Posts Tagged ‘Amèrica Llatina’

Conservo notes de la xerrada que en el marc de l’Escola Nacional de Quadres de les JUCO ( Joventuts Comunistes de Colòmbia ) va realitzar el conseller polític de l’ambaixada cubana a Bogotà a principis de l’any 2010. De les moltes coses que va dir Carlos Antelo, durant els darrers dies he rescatat els plantejaments que al respecte de les friccions entre Veneçuela i Colòmbia va formular.

Que contra l’actual govern veneçolà existeix una dinàmica d’erosió i desprestigi encapçalada pels EEUU és quelcom sabut i sobre el que no fa falta perdre gaire temps en tant que existeix una gran bibliografia al respecte. Fa molt de temps que s’està legitimant una futura agressió militar què, en paraules de Carlos Antelo, tindria una funció exemplificant de cara a la resta d’estats del continent que estan encarant processos progressistes amb major o menor grau d’èxit. No en va, els cubans coneixen millor que ningú quin és el full de ruta dels EEUU al continent i quins són els passos que aquesta potència realitza quan es fixa un objectiu. De les seves paraules i de les de molts altres quadres d’esquerres de l’Amèrica Llatina es desprèn de forma explícita que Cuba ha cedit el lideratge del procés progressista al continent i que aquest paper és a hores d’ara per Hugo Chávez i el govern de Veneçuela.

Enmig d’aquest guió hi figura un personatge que vist des d’Europa pot costar d’entendre. No en va, la maquinària comunicativa hegemònica s’ha esforçat especialment en ressaltar histrionismes i ha volgut passar per alt les qüestions que el legitimen. Hugo Chávez no deixa de ser un cap d’estat triat de forma escrupolosament democràtica i que ha sortit endavant malgrat diversos intents maldestres executats amb l’objectiu de desplaçar-lo del poder per la força. Capítols que ens remeten al més negre de la intervenció dels EEUU a Amèrica Llatina, com per exemple, al cop d’estat contra Salvador Allende a Xile o els intents d’assassinat contra la persona de Fidel Castro.

Marta Harnecker, conductora de l’entrevista que en versió impresa ocupa poc més de 200 pàgines, és una sociòloga xilena que té a la seva bibliografia actual un total de 84 obres que tracten exclusivament sobre els moviments d’esquerres. L’autora es centra força en els casos de l’Amèrica Llatina i en la divulgació d’experiències pràctiques o bé, en una contribució gens menyspreable a la divulgació del pensament marxista. Totes les seves obres són disponibles de forma gratuïta a la xarxa, fet que ens indica el seu nivell de compromís com a intel·lectual.

És indubtable que les formes del cap d’estat Veneçolà no s’adapten als cànons polítics que actualment imperen a l’àmbit europeu. Però no és menys cert que el panorama social de l’Amèrica Llatina tampoc té res a veure amb les condicions de vida europees. Ha format part de l’estratègia del capital al continent fomentar el creixement de capes extenses de lumpenproletariat, requeriment imprescindible per evitar qualsevol mena de canvi polític de cert calat. Només cal veure els cinturons de misèria de les grans urbs del continent per entendre que la dreta llatinoamericana ha treballat sense descans per que els elements més pobres de la societat romanguin orfes de qualsevol mecanisme per a la transformació social. Les formes de Chávez s’adapten en certa manera al públic al que es dirigeix, recorrent tot sovint a formes simplificades però efectives de cara a mobilitzar una capa social que és majoritària a Veneçuela.

L’estil és d’entrevista i qui porta és fil conductor del llibre no és un altre que el propi Hugo Chávez. El repàs comprèn des de la formació de les seves bases ideològiques fins als compassos principals del seu recorregut com a cap d’estat i líder de les esquerres llatinoamericanes fins al cop d’estat del dia 11 d’abril de 2002. Per resseguir la seva trajectòria fins a dia d’avui, caldrà cercar altres documents.

El contingut és ampli i l’estil del llibre no permet aprofundir en moltes qüestions que han de complementar-se amb altres fonts. El valor d’aquest llibre és que cedeix la paraula directament al seu protagonista i que a nivell d’anàlisi polític centra diverses qüestions que són de vital importància per entendre el canvi veneçolà. La composició del MVR, la absència d’un aparell comunicatiu al servei de la revolució a un estat que mai ha limitat la llibertat de premsa, la dificultat per cercar aliances sòlides al si de les classes mitjanes i el combat amb els instruments de l’imperi que en tot moment han mantingut un compromís ferm amb el colpisme i els interessos de les multinacionals.

La versió impresa és difícilment localitzable a hores d’ara i el més recomanable és descarregar-la a l’enllaç següent: http://www.rebelion.org/docs/97068.pdf