Posts Tagged ‘Guerra Freda’

Malgrat que la seva adhesió al marxisme li va causar problemes professionals i el condemnà a un cert ostracisme professional, a hores d’ara és vox populi que l’historiador viu més influent al camp ideològic de l’esquerra és Eric Hobsbawm. Molts detalls de la seva vida són realment sorprenents i per la seva obra i el seu recorregut acadèmic, mereix ser conegut i respectat. Tot i nàixer al 1917, encara edita obres molt lúcides, la darrera al 2011 i ja ha venut un bon grapat d’exemplars arreu del món.

El seu “Rebels primitius” es tracta més aviat d’una obra de joventut que va ser editada per primer cop en anglès al 1959. La que segurament ha estat la darrera edició en castellà la va fer l’editorial Crítica en la seva col·lecció de butxaca al setembre de 2010. L’obra ve acompanyada d’un subtítol que pretén centrar el contingut dels diversos articles que s’hi recullen: “Estudi sobre les formes arcaiques dels moviments socials als segles XIX i XX”. El cert és que alguns dels articles reculen encara més enrere, clavant les seves arrels i continguts als segles XVII i XVIII.

Hobsbawm inicia la seva obra tractant la qüestió del bandolerisme social centrant-se especialment en l’àmbit europeu, recorrent tot sovint durant les seves descripcions a una documentada llista de casos esdevinguts a zones rurals del mediterrani i els entorns eslaus i germànics. Segueix la seva obra parlant del fenomen mafiós que es circumscriu especialment a Sicília, Calàbria, Puglia i Cilento, regions tradicionalment endarrerides del sud italià. Val la pena seguir la diferenciació cronològica entre ambdós moviments i també, seguir la resta de diferències que l’autor determina, especialment aquelles que tenen a veure amb les funcions i significacions d’aquestes formes de resistència a l’estat i el seu monopoli de la violència.

L’autor segueix amb la descripció dels moviments mil·lenaristes, fent especial incís en els llatzaretistes, l’anarquisme andalús i els fasci sicilians, estructures de caràcter rural que en base a un feix de conceptes aconsegueixen organitzar-se en contra de l’opressió del poder establert. El recull es formalitza en tres capítols extensos que evolucionen del moviment més primitiu al més modern i en el seu contingut contextualitza aspectes de la història regional que no deixen de tenir un gran valor. No en va, Hobsbawm confecciona aquests articles a partir d’un extens treball de camp que el porta per moltes regions del que avui dia són els estats espanyol i italià.

També s’estudien les bullangues urbanes, caracteritzades per estar tot sovint animades i inspirades pels gremis de les ciutats. És aquesta una forma de protesta que s’estén per tota la geografia europea i que defineix com “el moviment de totes les classes urbanes pobres dirigit a la consecució de canvis polítics o econòmics mitjançant l’acció directa” amb l’afegitó que aquest tipus de moviments no estan inspirats en cap ideologia específica. Un tipus de moviment que ha recuperat unes certes quotes d’actualitat a Catalunya durant els darrers mesos.

Segueix l’estudi al respecte de les sectes obreres que van tenir una especial importància a Anglaterra, Gales, Escòcia i França. Aquesta temàtica enllaça directament amb la qüestió dels ritus d’aquests moviments socials i l’autor aporta un bon volum d’informació al respecte de lògies francmaçòniques i altres societats secretes que durant tot el segle XIX van proliferar arreu d’Europa. No en va, cal apuntar que el propi Eric Hobsbawm formà part dels Apòstols de Cambridge, societat secreta de la que també van formar part figures històriques tan destacades com Bertrand Russell, Alfred Tennyson o John Maynard Keynes.

L’obra finalitza amb una anatomia del procés conegut com “la Violència” a Colòmbia quan aquest període històric encara era molt recent i les seves conseqüències encara no es podien preveure del cert. D’aquest punt de partida neix tot el moviment guerriller colombià, el més sòlid de tota Amèrica Llatina i el que principalment vol estudiar l’autor, la formació d’autodefenses camperoles d’esquerres en contra de l’abús de poder i els excessos de les classes terratinents. A aquest article es sumen un estudi al respecte dels moviments camperols peruans, un llarg epíleg a la primera edició en castellà i l’apèndix que recull fonts de primera ma al respecte de tots els capítols.

Es tracta d’una obra de gran interès i el que l’autor possiblement no podria imaginar és que en ple segle XXI els seus continguts mantenen una gran connexió amb l’actualitat. Els moviments socials primitius ho són pel seu estadi de desenvolupament i politització, no pas per la seva datació cronològica i en aquest sentit, val la pena recordar que, no només a Europa, segueixen manifestant-se i donant-li vigència a la qüestió. Sens dubte, es tracta d’un gran llibre. Ara bé, com de costum passa amb l’autor, el nivell de documentació i cites mareja a qualsevol i tot sovint resulta fàcil perdre el fil. Partint d’aquest obstacle, cal reconèixer que Eric Hobsbawm juga en una divisió diferent.

Ryszard Kapuściński és una referència important. Va deixar-nos una llarga llista de cròniques cohesionades en volums de lectura relativament senzilla. Els seus llibres tenen una extensió moderada i el seu llenguatge és accessible. Aterrar a les seves obres no és difícil sempre i quan es disposi d’uns certs coneixements sobre el context històric de la segona meitat del passat segle.

La seva pedrera de crítics l’acusen d’abusar dels recursos literaris fins a desvirtuar la seva obra periodística i molts d’ells, la gran majoria, ho fan des del més pur sectarisme polític. No en va, l’autor tenia una gran capacitat d’empatia amb les víctimes de la injustícia i no amb els poderosos que n’obtenen benefici. Com és ben conegut, això no ven excessivament en alguns cercles i evidentment, els reaccionaris amb tribuna li fan pagar penyora de tant en tant.

Com anuncia el títol, el llibre s’endinsa en la Polònia profunda dels anys seixanta en un total de vint-i-dos articles. Històries que retraten un país en molts aspectes endarrerit i víctima de la seva història. No en va, la nació polonesa va viure tota mena de processos traumàtics des que al 1795 els seus territoris es van veure repartits entre potències europees com Alemanya, Àustria i Rússia. No fou fins després de la Segona Guerra Mundial que Polònia recuperà la sobirania que ha mantingut ininterrompudament fins al dia d’avui. Deixant força qüestions al tinter, és rellevant assenyalar que alguns dels capítols més durs del segle XX van tenir lloc dins les seves fronteres. El règim nazi va instal·lar a terres poloneses els seus pitjors camps d’extermini, la població eslava va ser maltractada de totes les maneres possibles, al 1944, l’exèrcit alemany va esclafar l’aixecament del ghetto de Varsòvia i tan bon punt finalitzà la guerra, les fronteres poloneses es van veure modificades obligant a milions d’alemanys a veure’s expulsats de la seva terra. Llibres com “L’Europa negra” de Mark Mazower despatxen de manera brillant aquests capítols que tant van marcar la Polònia de post-guerra.

No es pot negar que molts dels passatges del llibre resulten sòrdids a causa d’un realisme al que no estem acostumats. El panorama general de la Polònia dels seixanta és dur i ho és especialment en aquells territoris on transcorren les històries que conformen el llibre. El volum forma part de les primeres obres de l’autor i el va confeccionar entre viatge i viatge al continent africà on va escriure alguns dels continguts que més van contribuir al seu prestigi com a cronista de tants i tants conflictes oblidats per la història o relegats a un segon pla.

Molt recomanable. L’editorial Anagrama ha tret recentment una nova edició en castellà i no ha de ser gaire difícil localitzar un exemplar.