Posts Tagged ‘Esquerra’

Atesa la importància que durant els darrers anys han anat guanyat a nivell social les “xarxes socials”, aplicacions informàtiques que pel seu disseny i manera d’establir interaccions entre usuaris han suposat una important modificació en els hàbits de connectivitat i accés a la informació dels ciutadans.

Atesa la lògica voluntat de la corporació municipal en tant que institució democràtica per accedir als recursos més convenients per acostar-se als cerdanyolencs i fomentar el seu nivell d’informació amb l’objectiu de fomentar la participació i la vinculació dels mateixos amb els afers de la ciutat.

Atesa la necessitat de que des dels perfils de titularitat de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès es faci una correcta representació d’aquesta institució, seguint criteris preestablerts i ajustats a Llei que no suposin la vulneració dels drets polítics dels ciutadans o dels grups polítics i agents socials de la ciutat.

Atesa la Llei estatal 11/2007 de 22 de juny d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Atesa la Llei autonòmica 29/2010 del 3 d’agost d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

Atès que altres ajuntaments catalans han fet un esforç per tal de regular aquest aspecte de les tasques comunicatives que realitzen seguint criteris de transparència, proximitat, eficàcia i eficiència.

Amb la voluntat de realitzar un seguiment al respecte dels criteris que s’han utilitzat fins al moment de cara a la gestió dels esmentats perfils i l’objectiu de que en un futur proper aquesta corporació per mitjà dels responsables que s’estimi convenient explorin els marges de millora existents, formulem les preguntes que segueixen:

PRIMER.- Generalitats

1.- Atès que el 2on punt del sisè article de la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya estableix entre les obligacions de les administracions locals del país, de manera literal que “[…] les administracions públiques catalanes, per a desenvolupar el model català d’aministració electrònica, han de dur a terme les activitats següents: […] a)Definir estratègies per avançar en l’ús de mitjans electrònics”, quin ha estat el procés seguit per la corporació municipal a l’hora d’establir aquestes estratègies i sobre quin suport documental s’ha recollit i donat constància de les conclusions obtingudes?

2.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi donat compliment al 2on punt de l’article sisè de la Llei 29/2010 i hagi definit algun tipus d’estratègia per avançar en l’ús dels mitjans electrònics i aquesta hagi estat fixada mitjançant la redacció d’algun tipus de document, sigui el que sigui, serveixi serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

2.- Quants perfils a xarxes socials son gestionats en nom de la corporació municipal pel personal de la mateixa?

3.- De quins perfils es tracta i sobre quines xarxes socials?

4.- Atesa la literalitat del 1er punt de l’article setè de la Llei 29/2010 que desenvolupa els principis de cooperació i col·laboració entre administracions públiques catalans en matèria d’ús dels mitjans electrònics i que fixa “[…] la creació i la prestació de serveis comuns d’administració electrònica per a les entitats que integren el sector públic de Catalunya”, quines mesures s’han portat a terme de cara a definir de manera objectiva una estructura de perfils que respongui al servei que estan realitzant la resta d’administracions públiques catalanes equivalents?

5.- Atès que la Llei 29/2010 en diversos dels seus articles estableix atribucions i competències a les administracions municipals i supramunicipals del país de cara al seu correcte desenvolupament i el compliment de les seves finalitats, quins procediments ha seguit l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès de cara a qualificar els seus procediments, homologar-los al que els diferents acords sectorials determinen al respecte i en línies generals, garantir la plena normalitat en quant a la planificació i execució de les seves actuacions en el camp de la comunicació que realitza mitjançant la gestió de perfils a xarxes socials?

SEGON.- Recursos destinats i criteris de gestió

1.- La decisió que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestioni perfils a les xarxes socials ha estat presa de manera oficial per la corporació, el govern o alguna de les seves unitats organitzatives?

2.- Atès que l’article 9è de la Llei 29/2010, les entitats de sector públic han d’indicar la unitat, l’òrgan o l’organisme responsable de la difusió de la informació que ha de vetllar pel compliment del que estableix l’esmentada norma jurídica, per quin mitjà fefaent ha establert aquesta responsabilitat l’Ajuntament de Cerdanyola mitjançant l’emissió d’una resolució o decret d’alcaldia o dels regidors delegats?

3.- En el cas que s’hagi donat compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010, per mitjà de quins actes administratius s’ha efectuat i quina és la seva numeració?

4.- Quins decrets o resolucions emesos per l’alcalde o els regidors delegats regula l’ús dels esmentats perfils a xarxes socials?

5.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi tingut a bé donar compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010 mitjançant la tramitació dels actes administratius que legalment se li exigeixen, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

6.- En el cas que l’ús de perfils a xarxes socials per part del personal propi de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i en nom d’aquest hagi estat establert i regulat d’alguna manera mitjançant resolucions o decrets d’alcaldia o dels regidors delegats, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

7.- Atès que l’article 12è de la Llei 29/2010 estableix de manera literal la possibilitat de que mitjançant les xarxes socials es creïn baròmetres d’opinió al respect dels afers que considerin escaients a fi de poder-los integrar en llur activitat i d’aquesta manera aprofundir en la participació ciutadana i la transparència de la institució, s’ha procedit en alguna ocasió durant els darrers sis anys a la realització de cap consulta d’aquestes característiques?

8.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, quins van ser els criteris seguits de cara a l’establiment de les temàtiques a consultar i quines unitats orgàniques de l’Ajuntament van participar en el procés de presa de les decisions?

9.- En el cas que la 7a pregunta del present bloc hagi estat contestada afirmativament, quina constància documental o actes administratius donen fe de l’oportunitat o la necessitat de formular les preguntes o enquestes que s’hauran descrit a la 8a pregunta del present bloc?

10.- En el cas que existeixi algun tipus de suport documental que suporti el contingut de la resposta a les tres preguntes anteriors, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

11.- Quina formació específica per a la seva selecció han rebut els treballadors de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que actuen per mitjà de les xarxes socials en nom i representació de la institució?

12.- En algun cas, el fet de gestionar perfils a xarxes socials deriva en que algun treballador de la corporació municipal rebi algun complement o ingrés extraordinari que no vingui determinat per factors com el seu sou base o la seva antiguitat com a treballador de la institució?

13.- Atès que el 3er apartat de l’article 15è de la Llei 29/2010 estableix la necessitat d’avaluar periòdicament l’impacte de l’ús dels mitjans electrònics en l’actuació administrativa, fixant-se la necessitat de fer auditories internes per determinar indicadors corresponents que han de formar part de l’avaluació, ha donat compliment en algun moment l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès al citat mandat jurídic?

14.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, és d’esperar que les auditories hagin generat algun tipus de suport documental ja que en cas contrari ens trobaríem davant un cas clar de mala gestió de la informació i les responsabilitats de la corporació municipal, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

15.- De cara a la determinació del nom d’usuari dels diversos perfils que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestiona a les xarxes, quins criteris s’han seguit i de quina manera s’ha ajustat a la denominació legal del municipi?

16.- De cara a la determinació de les claus d’accés als passwords dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, quins criteris de seguretat s’han seguit de cara a garantir la seva inviolabilitat per part de persones alienes al funcionament normalitzat i que puguin malmetre la imatge de la ciutat mitjançant la suplantació d’identitat?

