Archive for the ‘Uncategorized’ Category

IMG_8583No es fa gaire difícil afirmar que la multilateralitat és ja un factor estructural de la política local cerdanyolenca. L’anàlisi dels resultats de les dues darreres eleccions municipals ens dona a entendre que de cara al 2019 difícilment una suma de menys de 3 partits polítics podrà fer-se amb les regnes del nostre ajuntament. Cadascú pot triar lliurement com vol conviure amb aquesta realitat, però no caiguem en l’error de creure que la dispersió de l’electorat és un efecte passatger que durarà 8 anys per acabar-se dispersant per art de màgia.

Hi ha raons profundes que justifiquen per què uns partits tenen representació al consistori i d’altres no l’aconsegueixen. Són moltes i són opinables però hi són. Els cerdanyolencs han volgut un consistori amb 7 partits polítics on cadascuna d’aquestes formacions ha de defensar la seva “missió” tan bé com li sigui possible. Qui sap si al 2019 no seran 8?

La ciutadania i les forces polítiques han de començar-se a acostumar a les maniobres de llarg recorregut. En primer lloc per necessitat, el que tenim i el que està per venir ho requereixen. En segon lloc, per la salut mental de tots plegats. Els governs de coalició, les coalicions àmplies millor dit, són instruments amb els que convé que ens hi comencem a familiaritzar bé. En el present context, cercar la màxima estabilitat és una inversió de futur per a la nostra ciutat.

En tot plegat, la política municipal no és cap excepció, l’experiència és un grau i va bé conèixer els errors del passat per tal de poder-ne cometre altres de més originals. Per exemple i sense anar molt lluny, la tercera força política de la ciutat al 2011 va ser ICV-EUiA amb un total de 3.852 vots ( 16,92% ) i 5 regidors. Tot plegat en un consistori amb 6 candidatures representades i la necessitat de que 3 d’elles s’entenguessin per donar impuls al mandat. Deixant de banda una sèrie de peripècies estrambòtiques que no venen al cas, ICV-EUiA va acabar sumant les seves forces a les del PSC que amb 5.003 vots ( 21,98% ) i 7 regidors mantenia l’alcaldia que havia aconseguit un any abans per mitjà d’una moció de censura. El cas és que ambdós partits sumaven 12 regidors, un per sota dels 13 que fan falta per dirigir el govern.

La tercera força política de la ciutat va decidir esdevenir sense més la força minoritària d’un govern minoritari ( a algú li sona això d’alguna cosa? ). Van passar moltes coses i el cert és que quatre anys donen per molt. Entre d’altres coses, va passar que ICV-EUiA va esdevenir una força subsidiària del PSC amb escassa capacitat per fer-se valdre, atrapada com estava entre el partit històricament més gran de la ciutat i una oposició que es va anar fent cada cop més forta.

Fer una retrospectiva del que ha significat ICV-EUiA per a la nostra ciutat seria massa llarg, però val la pena no perdre de vista algunes dades. A les eleccions municipals del més de maig de 2007 aquest partit va aconseguir un total de 6.400 vots ( 27,97% ) i 9 actes de regidor. A les darreres eleccions municipals, només vuit anys després, el partit va sumar 2.212 vots ( 8,91% ) i un total de 2 actes de regidor. A aquest partit li queden a hores d’ara un 35% dels suports que tenia al 2007 i un 22% de la representació que havia aconseguit en el seu màxim històric, passant de ser l’alternativa més clara al PSC a ser el 7è partit de la ciutat en volum de vots.

Per aconseguir aquest resultat tan negatiu és obvi que concursen més d’un i de dos factors, però el fet d’abandonar el propi model de ciutat per esdevenir un agent subsidiari del PSC és una de les principals raons que expliquen els motius pes quals el 65% dels seus votants del 2007 no van plantejar-se revalidar el suport a aquesta candidatura al 2015.

Si d’una cosa en podem estar segurs, més veient el que li ha acabat passant als eco-socialistes del nostre municipi, és que les majories importen. La situació actual també ens ho explica molt bé: una cosa és renunciar a disposar d’una majoria estable per governar en tant que aquesta comporta assumir contradiccions polítiques, però el dret a passar-li el corró per sobre al soci minoritari de govern que no ens el treguin sota cap concepte. Qüestió de prioritats suposo, però ni és un model bo per aconseguir una gestió eficient del municipi ni és un final exigible per a la resta de parts que concorren a la negociació. El que no pot ser, no pot ser i a més a més és impossible.

Tot això ve a que està molt bé implorar-li a un partit polític qualsevol que s’incineri a l’altar de torn, ja sigui el del temple de la responsabilitat o el de la gran catedral del canvi, però que un cop aquest s’ha anul·lat com a agent de transformació social, la cosa té tirant a poc remei. Per tant i si no concorren altres factors d’índole extraordinària, el més lògic és que en una negociació totes les parts que hi participen apostin per tendir cap a un escenari on tots puguin considerar que han guanyat o perdut en la mateixa mesura. Per tant, un escenari on s’han de saber assumir renúncies i contradiccions.

Anant a això últim, ERC de Cerdanyola del Vallès va renunciar a posar sobre la taula la possibilitat d’una alcaldia compartida malgrat que hauria tingut números per aconseguir-la. Fer passar el “com” i el “què” per endavant del “qui” era el que tocava per responsabilitat i per facilitar la consecució de futurs pactes entre aquelles forces que volien sumar-se a l’objectiu de que quelcom acabés canviant a la nostra ciutat. Una decisió pragmàtica i ben pressa però que no té perquè passar inadvertida o ser ignorada als comptes de pèrdues i guanys.

