Posts Tagged ‘Crisi’

Atès que el Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va acordar durant la seva sessió ordinària de maig de 2012 aprovar inicialment la proposta de Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit definit pels carrers de Santa Anna i del Remei i del Riu Sec, essent la promotora d’aquesta modificació l’empresa PRAEDIUM DESARROLLOS URBANOS SL, representada legalment per Alfonso Cirera Santasusana.

Atesa tota la documentació adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM

Atès que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la seva edició del dia 21 de juny de 2012 va donar publicitat als acords adoptats pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, iniciant d’aquesta manera un procés d’exposició pública durant tot un més a partir de l’endemà de la publicació durant el qual es poden formular al·legacions i observacions amb l’objectiu de que la corporació municipal tingui a bé considerar-les.

Atès el Decret Llei 1/2009 del 22 de desembre per a l’ordenament dels equipaments comercials, emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Atesa la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat, emesa pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Atès el Decret 344/2006 del 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, emès pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

PRIMERA

Atès segons la literalitat del Decret Llei 1/2009 per a l’ordenament dels equipaments comercials emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya estableix de manera clara que la implantació de la xarxa comercial d’una ciutat com Cerdanyola del Vallès ha d’estar sotmesa a criteris racionals d’ordenació basats en paràmetres que tinguin com a objectiu la protecció de determinades necessitats dotacionals bàsiques i fonamentades en l’interès general.

Atesa la necessitat de treballar per un model de ciutat compacta i equilibrada en la que l’ús residencial es combini de manera harmònica amb espais destinats a la producció i amb altres activitats com el comerç, garantint en tot cas que els ciutadans de manera independent al seu accés a un vehicle de motor puguin satisfer les seves necessitats a partir de serveis accessibles i que en conseqüència resulta imperatiu promoure una gestió urbana sostenible en que els sòls siguin tractats com un recurs limitat que cal gestionar de la manera més eficient possible.

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral i on s’estableix una previsió de flux de clients de 2.300 actes de compra diaris o 60.000 actes de compra mensuals o el que vindria a ser el mateix, un total de 720.000 actes de compra anuals.

Atès l’important impacte econòmic que generarà aquesta instal·lació i acceptant parcialment les dades aportades per l’esmentat estudi, valorant que un total 720.000 actes de compra anuals podrien suposar un drenatge de facturació a aquesta nova instal·lació que podria situar-se entre els 7.200.000€ si consideréssim una mitjana de 10€/acte de compra i els 28.800.00€ si consideréssim una mitjana de 40€/acte de compra.

Atesa la inexistència d’una estratègia municipal pel foment del comerç que puguem trobar raonada i suportada per cap document aprovat pel Plenari Municipal de la ciutat o que pugui ser aportat per les regidories competents en matèria de Comerç, Desenvolupament Econòmic o Finances a partir de la que extreure paràmetres objectius o criteris racionals d’ordenació a partir dels que valorar els efectes de la implantació d’una nova superfície comercial com la que es projecta construir a partir del projecte de modificació del PGM en l’àmbit descrit.

Atès que a l’expedient 114/2012/004-PGM no s’adjunta cap informe tècnic específic procedent de les àrees de Comerç, Promoció Econòmica o Finances de l’Ajuntament de Cerdanyola on es valori de cap manera l’impacte que la instal·lació generarà sobre la xarxa comercial existent avui dia a la ciutat, posant-la en risc de manera no només innecessària sinó que també temerària.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que la corporació municipal sigui capaç de sostenir, ja sigui amb una avaluació específica d’impacte econòmic o amb un pla director de comerç que pugui avalar la idoneïtat d’aquest projecte que aquest s’ajusta no només a les lleis urbanístiques vigents sinó a l’interès general de la població de Cerdanyola del Vallès i a una estratègia coherentment formulada de dinamització comercial.

SEGONA

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral on s’estableix que “l’àmbit d’actuació es troba situat a uns 800 metres al nord del Centre de Cerdanyola del Vallès” i atesa la inexactitud e irrellevància tant d’aquesta informació en tant que no pot acceptar-se ni a nivell físic ni de dinàmiques comercials d’una ciutat tan diversa i policèntrica com la nostra, com de moltes altres de les que l’esmentat document recull a les seves pàgines.

Atès que segons el Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada es determina que els mateixos han d’incloure plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis i acreditar coneixement del planejament urbanístic general i que en el cas de l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP només es citen disposicions legals, en algun cas derogades, i no pas documentació pròpia de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que estableixi la situació de la mobilitat a la ciutat o que inclogui el desenvolupament de projectes futurs com sense anar més lluny el PLA URBAN.

Atès que segons el punt 3.3 de l’article tercer del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure obligatòriament projectes de noves instal·lacions d’implantació singular, projectes de reforma d’instal·lacions existents i altres informacions que no han estat considerades en cap cas ni valorades en base a la dinàmica de desenvolupament de la ciutat.