17.- De cara a la determinació dels passwords dels usuaris dels diversos perfils de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a les xarxes socials, de quina manera s’ha procedit de cara a garantir l’accés normalitzat del personal de la corporació als mateixos en cas que el personal que habitualment els gestiona pateixi alguna vicissitud que temporal o definitivament l’allunyi o l’impossibiliti continuar amb aquesta tasca?

18.- La informació a la qual es fa referència a les dues preguntes anteriors ha estat consignada de manera als serveis informàtics de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès?

TERCER.- Respecte bàsic a la legalitat vigent i els drets dels ciutadans

1.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi establert i regeixi l’ús per part de personal propi de la corporació i en nom de la mateixa de perfils a xarxes socials, quin tipus d’informació jurídica van rebre les resolucions o decrets emesos a tal efecte per l’alcaldia o les regidories delegades?

2.- En el cas que existeixin els esmentats actes administratius que haurien de regir l’activitat que motiva la redacció d’aquestes preguntes i en el cas que els serveis jurídics es pronunciessin al respecte dels mateixos, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

3.- Quin suport documental estableix els criteris de gestió dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l’objectiu de que aquesta es realitzi complint amb la legalitat vigent en matèria d’ús dels mitjans electrònics al sector públic, especialment la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya?

4.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser elaborat i quina unitat organitzativa el va validar?

5.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser distribuït al personal responsable de la gestió dels esmentats perfils?

6.- Disposa el personal al qual s’ha assignat la tasca de gestionar els perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès d’un informe dels serveis jurídics que estableixi quina és la legislació fonamental que regula aquesta activitat?

7.- Atès que el 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la identitat dels perfils que gestiona a les xarxes socials?

8.- Sobre la mateixa base, l’aplicació del 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010, quins procediments es porten a terme des de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar la identitat dels perfils amb els que la corporació municipal per mitjà dels seus treballadors interactua a terceres persones que gestionen a la seva vegada perfils personals, professionals o institucionals?

9.- Atès que el 6è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la legalitat de totes les interaccions que porta a terme amb altres usuaris d’aquestes aplicacions?

10.- Atès el gran volum de problemes pràctics existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, quines mesures ha pres l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per tal d’assegurar la veracitat dels seus perfils a les xarxes socials?

11.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, especialment l’autentificació dels perfils que gestiona, en quina data ha portat a terme aquestes actuacions i en quin estat es troben?

12.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia de les proves de que aquests procediments s’han portat a terme abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

13.- Atès que el 7è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix la neutralitat tecnològica de les administracions públiques catalanes, enteses com l’adaptació als mitjans electrònics en funció a les necessitats dels receptors dels serveis, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar que la tipologia de perfils que s’utilitzen és adequada a les necessitats dels ciutadans per d’aquesta manera acabar determinant quina tipologia i estructura de perfils s’utilitzen?

14.- Atès el 5è punt del 7è article de la Llei 29/2010 que estableix literalment “[…] la identitat i el no-rebuig en les comunicacions electròniques”, quins són els criteris utilitzats pel personal responsable de la gestió dels perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a l’hora de modular les interaccions que es realitzen amb la resta de ciutadans i col·lectius que integren la ciutat i que també utilitzen aquests mitjans per comunicar-se entre ells i amb la corporació municipal?

15.- Entès el redactat de la pregunta anterior i referint-nos de manera molt especial a la celebració dels plenaris de la corporació municipal i els actes ciutadans, quines garanties brinda la corporació municipal en quant a la reproducció fidel dels missatges que emeten els ciutadans per mitjà de formats analògics i que acaben sent difosos mitjançant les xarxes socials?

16.- Atès el 2n apartat de l’article 11è de la Llei 29/2010 que al respecte de la difusió de la informació del sector públic per mitjans electrònics ha de condicionar-se a la qualitat de la informació i que en el cas que aquesta pugui resultar afectada, els ciutadans han de ser informats i indicats als efectes d’això mateix, considerant les particularitats de les diferents aplicacions conegudes com xarxes socials, entre les que es pot citar el cas d’aquelles que limiten el nombre de caràcters a utilitzar, quines actuacions ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola de cara a donar compliment a l’esmentat mandat jurídic?

17.- Atès el punt “b” del 1er apartat de l’article 9è de la Llei 29/2010 que fa referència a la qualitat de la informació que el sector públic difon emprant els mitjans electrònics i que fixa que “la informació ha de ser objectiva, de manera que la informació que es difon per mitjans electrònics ha d’ésser completa, veraç i precisa.”, quines son les garanties que es pot donar al compliment de l’esmentat mandat jurídic durant activitats com la retransmissió mitjançant el perfil de Twitter de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès quan aquesta aplicació limita qualsevol comunicació a 140 caràcters i la transcripció que es realitza no es porta a terme mitjançant cap gravació o suport que pugui donar fe objectiva de l’estructura i contingut dels missatges emesos pels regidors de la corporació o pels assistents a la sessió tals com públic, habilitats estatals o el President de l’EMD?

18.- D’acord amb el que s’estableix al punt 2n de l’article 10è de la Llei 29/2010, la regulació de les mesures que cal portar a terme de cara a garantir els principis i les garanties que estableix la normativa de protecció de dades i la protecció del dret a l’honor, es considera que son d’aplicació els criteris normals de publicació quan es fa referència a persones que intervenen al plenari no sent membres de ple dret?

19.- En cas que la resposta a la pregunta anterior sigui afirmativa i es disposi de criteris jurídics contrastats pels serveis municipals, quins criteris s’apliquen de cara a obtenir el consentiment de les persones interessades o establir criteris que garanteixin els drets fonamentals de tercers, ja siguin membres de ple dret del consistori, tercers al·ludits o altres personalitats jurídiques?

20.- Mitjançant quins criteris de treball es garanteix el compliment de les disposicions que estableixen els articles 4art, 6è i 7è de la Llei estatal 11/2007 que regulen els drets garantits als ciutadans i la defensa dels mateixos per la qual ha de vetllar l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès en tant que institució sotmesa encara a la normativa estatal?

21.- En el cas de l’existència dels esmentats criteris de treball, sobre quin suport documental preexistent es treballen per part del personal de la casa responsable de la gestió dels perfils de la corporació?

Atès que el Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va acordar durant la seva sessió ordinària de maig de 2012 aprovar inicialment la proposta de Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit definit pels carrers de Santa Anna i del Remei i del Riu Sec, essent la promotora d’aquesta modificació l’empresa PRAEDIUM DESARROLLOS URBANOS SL, representada legalment per Alfonso Cirera Santasusana.

Atesa tota la documentació adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM

Atès que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la seva edició del dia 21 de juny de 2012 va donar publicitat als acords adoptats pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, iniciant d’aquesta manera un procés d’exposició pública durant tot un més a partir de l’endemà de la publicació durant el qual es poden formular al·legacions i observacions amb l’objectiu de que la corporació municipal tingui a bé considerar-les.