Aixecar molt la veu no és símptoma de tenir la raó, pot ser indicador de desesperació o algun altra emoció enervada, però en cap cas significa que aquell que l’aixeca tingui més o menys raó. La veritat és que en el que va de mandat ERC ha mantingut un perfil mediàtic caracteritzat per la discreció. Podria no haver estat així, però el wait and see ens ha portat a una paradoxa similar a la del gat d’Schrödinger al tram final de l’experiment. Una situació curiosa ( això és innegable ) però gens productiva i que no durarà indefinidament.

De totes les maneres de negociar, una de les més productives acostuma a tenir a veure amb respectar l’interlocutor i no insultar la seva intel·ligència. Millor aprofitar bé el temps comportant-nos com persones adultes.

 

Anuncis
Veient com està la política local cerdanyolenca a hores d’ara, comença a ser pertinent que ens preguntem a qui pot beneficiar i a qui perjudica que la nostra ciutat no hagi estat capaç de donar forma a un govern de majoria capaç d’executar un pla de mandat consensuat i realista.

IMG_2617A qui segurament menys convingui la situació actual és a la ciutadania. Cerdanyola del Vallès té més de 57.000 habitants empadronats ( als que cal sumar tots aquells que no ho estan, que no son pocs ), una superfície superior als 30km² i amb un potencial estratègic enorme, un pressupost que pel 2016 serà superior als 56 milions d’euros i que només en despesa directa de personal es preveu que pel 2016 ascendeixi a més de 21,5 milions d’euros. Poca conya, que a primer cop d’ull no sembla que hagi de ser una cosa que es gestioni a estones mortes i sense esforçar-se gaire. El repte de fer-ho bé és majúscul.

Al 2012 el deute municipal consolidat i reconegut va arribar al seu punt més alt amb 33 milions d’euros, xifra que s’ha anat moderant lleugerament gràcies a que la corporació va ser intervinguda. Si la situació econòmica local és preocupant o no, és quelcom que bé podem continuar discutint tant temps com ens sembli addient. L’opinió de qui escriu aquestes línies és que la situació és força dolenta i que la sol·lució es troba en millorar la gestió i fer per que els ciutadans rebin un millor servei mentre fem tots els possibles per reduir el deute i ens protegim de les conseqüències econòmiques de l’anòmal desenvolupament del projecte del Centre Direccional. Per no parlar de les empreses municipals o algunes concessions que mereixen un capítol propi d’aquesta història.

La maquinària d’aquesta la nostra “administració més propera” la dirigeixen 25 regidors que representen a 7 candidatures diferents. El plenari municipal, que no deixa de ser el Consell d’Administració del que és una empresa pública tirant a gran, és molt plural políticament. Tan plural que aquest òrgan de gestió no pot prendre decisions importants sense el concurs mínim de 3 grups municipals. Molts dels punts que durant el mandat es porten a aprovació, els més importants, requereixen de majoria absoluta o el que és el mateix, necessiten que un mínim de 13 regidors hi doni suport. Matemàtiques.

Com és ben lògic, la situació del consistori dona per a moltes teories ( fins i tot de les de la conspiració ) i cada partit defensa el seu posicionament ( com ha de ser ). El posicionament d’Esquerra ha estat des del primer moment apostar per la conformació d’un govern de majoria encapçalat per CxC i on assumissin responsabilitats de govern aquells partits que van fer possible el relleu del PSC al capdavant del govern municipal.

Per coherència, el primer va fer ERC va ser renunciar explícitament a encapçalar el govern. Encert o error, el temps ho dirà. La situació era tan complexa que podríem haver apostat per encapçalar el govern amb la voluntat de facilitat els consensos entre partits. El cas és que sabíem que insinuar això hauria estat una font de tensió que hauria anat en contra de les possibilitats d’assolir un acord bo per la ciutat i aquesta possibilitat mai es va plantejar enlloc. Dit més clarament: mai ERC en cap negociació amb cap partit polític ha insinuat o manifestat que l’alcaldia fos un element a negociar. Ja es veurà si va ser un acte estèril de generositat, però en tot cas això ha estat així i ningú ho pot desmentir.

És bo per la credibilitat dels polítics que puguin ser previsibles i que en la mesura de les seves possibilitats es sàpiguen mantenir fidels al que manifesten. Per Cerdanyola del Vallès, ERC ha formulat una proposta i ho ha fet perque entén que és la millor de les possibles. Aquí van alguns dels arguments que la sostenen:

1.- Estabilitat a llarg termini: Políticament, la ciutat es divideix a dia d’avui en dos grans blocs: el d’aquells que han volgut rellevar al PSC del capdavant del govern municipal ( CxC, ERC, CiU i ICV-EUiA ) i aquells que no ho van voler fer possible ( PSC, PP i C’s ). Uns sumen 14 regidors i els altres en sumen 11. De cara al 2019 ( data de les properes eleccions municipals ), aquests dos blocs patiran modificacions a nivell intern però molt possiblement en global es mantindran amb una configuració molt similar a l’actual. Tàctica o estratègia? Millor estratègia, si aconseguim un acord ara, de cara al 2019 serà molt més senzill tornar-lo a reeditar. Si no l’aconseguim ara, a partir del mes de maig de 2019 la ciutat tornarà a patir una inestabilitat equivalent a l’actual o fins i tot major.

2.- El “com”, el “què” i el “qui”: Els votants van manifestar que cap programa els convencia suficientment com per que existís autonomia suficient com per executar-se. La geometria del consistori és tan complexa que dona per que qualsevol que tingui ganes de fer-ho pugui propugnar una nova i alternativa lectura de la voluntat popular. Per la via dels fets, el “mínim comú denominador” ha estat desplaçar Carme Carmona de l’alcaldia de la ciutat i donar oxigen a CxC per que encapçali la formació d’un govern. A banda d’això, l’acord ha estat inexistent ( més enllà de l’acord d’investidura que van signar CxC i CiU ) i cadascú continua estirant cap allà on creu que la gestió ha d’anar. Per molt que alguns no estiguin còmodes, el terreny de joc ja el van dibuixar durant el procés d’investidura i ara el que toca és fer-lo servir per aconseguir victòries per la ciutat.