Atès que segons l’article desè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure indicadors de gènere quantitatius i qualitatius que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta o mitjançant sistemes de transport públic i que informacions d’aquest tipus en cap cas s’han vist reflectides a l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que l’apartat B de l’article onzè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, estableix en el seu redactat la necessitat que documents d’aquesta tipologia incloguin una avaluació de la incidència de l’actuació concreta sobre les xarxes generals de transport i que aquest exercici no es troba recollit en cap cas a l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article dinovè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquest tipus de documents han d’incloure una proposta de finançament dels diferents costos generats per l’increment de mobilitat degut a l’activitat potencial a desenvolupar i les obligacions concretes que els promotors adquireixen amb les administracions de cara a costejar el seu cost i que aquesta documentació no es troba annexada com a part de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article vintiunè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, on s’estableixen els detalls al respecte de la tramitació d’aquest tipus de documents, correspondria a l’Autoritat del Transport Metropolità dictaminar al respecte de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP i que l’expedient 114/2012/004-PGM no inclou en cap cas un informe de l’esmentat organisme que segons queda establert a la llei, seria el competent de cara a pronunciar-se al respecte de la validesa o invalidesa de la proposta. En tant que això mateix queda recollit clarament al quart acord del punt que dona origen a les presents al·legacions i que l’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat recentment un Pla Director d’Infraestructures que fixa les inversions que es pretenen realitzar fins a l’any 2020 en matèria de transport i que aquest document fixa actuacions que han d’influir en la configuració de la mobilitat a la ciutat tals com la construcció d’una línia de tramvia que uneixi la Universitat Autònoma de Barcelona amb Montcada i Reixac passant de manera inexcusable per la nostra ciutat, generant una nova xarxa en cap cas prevista per l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que aquest hauria de ser un dels punts principals de qualsevol diagnosi que pretengui esdevenir vàlida en el temps i útil en la seva suposada finalitat.

Atesa la manca de contextualització o interès de bona part de les informacions que apareixen a l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que el mateix ha estat elaborat partint de documentacions genèriques però en cap cas a partir dels estudis de mobilitat dels que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha dotat durant els darrers anys amb l’objectiu de regular el trànsit de vehicles i ciutadans i que és ben evident que sense els mateixos no resulta possible en cap cas realitzar una diagnosi solvent de quin seria realment l’impacte generat per una instal·lació que per sí mateixa podria ser capaç d’atreure un mínim de 720.000 actes de compra dels quals un mínim d’un 60% es realitzarien a partir de vehicles privats de motor i que no es distribuirien de forma homogènia en el temps.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que pugui ser aportat un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que compleixi amb les disposicions legals vigents, parteixi d’un volum justificable i actualitzat d’informació i s’adapti a les necessitats de la planificació urbanística de la ciutat i no només a les necessitats concretes de l’agent privat que el promou sense posar en risc la mobilitat del sector concret i d’altres parts de la ciutat que de ben segur en sortiran afectades a causa d’una gestió negligent de les previsions de mobilitat.

Anuncis

La reconversió dels terrenys industrials de l’antiga fàbrica de l’empresa MAFINSA en un centre comercial de masses deu ser una de les millors coses que ens han passat mai des que al 1110DC es consagrà la parròquia de Sant Martí com a primer pas per assolir la mai suficientment valorada autonomia municipal de la nostra ciutat. Fins i tot, hi ha qui afirma que el propi Berenguer de Saltells hauria saltat d’alegria si li haguessin explicat que 600 anys després de la seva mort a l’exili, les terres de la seva casa pairal, tan fermament defensades per ell en contra de les maquinacions de l’Abat de Sant Cugat, acabarien acollint un esplèndid Mercadona que entre botiga, aparcaments i altres figures, sumaria gairebé 8.500m². És possible que fins i tot s’hagués replantejat assassinar l’esmentat clergue i tots dos s’haurien pogut posat d’acord per comprar una caravana que incorporés una rostisseria mòbil de pollastres per tal d’instal·lar-se els dissabtes al carrer del Remei i mirar de fer negoci plegats gràcies al trànsit de compradors.

Afortunadament, no tothom va tan enllà i la nostra vida pública encara reserva espais per a plantejaments més equilibrats i sans exercicis de moderació. L’actitud d’Alfons Escoda ( CiU ) ha estat més prudent que la d’alguns dels membres del govern i malgrat votar afirmativament al projecte, es manifesta en els termes que segueixen: “…en aquest cas estem parlant d’uns privats, en aquest cas el Banc de Sabadell, que té uns terrenys, que té unes propietats, que té uns drets i que per tant, el que fa és intentar-los desenvolupar. La funció de l’Ajuntament, aquesta sí, és d’ordenar, de resoldre situacions urbanístiques i de procurar millores públiques en allò que els privats tenen drets. Per tant, ens sembla important aquesta prèvia primera, l’Ajuntament no es dedica a promoure supermercats ni a dir si hi han de ser aquí o hi han de ser allà, la seva funció és un altra. Hi han uns drets, hi ha un planejament, hi han uns propietaris i uns emprenedors que tenen uns drets per tal de desenvolupar la seva activitat. Segona prèvia que vull fer és que el grup de CiU, abans de prendre la decisió que avui prendrem, hem volgut parlar amb el món del comerç local, hem parlat amb totes les associacions i hem parlat amb els veïns per tal de conèixer la seva opinió. Dit això, dir que per nosaltres, l’existència d’una nova marca de supermercats a la ciutat dona més diversitat al que és la ciutat i que ajuda en aquests moments a la promoció econòmica de Cerdanyola amb a creació de 60 nous llocs de treball, però també és veritat què no dinamitza el comerç local i això també cal dir-ho per que en algun moment durant aquests dies hem escoltat enmig de tot el debat que algú ha parlat que una instal·lació com aquesta dinamitza el comerç local i no, això no és cert, nosaltres creiem que això no dinamitza el comerç local, però també diem que creiem que tampoc el perjudica.” ( 00h:43m:03s al vídeo enllaçat ).