Atès el Decret Llei 1/2009 del 22 de desembre per a l’ordenament dels equipaments comercials, emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Atesa la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat, emesa pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Atès el Decret 344/2006 del 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, emès pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

PRIMERA

Atès segons la literalitat del Decret Llei 1/2009 per a l’ordenament dels equipaments comercials emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya estableix de manera clara que la implantació de la xarxa comercial d’una ciutat com Cerdanyola del Vallès ha d’estar sotmesa a criteris racionals d’ordenació basats en paràmetres que tinguin com a objectiu la protecció de determinades necessitats dotacionals bàsiques i fonamentades en l’interès general.

Atesa la necessitat de treballar per un model de ciutat compacta i equilibrada en la que l’ús residencial es combini de manera harmònica amb espais destinats a la producció i amb altres activitats com el comerç, garantint en tot cas que els ciutadans de manera independent al seu accés a un vehicle de motor puguin satisfer les seves necessitats a partir de serveis accessibles i que en conseqüència resulta imperatiu promoure una gestió urbana sostenible en que els sòls siguin tractats com un recurs limitat que cal gestionar de la manera més eficient possible.

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral i on s’estableix una previsió de flux de clients de 2.300 actes de compra diaris o 60.000 actes de compra mensuals o el que vindria a ser el mateix, un total de 720.000 actes de compra anuals.

Atès l’important impacte econòmic que generarà aquesta instal·lació i acceptant parcialment les dades aportades per l’esmentat estudi, valorant que un total 720.000 actes de compra anuals podrien suposar un drenatge de facturació a aquesta nova instal·lació que podria situar-se entre els 7.200.000€ si consideréssim una mitjana de 10€/acte de compra i els 28.800.00€ si consideréssim una mitjana de 40€/acte de compra.

Atesa la inexistència d’una estratègia municipal pel foment del comerç que puguem trobar raonada i suportada per cap document aprovat pel Plenari Municipal de la ciutat o que pugui ser aportat per les regidories competents en matèria de Comerç, Desenvolupament Econòmic o Finances a partir de la que extreure paràmetres objectius o criteris racionals d’ordenació a partir dels que valorar els efectes de la implantació d’una nova superfície comercial com la que es projecta construir a partir del projecte de modificació del PGM en l’àmbit descrit.

Atès que a l’expedient 114/2012/004-PGM no s’adjunta cap informe tècnic específic procedent de les àrees de Comerç, Promoció Econòmica o Finances de l’Ajuntament de Cerdanyola on es valori de cap manera l’impacte que la instal·lació generarà sobre la xarxa comercial existent avui dia a la ciutat, posant-la en risc de manera no només innecessària sinó que també temerària.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que la corporació municipal sigui capaç de sostenir, ja sigui amb una avaluació específica d’impacte econòmic o amb un pla director de comerç que pugui avalar la idoneïtat d’aquest projecte que aquest s’ajusta no només a les lleis urbanístiques vigents sinó a l’interès general de la població de Cerdanyola del Vallès i a una estratègia coherentment formulada de dinamització comercial.

SEGONA

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral on s’estableix que “l’àmbit d’actuació es troba situat a uns 800 metres al nord del Centre de Cerdanyola del Vallès” i atesa la inexactitud e irrellevància tant d’aquesta informació en tant que no pot acceptar-se ni a nivell físic ni de dinàmiques comercials d’una ciutat tan diversa i policèntrica com la nostra, com de moltes altres de les que l’esmentat document recull a les seves pàgines.

Atès que segons el Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada es determina que els mateixos han d’incloure plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis i acreditar coneixement del planejament urbanístic general i que en el cas de l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP només es citen disposicions legals, en algun cas derogades, i no pas documentació pròpia de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que estableixi la situació de la mobilitat a la ciutat o que inclogui el desenvolupament de projectes futurs com sense anar més lluny el PLA URBAN.

Atès que segons el punt 3.3 de l’article tercer del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure obligatòriament projectes de noves instal·lacions d’implantació singular, projectes de reforma d’instal·lacions existents i altres informacions que no han estat considerades en cap cas ni valorades en base a la dinàmica de desenvolupament de la ciutat.

Atès que segons l’article desè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure indicadors de gènere quantitatius i qualitatius que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta o mitjançant sistemes de transport públic i que informacions d’aquest tipus en cap cas s’han vist reflectides a l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que l’apartat B de l’article onzè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, estableix en el seu redactat la necessitat que documents d’aquesta tipologia incloguin una avaluació de la incidència de l’actuació concreta sobre les xarxes generals de transport i que aquest exercici no es troba recollit en cap cas a l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article dinovè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquest tipus de documents han d’incloure una proposta de finançament dels diferents costos generats per l’increment de mobilitat degut a l’activitat potencial a desenvolupar i les obligacions concretes que els promotors adquireixen amb les administracions de cara a costejar el seu cost i que aquesta documentació no es troba annexada com a part de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article vintiunè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, on s’estableixen els detalls al respecte de la tramitació d’aquest tipus de documents, correspondria a l’Autoritat del Transport Metropolità dictaminar al respecte de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP i que l’expedient 114/2012/004-PGM no inclou en cap cas un informe de l’esmentat organisme que segons queda establert a la llei, seria el competent de cara a pronunciar-se al respecte de la validesa o invalidesa de la proposta. En tant que això mateix queda recollit clarament al quart acord del punt que dona origen a les presents al·legacions i que l’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat recentment un Pla Director d’Infraestructures que fixa les inversions que es pretenen realitzar fins a l’any 2020 en matèria de transport i que aquest document fixa actuacions que han d’influir en la configuració de la mobilitat a la ciutat tals com la construcció d’una línia de tramvia que uneixi la Universitat Autònoma de Barcelona amb Montcada i Reixac passant de manera inexcusable per la nostra ciutat, generant una nova xarxa en cap cas prevista per l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que aquest hauria de ser un dels punts principals de qualsevol diagnosi que pretengui esdevenir vàlida en el temps i útil en la seva suposada finalitat.

Atesa la manca de contextualització o interès de bona part de les informacions que apareixen a l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que el mateix ha estat elaborat partint de documentacions genèriques però en cap cas a partir dels estudis de mobilitat dels que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha dotat durant els darrers anys amb l’objectiu de regular el trànsit de vehicles i ciutadans i que és ben evident que sense els mateixos no resulta possible en cap cas realitzar una diagnosi solvent de quin seria realment l’impacte generat per una instal·lació que per sí mateixa podria ser capaç d’atreure un mínim de 720.000 actes de compra dels quals un mínim d’un 60% es realitzarien a partir de vehicles privats de motor i que no es distribuirien de forma homogènia en el temps.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que pugui ser aportat un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que compleixi amb les disposicions legals vigents, parteixi d’un volum justificable i actualitzat d’informació i s’adapti a les necessitats de la planificació urbanística de la ciutat i no només a les necessitats concretes de l’agent privat que el promou sense posar en risc la mobilitat del sector concret i d’altres parts de la ciutat que de ben segur en sortiran afectades a causa d’una gestió negligent de les previsions de mobilitat.