3.- Consensos francs i respecte a la diversitat d’idees: Som els que som i l’abast dels possibles acords arriba fins on arriba. Si durant els darrers 8 mesos de CxC governant en solitari, aquest partit no ha gosat deixar de pagar el deute municipal als bancs, no ha abandonat el Consorci del Centre Direccional, ha nomenat càrrecs de confiança amb normalitat, s’ha mantingut a tots els ens supramuniciapals i els seus càrrecs electes es desplacen sense majors problemes fent servir vehicles oficials, serà per alguna cosa. Les eleccions municipals comencen a quedar lluny i som els que som. Esperar que algun dels 4 partits que van fer possible el relleu del PSC al capdavant de la ciutat actuï de manera “estúpida” és molt esperar. No passarà i per bé o per mal i encara que a vegades no ho sembli, tots fa un cert temps que ens afaitem. Discutim el que convingui i executem plegats els acords als que arribem, però no menystinguem les capacitats dels demés perquè no ens portarà res positiu.

4.- Capacitat de treball i organització: És evident que un govern de 5 regidors no pot rendir al nivell que ho podria fer un govern de 9 regidors. Tan evident com que un govern de 9 regidors no ho pot fer al nivell que ho podria fer un govern de 14 regidors. Després de gairebé 5 anys com a membre del plenari municipal estic convençut que cap dels que ens hem presentat a les eleccions ho hem fet amb la voluntat de restar a l’oposició. Sincerament, formar part de l’oposició és una experiència frustrant on et queda el dret al pataleig i poca cosa més. Però s’aprèn molt. Per exemple, s’aprèn com no s’han de fer les coses. Si ens prenem seriosament els calers públics ( la nova política potser hauria de passar per incorporar això com a primer requeriment ), no podem obviar que la millor gestió dels mateixos passa per una direcció autoritzada i autosuficient. Durant els 3 propers anys ( el que queda de mandat ), passaran per les nostres mans uns 170 milions d’euros. Els volem gestionar de manera eficient? Estaria bé.

5.- Recuperació del sa debat entre govern i oposició: Del mandat 2011 – 2015 hi ha coses que es salven. És una interpretació molt lliure del “no hay mal que por bién no venga”. Quan al febrer de 2013 el govern municipal del PSC i ICV-EUiA va aprovar el pressupost municipal amb el suport d’una regidora trànsfuga del PP, les coses van quedar molt clares. El suport de la trànsfuga era estructural, cosa que permetia al PSC i ICV-EUiA disposar d’una majoria per governar. Cosa que va ser molt humiliant per aquells que ens havíem presentat a les eleccions amb un programa, però que a la vegada ens permetia apostar per explicar el nostre model de ciutat sense cap mena de complexe. Sens dubte, la millor manera de normalitzar el debat polític a la ciutat ( darrerament caracteritzat pel foc creuat indiscriminat i el perillós trànsit per zones molt properes a l’insult ) és determinar qui forma part d’una majoria compromesa i autosuficient i qui està fora de la mateixa.

6.- Unitat i autoritat: Compte amb confondre autoritat amb autoritarisme, que la cosa no va per aquí. Volem un govern que pugui interlocutar amb seguretat amb les altres administracions? Volem un govern que pugui negociar amb la plantilla municipal sabent que la seva posició és ferma? Volem un govern capaç de prendre decisions impopulars però necessàries? Volem un govern capaç de posar en pràctica els acords als que arriben les parts que en formen part? Jo sí, vull un govern amb autoritat per donar la cara davant de qui convingui i amb la seguretat de comptar amb majoria al plenari per tirar endavant allò que es cregui que és més convenient per la ciutat. Lo de mirar cap a un altra banda i tal dia farà un any no em motiva, la veritat.

A qui no li convé un govern minoritari a la ciutat és a totes aquelles persones que si poden paguen els seus impostos religiosament i toquen fusta perquè alguna cosa comenci a millorar. Estaria bé que, ni que fos per un cop, des de l’àmbit de la política fem el possible per donar-los alguna satisfacció.

Atesa la importància que durant els darrers anys han anat guanyat a nivell social les “xarxes socials”, aplicacions informàtiques que pel seu disseny i manera d’establir interaccions entre usuaris han suposat una important modificació en els hàbits de connectivitat i accés a la informació dels ciutadans.

Atesa la lògica voluntat de la corporació municipal en tant que institució democràtica per accedir als recursos més convenients per acostar-se als cerdanyolencs i fomentar el seu nivell d’informació amb l’objectiu de fomentar la participació i la vinculació dels mateixos amb els afers de la ciutat.

Atesa la necessitat de que des dels perfils de titularitat de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès es faci una correcta representació d’aquesta institució, seguint criteris preestablerts i ajustats a Llei que no suposin la vulneració dels drets polítics dels ciutadans o dels grups polítics i agents socials de la ciutat.

Atesa la Llei estatal 11/2007 de 22 de juny d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Atesa la Llei autonòmica 29/2010 del 3 d’agost d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

Atès que altres ajuntaments catalans han fet un esforç per tal de regular aquest aspecte de les tasques comunicatives que realitzen seguint criteris de transparència, proximitat, eficàcia i eficiència.