a) Però i doncs, que hi fem allà?: Alguns teníem entès que una de les funcions de la corporació municipal era precisament la d’ordenar l’activitat econòmica a la ciutat i ara resulta que no. Si això fos com ho pinta el Senyor Escoda, no hi hauria cap debat a fer, els propietaris, els futurs explotadors del negoci i els intermediaris que han caigut a sobre d’aquesta operació ja s’haurien posat d’acord entre ells sense necessitat de que els representants de la ciutadania haguéssim de donar el nostre parer. Per que per molts drets que tingui el Banc de Sabadell sobre els terrenys de MAFINSA, sense requalificació no hi ha negoci i el poder el té la corporació municipal. Definir aquests senyors com emprenedors ratlla el cinisme, per cert. Amb qui l’han emprés i de valent és amb tots els petits comerços que gràcies a la seva activitat han hagut de baixar la persiana i els senyors del banc, amb qui l’han emprés és amb totes aquelles famílies que porten anys desnonant. Per tant i tornant al tema, no li restem ferro a la qüestió, els partits que han votat afirmativament al tràmit estan possibilitant la creació d’una nova gran superfície comercial a la ciutat per molt que això els hi pugui resultar incòmode d’explicar. Han exercit les seves prerrogatives com a regidors i han possibilitat que això passi.

b) El miracle dels pans, els peixos i els treballadors del nou supermercat: La única referència que durant tot l’expedient es fa a la possible futura plantilla d’aquesta nova gran superfície apareix a la pàgina 24 de “l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada” que molt amablement s’ha inclòs a l’expedient. Aquesta referència ha estat elevada al rang de veritat absoluta i s’ha inclòs a l’argumentari dels grups polítics que van emetre el seu vot en sentit favorable. No s’aporta cap mètode de càlcul i en un futur proper, la corporació municipal no disposarà de cap mitjà per verificar quina és la plantilla real de l’explotació. Qui li vulgui atorgar credibilitat a aquestes dades, està en el seu total dret, però sumar-hi 10 treballadors no resulta en cap cas de rebut. De la mateixa manera, es celebra amb pirotècnies variades la creació d’uns llocs de treball però no s’explica de quina qualitat ni a qui van dirigits, així com tampoc s’emet un càlcul de quin és el perjudici comercial per aquells botiguers que sí són emprenedors i fins al moment han estat aguantat el xàfec estoicament. Això sense parlar de la relació que aquest tipus d’empreses de distribució estableixen amb els productors locals. O és que el camp català ha caigut tot sol?

c) És innocu pel petit comerç?: El nus argumental del senyor Escoda és que aquesta nova instal·lació no afecta positivament al comerç de la ciutat però tampoc ho fa de manera negativa. De ben segur que un càlcul exhaustiu d’entrades i sortides de facturació l’ha conduït a emetre aquest judici que per altra banda no deixa de ser sorprenent. La resta haurem de fer també 4 números per comprovar si aquest plantejament s’aproxima a la realitat. Malauradament, les úniques dades objectives a les que ens podem agafar són les que es desprenen de la memòria entregada per la tríada de privats a l’Ajuntament, molt especialment les que fa referència a la mobilitat, gruix que per altra banda és l’únic que manté un contacte real amb l’activitat econòmica que s’hi acabarà portant a terme. Tindrem la oportunitat de veure-ho amb claredat, però no és una mica casual que l’efecte sigui igual a zero?

d) Estiguem orgullosos de tenir una ciutat més diversa: Una de les argumentacions més sorprenents i que s’han anat repetint amb major freqüència és que l’arribada d’una nova marca de supermercats, implantada a base de modificar el PGM per tal d’aterrar sense problemes i amb clars avantatges competitius respecte als que ja hi eren, ens converteix en una ciutat més diversa. Sens dubte, aquesta gran fita ens connecta amb el món per conduir-nos a una nova etapa de cosmopolitisme que no té precedents en la nostra història local. Sembla que parlin de traslladar a Can Xarau el fons de la gran Biblioteca d’Alexandria o l’exposició permanent d’art mesopotàmic del Neues Museum de Berlin.

Agrada que quan es diu “no” a una proposta s’ofereixin alternatives. Si aquestes alternatives són raonables, millor que millor per que guanyen força. Esquerra de Cerdanyola del Vallès es negarà a donar suport a la requalificació dels terrenys de MAFINSA amb la que es pretén crear una gran àrea comercial que drenarà facturació als comerciants de la ciutat i respon a un model urbanístic dolent i desfasat.

De coses per fer n’hi ha moltes i per arribar a algun lloc el que cal saber és en quina direcció es vol anar, així de simple. Això té múltiples afectacions però per no perdre’ns en nebuloses poc concretes, podríem recordar una proposta que Esquerra va fer durant la campanya electoral del 2011 i que no volem deixar a cap calaix per que considerem que té molt sentit que com a mínim es pugui estudiar. De fet, la gent està fins als nassos de que els partits polítics confeccionin programes electorals per acabar passant-se’ls per l’arc del triomf i amb molta raó.

