Posts Tagged ‘EEUU’

Fa relativament poc vaig tenir el privilegi de participar en un programa de cooperació al desenvolupament a Colòmbia. En total, una experiència de gairebé deu dies força intensos en tots els sentits.

Una de les parts més interessants va ser l’assistència a una conferència de Dr. Carlos Antelo, agregat polític de l’ambaixada cubana de Bogotà i vell rocker de la revolució. La seva lectura de les relacions internacionals a l’àrea de l’Amèrica Llatina va semblar-me molt lúcida i a la vegada sorprenent.

Cuba ocupa el lloc número 51 de l’índex de desenvolupament humà que elabora la ONU, ocupant el quart lloc entre els països llatinoamericans desprès de Xile, Argentina i Uruguai. És l’únic estat del món que compleix amb els criteris pel desenvolupament sostenible de WWF i porta des del 1962 resistint el boicot econòmic i polític de la primera potència econòmica i militar del planeta, els Estats Units. Una condemna de més de 47 anys pel delicte de negar-se a ser el pati del darrere, el casino o el prostíbul de ningú.

La política de l’administració que encapçala Barack Obama respecte a Amèrica Llatina no ha suposat una millora respecte a l’estratègia republicana. En molts aspectes ha resultat encara més carnívora i com a exemple està la construcció de bases militars a Colòmbia amb l’objectiu d’intimidar els estats que han decidit sortir de la tutela dels EEUU. Les experiències de l’esquerra llatinoamericana són identificades com una amenaça per la superpotència i no dubtaran en carregar militarment contra elles quan convingui.

Fa molts anys que el Departament d’Estat dels EEUU té en nòmina al futur governador cubà i pel 2010, dedicarà un mínim de 58 milions de dòlars, directament extrets del seu pressupost, a la desestabilització política de l’illa. L’aixecament del bloqueig econòmic suposaria per Cuba un estalvi de més de 9.000 milions de dolars en importació d’equips i bens de consum.

El cert és que Barack Obama ha aconseguit vendre internacionalment una bona imatge, un producte exitòs que molts ha corregut a comprar desesperadament. Ara bé, la seva lògica no ha deixat de fer seguidisme de la doctrina política dels qui el van precedir. L’estratègia de desestabilització contra el govern de Veneçuela i la preparació d’un estat d’opinió propici al conflicte armat mitjançant la subsidiarietat de Colòmbia, són actuacions que el situen en la més pura tradició dels plantejaments de Henry Kissinger.

Cuba treballa per modernitzar-se i el Dr. Antelo afirma que existeix un consens al voltant de la necessitat de realitzar determinades reformes malgrat que la pressió dels EEUU provoqui que els canvis siguin molt més complexes de realitzar. Els cubans no sacrificaran la seva revolució i en matèria de resistir hi tenen la ma trencada.

Durant els propers anys veurem si el moviment de les esquerres llatinoamericanes aconsegueix continuar el seu avanç, assolint els seus objectius estratègics, acabant amb l’hegemonia dels EEUU al continent i generant benestar entre els seus ciutadans. Cal esmentar que el paper espanyol a la regió és pèssim gràcies a que l’estratègia la determinen les grans multinacionals que operen a la zona. Un dels màxims exponents d’això és el suport explícit del grup PRISA al president Uribe a través dels mitjans que controla a Colòmbia i al propi Estat espanyol. Només cal veure el diferent tractament que han rebut l’intent de modificació constitucional que va intentar Hugo Chávez a Veneçuela i la violació de la constitució colombiana que realitzarà Uribe tornant-s’hi a presentar en contra de la llei colombiana.

Seguint entusiàstiques recomanacions d’alguns companys que generalment expressen bon criteri, vaig adquirir la primera temporada de la sèrie The West Wing i he d’admetre que, un cop visionats tots els capítols, l’experiència ha estat força estimulant. M’explico.

Fonamentalment, la sèrie gira al voltant d’una part del gabinet del President dels EEUU. Segurament la més polititzada, l’equip de comunicacions que s’encarrega de gestionar el programa legislatiu, les relacions amb la premsa, l’agenda presidencial i les diferents campanyes electorals. Categoria la dels protagonistes que en el lèxic polític anglosaxó s’ha etiquetat com a Spin Doctors. Els que elaboren el relat que s’explica als mitjans, llegeixen enquestes i dirigeixen la política de les administracions.

Hi ha dosis importants de moralina, això és innegable. També cal assenyalar que la transcendència de les decisions que habitualment es prenen al gabinet presidencial més important del món, tant al virtual com al de veritat, no són poca cosa. A més a més, l’alineament ideològic del president i els seus assessors està molt més enllà del que habitualment es podria esperar d’una administració demòcrata com, per exemple, les encapçalades per Bill Clinton o el propi Barack Obama. Finalment i amb aquests ingredients, el còctel resultant és força digestiu.

La política als EEUU és radicalment diferent a la del nostre país i resulta xocant veure fins a quin punt els partits americans tenen poc pes sobre els seus membres. Els exemples més rellevants podrien ser la llibertat amb que els presidents dels EEUU tiren endavant les decisions del seu gabinet sense gairebé consultar amb els òrgans dels partits i també, la llibertat de vot que exerceixen els membres de les càmeres legislatives.

Estem condicionats pels prejudicis que ens inspira el sistema català de partits i a primer cop d’ull valorem aquests fets com negatius. Fins a cert punt ho són i no es pot negar que els congressistes dels EEUU mercadegen amb els seus vots per tal d’aconseguir recursos econòmics per a les campanyes. El sistema de finançament electoral és simplement abominable. Ara bé, es tracta d’un sistema que presenta variables força interessants.

Els congressistes tenen una gran rellevància territorial i el seu contacte amb els electors és superior al que per defecte emana del sistema català de partits polítics. La llibertat de vot que és natural als EEUU i al nostre país és una tara o símptoma d’escissió, dona als electes l’oportunitat de guanyar força davant els partits i possibilita una millor representació dels electors. Ara bé, es tracta d’una situació molt particular.

Blocaires i autors de literatura política, com per exemple en Toni Aira, assenyalen The West Wing com una telesèrie de culte. Es nota que al darrere hi ha pressupost, documentació i coneixement de causa. En resum, es tracta d’una molt bona producció que segurament agradarà a aquells interessats en política.

Juntament a aquestes recomanacions també em van recomanar el bloc d’Antxon Garrogerrikabeitia, periodista basc del Nashville Sentinel, diari de més tirada de l’estat de Tennessee, profundament apassionat per la política als EEUU. Els arxius del bloc són plens de biografies d’assessors presidencials i directors d’agències com, per exemple, la CIA. He afegit el seu enllaç a la categoria de Blocs diversos. La llàstima és que darrerament no s’actualitza gaire, la sort és que als arxius hi ha pàgines suficients com per descarrilar un tren de mercaderies.