Les fòbies polítiques tenen el seu valor i és necessari respectar-les, especialment quan serveixen per alguna cosa concreta. Sobre una realitat social i electoral tan fragmentada com la de Cerdanyola del Vallès es fa necessari dosificar-les amb un cert pragmatisme.

No és que estiguem faltats de motius per a la queixa. Sense anar més lluny, el menyspreu de la casta política local per les qüestions territorials ha estat terrible històricament i segueix ben viu entre la majoria de partits de la ciutat. No només s’ha obviat intencionadament durant dècades la qüestió dels abocadors tòxics de la Plana del Castell, també s’ha portat endavant una política de desenvolupament salvatge que com a únic fre ha tingut la demanda immobiliària del moment. La postura del consistori davant les grans infraestructures ha estat lamentable per norma general i qüestions com el desenvolupament del Túnel d’Horta es valoren de forma acrítica, mirant cap a un altra banda i esperant que la tempesta passi tan ràpid com sigui possible. Incomprensible però cert!

Una cosa és el descrèdit de la política i una de ben diferent és tot el que els nostres polítics han fet per que aquest fenomen s’estengui com la pólvora fins i tot entre persones que han viscut en primera persona llargues dècades de dictadura. Sobre això mateix, que no deixa de ser un problema greu, es pot actuar seguint diversos protocols i és important fer-ho amb responsabilitat, comptant amb que per moltes ganes que ens tinguem entre tots plegats, les eleccions són cada quatre anys i que entremig hem de procurar que, com a mínim, la ciutat no vagi a pitjor. No és broma, el més normal si analitzem els precedents és que la degradació vagi a més, alguns cops sota la façana del creixement urbanístic i a hores d’ara amb la cruesa d’un panorama general que es degrada dia sí dia també.

Ni oblidem ni perdonem, però intentem pensar sempre amb el cap i no amb els peus. El show dels darrers 10 mesos ha donat rellevància mediàtica i social a opcions polítiques que viuen d’enfocar la gestió municipal des d’un punt de vista profundament pejoratiu. Un camp abonat pel creixement d’un PP que a les darreres eleccions municipals ja va guanyar força rellevància a l’estela d’un PSC incapaç de representar els interessos de la seva base electoral. Va passar a Badalona i qui va recollir els fruits va ser un PP escorat a la dreta i fent ostentació d’un discurs clarament xenòfob. A L’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manresa, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet aquest espai l’ha capitalitzat PXC amb l’obtenció d’un bon grapat d’actes de regidor. Algú creu que seria desitjable acabar tractant-nos de la malaltia a la consulta del Dr.Mengele? Tan debò no passi mai.

Estem malament però infinitament millor que molts altres. Treballant per que la ciutat millori no podem perdre de vista quines són les amenaces contra les que ens hem de protegir, no ja com a partit polític sinó com a societat que vol romandre cohesionada i allunyada de debats artificials que només cerquen estimular pors atàviques a la diferència, generar un estat d’opinió crispat al respecte de la seguretat ciutadana i el rebuig sistemàtic vers l’activitat ordinària de l’ajuntament. Compte amb determinats discursos per que tot just ara poden instal·lar-se entre nosaltres i després tot seran laments. El cordó sanitari l’hem d’establir ara mateix.

Durant els darrers dies hem anat coneixent els detalls del segon pacte de govern que s’esdevé en el que portem de mandat. El PSC i ICV-EUiA inicien un camí conjunt que pot ser, esperem, el mal menor per la ciutat. En el pla global resulta dubtós que siguin capaços d’orientar la gestió del municipi cap a un model diferent al de conviure amb el creixement crònic i descontrolat. Ni poden oposar-se a ell ni volen fer-ho per que no tenen prou imaginació. En canvi, tenen la oportunitat de millorar la vida dels cerdanyolencs protegint l’educació pública, impulsant una fiscalitat més justa, gestionant amb senderi els minsos recursos municipals, atenent les situacions d’emergència social, portant a bon port alguns debats territorials fonamentals i desenvolupant un programa de govern clarament d’esquerres. No existeix una alternativa majoritària que millori això a hores d’ara i aquest és el camí que cal forçar durant els propers anys.

Per molt que les parts implicades vulguin picar de peus i alguns ciutadans puguin no acabar de veure clar el context actual, la única possibilitat de que aquests dos partits facin polítiques d’esquerres i vagin orientant-se cap a una gestió municipal més o menys coherent passa per que les esquerres transformadores facin pressió des de l’exterior. Farem una ciutat millor si no matem les alternatives constructives i parlant de qüestions estratègiques o de maneres de treballar, és ben evident que la unitat resta.

Queda molt per fer i no ens podem relaxar. El mandat serà llarg i és necessari que fem força per que la pitjor part de la crisi no se l’emportin els mateixos de sempre, per que més enllà dels tòpics que ha generat l’economia durant els darrers anys, tenim emergència social per estona gràcies al canvi de model que estan impulsant tant el PP des de Madrid com CiU des de Barcelona, ambdós de bracet i en perfecta sintonia. La resposta al seu llegat, la misèria i l’espoli dels recursos públics, no passa per retallar prestacions ni per desmantellar l’Estat del Benestar, passa sí o sí per defensar les conquestes aconseguides fins al moment i per cohesionar-nos molt més amb l’objectiu d’acumular forces i fer passes endavant tan bon punt sigui possible.

Al consistori, cadascú té la capacitat d’actuar que la ciutadania li ha conferit i l’ha d’exercir de la millor manera possible fins al mes de maig del 2015. O les esquerres transformadores de la ciutat treballen per que durant els propers anys millori la qualitat de vida de tots els cerdanyolencs o hauran fracassat clamorosament i seran penalitzades. La resposta és la participació.

Fa força temps un molt bon amic va recomanar-me que no escrivís en primera persona i des d’aquell moment he procurat seguir estrictament el seu consell. Avui faré una excepció per que trobo necessari explicar des d’una perspectiva pròpia alguns dels esdeveniments que vaig viure i veure ahir durant la celebració de la Vaga General que va aconseguir demostrar que, malgrat els esforços de la dreta i els mitjans de comunicació, els treballadors seguim tenint dignitat i alguna cosa a dir amb el que passi o deixi de passar amb el nostre futur. Si ens hi posem ho aconseguirem, no en tinc cap dubte.

L’excés de missatges que rebem avui dia ens permet fer-nos a la idea del ventall d’opinions que ens envolta i ahir l’independentisme va oferir versions diferenciades de la mobilització obrera. Sota el meu punt de vista personal, la majoria de les veus que es van alçar van enfocar la qüestió de manera encertada, d’altres es van equivocar caient en els paranys clàssics que se’ns paren en dies com el d’ahir i alguns missatges, una minoria, els considero simplement tòxics en quant al seu fons i les seves formes.

Com a individu que milita a l’esquerra independentista des de que té us de raó política, he de dir que vaig sentir vergonya d’una part del sobiranisme que considero que ha de fer el seu camí tan lluny del meu com sigui possible. Els comentaris provenien de personatges amb els que comparteixo tan poca cosa que fins i tot em sorprèn que en alguns casos, la minoria de la minoria, hi pugui compartir carnet, que no militància política, dos conceptes molt diferents sota el meu punt de vista.