La proposta en qüestió actuaria i presentaria afectacions positives sobre els àmbits de l’habitatge, la promoció econòmica, les finances municipals, l’urbanisme, les polítiques de joventut i la promoció de la ciutat. Segur que em deixo alguna cosa més, però bàsicament vindria a ser això.

Capítol 3.2 “Defensant unes infraestructures al servei de la ciutat” punt 9

Partint de la nostra proximitat a la ciutat de Barcelona, del seu atractiu com a destinació turística i de les potencialitats del nostre patrimoni local així com de l’existència de la UAB a la ciutat, apostarem per la creació d’un alberg municipal de joventut adherit a la YHIF i la XANASCAT que ens faci receptors de turisme juvenil, contribueixi a potenciar l’atractiu turístic de la ciutat i acosti joves de tot el món al nostre municipi.”

Existeixen albergs d’aquest tipus arreu del món i sense anar gaire lluny, a Catalunya n’hi ha a ciutats universitàries menys potents que la nostra com són Girona, Lleida, Manresa i Vic. Em sembla recordar que el de la ciutat de Barcelona també funciona parcialment amb aquest model, però ven pernoctacions durant tot l’any a causa de la demanda que té.

4 coses molt bàsiques que vam tenir en compte quan vam parlar per primer cop d’això:

  • Un problema a resoldre: El parc de pisos de lloguer de la ciutat està en pitjor estat que la mitjana dels parcs de les ciutats més properes. A banda, els seus preus es troben inflats i això passa per que existeix una demanda de pisos d’estudiants que els propietaris satisfan sense necessitat de tenir aquests habitatges en bones condicions. Això ens afecta als joves de la ciutat que volem emancipar-nos per que, com ja s’ha dit, el mercat està inflat i el producte acostuma a estar en unes condicions força millorables. I tot això sense parlar de com estem desaprofitant la nostra condició de ciutat universitària.

  • Una sol·lució a estudiar: Manera d’intervenir positivament: sobre la demanda a partir de crear una oferta pública de qualitat que permeti que amb igual o menys recursos els estudiants que cada any venen a Cerdanyola del Vallès puguin entrar en una residència municipal que, si es fan les coses mitjanament bé, tindria garantida la seva ocupació durant tot el curs universitari. L’efecte és positiu pels joves que venen de fora i pels que ja estem aquí, per que el mercat baixaria els seus preus i els propietaris haurien de fer reformes i per tant, els productes arribarien als consumidors en millors condicions.

  • Alguns efectes molt positius: Aquest equipament tindria diverses bondats, però la primera seria contribuir a la dinamització econòmica d’alguna part de la ciutat. Això afectaria especialment a aquells barris que no formen part del centre i que tampoc presenten característiques de zona residencial. És ben evident que, sense necessitat de cap martingala, situant entre 300 i 600 nous veïns en un barri, aquest agafaria una certa embranzida. Beneficiaris, hostaleria i comerç del barri, que si saben aprofitar la oportunitat guanyaran molta vida. Per què no a Can Xarau? Per què no intentant aprofitar terrenys que ara són d’ús industrial i on es vol impulsar un gran centre comercial?

  • Econòmicament rendible i generador d’ocupació: Durant el curs el tenim ple i cal entendre que el balanç d’aquests mesos és positiu econòmicament. Què fem a l’estiu? Ja està inventant també, molts joves europeus viatgem utilitzant els albergs del que abans era la YHIF. Es caracteritzen per tenir un preu competitiu i en general una bona qualitat. Molts d’ells són residències d’estudiants i sense anar més lluny, els albergs de Girona, Manresa i Vic venen places tot l’any. La nostra ciutat té l’avantatge competitiu de les seves comunicacions amb Barcelona i una proximitat imbatible pels que serien els rivals del sector. I això sense parlar de les colònies de la Generalitat que cada estiu omplen totalment els albergs de Catalunya, programa al que l’equipament es podria adherir. Pràcticament podríem posar la ma al foc que la ocupació durant aquests mesos seria pràcticament del 100%. Per lògica, el model de gestió podria ser mixt per que cal una inversió que l’Ajuntament ara no podria fer, però la majoria del sector públic hauria de garantir-se i els beneficis repercutirien sobre la resta de les finances de la corporació.

No és l’objectiu d’aquest escrit entrar en detalls de com es podria desenvolupar el projecte, però existeixen molts camins per fer-lo possible i l’únic que cal és posar-se a treballar amb ganes de que les coses surtin bé. Sense invertir en res i malbaratant el sol de la ciutat no sortirem d’aquesta i menys amb la que ens caurà a sobre quan fracassi la gran martingala del Centre Direccional. Temps al temps, que si això no dobla el deute municipal, el triplicarà.

El que calen són idees i un model de ciutat, per que molt parlar, però a la hora de la veritat ens ve un banquer acompanyat d’un comissionista i un propietari d’hipermercats i li llencem la catifa vermella. Sense mirar cap programa electoral, sense un dictamen de la regidoria de comerç, sense cap estudi d’impacte i es vol fer creure a la ciutadania que això és una molt bona idea. Primer punt: la idea no és d’ells, és d’uns senyors que es volen guanyar uns calerons a costa de la seva inoperància. Segon punt: la idea de fer un centre comercial als terrenys de MAFINSA és dolenta i no és creïble que algú consideri que la millor manera de tancar per la banda nord el Passeig de la Riera i el Pla Urban en general sigui construint un hipermercat amb 325 places d’aparcament sumades a un bloc de 8 plantes que tots sabem que acabaria ple de franquícies que farien competència deslleial al petit comerç. Tercer punt: tornar a llegir el primer punt. 

