Nous enllaços per seguir navegant

La xarxa no para de créixer així com les oportunitats per aconseguir documentació, informació i continguts de tot tipus. Les facilitats que dona l’aplicatiu de WordPress permet renovar enllaços amb facilitat i penso que val la pena reportar noves adquisicions que valen la pena.

1.- Helena Solà – Bloc de la candidata d’Esquerra per a les properes eleccions municipals de maig del 2011. De ben segur que Esquerra serà un actor important d’aquesta contesa electoral i al seu bloc podrem conèixer el seu anàlisi de la política local, les seves opinions i amb quines propostes aconseguirà retornar l’independentisme a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

2.- Carme Carmona – Bloc de l’alcaldessa de Cerdanyola del Vallès pel PSC. Aporta el seu punt de vista sobre la política general i molt especialment, respecte a l’acció del govern que encapçala gràcies a que el partit al que pertany mai ha perdut unes eleccions a la ciutat i un pacte amb CiU.

3.- Pau Canaleta – Espai personal d’un bon analista polític especialitzat en estratègies electorals. S’aprén seguint-lo.

4.- Agustí Benedito – Pàgina de campanya per a les eleccions presidencials del Barça. No m’agrada en Rossell i malgrat sentir una certa inclinació cap a Marc Ingla, crec que el candidat que millor representa la meva forma de veure el millor equip de futbol del món és Agustí Benedito. Cal apuntar que qui m’ha fet “veure la llum” ha estat en Marc Planas. Que tingui molta sort per superar la campanya de La Vanguardia i la resta de l’establishment.

5.- KAOSENLARED.NET – Conglomerat de portals que serveix d’altaveu i nexe d’una gran varietat de moviments i organitzacions internacionals d’esquerres. Un projecte comunicatiu nascut a terres del Vallès i que s’ha anat fent cada cop més i més gran.

6.- R2D2 Translator – És freaki i en soc conscient. Reconèixer els problemes és el primer pas per superar-los.

Quant valen les xarxes socials?

Algunes veus com la de Marc Vidal afirmen que entre el vuit i el deu per cent dels vots a les properes eleccions al Parlament de Catalunya es decidiran a les xarxes socials. Un botí electoral que, sempre segons la mateixa font, podria ascendir fins al milió de vots, que no és poca cosa.

Els missatges són molt importants en política però també ho son els canals. Les xarxes socials no són una finalitat en sí mateixes i qui es pensi que Facebook farà la feina per ell s’estarà equivocat. Ara bé, les xarxes socials són bancs de pesca ideals per a la difusió de continguts, la redirecció de visitants cap a altres formats web o per a la coordinació d’una campanya més extensa.

Avui dia, encara són els mitjans tradicionals els que generen opinió. Ara bé, amb el temps els mitjans digitals han anat guanyant significació al panorama comunicatiu i ha quedat molt clar que han vingut per quedar-se. El seu model de negoci s’adapta molt millor a les necessitats econòmiques del moment i la seva estructura està molt més al dia que la dels mitjans de tota la vida.

Hi haurà campanya 2.0 a les eleccions al Parlament de Catalunya però també per la tria del nou president del F.C. Barcelona. Si la campanya de Sandro Rossell ha apostat per treballar intensivament la xarxa, significa que aquesta té un valor afegit gens menyspreable.

La dimensió de la qüestió encara resta per definir. El cert és que donar per bones les dades aportades per Marc Vidal és agosarat i no sabrem fins a quin punt fa de la necessitat virtut. No en va, la seva empresa ha estat la responsable d’adaptar una xarxa social de tecnologia americana a les necessitats de CiU. El que sí que és segur és que el format web 2.0 és cada cop més important en el camp de la comunicació.

Sobre les xarxes socials específiques també existeixen dubtes raonables. La batalla política és a Facebook o la creació d’una comunitat pròpia aporta un valor afegit important? L’aposta de CiU no es limitarà a la seva pròpia xarxa i de ben segur que vindrà acompanyada d’una bona inversió en publicitat a les xarxes socials generals i als mitjans digitals del país. Una xarxa per convençuts no pot convèncer a ningú però pot resultar una bona eina de treball intern a nivell de visualització de lideratges i difusió de continguts entre els activistes de la campanya.

En tot cas, el format web 2.0 està arribant al seu apogeu i està començant a cobrir grans espais. L’univers de la xarxa és dinàmic per definició i resulta complexe realitzar una lectura concreta de molts dels moviments que dia rere dia es van produint. Això sí, qui no jugui correctament aquesta ma en pagarà les conseqüències a la urna.

Llibre llegit: “Si és dolent t’ho recomano”

Editat en català per La Campana al maig de 2009, aquest llibre del divulgador científic nord-americà Steven Johnson no deixa indiferent. No destaca pel seu contingut però argumenta una tesi interessant sobre la creixent complexitat de la cultura de masses concretada en sèries, videojocs, extensió d’internet i progressió tecnològica. Conclou que l’evolució de la cultura de masses augmenta la intel·ligència mitjana de la nostra societat i ho explica en aproximadament 250 pàgines on es constata el que tothom sap, que durant els darrers anys s’han obert moltes portes a la reproducció de continguts de tot tipus.

A primer cop d’ull, les conclusions semblen exagerades malgrat partir d’una constatació real. Que no és el mateix visionar les telesèries dels anys 80 que seguir les múltiples trames i els complicats personatges de House, per exemple. Que no és el mateix jugar amb una consola del principis dels anys 90 amb els seus universos plans que jugar a qualsevol dels Grand Theft Auto que han aparegut durant els darrers anys.

La cultura de masses ha experimentat una revolució que molt té a veure amb les possibilitats tecnològiques i els canvis produïts en la distribució de continguts. El recorregut que es realitza durant el llibre aporta exemples i conceptes que són útils per entendre-ho. La tesi trontolla i l’autor entra en determinats moments en un excés de provocació que ratlla el ridícul.

En tot cas, el llibre té les pretensions que té i no vol anar més enllà. El resultat final és interessant en tant que ens explica moltes tendències que intuïm però que no encertaríem a definir sense l’ajuda d’obres com aquesta. El procés històric s’accelera i és important estar al cas de com evolucionen els canals de reproducció de continguts, especialment si valorem que els mateixos mai són neutrals.

El robot de Nació Digital

Ja fa mesos que un company va comentar-me que el GND anava al darrere d’estrenar una nova aplicació en xarxa que faria parlar. Tot i no tenir un gran nivell en qüestions relatives a internet, la idea em va semblar molt interessant i original.

El robot de naciodigital.cat és un buscador que discrimina la recerca entre extraccions a huubs.cat, notícies de Google News i Yahoo News, vídeos a Youtube, imatges a Flickr i Picassa, missatges a Twitter, referències de Technorati, enllaços a del.icio.us, blocs referenciats a bloglines i Google Search Blogs i resultats de recerca a Yahoo.

L’eina en qüestió actua com un potent cercador força dirigit a la recerca de notícies, opinió i material multimèdia. Actua com a petita agència de notícies totalment gratuïta i accepta tot tipus de peticions.

El seu funcionament és automàtic i en conseqüència aporta un millor rendiment amb la recerca de conceptes que no deixen marge pel dubte com Cerdanyola del Vallès o Sabadell. Internet funciona així i es tracta d’una eina de recerca molt interessant i útil.

Incorporo l’enllaç a l’apartat de fonts d’informació.