Posts Tagged ‘Enquestes’

El darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO de la Generalitat de Catalunya ha vingut a vomitar sobre tots nosaltres una quantitat ingent de dades. Qui les vulgui analitzar amb detall i tingui el temps necessari, se’n pot fer un tip. Segons la fitxa tècnica, el treball de camp es va realitzar entre els dies 2 i 17 de juny de 2011 amb una mostra de 2.500 telefonades i l’encàrrec ha estat realitzat per l’empresa GESOP. El que ha estat notícia, no tant com caldria, és que del total d’entrevistats, un 42,9% de la mostra ponderada ha afirmat que votaria en sentit afirmatiu en un hipotètic referèndum d’independència, un 28,2% hi votaria en contra, un 23,3% s’abstindria, un 1,3% rebutja contestar o respon quelcom diferent a les anteriors opcions i un 4,4% es trobaria indecís.

Aquestes dades, que no deixen d’indicar res més que una tendència però que ens mostren fins a quin punt ha quedat normalitzat a Catalunya el debat independentista, ens portarien una participació hipotètica del 71,1%. Seguint amb aquest exercici de ciència-ficció política, sobre el total de la participació ( 1.071 intencions de vot afirmatiu i 705 intencions de vot negatiu ), estaríem parlant de que el 60,30% dels votants ho farien en sentit positiu i que un 30,70% ho faria en sentit negatiu. Montenegro va independitzar-se de Sèrbia al 2.006 amb una participació del 86,5%, un 55,5% de vots afirmatius i un 45,5% de vots negatius. Sens dubtes i admetent que sobre tot plegat hi hauria molt a parlar, la valoració dels resultats absoluts del darrer baròmetre del CEO són molt, però que molt rellevants.

Si consideréssim que l’àrea metropolitana de Barcelona es composa de 5 comarques (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental ), ens trobaríem amb una mitjana del 40,04% de vots favorables, un 31,68% de vots negatius, una abstenció del 21,78%, un 1,72% de mitjana d’enquestats que no respondrien a cap de les opcions anteriors i un 4,72% que no tindrien clara la resposta. Aquestes dades responen a una mitjana dels percentatges, però veiem sobre les comarques concretes quin és el resultat que ens oferirien les dades del baròmetre.

Baix Llobregat: sobre una mostra de 273 enquestats. El 31,9% responen que votarien en sentit afirmatiu, el 41,3% responen que votarien en sentit negatiu, el 22,5% manifesta que s’abstindria, el 0,7% de les respostes no encaixa amb cap de les opcions anteriors i el 3,6% es declara indecís. O el que és el mateix, seguint amb l’exercici d’aplicar de forma bàsica les respostes concretes a un hipotètic procés electoral, amb un 73,2% de participació, el 43,5% dels electors votarien a favor de la independència de Catalunya i un 56,5% hi votaria en contra. Subratllar que és la única comarca de l’àrea metropolitana que, segons les dades del baròmetre, votaria majoritàriament en contra.

Barcelonès: partint d’una mostra de 762 enquestats. És important subratllar que aquesta circumscripció comprèn la molt diversa ciutat de Barcelona i poblacions tan metropolitanes com Badalona, Sant Adrià de Besós, Santa Coloma de Gramenet i L’Hospitalet de Llobregat, a partir d’aquí que cadascú faci els seus números. El vot favorable recolliria un 36,6% del cos electoral, el vot negatiu aglutinaria un 30,1%, un 26,2% dels enquestats declara que s’hi abstindria, un 1,3% no respondria cap de les opcions anteriors i un 5,7% es manifestaria indecís. Sobre els percentatges en urna, amb una participació del 66,7%, un vot afirmatiu del 54,81% i un 45,19% de vot contrari.

Maresme: amb una mostra de 137 enquestats. El vot favorable representaria un total del 53,6% del cos electoral, el vot negatiu seria l’opció expressada per un 21,7% dels enquestats, un 17,4% dels mateixos afirmen que la seva opció seria l’abstenció, un 2,9% no s’identificaria amb cap de les opcions anteriors i un 4,3% manifesten indecisió respecte a la qüestió. Anant de cara a l’urna, aquestes dades ens portarien a una participació del 75,3%. Sobre el total de vots, un 70,87% dels maresmencs votarien a favor de la independència de Catalunya i un 29,13% ho farien en contra.

Vallès Occidental: sobre una mostra de 317 enquestats, un 37,5% dels mateixos han manifestat que votarien a favor de la independència de Catalunya, un 35,6% ha expressat que el seu vot seria negatiu, un 22,5% afirma que s’abstindria, el 0,6% no es sentirien representats amb cap de les anteriors opcions i un 3,8% es declara indecís. Seguint amb l’exercici de ficar a la urna als enquestats que han expressat una opció definida, sobre una participació global del 73,1%, el vot afirmatiu suposaria el 51,30% i el vot negatiu se’n aniria al 48,70%.

Vallès Oriental: a partir d’una mostra de 127 enquestats. El 40,6% dels mateixos afirma que votaria afirmativament, el 29,7% ho faria en sentit negatiu, el 20,3% afirma que s’abstindria, un 3,1% no es sentira representat per cap de les anteriors opcions i un 6,2% expressa indecisió al respecte d’aquest particular. A la hipotètica urna, sobre una participació total del 70,3%, el 57,30% dels votants donarien el seu vot a la opció independentista i un 42,70% hi votarien en contra.

Al quadre annex hi apareixen diverses dades que poden ser d’interès i que són extretes directament de la memòria de l’enquesta. El quadern de la memòria que fa referència als encreuaments concrets del total de preguntes amb el sentit de vot al referèndum d’independència està farcit de dades que tenen molt interès i malgrat el volum de la mostra, treballar sobre el doble de respostes seria molt més agradable i vàlid.

Evidentment, l’entrada en la fase de resolució al Principat de Catalunya generaria una sèrie de dinàmiques polítiques que portarien a incrementar la participació i el 23,3% de catalans que van declarar que s’abstindrien quedarien en un percentatge més minso. Sobre rectes finals hi ha moltes teories, però el que ha deixat clar aquesta enquesta és que alguna cosa està passant. La darrera dècada ha viscut un important increment de l’independentisme, ha vist com el debat sobre el dret d’autodeterminació es normalitzava i el moment actual és des de l’òptica nacional molt rellevant. Ara bé, els encreuaments sobre variables com les polítiques econòmiques o socials, les matrius de record/intenció de vot i en resum, la resta de dades que conté la memòria, ens diuen que l’independentisme no és monotemàtic i que una cosa és un referèndum d’autodeterminació i un altra de ben diferent, unes eleccions. El cos electoral és en el seu conjunt extremadament intel·ligent i qui cregui que pot representar aquesta majoria parlant exclusivament del procés nacional, comet una equivocació greu.