Algunes fonts per qui vulgui investigar:

Els estudiants dels instituts de Cerdanyola del Vallès que han passat aquesta nit tancats a l’IES Pere Calders en protesta davant les retallades donades a conèixer recentment pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya han donat avui a conèixer el comunicat que segueix. Mereix la pena llegir-lo i donar-li difusió:

Quin sistema és el que no permet treballar quan hi ha tanta feina a fer? Quin és aquest sistema que necessita contínuament crear necessitats, consumir i créixer en productivitat? Quins és aquest sistema que enriquir-se significa, categòricament, empobrir a algú?

Com pot ser que no partim tots d’unes oportunitats semblants? Com pot ser que pel simple fet de néixer en un família sense capital acumulat el futur que et depara estigui replè de dificultats i complicacions, mentre el d’altres no? Com pot ser que obrar bé no estigui vinculat a tenir una bona vida, sovint al contrari? Com pot ser que els grans responsables dels desastres socials i mediambientals que patim siguin, precisament, els que viuen millor i que el seu futur no està en joc?

Està subjecta l’economia a la felicitat, la sostenibilitat i la justícia d’un país? Hi ha cap valor (moral, ambiental, històric, …) que els arguments del capital no hagin traspassat? Encara hi ha quelcom lliure del desig de plusvàlua? Amb quin criteri es fabriquen els diners? Quina finalitat persegueix el capitalisme a part de treballar (i enriquir a uns pocs clar)?

Ni les regles del capitalisme primitiu es compleixen ja: “quan un empresari no gestiona bé el seu capital, aquest cau” pensaven els teòrics, però quants bancs hem salvat? Quantes grans empreses forcen al govern a cedir en els seus desitjos? Fins quan haurem de veure els nostres representants (o això diuen ser) suplicant als grans capitals? No haurien de dependre les empreses de les decisions estatals i no a l’inrevés?

Cap de les retallades són estrictament necessàries com ens diuen, perquè cap deute tenim enfront les grans corporacions que viuen per sobre dels valors democràtics i sense cap escrúpol. Que deixin de salvar bancs, de copagaments per augmentar la venta de determinades empreses, i que salvin el serveis públics!

La decisió dels estudiants de Cerdanyola és que aquest món que se’ns depara no el volem, i no lluitar en contra d’ell i mantenir la nostra rutinària conducta conforme aquest sistema és una manera de protegir-lo. TOTS formen part d’ell, ningú s’escapa de la responsabilitat que té enfront la societat.

Si us plau, estudiants, professors, pares, mares, … una crida al país volem fer; no permetem que això continuï, no és just. Fem un reclam més a l’acció unitària.

En paraules de Martí i Pol “Qui sinó tots -i cadascú per torna-podem crear des d’aquests límits d’ara,l’àmbit de llum on tots els vents s’exaltin,l’espai de vent on tota veu ressoni?Públicament ens compromet la vida,públicament i amb tota llei d’indicis”.

Les fòbies polítiques tenen el seu valor i és necessari respectar-les, especialment quan serveixen per alguna cosa concreta. Sobre una realitat social i electoral tan fragmentada com la de Cerdanyola del Vallès es fa necessari dosificar-les amb un cert pragmatisme.

No és que estiguem faltats de motius per a la queixa. Sense anar més lluny, el menyspreu de la casta política local per les qüestions territorials ha estat terrible històricament i segueix ben viu entre la majoria de partits de la ciutat. No només s’ha obviat intencionadament durant dècades la qüestió dels abocadors tòxics de la Plana del Castell, també s’ha portat endavant una política de desenvolupament salvatge que com a únic fre ha tingut la demanda immobiliària del moment. La postura del consistori davant les grans infraestructures ha estat lamentable per norma general i qüestions com el desenvolupament del Túnel d’Horta es valoren de forma acrítica, mirant cap a un altra banda i esperant que la tempesta passi tan ràpid com sigui possible. Incomprensible però cert!

Una cosa és el descrèdit de la política i una de ben diferent és tot el que els nostres polítics han fet per que aquest fenomen s’estengui com la pólvora fins i tot entre persones que han viscut en primera persona llargues dècades de dictadura. Sobre això mateix, que no deixa de ser un problema greu, es pot actuar seguint diversos protocols i és important fer-ho amb responsabilitat, comptant amb que per moltes ganes que ens tinguem entre tots plegats, les eleccions són cada quatre anys i que entremig hem de procurar que, com a mínim, la ciutat no vagi a pitjor. No és broma, el més normal si analitzem els precedents és que la degradació vagi a més, alguns cops sota la façana del creixement urbanístic i a hores d’ara amb la cruesa d’un panorama general que es degrada dia sí dia també.

Ni oblidem ni perdonem, però intentem pensar sempre amb el cap i no amb els peus. El show dels darrers 10 mesos ha donat rellevància mediàtica i social a opcions polítiques que viuen d’enfocar la gestió municipal des d’un punt de vista profundament pejoratiu. Un camp abonat pel creixement d’un PP que a les darreres eleccions municipals ja va guanyar força rellevància a l’estela d’un PSC incapaç de representar els interessos de la seva base electoral. Va passar a Badalona i qui va recollir els fruits va ser un PP escorat a la dreta i fent ostentació d’un discurs clarament xenòfob. A L’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manresa, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet aquest espai l’ha capitalitzat PXC amb l’obtenció d’un bon grapat d’actes de regidor. Algú creu que seria desitjable acabar tractant-nos de la malaltia a la consulta del Dr.Mengele? Tan debò no passi mai.