El cert és que a la majoria de pobles de la meva comarca només hi he estat de nit i encara hem sorprenc quan hi torno a anar de dia. No sé quants cartells hauré enganxat a les seves parets, no sabria dir quants murals he pintat durant els darrers 10 anys, soc incapaç de calcular a quants actes polítics he assistit des d’Alacant fins al Berguedà, tampoc sabria dir quants cops he pintat la paraula independència a un mur i des de molt jove he dedicat milers d’hores a treballar per convèncer a la gent d’aquest país de que el millor futur per nosaltres és aquell que ens permetrà desenvolupar-nos amb llibertat i sent nosaltres mateixos, un poble que s’auto-reconeix i ha de ser reconegut en peu d’igualtat per la resta de pobles del món pel simple motiu de que en tenim tot el dret. No vull competir amb ningú, durant tots aquests anys he vist com centenars de persones seguien aquest mateix camí i estic profundament orgullós d’haver-lo compartit amb ells malgrat les naturals desavinences que han d’existir al si d’un projecte col·lectiu format per individus

Com tants altres catalans, molt més dels que ens pensem, tinc un altra pàtria. La de tots aquells que són víctimes de l’abús i la injustícia, vinguin d’on vinguin i siguin on siguin. M’identifico i ho seguiré fent amb tots els que lluiten per un futur més just. En uns temps tan complicats com els que ens ha tocat viure, sento admiració per aquells que ahir van entregar el seu sou per protestar en contra de les agressions que estem patint. M’emociona al mateix nivell que ho faci un treballador de la Derbi de Martorelles, un de la Ford de València, un de la Volkswagen de Iruña o un dels serveis de neteja de Madrid. Estic amb tots els que durant un moment o altre de la història s’han aixecat per reclamar dignitat i millorar el seu present i garantir el futur de les generacions que estan per venir, ja sigui al meu país o a qualsevol altre, en el meu idioma o en qualsevol altre, tant se val per que el capital no té fronteres i la solidaritat tampoc les ha de tenir.

Vull la independència dels Països Catalans per que ens projectem al món com un referent a seguir per la resta de nacions. No vull una bandera més a la ONU per que hi anem a escalfar la cadira i siguem incapaços d’aportar res. Em faria feliç que el nostre país fos un model en quant a benestar i justícia social, un referent en el qual la resta de països del món es pugui emmirallar i que siguem capaços de demostrar que les coses es poden fer molt millor. Un estat solidari amb la resta i orgullós de garantir el dret al treball, el dret a l’educació pública, un país que tingui cura dels seus pensionistes i que vetlli rabiosament pel dret a una sanitat universal. Un país que puguem compartir tots els catalans amb independència del nostre origen i que tingui com a màxim interès la dignitat de les persones que l’habitin. Aquest és el país que vull pels meus fills i per tots els qui el vulguin compartir amb ells.

Ahir vaig penjar l’estelada al balcó de casa i em vaig mobilitzar a Cerdanyola del Vallès i Barcelona a la vegada que ho feien centenars de milers de treballadors a Madrid, Bilbao, A Coruña i moltes altres ciutats de l’estat espanyol. Ho vaig fer per que vull un futur millor per tothom, de la mateixa manera que ho vaig fer durant la darrera vaga general i com ho faré durant les properes, com ho vaig fer en contra de la Guerra de Iraq, de la mateixa manera ho vaig fer en contra del Banc Mundial i com ho faré quan pugui aportar alguna cosa per que els desvalguts de la història tinguin un futur millor. No us podeu imaginar com de content n’estic d’haver-ho fet i quines ganes tinc de tornar-ho a fer quan sigui necessari.

La Catalunya que va inundar Barcelona ahir és la mateixa que ho va fer el 10 de juliol de 2010 per demostrar el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional que va deixar l’Estatut de Catalunya pitjor que el que ja teníem abans. Crec que podria fer un llistat de centenars de persones que al mateix lloc i en dates diferents vam reclamar justícia pel nostre país, o el que és el mateix, justícia per la nostra gent. És més, hem d’aspirar a que si la translació no funciona mecànicament a hores d’ara, ho faci a la perfecció en un futur proper.

Continc molts pensaments al respecte de la jornada d’ahir. Suposo que durant els propers dies, si tinc temps per fer-ho, els deixaré anar, però he prioritzat deixar clar que no entenc la meva militància a l’independentisme sense aparellar-la amb la lluita per la construcció d’un país just que es fa des dels municipis i amb la màxima sensibilitat pels que pateixen les injustícies d’un sistema que està fet a mida dels que ostenten el poder econòmic. Per això mateix he sentit una profunda vergonya quan he vist que hi ha membres de l’independentisme i del sobiranisme català, especialment a les files de CiU, que sense cap complex van mostrar ahir un tarannà obertament antisocial mitjançant les xarxes socials. Ni son dels meus ni jo soc dels seus i comparteixo molt menys amb ells que amb qualsevol militant de l’esquerra, ja sigui espanyol, francès o nigerià.

A l’endemà de les eleccions municipals de maig de 2011 ja es podia saber que la governabilitat de Cerdanyola del Vallès seria una qüestió complicada i que caldria afrontar-la amb habilitat. També es sabia que el consistori havia passat d’estar format per quatre grups a una nova configuració de sis i que això, havia portat pluralitat i noves idees a un consistori massa uniforme. Som a febrer de 2012 i han passat aproximadament set mesos sense que la força més votada hagi estat capaç de teixir aliances sòlides amb cap partit dels que tenen presència al plenari municipal.

El PSC ha estat incapaç de dotar-se de companys de viatge per que no sap on anar i el més lògic és que ningú estigui disposat a pujar-se a un vaixell que va a la deriva i el que és pitjor, que s’ha acomodat a aquesta situació. Recentment ha estat Esquerra qui ha explicat públicament que renuncia a formar un govern que no estigui disposat a marcar un rumb per a la ciutat. Els principals raonaments que ens han portat a manifestar aquest posicionament són els que segueixen:

1.- Per fel el mateix de sempre, que ho facin els mateixos de sempre. La situació de la ciutat és greu i ve determinada per la inseguretat financera, la dificultat per garantir serveis als ciutadans i la necessitat de canviar un model de ciutat que ha estat el que ens ha portat on som. El trànsit especulació-ingressos-deute- especulació ha quedat trencat per la situació global del país, ha empitjorat la nostra qualitat de vida, ha trinxat el nostre entorn i ens aboca a engreixar el deute municipal. Posar-li un ciri a Sant Iscle i esperar amb els dits creuats a que torni la bonança de la totxana és d’una esterilitat desesperant i no ens portarà a que la ciutat millori. Cal canviar de plans i pel que es veu, ningú en té gaires ganes.

2.- Hi ha tres partits que sumen 16 regidors al consistori municipal i que d’una manera o altra han participat en que el model de ciutat actual quedi fixat. Són partits de tradició democràtica que en diferents etapes han governat la ciutat des de les primeres eleccions municipals que van tenir lloc després del reciclatge del franquisme. El més natural és que s’entenguin entre ells per que els seus programes no difereixen en allò que és essencial, la manera com creuen que cal gestionar la ciutat. Si per “ser responsables” des d’Esquerra hem de jurar la bandera de l’especulació immobiliària, és ben evident que no ho farem.