Amb la voluntat de realitzar un seguiment al respecte dels criteris que s’han utilitzat fins al moment de cara a la gestió dels esmentats perfils i l’objectiu de que en un futur proper aquesta corporació per mitjà dels responsables que s’estimi convenient explorin els marges de millora existents, formulem les preguntes que segueixen:

PRIMER.- Generalitats

1.- Atès que el 2on punt del sisè article de la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya estableix entre les obligacions de les administracions locals del país, de manera literal que “[…] les administracions públiques catalanes, per a desenvolupar el model català d’aministració electrònica, han de dur a terme les activitats següents: […] a)Definir estratègies per avançar en l’ús de mitjans electrònics”, quin ha estat el procés seguit per la corporació municipal a l’hora d’establir aquestes estratègies i sobre quin suport documental s’ha recollit i donat constància de les conclusions obtingudes?

2.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi donat compliment al 2on punt de l’article sisè de la Llei 29/2010 i hagi definit algun tipus d’estratègia per avançar en l’ús dels mitjans electrònics i aquesta hagi estat fixada mitjançant la redacció d’algun tipus de document, sigui el que sigui, serveixi serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

2.- Quants perfils a xarxes socials son gestionats en nom de la corporació municipal pel personal de la mateixa?

3.- De quins perfils es tracta i sobre quines xarxes socials?

4.- Atesa la literalitat del 1er punt de l’article setè de la Llei 29/2010 que desenvolupa els principis de cooperació i col·laboració entre administracions públiques catalans en matèria d’ús dels mitjans electrònics i que fixa “[…] la creació i la prestació de serveis comuns d’administració electrònica per a les entitats que integren el sector públic de Catalunya”, quines mesures s’han portat a terme de cara a definir de manera objectiva una estructura de perfils que respongui al servei que estan realitzant la resta d’administracions públiques catalanes equivalents?

5.- Atès que la Llei 29/2010 en diversos dels seus articles estableix atribucions i competències a les administracions municipals i supramunicipals del país de cara al seu correcte desenvolupament i el compliment de les seves finalitats, quins procediments ha seguit l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès de cara a qualificar els seus procediments, homologar-los al que els diferents acords sectorials determinen al respecte i en línies generals, garantir la plena normalitat en quant a la planificació i execució de les seves actuacions en el camp de la comunicació que realitza mitjançant la gestió de perfils a xarxes socials?

SEGON.- Recursos destinats i criteris de gestió

1.- La decisió que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestioni perfils a les xarxes socials ha estat presa de manera oficial per la corporació, el govern o alguna de les seves unitats organitzatives?

2.- Atès que l’article 9è de la Llei 29/2010, les entitats de sector públic han d’indicar la unitat, l’òrgan o l’organisme responsable de la difusió de la informació que ha de vetllar pel compliment del que estableix l’esmentada norma jurídica, per quin mitjà fefaent ha establert aquesta responsabilitat l’Ajuntament de Cerdanyola mitjançant l’emissió d’una resolució o decret d’alcaldia o dels regidors delegats?

3.- En el cas que s’hagi donat compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010, per mitjà de quins actes administratius s’ha efectuat i quina és la seva numeració?

4.- Quins decrets o resolucions emesos per l’alcalde o els regidors delegats regula l’ús dels esmentats perfils a xarxes socials?

5.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi tingut a bé donar compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010 mitjançant la tramitació dels actes administratius que legalment se li exigeixen, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

6.- En el cas que l’ús de perfils a xarxes socials per part del personal propi de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i en nom d’aquest hagi estat establert i regulat d’alguna manera mitjançant resolucions o decrets d’alcaldia o dels regidors delegats, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

7.- Atès que l’article 12è de la Llei 29/2010 estableix de manera literal la possibilitat de que mitjançant les xarxes socials es creïn baròmetres d’opinió al respect dels afers que considerin escaients a fi de poder-los integrar en llur activitat i d’aquesta manera aprofundir en la participació ciutadana i la transparència de la institució, s’ha procedit en alguna ocasió durant els darrers sis anys a la realització de cap consulta d’aquestes característiques?

8.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, quins van ser els criteris seguits de cara a l’establiment de les temàtiques a consultar i quines unitats orgàniques de l’Ajuntament van participar en el procés de presa de les decisions?

9.- En el cas que la 7a pregunta del present bloc hagi estat contestada afirmativament, quina constància documental o actes administratius donen fe de l’oportunitat o la necessitat de formular les preguntes o enquestes que s’hauran descrit a la 8a pregunta del present bloc?

10.- En el cas que existeixi algun tipus de suport documental que suporti el contingut de la resposta a les tres preguntes anteriors, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

11.- Quina formació específica per a la seva selecció han rebut els treballadors de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que actuen per mitjà de les xarxes socials en nom i representació de la institució?

12.- En algun cas, el fet de gestionar perfils a xarxes socials deriva en que algun treballador de la corporació municipal rebi algun complement o ingrés extraordinari que no vingui determinat per factors com el seu sou base o la seva antiguitat com a treballador de la institució?

13.- Atès que el 3er apartat de l’article 15è de la Llei 29/2010 estableix la necessitat d’avaluar periòdicament l’impacte de l’ús dels mitjans electrònics en l’actuació administrativa, fixant-se la necessitat de fer auditories internes per determinar indicadors corresponents que han de formar part de l’avaluació, ha donat compliment en algun moment l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès al citat mandat jurídic?

14.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, és d’esperar que les auditories hagin generat algun tipus de suport documental ja que en cas contrari ens trobaríem davant un cas clar de mala gestió de la informació i les responsabilitats de la corporació municipal, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

15.- De cara a la determinació del nom d’usuari dels diversos perfils que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestiona a les xarxes, quins criteris s’han seguit i de quina manera s’ha ajustat a la denominació legal del municipi?