Estem malament però infinitament millor que molts altres. Treballant per que la ciutat millori no podem perdre de vista quines són les amenaces contra les que ens hem de protegir, no ja com a partit polític sinó com a societat que vol romandre cohesionada i allunyada de debats artificials que només cerquen estimular pors atàviques a la diferència, generar un estat d’opinió crispat al respecte de la seguretat ciutadana i el rebuig sistemàtic vers l’activitat ordinària de l’ajuntament. Compte amb determinats discursos per que tot just ara poden instal·lar-se entre nosaltres i després tot seran laments. El cordó sanitari l’hem d’establir ara mateix.

Durant els darrers dies hem anat coneixent els detalls del segon pacte de govern que s’esdevé en el que portem de mandat. El PSC i ICV-EUiA inicien un camí conjunt que pot ser, esperem, el mal menor per la ciutat. En el pla global resulta dubtós que siguin capaços d’orientar la gestió del municipi cap a un model diferent al de conviure amb el creixement crònic i descontrolat. Ni poden oposar-se a ell ni volen fer-ho per que no tenen prou imaginació. En canvi, tenen la oportunitat de millorar la vida dels cerdanyolencs protegint l’educació pública, impulsant una fiscalitat més justa, gestionant amb senderi els minsos recursos municipals, atenent les situacions d’emergència social, portant a bon port alguns debats territorials fonamentals i desenvolupant un programa de govern clarament d’esquerres. No existeix una alternativa majoritària que millori això a hores d’ara i aquest és el camí que cal forçar durant els propers anys.

Per molt que les parts implicades vulguin picar de peus i alguns ciutadans puguin no acabar de veure clar el context actual, la única possibilitat de que aquests dos partits facin polítiques d’esquerres i vagin orientant-se cap a una gestió municipal més o menys coherent passa per que les esquerres transformadores facin pressió des de l’exterior. Farem una ciutat millor si no matem les alternatives constructives i parlant de qüestions estratègiques o de maneres de treballar, és ben evident que la unitat resta.

Queda molt per fer i no ens podem relaxar. El mandat serà llarg i és necessari que fem força per que la pitjor part de la crisi no se l’emportin els mateixos de sempre, per que més enllà dels tòpics que ha generat l’economia durant els darrers anys, tenim emergència social per estona gràcies al canvi de model que estan impulsant tant el PP des de Madrid com CiU des de Barcelona, ambdós de bracet i en perfecta sintonia. La resposta al seu llegat, la misèria i l’espoli dels recursos públics, no passa per retallar prestacions ni per desmantellar l’Estat del Benestar, passa sí o sí per defensar les conquestes aconseguides fins al moment i per cohesionar-nos molt més amb l’objectiu d’acumular forces i fer passes endavant tan bon punt sigui possible.

Al consistori, cadascú té la capacitat d’actuar que la ciutadania li ha conferit i l’ha d’exercir de la millor manera possible fins al mes de maig del 2015. O les esquerres transformadores de la ciutat treballen per que durant els propers anys millori la qualitat de vida de tots els cerdanyolencs o hauran fracassat clamorosament i seran penalitzades. La resposta és la participació.

Un fantasma recorre Europa i aquest cop no són bones notícies. La socialdemocràcia està en caiguda lliure a causa d’una completa fallida estructural i la renúncia conceptual voluntària. Està perfectament constatat pels qui més entenen de la matèria, els milions d’electors que han decidit passar olímpicament de propostes com les del Labour Party, l’SPD, el PSF o el PSOE. No és una invenció de cap “marxista ressentit”, ni tan sols és el judici de cap “sindicalista amargat” o d’un hipotètic “ecologista penjat”. Ho diuen els resultats electorals que arreu del continent han anat confirmant el desplaçament massiu de votants cap a tot tipus d’opcions polítiques.

La situació actual, una diàspora electoral en tota regla i la conseqüent pèrdua de representació institucional, comporta forçosament un debat ampli que caldria començar a encarar pel bé de tots plegats. Una cosa és que en ple creixement econòmic la socialdemocràcia subhasti petites peces de l’Estat del Benestar als seus amics personals ( un servei de radio-diagnòstic per aquí, les cuines de les escoles públiques per allà, un contracte d’obres per al de més enllà…) i una de ben diferent és que tot el castell de cartes ens caigui de cop a sobre en un moment com l’actual, quan bona part de la població del continent podria quedar instal·lada definitivament en l’exclusió social i la pobresa extrema. No oblidem de què va la cosa ara mateix per que ens hi estem jugant molt.

