Posts Tagged ‘Isaac Asimov’

Isaac Asimov és un personatge històric pluridisciplinarment brillant. En certa manera, és el pare indiscutible de la ciència ficció, gènere que ha donat moltes alegries a la literatura i al cinema. La saga de les fundacions és un relat tecno-sociològic conformat per setze volums que, més enllà d’una magnífica trama i uns personatges fascinants, aporta conceptes que sorprenen i conviden a la reflexió. Entre tots ells, destaca el de la psicohistòria.

 

Al desembre de 2006 vaig deixar per escrit que un dia escriuria sobre aquesta ciència fictícia. Després de més de dos anys i de manera absolutament fortuïta, la psicohistòria és útil per pivotar al voltant de qüestions que poden ser interessants.

 

Pels qui no coneguin res d’ella, es tracta d’una disciplina científica que combina història, psicologia i estadística matemàtica per calcular el comportament estadístic de poblacions extremadament grans de persones. Parteix d’una analogia interessant que equipara l’individu a una molècula qualsevol d’un gas i defineix el seu moviment com a impossible de predir a causa dels continuats xocs amb les seves molècules veïnes. Seguint l’analogia, el moviment d’un gas a escala visible és totalment previsible i per tant, el futur de milers de milions de molècules ( la humanitat ), podria ser predit amb exactitud.

 

Hari Seldon, el mític fundador d’aquesta ciència, va aplicar aquesta disciplina per minimitzar els efectes del caos derivat de la caiguda de l’Imperi Galàctic i ho va fer observant un mínim de dues lleis que garantien el correcte funcionament de la seva estratègia.

 

La primera d’aquestes lleis ens parla del volum d’individus sobre el que establir teories. Contra més gran, més fiables eren els resultats obtinguts dels anàlisis i més efectives eren les estratègies a seguir per incidir sobre el model. Tornant a l’analogia dels gasos, la coherència és total.

 

La segona llei ens remet al sentit comú: la població a la qual el comportament anés a ser modelat havia de romandre ignorant dels resultats de l’aplicació dels anàlisis psicohistòrics. Si Hari Seldon hagués publicat el resultat de les seves investigacions, una predicció de futur en tota regla, el moviment dels individus variaria i per tant, el futur predit passaria a ser un altre.

 

Si una branca de la matemàtica estudiés les reaccions de poblacions humanes davant determinats estímuls socials i econòmics amb la voluntat de determinar quins d’aquests són els idonis per provocar els resultats desitjats, seria just batejar-la com a matemàtica política i tornant de Tràntor a la Terra, s’assemblaria força a un think tank.

A primer cop d’ull, la distància més gran entre una fundació de psicohistoriadors i un think tank polític o qualsevol dels seus succedanis, seria l’ego, les misèries i l’ambició que gasten alguns personatges de la vida real, factors que per brillants i capaços que siguin, els converteix en inútils pel servei a les causes justes. Quan no en obstacles. En més d’un milió i mig de paraules, Isaac Asimov ens deixa en herència grans lliçons de les que cal prendre bona nota.