3.- Amb els temps que corren cal apostar per polítiques nítidament d’esquerres. Si algú vol que Esquerra voti unes ordenances fiscals, cal que s’esforci en recaptar més d’aquells que més tenen i no gravar amb el mateix tipus les taxes de construcció d’una piscina que d’una banyera. Amb el nombre de famílies de la ciutat que estan garantint-se la manutenció a partir de la solidaritat de les entitats socials que reparteixen menjar a domicili, no es pot esperar que els partits d’esquerres tolerin increments lineals de l’IBI, per exemple. Cal exigir valentia a l’hora de recaptar encara que això suposi descontentament o que no s’apliqui les mateixes bonificacions sobre la taxa de recollida d’escombraries d’una gran superfície que sobre un petit comerç de Bonasort. Per aquí, Esquerra de Cerdanyola del Vallès tampoc hi passarà, si no som capaços d’aplicar un model de recaptació d’esquerres ara, és que hi ha uns partits que ja no representen el que diuen representar i que han de fer-s’ho amb aquells que els hi permeten aprovar pressupostos i ordenances.

4.- Cal passar de les inversions pamfletàries a una estratègia seriosa de finançament i despesa. L’Ajuntament ha de gastar, però ho ha de fer bé i no jutjar a priori que el nivell intel·lectual dels ciutadans és baix. Podem recordar com la recta final del mandat 1999-2003 va veure aparèixer als nostres carrers tot de rotondes, carrils bici sense origen ni destinació i places d’aparcament allà on mai hi havia hagut demanda. Per quan un pla realista per a la reducció dels consums de corporació municipal? Per quan projectes que generin ocupació de qualitat on l’Ajuntament s’hi pugui posar al capdavant? Els serveis es segueixen externalitzant per norma i per pura mandra, encara que hagin de costar més. Segueixen esperant amb candeletes que arribin els taurons de les finances amb feixos de bitllets que salvin la papereta d’aquest mandat i això no passarà. Per fer front a la crisi econòmica cal un full de ruta seriós i dir-li la veritat als ciutadans.

5.- És necessari aplicar el sentit comú sempre. La declaració dels terrenys de Can Planas com a espais contaminats ha estat finalment impulsada des de l’Ajuntament. Però no ens enganyem ni fem trampes al solitari, l’acord plenari es va prendre a empentes i rodolons. A més a més, el que ningú va dir és que la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència de fer efectiva la declaració, no té cap interès en perjudicar les inversions que ha realitzat a la Plana del Castell. I el Govern té interès en fer pressió sobre el Conseller Recoder per que aquest actuï en benefici de la qualitat ambiental de la zona i la bona salut dels cerdanyolencs? És massa esperar, manen els diners dels bancs que van comprar terrenys a la zona per beneficiar-se d’una operació especulativa que al ritme que anem se’n anirà en orris agradi o no agradi.

Al debat que es va realitzar en el procés d’aprovació del pressupost municipal del 2012, el regidor de finances va explicar com en la marató de la confecció dels pressupostos, alguns partits es van acabar despenjant de la cursa. Té raó, hi ha partits que no estaven disposats a creuar la línia de meta de la maneta del PP i amb un pressupost sota el braç confeccionat sense criteris polítics que vagin més enllà del “qui dia passa, any empeny”. Responsabilitat és assenyalar que el rei va despullat i que per molt que s’esforcin en fer veure que tot està bé, la ciutat ha de fer front a uns anys que seran crucials i que ens poden enfonsar definitivament. Responsabilitat és lluitar pel benestar i la salut dels ciutadans, no fer la viu-viu amb la restauració d’un gran abocador tòxic. Ha passat el temps de les excuses de mal pagador i conforme avancin els mesos, anirà quedant al descobert que o ens dotem de polítiques valentes o estarem al davant d’un mandat perdut que acabarà amb el PP entrant per la porta gran al Govern municipal al 2015. Responsabilitat no és regalar-li el govern a la dreta demagoga a la que li és igual vuit que vuitanta i que si algun dia ens governa ensorrarà definitivament la ciutat com ja ha fet al País Valencià o a Madrid.

Que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions. 

Garry Kasparov va publicar al setembre de 2007 un llibre d’estratègia que establia paral·lelismes entre els escacs i molts aspectes de la vida. Les semblances són en alguns casos sorprenents i malgrat que l’existència humana, més encara la praxi política, presenta molts més paràmetres d’anàlisi que el joc dels 64 requadres, la gran majoria de les seves reflexions són de profit. Durant el llibre es treballen analogies molt meritòries i s’articulen al seu voltant moltes reflexions que són de gran interès, molt en la línia d’altres assajos sobre estratègia que malgrat trobar-se desfasats temporalment, ens ofereixen continguts excel·lents i que ens conviden a la reflexió. Molt recomanable.

Entre les figures a les que Kasparov analitza, una d’elles resulta molt estimulant per la imaginació. Nascut a Tiflis el 17 de juny de 1929 i per tant, armeni i soviètic, en Tigran Petrosian va ser el novè campió del món d’escacs i una de les figures més originals d’aquest esport. No és tan conegut com alguns dels seus rivals o successors en la cúspide, però el seu tipus de joc, la forma en la que plantejava les seves partides, presenta particularitats que el fan especial i el diferencien.

D’ell es va dir que mai perdia però que tampoc arriscava per guanyar, considerava fins i tot que jugant amb fitxes negres, les taules eren un bon resultat. És una referència pels amants del joc posicional i les defenses tancades. Els seus detractors el van acusar de practicar un joc avorrit per previsible i poc creatiu que, per altra banda i malgrat tot el que es pugui dir, era terriblement fiable i efectiu. No confiava en la sort i als que li demanaven un altre tipus de joc més vistós i arriscat, els enviava a jugar a cartes o a la ruleta, considerant amb bon criteri que la naturalesa dels escacs és l’antítesi dels jocs d’atzar. Se’l considera un dels pares de la defensa moderna, amant del joc tancat i per tant, un jugador de perfil més aviat conservador.

Petrosian és considerat com un mestre de la profilaxi. Considerat com un dels jugadors més difícils de guanyar, movia les peces amb l’objectiu doble de millorar les seves posicions i evitar que els rivals aconseguissin bons desenvolupaments, amb la frustració dels plans dels seus adversaris com a horitzó. Un altra llegenda dels escacs, Bobby Fischer, va dir d’ell que era “capaç de detectar i allunyar el perill vint jugades abans què es produís”.

Amb la màxima d’evitar el perill, treballava per realitzar una pressió constant sobre el rival per tal de limitar les seves oportunitats i resoldre les seves partides partint més de l’error tàctic del contrincant que dels seus propis moviments ofensius. Solidesa i fiabilitat, aquestes eren les seves principals qualitats i sent fidel a les mateixes va aconseguir arribar a la cima del seu esport.