  • La socialdemocràcia ha renunciat a construir un marc conceptual propi i ha acceptat el terreny de joc que li imposava la dreta. Els darrers governs socialdemòcrates a Europa han intentat pal·liar una dinàmica social concreta però no han volgut impulsar-ne cap de nova. Per sobre de qualsevol altre aspecte, la prioritat han estat els mercats. S’assumit que la bonança econòmica era la millor garantia per a les condicions de vida de la majoria però s’ha oblidat que aquesta no era eterna i que els valors sobre els que es sustentava contenien el germen de la injustícia tant a nivell local com global. Durant la darrera dècada, molts dels socialdemòcrates prominents no han estat més que paios de dretes més o menys enrotllats.
  • La socialdemocràcia no està disposada a fer una oposició de veritat al model econòmic actual. Així com les dretes han aconseguit monopolitzar l’impuls transformador de la societat, la socialdemocràcia europea no aspira a més que a frenar l’hemorràgia quan els ciutadans ho considerin adient. Si l’economia continental es reactiva, cercaran ser opció de govern però no proposaran una alternativa completa al model, miraran de moderar les retallades socials però en cap cas apostaran per la reconstrucció real de l’Estat del Benestar que la dreta haurà rebentat o per prioritzar l’economia social per sobre de l’economia especulativa. No ens podem fer falses il·lusions.
  • La socialdemocràcia s’ha professionalitzat i dintre del marc competencial dels seus membres allò que més llueix és la capacitat pel marqueting electoral. Els diferents partits romanen acomodats a la oposició a l’espera de ser alternativa de govern quan el vent els bufi a favor i es programi la seva obra de teatre als principals escenaris continentals, però en cap cas estan disposats a qüestionar el model global amb el conseqüent risc d’incomodar els amos. A això cal sumar que el que es va anomenar “classe mitjana” s’està dissolent per moments, fenomen que requereix d’una interpretació global i profunda a la que les esquerres encara no han fet front.

No hi ha debat tècnic-electoral que valgui per que a hores d’ara resulta absolutament secundari davant el volum de la fallida ideològica i els seus efectes pràctics sobre el cos electoral. L’hegemonia cultural de la dreta és a hores d’ara una realitat gràcies a que qui havia de discutir-la s’ha conformat amb gestionar-ne les engrunes quan ha estat possible. La política d’esquerres s’ha acomodat al seu paper de producte de consum puntualment substitutiu de les dretes però sense cap intenció de transformar la societat sobre la que opera.

És evident que des de la Revolució Industrial o la caiguda del Mur de Berlín el món ha donat moltes voltes i d’això n’és ben conscient tothom. Però les ha donat en un sentit determinat gràcies a que n’hi ha hagut que s’han preocupat en que les coses anessin d’una manera i no de l’altra. Mentrestant les esquerres es dedicaven a no se sap ben bé què, la dreta ha erigit els seus dogmes en llei i han aconseguit el que semblava impossible, fer passar el clau per la cabota i en contra dels interessos objectius de la majoria, construir la utopia neoliberal. No hi ha una esquerra més dogmàtica avui en dia que aquella que s’apuntala al centre de l’espectre polític acceptant un model global que s’ha construït sobre milions de morts i que garanteix tot tipus de prerrogatives al poder econòmic però cap dret als milions de treballadors que arreu del món es troben en un estat d’esclavitud.

La socialdemocràcia europea, la única que existeix al món en realitat, no només ha acceptat el model neoliberal sinó que l’ha practicat amb l’acarnissament del nou convers. Ha donat cobertura moral a un procés globalitzador que consisteix en trobar sempre nous pobres als que oprimir, ha acceptat parlar de competitivitat enlloc de debatre sobre justícia social i ha deixat de banda els seus valors universals centrant-se en el fals localisme i les lògiques d’estat que només beneficien a les multinacionals que cotitzen en borsa. Carme Chacón venent mines anti-persona al tercer món és l’exemple arquetípic de la traïció absoluta als valors de l’esquerra.

Sobre àmbits més reduïts, ha cercat impulsivament el centre i poc a poc ha anat retirant a les classes populars els seus drets. A més a més, no està sabent oposar-se al desmantellament de pilars socials tan fonamentals com els sistemes públics i universals de sanitat i educació. No cal anar gaire lluny per constatar-ho, això està passant ara mateix a casa nostra amb l’acceptació ideològica d’unes retallades que han vingut acompanyades de la reducció de la pressió fiscal sobre les grans fortunes.

Les esquerres han de decidir urgentment si volen seguir abundant en una discussió que ja tenen perduda abans de baixar de l’autobús o si pel contrari creuen cal canviar un disc que està totalment ratllat i tornar a parlar de les qüestions que van motivar el seu naixement com a opció política alternativa amb unes conviccions diferenciades que avui dia no podem reconèixer en l’acció dels partits que majoritàriament la representen a les institucions. Han de decidir si volen tocar l’orgue o pujar per les escales al ritme dels hits que marquen el Bundesbank i Wall Street.

La vessant pràctica del canvi de paradigma és el que és, però la discussió ideològica no resulta tan complicada i és el que avui dia divideix les esquerres del continent. Si la socialdemocràcia està disposada a reciclar-se, pot aspirar a tornar a representar les classes populars europees i podrà dotar-se dels instruments necessaris per modificar la trista realitat que ens envolta. Si decideix no optar per un programa transformador i aspira a que algun dia el poder torni tranquil·lament a les seves mans per repetir el paper ridícul, llastimós i subsidiari jugat per José Luís Rodríguez Zapatero o Gerhard Schröder, pot ser el final definitiu de tot un corrent polític.

L’aprovació provisional del Pressupost General de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha anat acompanyada de controvèrsia a causa de que l’expedient no estava a disposició dels grups 48 hores abans de la votació de l’acord. De fet, ni tan sols l’Interventor disposava de la documentació i així ho va fer constar al seu informe.