16.- De cara a la determinació de les claus d’accés als passwords dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, quins criteris de seguretat s’han seguit de cara a garantir la seva inviolabilitat per part de persones alienes al funcionament normalitzat i que puguin malmetre la imatge de la ciutat mitjançant la suplantació d’identitat?

17.- De cara a la determinació dels passwords dels usuaris dels diversos perfils de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a les xarxes socials, de quina manera s’ha procedit de cara a garantir l’accés normalitzat del personal de la corporació als mateixos en cas que el personal que habitualment els gestiona pateixi alguna vicissitud que temporal o definitivament l’allunyi o l’impossibiliti continuar amb aquesta tasca?

18.- La informació a la qual es fa referència a les dues preguntes anteriors ha estat consignada de manera als serveis informàtics de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès?

TERCER.- Respecte bàsic a la legalitat vigent i els drets dels ciutadans

1.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi establert i regeixi l’ús per part de personal propi de la corporació i en nom de la mateixa de perfils a xarxes socials, quin tipus d’informació jurídica van rebre les resolucions o decrets emesos a tal efecte per l’alcaldia o les regidories delegades?

2.- En el cas que existeixin els esmentats actes administratius que haurien de regir l’activitat que motiva la redacció d’aquestes preguntes i en el cas que els serveis jurídics es pronunciessin al respecte dels mateixos, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

3.- Quin suport documental estableix els criteris de gestió dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l’objectiu de que aquesta es realitzi complint amb la legalitat vigent en matèria d’ús dels mitjans electrònics al sector públic, especialment la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya?

4.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser elaborat i quina unitat organitzativa el va validar?

5.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser distribuït al personal responsable de la gestió dels esmentats perfils?

6.- Disposa el personal al qual s’ha assignat la tasca de gestionar els perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès d’un informe dels serveis jurídics que estableixi quina és la legislació fonamental que regula aquesta activitat?

7.- Atès que el 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la identitat dels perfils que gestiona a les xarxes socials?

8.- Sobre la mateixa base, l’aplicació del 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010, quins procediments es porten a terme des de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar la identitat dels perfils amb els que la corporació municipal per mitjà dels seus treballadors interactua a terceres persones que gestionen a la seva vegada perfils personals, professionals o institucionals?

9.- Atès que el 6è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la legalitat de totes les interaccions que porta a terme amb altres usuaris d’aquestes aplicacions?

10.- Atès el gran volum de problemes pràctics existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, quines mesures ha pres l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per tal d’assegurar la veracitat dels seus perfils a les xarxes socials?

11.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, especialment l’autentificació dels perfils que gestiona, en quina data ha portat a terme aquestes actuacions i en quin estat es troben?

12.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia de les proves de que aquests procediments s’han portat a terme abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

13.- Atès que el 7è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix la neutralitat tecnològica de les administracions públiques catalanes, enteses com l’adaptació als mitjans electrònics en funció a les necessitats dels receptors dels serveis, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar que la tipologia de perfils que s’utilitzen és adequada a les necessitats dels ciutadans per d’aquesta manera acabar determinant quina tipologia i estructura de perfils s’utilitzen?

14.- Atès el 5è punt del 7è article de la Llei 29/2010 que estableix literalment “[…] la identitat i el no-rebuig en les comunicacions electròniques”, quins són els criteris utilitzats pel personal responsable de la gestió dels perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a l’hora de modular les interaccions que es realitzen amb la resta de ciutadans i col·lectius que integren la ciutat i que també utilitzen aquests mitjans per comunicar-se entre ells i amb la corporació municipal?

15.- Entès el redactat de la pregunta anterior i referint-nos de manera molt especial a la celebració dels plenaris de la corporació municipal i els actes ciutadans, quines garanties brinda la corporació municipal en quant a la reproducció fidel dels missatges que emeten els ciutadans per mitjà de formats analògics i que acaben sent difosos mitjançant les xarxes socials?

16.- Atès el 2n apartat de l’article 11è de la Llei 29/2010 que al respecte de la difusió de la informació del sector públic per mitjans electrònics ha de condicionar-se a la qualitat de la informació i que en el cas que aquesta pugui resultar afectada, els ciutadans han de ser informats i indicats als efectes d’això mateix, considerant les particularitats de les diferents aplicacions conegudes com xarxes socials, entre les que es pot citar el cas d’aquelles que limiten el nombre de caràcters a utilitzar, quines actuacions ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola de cara a donar compliment a l’esmentat mandat jurídic?

17.- Atès el punt “b” del 1er apartat de l’article 9è de la Llei 29/2010 que fa referència a la qualitat de la informació que el sector públic difon emprant els mitjans electrònics i que fixa que “la informació ha de ser objectiva, de manera que la informació que es difon per mitjans electrònics ha d’ésser completa, veraç i precisa.”, quines son les garanties que es pot donar al compliment de l’esmentat mandat jurídic durant activitats com la retransmissió mitjançant el perfil de Twitter de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès quan aquesta aplicació limita qualsevol comunicació a 140 caràcters i la transcripció que es realitza no es porta a terme mitjançant cap gravació o suport que pugui donar fe objectiva de l’estructura i contingut dels missatges emesos pels regidors de la corporació o pels assistents a la sessió tals com públic, habilitats estatals o el President de l’EMD?

18.- D’acord amb el que s’estableix al punt 2n de l’article 10è de la Llei 29/2010, la regulació de les mesures que cal portar a terme de cara a garantir els principis i les garanties que estableix la normativa de protecció de dades i la protecció del dret a l’honor, es considera que son d’aplicació els criteris normals de publicació quan es fa referència a persones que intervenen al plenari no sent membres de ple dret?