Si acceptem que Esquerra és la plataforma electoral que representa de manera majoritària l’independentisme en tant que es projecta públicament amb una identitat clarament separatista, apriorisme que malgrat les dèries personals de cadascú es pot argumentar matemàticament sense complicacions, podem analitzar la seva evolució durant els darrers 10 anys mirant d’establir analogies amb el món dels escacs. Algunes conclusions es podrien assemblar al que segueix:

  • Als escacs un dels majors condicionants és la disposició de material, la capacitat dels jugadors per utilitzar un volum determinat de peces o recursos, que fonamentalment són de caràcter humà i no necessàriament entès com el compendi d’individualitats, les estructures podrien ser una formulació encara més encertada d’aquest concepte. A la política també compta el material i molt. Els que juguen la partida mai comencen amb els mateixos recursos que els seus contrincants i això obliga a cadascú a adaptar fidelment la seva estratègia a la realitat. Una opció com Esquerra disposa a priori d’una quantitat inferior de material que la que es troba al servei dels seus competidors i està obligada a fer una gestió conservadora del mateix. Hi podem afegir que moltes de les situacions a les que cal fer front, des del nivell local més baix i cap amunt, només poden anar a bon port a partir del sacrifici i l’entrega dels seus militants. La gestió que s’ha fet d’aquest capital o com a mínim la consideració que en la praxis del partit ha tingut aquest factor, presenta un marge de millora molt considerable.

  • La qualitat va estretament relacionada al material en tant que en política, les peces evolucionen cap a diferents rols i capacitats. Els peons poden esdevenir torres amb temps i treball, exactament de la mateixa manera que passa amb els escacs. De vegades, hi ha fitxes que entren al tauler amb la intenció de sumar-se a la partida, la praxi política és dinàmica i es relaciona amb molts agents socials. En definitiva, les analogies i les diferències es poden veure amb una mica de ganes de trobar-les. El ràpid reciclatge de moltes peces clau a les files de l’independentisme i la gestió temerària de les posicions ha provocat que l’independentisme manifesti una certa incapacitat per mantenir posicions i per preservar la seva qualitat. Tampoc cal ser professor de física per entendre aproximadament què és el que significa aquest punt, però el cert és que aquí podem detectar una mancança important.

  • El temps és un concepte molt similar al món dels escacs i al de la política. La gestió del mateix es regeix per altres normes i no es podria reduir a la simple successió de moviments, però si mirem el que seria la composició d’una estratègia i la tria de moviments que ens han de permetre aconseguir els nostres objectius, cal dir que tot sovint s’ha pecat d’ingenuïtat, valorant per A o per B que el temps jugava al nostre favor i creient que els efectes dels nostres moviments tenien uns resultats sobre la societat, arbitre suprem de la partida, superiors als que realment eren factibles d’aconseguir. La consecució de l’hegemonia política sobre el camp ideològic de les esquerres catalanes, aconseguint que aquestes es sentin representades per un projecte independentista i profundament transformador, requereix de molts ingredients estratègics concrets, però a nivell cronològic no és cosa de quatre dies i demana coherència i confiança en el projecte. Definitivament, la desconnexió analítica i els seus efectes sobre la gestió del tempo ha estat un error fatal.

  • Com a la major part dels jocs d’estratègia, als escacs cal realitzar una avaluació de la relació existent entre els anteriors factors i decidir com s’aprofiten. L’objectiu d’aquest esport és amenaçar directament la figura del rei sense que el contrari la pugui posar a resguard amb cap moviment. La partida acaba d’aquesta manera quan un dels dos contrincants força l’escac i mat, per norma general amb molta paciència i per mitjà d’estratègies complexes. La pràctica política guanya encara més en complexitat si es compara amb aquest esquema de joc, però això no ha de ser cap excusa per aquells que es resisteixen a realitzar un debat transparent sobre els objectius estratègics i la forma d’executar-los. Per jugar als escacs, cal concentrar tot el cos i actuar en una línia concreta, cosa que l’independentisme, amb les seves múltiples dèries i òptiques analítiques, no ha fet de manera satisfactòria durant els darrers anys. Els ciutadans, que en saben molt de tot això malgrat que alguns es resisteixin a creure-ho, han parlat alt i clar al respecte, de fet, ho segueixen fent i no deixaran de fer-ho. Més d’un cop s’ha donat la imatge que l’objectiu era salvar els alfils i no guanyar la partida.

El primer que cal per guanyar una partida d’escacs és assumir quins són els objectius. Als escacs això mateix és una realitat molt concreta que es resumeix en la eliminació d’una peça concreta. En política, la traducció és molt més complexa però no hi han excuses per renunciar a delimitar els paràmetres de victòria. Perdre peces donant-nos cops a l’espatlla per la valentia demostrada és una esterilitat. Aconseguir un estat propi amb el model social espanyol és una derrota més i cal dir-ho ben alt per que s’entengui. Portar les forces estatals cap a l’esquerra és una quimera i s’ha demostrat fins a l’exasperació. Definim objectius concrets i cenyim-nos al guió establert per aconseguir-los. Per guanyar, ens cal saber què significa “guanyar”.

El segon que cal, un element imprescindible per qualsevol joc d’estratègia, ens agradi o no i hi ha gent a la que no li agrada, és avaluar correctament la situació en la que es troba el joc utilitzant paràmetres objectius. Entendre la disposició de totes les peces, preveure els seus moviments i treballar per aconseguir els objectius propis sense deixar a l’atzar qualsevol situació hipotètica. Sense això mateix, les possibilitats de guanyar són nul·les per moltes ganes que es tingui. La voluntat és imprescindible per aconseguir la victòria, però encara ho és més entendre el joc i no conduir-se a situacions absurdes.

És evident que l’independentisme encara no s’ha aixecat de la lona. Segueix representant els anhels de bona part de la societat, voti o no voti i voti a qui voti, però ha de decidir quin és el seu joc i jugar-lo amb coherència. Dels darrers anys, de les victòries i els fracassos, en podem extreure moltes lliçons i estem obligats a fer-ho per millorar, reforçar-nos i seguir endavant amb garanties de victòria. Per això, en Joan Tardà té molta raó quan diu que el Consell Nacional d’Esquerra ha d’esdevenir un “autèntic Parlament” del partit, per que sense crear una instància real de debat i anàlisi lligada a les estructures territorials que fiscalitzi el treball a les institucions, els que desenvolupen responsabilitats públiques no disposaran d’indicacions efectives i recauran en l’estratègia de la gallina decapitada, corrent d’un lloc a un altre sense cap direcció concreta i esquitxant-ho tot de sang. Alguns dubtes al respecte de la defensa del model sanitari públic són el millor exemple d’això mateix i per acumulació amb altres errors, poden portar a que no es torni a aixecar cap a les grans ciutats del país i a que el votant d’esquerres, amb molt bon criteri per cert, segueixi buscant qui el pot representar efectivament.

La principal diferència entre els escacs i la política recau en l’autoria de les accions. Mentre que als escacs és una persona la que controla tots els moviments, un agent polític és col·lectiu per definició i executa els seus moviments a partir de l’acció de molts individus. El joc funciona, especialment si es tracta d’una opció política d’esquerres i que es sosté per l’altruisme dels seus membres, quan els òrgans tenen una utilitat política real i en el moment que la deixen de tenir, acaba passant el que ha passat. Són aquests òrgans i no cap genialitat els que ens faran guanyar la batalla, és el seu bon funcionament col·legiat, la seva preeminència sobre els individus i la seva capacitat pel debat i el discurs la única garantia d’èxit que té l’independentisme. Això és conservadorisme, això és poc creatiu? Evidentment, és el que cal per no perdre la partida i és l’enfocament que marca la diferència entre els escacs i la ruleta francesa.