El cert és que pel moment no hi ha gaire cosa a fer pel que respecta al model general de gestió de l’Ajuntament i podem etiquetar sense manies el 2012 com un any perdut en el que és el redreçament de l’economia local. Es passarà l’any sense glòria i possiblement que amb força pena. De tota manera, hi ha una petita escletxa per la que ens hem d’intentar colar per pal·liar alguns efectes d’aquesta situació. Encara existeix marge per obtenir una petita-gran victòria.

De tot el sidral de la modificació de l’IBI, amb la no adopció de l’acord proposat pel Govern i recolzat per Esquerra, ham quedat uns 346.500€ que el PSC reconeixeria haver recaptat injustament. Una nova derrota moral dels socialistes i com ja és costum, causada pels autogols d’un equip al que li costa identificar les porteries i el reglament del joc. Sense entrar a valorar res més, seria llarg i ara per ara no val la pena fer-ho, el cas és que hi ha un import elevat que d’una manera o un altre es retornarà a la ciutadania i el debat ha de recaure en com es fa aquest retorn.

El camí l’hauria de marca la Memòria d’Alcaldia que acompanyava a l’expedient. Aquest document, fet de pressa i corrents amb força mala traça, ens indicava que s’està valorant convocar una subvenció “en funció de la renda”, per a persones en dificultat econòmica. A ningú que segueixi una mica de prop la política local se li escapa que aquest paràgraf pot ser la coartada que estan buscant els grups de dreta per mofar-se de la legalitat vigent en matèria de tributs locals i retornar linealment part de l’IBI a ciutadans que estan lluny de tenir cap mena de dificultat econòmica. No cal buscar molt, durant les darreres setmanes ho han declarat als mitjans locals.

Segons les dades de la OTG pel gener del 2012, la xifra total d’aturats a la ciutat ascendia a 4.857 o el que és el mateix, un 7,48% més que l’any passat per aquestes dates. Segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquest any podrien tenir lloc fins a 300 desnonaments a la nostra ciutat. Les dades que poden aportar les diverses entitats que realitzen tasques de suport social a la ciutat són terribles i no ens podem ni imaginar quanta gent de la ciutat està menjant gràcies a la beneficència. La Reforma Laboral del PP plou sobre mullat i durant aquest any el risc d’exclusió social a la ciutat es dispara. Que el nostre Ajuntament convoqui subvencions per a persones amb problemes econòmics és un objectiu lloable però en vista de la situació, és necessari que vetllem per que aquest propòsit no acabi totalment desnaturalitzat.

Aquest dijous dia 23 de febrer el Plenari de Cerdanyola del Vallès tindrà l’oportunitat de votar una moció presentada pel Grup d’Esquerra on es pretenen fixar alguns dels punts principals del que hauria de ser una subvenció municipal per a persones en dificultats econòmiques. Un resum de la proposta d’acords podria ser el que segueix:

  • Desvinculació absoluta de l’ajuda i la gestió de la recaptació de l’IBI. L’aplicació d’un impost sobre els immobles no ofereix marge per a la detecció efectiva de persones en risc social per que aquestes no tenen per que ser propietàries de cap immoble. El Govern i qui pogués transitar amb ell per aquest camí, podria argumentar que crea una subvenció per a “persones amb propietats i que estiguin en dificultat econòmica”, però estarien entrant en un jardí que els podria portar als tribunals i del que és força dubtós que fossin capaços de sortir indemnes, tant del tràmit judicial com del debat polític a la ciutat.
  • Vehicular la concessió de les ajudes mitjançant els Serveis Socials de l’ajuntament. Valorant criteris amplis que permetin realitzar una bona detecció dels subjectes. Això obliga a realitzar una acreditació que reconegui la renda dels individus, l’accés global a recursos de les unitats familiars, la percepció d’altres ajudes i pensions, la concurrència de fets agreujants com la discapacitat o la obligatorietat d’atendre a persones dependents o l’afectació de l’atur estructural a la ciutat. Tot això sense oblidar les amenaces de desnonament que les entitats creditícies no paren d’emetre en contra de ciutadans que són víctimes d’una crisi que han organitzat els poderosos per continuar-se forrant mentre privatitzen la sanitat i altres camps on ens juguem el benestar de la totalitat dels ciutadans.

Les forces polítiques d’esquerres, que són majoria al nostre consistori, han de fer força per que en un any com el 2012 la corporació sigui especialment sensible amb les qüestions de caràcter social i cal que juguem fort per lluitar en contra de l’exclusió i les noves formes de pobresa. Per a l’aprovació provisional del Pressupost General del 2012, el Govern va mirar fonamentalment cap a la dreta però encara estem a temps de rescatar 346.500€ per que aquelles persones que realment ho estan passant malament amb la crisi econòmica, puguin passar l’any amb dignitat.

És molt agradable anar prenent acords al ple, però complir-los és una assignatura diferent i més complicada. El que cal aconseguir és que la ciutat compleixi amb les famílies amenaçades pels desnonaments i que vetlli per la cohesió social més enllà de les grans proclames i les carantonyes de fotoreportatge. La justícia social s’aconsegueix als pressupostos municipals i el proper dijous podrem saber qui està amb la gent i qui segueix sense entendre el que volen els ciutadans que els van votar.