19.- En cas que la resposta a la pregunta anterior sigui afirmativa i es disposi de criteris jurídics contrastats pels serveis municipals, quins criteris s’apliquen de cara a obtenir el consentiment de les persones interessades o establir criteris que garanteixin els drets fonamentals de tercers, ja siguin membres de ple dret del consistori, tercers al·ludits o altres personalitats jurídiques?

20.- Mitjançant quins criteris de treball es garanteix el compliment de les disposicions que estableixen els articles 4art, 6è i 7è de la Llei estatal 11/2007 que regulen els drets garantits als ciutadans i la defensa dels mateixos per la qual ha de vetllar l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès en tant que institució sotmesa encara a la normativa estatal?

21.- En el cas de l’existència dels esmentats criteris de treball, sobre quin suport documental preexistent es treballen per part del personal de la casa responsable de la gestió dels perfils de la corporació?

Fa força temps un molt bon amic va recomanar-me que no escrivís en primera persona i des d’aquell moment he procurat seguir estrictament el seu consell. Avui faré una excepció per que trobo necessari explicar des d’una perspectiva pròpia alguns dels esdeveniments que vaig viure i veure ahir durant la celebració de la Vaga General que va aconseguir demostrar que, malgrat els esforços de la dreta i els mitjans de comunicació, els treballadors seguim tenint dignitat i alguna cosa a dir amb el que passi o deixi de passar amb el nostre futur. Si ens hi posem ho aconseguirem, no en tinc cap dubte.

L’excés de missatges que rebem avui dia ens permet fer-nos a la idea del ventall d’opinions que ens envolta i ahir l’independentisme va oferir versions diferenciades de la mobilització obrera. Sota el meu punt de vista personal, la majoria de les veus que es van alçar van enfocar la qüestió de manera encertada, d’altres es van equivocar caient en els paranys clàssics que se’ns paren en dies com el d’ahir i alguns missatges, una minoria, els considero simplement tòxics en quant al seu fons i les seves formes.

Com a individu que milita a l’esquerra independentista des de que té us de raó política, he de dir que vaig sentir vergonya d’una part del sobiranisme que considero que ha de fer el seu camí tan lluny del meu com sigui possible. Els comentaris provenien de personatges amb els que comparteixo tan poca cosa que fins i tot em sorprèn que en alguns casos, la minoria de la minoria, hi pugui compartir carnet, que no militància política, dos conceptes molt diferents sota el meu punt de vista.

El cert és que a la majoria de pobles de la meva comarca només hi he estat de nit i encara hem sorprenc quan hi torno a anar de dia. No sé quants cartells hauré enganxat a les seves parets, no sabria dir quants murals he pintat durant els darrers 10 anys, soc incapaç de calcular a quants actes polítics he assistit des d’Alacant fins al Berguedà, tampoc sabria dir quants cops he pintat la paraula independència a un mur i des de molt jove he dedicat milers d’hores a treballar per convèncer a la gent d’aquest país de que el millor futur per nosaltres és aquell que ens permetrà desenvolupar-nos amb llibertat i sent nosaltres mateixos, un poble que s’auto-reconeix i ha de ser reconegut en peu d’igualtat per la resta de pobles del món pel simple motiu de que en tenim tot el dret. No vull competir amb ningú, durant tots aquests anys he vist com centenars de persones seguien aquest mateix camí i estic profundament orgullós d’haver-lo compartit amb ells malgrat les naturals desavinences que han d’existir al si d’un projecte col·lectiu format per individus

Com tants altres catalans, molt més dels que ens pensem, tinc un altra pàtria. La de tots aquells que són víctimes de l’abús i la injustícia, vinguin d’on vinguin i siguin on siguin. M’identifico i ho seguiré fent amb tots els que lluiten per un futur més just. En uns temps tan complicats com els que ens ha tocat viure, sento admiració per aquells que ahir van entregar el seu sou per protestar en contra de les agressions que estem patint. M’emociona al mateix nivell que ho faci un treballador de la Derbi de Martorelles, un de la Ford de València, un de la Volkswagen de Iruña o un dels serveis de neteja de Madrid. Estic amb tots els que durant un moment o altre de la història s’han aixecat per reclamar dignitat i millorar el seu present i garantir el futur de les generacions que estan per venir, ja sigui al meu país o a qualsevol altre, en el meu idioma o en qualsevol altre, tant se val per que el capital no té fronteres i la solidaritat tampoc les ha de tenir.

Vull la independència dels Països Catalans per que ens projectem al món com un referent a seguir per la resta de nacions. No vull una bandera més a la ONU per que hi anem a escalfar la cadira i siguem incapaços d’aportar res. Em faria feliç que el nostre país fos un model en quant a benestar i justícia social, un referent en el qual la resta de països del món es pugui emmirallar i que siguem capaços de demostrar que les coses es poden fer molt millor. Un estat solidari amb la resta i orgullós de garantir el dret al treball, el dret a l’educació pública, un país que tingui cura dels seus pensionistes i que vetlli rabiosament pel dret a una sanitat universal. Un país que puguem compartir tots els catalans amb independència del nostre origen i que tingui com a màxim interès la dignitat de les persones que l’habitin. Aquest és el país que vull pels meus fills i per tots els qui el vulguin compartir amb ells.

Ahir vaig penjar l’estelada al balcó de casa i em vaig mobilitzar a Cerdanyola del Vallès i Barcelona a la vegada que ho feien centenars de milers de treballadors a Madrid, Bilbao, A Coruña i moltes altres ciutats de l’estat espanyol. Ho vaig fer per que vull un futur millor per tothom, de la mateixa manera que ho vaig fer durant la darrera vaga general i com ho faré durant les properes, com ho vaig fer en contra de la Guerra de Iraq, de la mateixa manera ho vaig fer en contra del Banc Mundial i com ho faré quan pugui aportar alguna cosa per que els desvalguts de la història tinguin un futur millor. No us podeu imaginar com de content n’estic d’haver-ho fet i quines ganes tinc de tornar-ho a fer quan sigui necessari.