Els fets avalen sense massa marge pel dubte que el PSC és una estructura que participa del PSOE i que en darrera instància, acata la disciplina del partit a nivell estatal. El congrés que ha entronitzat a Pere Navarro com a nou lider dels socialistes catalans no fa augurar cap trencament en la dinàmica històrica del partit i el paper de Daniel Fernández a l’estructura ratifica que el que ha sortir reforçat de l’esmentat congrés no ha estat precisament l’autonomia respecte a la matriu del projecte. Amb sort, els socialistes catalans a Madrid tindran grup propi al Facebook, però res més. Dir que en cas d’emergència trencaran la disciplina és un brindis al sol que vist amb perspectiva constitueix un insult clar a la intel·ligència dels catalans. La impressió resultant és que ho canvien tot per que no es mogui ni una fulla. Les coses són com són.

Del que no es parla gaire a Catalunya és de fins a quin punt l’altre gran partit de la política catalana es troba enquadrat en una disciplina fèrria, amb vincles tan sòlids com els que lliguen i subjuguen el PSC a la voluntat del PSOE. No és difícil d’endevinar, l’actor suprem que acaba manegant molts dels fils que expliquen l’activitat política de CiU és aquell que abans dels pactes tripartits havia estat batejat com Oasi Català. Sense circumloquis, hi ha sectors de l’empresariat que tenen veu i vot respecte a la línia política de la federació de les federacions.

El nomenament de Boi Ruiz com a Conseller de Salut era una declaració d’intencions que progressivament ha anat prenent cos per horror de molts, fins i tot, de molts membres de CiU que no comparteixen les lògiques radicals de la dreta neoliberal. Hi ha una dreta paternalista que vol ordre i que els pobres ho segueixin sent però sense penúries. De fet, hi ha una dreta que s’explica molt bé i que no recorre a la dogmàtica del mercat. És una dreta que a dia d’avui va quedant-se desfasada i molt probablement la trobarem a faltar. Allò de contra més et conec, més m’agrada el teu gos és una veritat absoluta en les circumstàncies actuals.

Tornant a Boi Ruiz, la seva trajectòria professional ens marcava el camí que seguiria la seva gestió al capdavant del Departament de Salut. Relativament desconegut per la opinió pública, desenvolupà un paper molt important com a president de la Unió Catalana d’Hospitals, patronal de la sanitat privada a casa nostra. El subjecte no es caracteritzava precisament per la seva sensibilitat cap al sistema sanitari públic i en bona lògica, ha treballat per eliminar serveis, empitjorar la qualitat i transformar en negoci quelcom que és un dret universal, el dret a la salut, dret la existència del qual ell ha arribat a negar en públic i davant la premsa.

És horrorós que es desmunti el sistema públic de salut i que el màxim responsable del mateix recomani als catalans que contractem una mútua. És de suposar que cobrarà bé aquesta magnífica falca publicitaria en prime time. El missatge és: si podeu, contracteu serveis de sanitat privada, tanquem la persiana i us podeu quedar enganxats. És més, els que es mostrin horroritzats són titllats de còmplices de la perversa gestió del tripartit i de ser subjectes irresponsables. El seny, la bona gestió, indica que el dret a la salut no existeix i que el model americà ha de ser el far que ens condueixi a pagar després de molts anys cotitzant, amb Visa o Master Card al gust del client, per una quimioteràpia o tres radiografies.

El sistema sanitari públic és econòmicament deficitari per que ho ha de ser. Costa diners per que no pot ser d’una manera. El paguem els ciutadans i les empreses amb els seus impostos i no ha estat creat per generar ingressos, existeix com a despesa de les administracions i així ha de seguir sent per sempre. És un servei públic que hem de pagar de bon grat amb els nostres impostos i serveix per que un mateix, un familiar seu o qui sigui que tingui la mala sort de patir una malaltia, el veí del primer segona, tingui la oportunitat de guarir-se, sobreviure o palmar-la amb dignitat a un llit net i amb atenció mèdica professional. Ni serveix ni ha de servir per res més. No sembla poca cosa.

Una societat que permet que la sanitat pública retrocedeixi és una societat malalta i qui ho justifiqui en nom del mercat és que simplement no ha entès res. La privatització del sistema sanitari públic és una salvatjada i no té cap explicació coherent. Conjuntament amb el sistema educatiu, és un dels pilars fonamentals del welfare state i no hauria de ser qüestionat sota cap premissa. Les esquerres que miren cap a un altre cantó i que amb el seu silenci són còmplices de l’atac, mereixen seguir la seva dissolució electoral per que han deixat de ser esquerres fa molt de temps. Són eines inútils i mereixen desaparèixer per deixar pas a partits que defensin els interessos de tots en contra de les misèries sociopàtiques d’uns quants com per exemple, els patrocinadors de Boi Ruiz a l’àmbit de la sanitat de paganini.

Un altre cas flagrant és la parcial desarticulació dels mitjans públics de la Generalitat de Catalunya. TV3 i Catalunya Ràdio juguen un paper fonamental al nostre país, una nació sense estat que si fos pel sector privat s’hauria dissolt durant la dictadura franquista entre les rialles de Carlos Sentís i Juan António Samaranch, personatges idolatrats pel Grup Godó i al respecte dels quals val la pena contenir avui les apreciacions que a un li venen a la ment quan els recorda.

Es perjudica un dels pilars de l’espai comunicatiu del país. La resta de mitjans estan a la venda per un bon preu i qui digui el contrari menteix, els mitjans públics tenen un paper importantíssim en la reproducció de la identitat del nostre país i en la seva projecció cap al futur. No és cap secret que el Govern vol tancar canals i reduir finançament mentre augmenta subscripcions a La Vanguardia, més de 16.000 diaris compra cada dia la Generalitat al compte de Godó. Tampoc és cap secret que Duran i Lleida va jugar molt fort a Madrid durant la darrera legislatura per evitar que les televisions públiques poguessin vendre espais publicitaris, beneficiant directament als mitjans i privats, a Catalunya concretament a les televisions de matriu espanyola i a les dels seus socis estratègics en l’àmbit de la comunicació, aquells que promocionen la seva imatge pública amb mes ganes. Endevineu qui? No hi ha votants i membres de CiU horroritzats amb això? És clar que n’hi ha, molts, però és el que toca per que les urnes han parlat i les veus crítiques llueixen per la seva absència.

Sanitat i comunicació són dos àmbits molt diferents que serveixen com a exemple per il·lustrar que si el PSC està subjugat a un element aliè, el PSOE i les seves castes dirigents, CiU no disposa de més llibertat de moviments i un cop diluït el grup PRISA a la més paorosa i deshidratant diarrea ideològica, és molt possible que tant PSC com PSOE tinguin les mans molt menys lligades que la federació nacionalista.