el va escriure amb vocació de màrtir i aquesta és una de les parts del personatge que més dubtes pot provocar al lector.

Ningú pot negar fins a quin punt és greu el que explica, però el cas és que la difusió del seu llibre ha contribuït encara més a estigmatitzar el sud d’Itàlia i de manera molt concreta, la ciutat de Nàpols. Estem en un terreny relliscós i sense conèixer de primera ma la realitat del territori, resulta complicat opinar, però el que no es pot negar és que la impressió que s’emportarà el lector serà força negativa i contribuirà a reforçar tòpics fonamentats com l’associació de la regió a un conflicte constant en matèria de residus o la mitificació de la violència mafiosa. L’efecte pot formar part coherent de les intencions de l’autor en tant que bona part del que ens explica és prou contrastable, però en tot cas genera alguns dubtes i podria ser que sobredimensionés la importància del fet delictiu a la regió.

En tot cas, sense la prosa barroca de Saviano, els continguts de “Gomorra” resultarien força lleugers. És possible que per entendre correctament el seu llibre i ser capaç de valorar-lo calgui ser italià. En aquest cas, el seu estil no contribueix a dotar de realisme el que es vol retratar. L’aire novel·lesc fa que li passi quelcom similar al que li passava en el seu moment al gran Kapuscinski. Però en definitiva, el polonès tenia un estil molt més clar i uns continguts que, malgrat que mancats de la pompa que dona el napolità als seus, tenien una qualitat superior.

Es tracta d’un llibre interessant que va captivar a molts, un best-seller forçós que ja va nàixer amb vocació de distribuir moltes còpies i que deu ser fàcil de localitzar encara a dia d’avui. És una opinió personal, però Saviano podria explicar exactament el mateix, fins i tot moltes més coses, sense barrejar la seva òptica personal, optant per un format més formal i menys anàrquic. Guanyaria credibilitat i esvairia dubtes al respecte de la seva figura. Però en tot cas, correm el risc de ser injustos amb ell i són els italians el que l’han de valorar pel que és i pel que explica.