La Catalunya que va inundar Barcelona ahir és la mateixa que ho va fer el 10 de juliol de 2010 per demostrar el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional que va deixar l’Estatut de Catalunya pitjor que el que ja teníem abans. Crec que podria fer un llistat de centenars de persones que al mateix lloc i en dates diferents vam reclamar justícia pel nostre país, o el que és el mateix, justícia per la nostra gent. És més, hem d’aspirar a que si la translació no funciona mecànicament a hores d’ara, ho faci a la perfecció en un futur proper.

Continc molts pensaments al respecte de la jornada d’ahir. Suposo que durant els propers dies, si tinc temps per fer-ho, els deixaré anar, però he prioritzat deixar clar que no entenc la meva militància a l’independentisme sense aparellar-la amb la lluita per la construcció d’un país just que es fa des dels municipis i amb la màxima sensibilitat pels que pateixen les injustícies d’un sistema que està fet a mida dels que ostenten el poder econòmic. Per això mateix he sentit una profunda vergonya quan he vist que hi ha membres de l’independentisme i del sobiranisme català, especialment a les files de CiU, que sense cap complex van mostrar ahir un tarannà obertament antisocial mitjançant les xarxes socials. Ni son dels meus ni jo soc dels seus i comparteixo molt menys amb ells que amb qualsevol militant de l’esquerra, ja sigui espanyol, francès o nigerià.

El catalanisme frívol

Posted: 24 Agost 2009 in Uncategorized

En Lluís Pèrez ha escrit un molt bon article al seu bloc criticant la infantilitat implícita de bona part del catalanisme. Tot i que les calors de l’estiu poden aguditzar determinades patologies, hi ha una inconsistència crònica en alguns dels plantejaments polítics que generalment s’esgrimeixen des de les files del catalanisme. Val la pena assenyalar alguns conceptes que sovint es perden de vista i que encara que no ens agradi reconèixer que existeixen, són fonamentals a l’hora d’encarar valoracions polítiques.

1.- El sistema jurídic que regeix a l’Estat espanyol està dissenyat per garantir la seva pròpia supervivència. La segregació de territoris no està regulada de cap forma i la sobirania recau en el conjunt dels ciutadans de l’estat. Ens esglaiem quan els màxims estaments de la judicatura retallen una llei orgànica com l’Estatut de Catalunya i esperem ser respectats per unes estructures que no fan més que complir amb la funció per la qual van ser creades.

2.- Tot allò que quedi fora de la Constitución Española és il·legal. Literalment il·legal, cosa que no treu que pugui ser i sigui absolutament legítim als nostres ulls. La feina del TC és vetllar per la legalitat de totes les normes que es promulguen dins l’Estat i amb el cas que està de moda, l’Estatut de Catalunya que vaig tenir el plaer de votar en sentit negatiu, aquest tribunal està fent la seva feina.

Ara amb mès claredat: la independència dels Països Catalans és il·legal. L’objectiu final dels independentistes és el pitjor dels delictes contra un estat.

3.- A qui no li agradi ha de començar a treballar per la ruptura. Aquells que amenacen amb el final de l’autonomisme no estan disposats a fer-ho i no fan més que manipular als catalans i fer-nos perdre el temps. CiU amenaça amb avançar en un sentit que va en contra del seu ADN polític i mentre una part del partit pacta tot el que humanament es pot pactar amb el PSOE, l’altra part proclama als quatre vents un patriotisme frívol que no va més enllà de la rabieta puntual.

4.- Agradi o no agradi, un procés de ruptura implica desgast, tensió i rigor estratègic. En resum, que qui vulgui treballar seriosament per la independència dels Països Catalans haurà d’enfrontar-se amb tot el pes d’un estat europeu consolidat, cosa que significa enfrontar-se a la judicatura, als mitjans de comunicació, als poders econòmics i a les deu plagues d’Egipte juntes amb llagostes-jutge i pestilència informativa inclosa.

Un primer diagnòstic sobre alguns agents polítics podria indicar esquizofrènia però mirant-s’ho una mica millor es detecta un excés de frivolitat. S’utilitzen a la lleugera conceptes que són molt seriosos, es bascula en funció de com bufa el vent i en veritat s’acaba fent un flac favor al país.

Avui, CiU es nega a acceptar un acord de finançament que és molt millor que qualsevol dels aconseguits durant els governs d’en Jordi Pujol. La raó és purament tàctica doncs no entrant a l’acord serien els únics que en un futur a mitjà termini podrien engreixar una mica el peixet a base de negociar quatre molles amb el PSOE partint de la negativa. D’això se’n diu rellançar una vella estratègia però no significa un pas endavant pel país. Es segueix sense plantejar canvis estructurals que ens facin sobrepassar la Constitución Española.

Sí, fa temps que s’ha arribat a la frontera de la constitucionalitat i aquesta no es traspassarà mai si no és a base d’una tensió que ha de ser real i no fingida. El TC retallarà una llei votada pels catalans i farà evident allò que tothom ja hauria de tenir interioritzat, que la sobirania real recau sobre les institucions estatals i no sobre les autonòmiques. Portem molts anys alimentant la ficció d’una sobirania de la qual no disposem i que ens hem de guanyar treballant seriosament, disposats a assumir el desgast que això implica i arromangant-nos la camisa per tacar-nos les mans.

Les frivolitats, els canvis de parer sobtats i els tacticismes miserables no fan més que cansar al personal i restar-li força al catalanisme. L’autonomisme no deixa de ser un modus vivendi, un negoci com qualsevol altre al que es respón a una demanda amb un producte que històricament ha funcionat força bé. Canviar el mercat és una cosa diferent i els qui amenacen amb fer-ho acostumen a tenir clar que amb les coses de menjar no s’hi juga.

En Jordi Casals explica de manera breu i comprensible al seu bloc quins són els trets fonamentals que defineixen els partits d’avantguarda. Unes bases que en si mateixes són perfectament innocents però al darrere de les quals s’amaga un debat estructural que l’independentisme català hauria d’anar renovant periòdicament.

Durant els darrers anys, l’independentisme ha aconseguit marcar bona part de l’agenda política del Principat de Catalunya situant l’espoli fiscal o la necessitat d’un nou estatut al centre del debat. Bona part de l’acció política de base practicada per l’independentisme s’ha centrat en construir un discurs que més endavant ha esdevingut un consens social i ha estat contestat amb propostes contretes que han donat rendibilitat electoral a altres marques polítiques, a altres partits.

El III Congrés d’Euzkadiko Ezkerra tingué lloc al maig de 1988* i enfrontà diverses ponències estratègiques. La presentada per Javier Garayalde defensava una concepció funcionalista del partit, defensant un paper eminentment electoral amb la renúncia explícita a ser “dipositaris exclusius dels interessos d’una classe o nació” i concebent l’electorat com a vertadera base política del partit. El que es defensava era una concepció pragmàtica de l’activitat del seu partit.

La ponència de Garayalde portava com a títol “Per a què serveix un partit”. Les seves respostes es referien a un marc i uns objectius concrets. Més enllà d’aquests, es tracta d’una pregunta que malgrat sembli de resposta evident, amaga molts interrogants fonamentals.

En Carles Castellanos exposa el seu punt de vista a la darrera edició de l’òrgan d’expressió del MDT. Assenyala que les estructures polítiques dels estats s’han concebut amb els mecanismes interns que asseguren la seva pervivència i que la simple utilització de les seves dinàmiques internes no conduirà els Països Catalans al seu alliberament i afegeix que aquesta impossibilitat final no nega que les institucions puguin ser instruments d’organització i difusió al servei del moviment independentista. Una concepció avantguardista adreçada a un cert independentisme que no pretén esdevenir hegemònic a curt o mitjà termini.

Les societats actuals són complexes i el debat programàtic ha de cedir espai a un debat estructural profund tal i com ja proposava Gramsci al moviment socialista europeu de començaments del segle XX. L’independentisme lluita, en definitiva, per imposar-se a un aparell estatal complet i ha d’esdevenir hegemònic a partir d’una estratègia que comprengui en el seu interior vocacions avantguardistes i programes hegemonistes, entenent les seves interaccions amb l’entorn polític, a més a més de treballar per la construcció d’un aparell comunicatiu potent i plural, posicionament sindical, dinàmiques de treball sobre la societat civil i un enfocament territorialment complet de les propostes polítiques.

El debat entre posicions avantguardistes i hegemonistes acaba passant més pel “poder” que pel “voler”, ens remet a la força objectiva dels actors polítics i cal ser conscients de la necessitat d’exercitar determinats músculs que té l’independentisme si vol passar a guanyar l’hegemonia i per tant, a entrar en una fase de resolució del conflicte amb l’Estat espanyol.

* Més informació a “Historia del nacionalismo vasco y de ETA” de Francisco Letamendia Belzunce 1994 (R&B ediciones) o a la viquipèdia.

AJ09

A les JERC he conegut gent amb la que me’n aniria a la pitjor de les guerres. La llista seria massa llarga i us l’estalviaré. La catorzena edició de l’Acampada Jove m’ho ha tornat a demostrar. Després d’un any terriblement intens, un bon grapat de joves han fet possible l’únic festival d’estiu pensat en clau de país, que prioritza la música en català i que ens demostra que som un país viu, que tenim futur i que el reivindicarem tant aviat com sigui possible.

L’Acampada Jove és l’activitat més gran de les JERC i és fruit de l’esforç i la voluntat de molts joves que decideixen invertir hores per aixecar-la ben amunt. Encartellant, distribuint material, servint cerveses, vigilant accessos, filferrant tanques, venent entrades, redactant comunicats de premsa, gravant-la en vídeo, muntant estructures, netejant, pintant murals i en resum, portant a terme totes aquelles tasques imprescindibles per garantir el bon funcionament i la supervivència d’aquest projecte. Una demostració de compromís que emociona als que ho veuen de prop.

L’edició d’enguany ha tornat a ser un èxit de participació gràcies als milers de joves provinents de tots els racons dels Països Catalans que aquest juliol s’han apropat a Montblanc ( Conca de Barberà ) per demostrar la vitalitat del jovent català i la voluntat de seguir construint un moviment polític cap a la independència i els socialisme.

Fer-ho possible no ha estat senzill i és de justícia agrair l’esforç realitzat per l’Ajuntament de Montblanc, les hores dedicades pels militants de les JERC i totes les complicitats que l’organització ha trobat en un any que no era fàcil per a ningú.

Al 2010, l’Acampada Jove farà quinze anys, una dècada i mitja de lluita que cal reivindicar amb la moral ben alta i el convenciment de que un cop més, estarem fent el que cal fer.

Com vaig sentir dir a més d’un company i companya: l’any vinent més i millor!

Podeu llegir també les valoracions de l’Anna Peña. l’Isaac Peraire, en Joan Tornel, l’Oriol Nicolau o del gran Pau Ibars.