Archive for the ‘Internet’ Category

Atesa la importància que durant els darrers anys han anat guanyat a nivell social les “xarxes socials”, aplicacions informàtiques que pel seu disseny i manera d’establir interaccions entre usuaris han suposat una important modificació en els hàbits de connectivitat i accés a la informació dels ciutadans.

Atesa la lògica voluntat de la corporació municipal en tant que institució democràtica per accedir als recursos més convenients per acostar-se als cerdanyolencs i fomentar el seu nivell d’informació amb l’objectiu de fomentar la participació i la vinculació dels mateixos amb els afers de la ciutat.

Atesa la necessitat de que des dels perfils de titularitat de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès es faci una correcta representació d’aquesta institució, seguint criteris preestablerts i ajustats a Llei que no suposin la vulneració dels drets polítics dels ciutadans o dels grups polítics i agents socials de la ciutat.

Atesa la Llei estatal 11/2007 de 22 de juny d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Atesa la Llei autonòmica 29/2010 del 3 d’agost d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

Atès que altres ajuntaments catalans han fet un esforç per tal de regular aquest aspecte de les tasques comunicatives que realitzen seguint criteris de transparència, proximitat, eficàcia i eficiència.

Amb la voluntat de realitzar un seguiment al respecte dels criteris que s’han utilitzat fins al moment de cara a la gestió dels esmentats perfils i l’objectiu de que en un futur proper aquesta corporació per mitjà dels responsables que s’estimi convenient explorin els marges de millora existents, formulem les preguntes que segueixen:

PRIMER.- Generalitats

1.- Atès que el 2on punt del sisè article de la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya estableix entre les obligacions de les administracions locals del país, de manera literal que “[…] les administracions públiques catalanes, per a desenvolupar el model català d’aministració electrònica, han de dur a terme les activitats següents: […] a)Definir estratègies per avançar en l’ús de mitjans electrònics”, quin ha estat el procés seguit per la corporació municipal a l’hora d’establir aquestes estratègies i sobre quin suport documental s’ha recollit i donat constància de les conclusions obtingudes?

2.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi donat compliment al 2on punt de l’article sisè de la Llei 29/2010 i hagi definit algun tipus d’estratègia per avançar en l’ús dels mitjans electrònics i aquesta hagi estat fixada mitjançant la redacció d’algun tipus de document, sigui el que sigui, serveixi serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

2.- Quants perfils a xarxes socials son gestionats en nom de la corporació municipal pel personal de la mateixa?

3.- De quins perfils es tracta i sobre quines xarxes socials?

4.- Atesa la literalitat del 1er punt de l’article setè de la Llei 29/2010 que desenvolupa els principis de cooperació i col·laboració entre administracions públiques catalans en matèria d’ús dels mitjans electrònics i que fixa “[…] la creació i la prestació de serveis comuns d’administració electrònica per a les entitats que integren el sector públic de Catalunya”, quines mesures s’han portat a terme de cara a definir de manera objectiva una estructura de perfils que respongui al servei que estan realitzant la resta d’administracions públiques catalanes equivalents?

5.- Atès que la Llei 29/2010 en diversos dels seus articles estableix atribucions i competències a les administracions municipals i supramunicipals del país de cara al seu correcte desenvolupament i el compliment de les seves finalitats, quins procediments ha seguit l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès de cara a qualificar els seus procediments, homologar-los al que els diferents acords sectorials determinen al respecte i en línies generals, garantir la plena normalitat en quant a la planificació i execució de les seves actuacions en el camp de la comunicació que realitza mitjançant la gestió de perfils a xarxes socials?

SEGON.- Recursos destinats i criteris de gestió

1.- La decisió que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestioni perfils a les xarxes socials ha estat presa de manera oficial per la corporació, el govern o alguna de les seves unitats organitzatives?

2.- Atès que l’article 9è de la Llei 29/2010, les entitats de sector públic han d’indicar la unitat, l’òrgan o l’organisme responsable de la difusió de la informació que ha de vetllar pel compliment del que estableix l’esmentada norma jurídica, per quin mitjà fefaent ha establert aquesta responsabilitat l’Ajuntament de Cerdanyola mitjançant l’emissió d’una resolució o decret d’alcaldia o dels regidors delegats?

3.- En el cas que s’hagi donat compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010, per mitjà de quins actes administratius s’ha efectuat i quina és la seva numeració?

4.- Quins decrets o resolucions emesos per l’alcalde o els regidors delegats regula l’ús dels esmentats perfils a xarxes socials?

5.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi tingut a bé donar compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010 mitjançant la tramitació dels actes administratius que legalment se li exigeixen, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

6.- En el cas que l’ús de perfils a xarxes socials per part del personal propi de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i en nom d’aquest hagi estat establert i regulat d’alguna manera mitjançant resolucions o decrets d’alcaldia o dels regidors delegats, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

7.- Atès que l’article 12è de la Llei 29/2010 estableix de manera literal la possibilitat de que mitjançant les xarxes socials es creïn baròmetres d’opinió al respect dels afers que considerin escaients a fi de poder-los integrar en llur activitat i d’aquesta manera aprofundir en la participació ciutadana i la transparència de la institució, s’ha procedit en alguna ocasió durant els darrers sis anys a la realització de cap consulta d’aquestes característiques?

8.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, quins van ser els criteris seguits de cara a l’establiment de les temàtiques a consultar i quines unitats orgàniques de l’Ajuntament van participar en el procés de presa de les decisions?

9.- En el cas que la 7a pregunta del present bloc hagi estat contestada afirmativament, quina constància documental o actes administratius donen fe de l’oportunitat o la necessitat de formular les preguntes o enquestes que s’hauran descrit a la 8a pregunta del present bloc?

10.- En el cas que existeixi algun tipus de suport documental que suporti el contingut de la resposta a les tres preguntes anteriors, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

11.- Quina formació específica per a la seva selecció han rebut els treballadors de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que actuen per mitjà de les xarxes socials en nom i representació de la institució?

12.- En algun cas, el fet de gestionar perfils a xarxes socials deriva en que algun treballador de la corporació municipal rebi algun complement o ingrés extraordinari que no vingui determinat per factors com el seu sou base o la seva antiguitat com a treballador de la institució?

13.- Atès que el 3er apartat de l’article 15è de la Llei 29/2010 estableix la necessitat d’avaluar periòdicament l’impacte de l’ús dels mitjans electrònics en l’actuació administrativa, fixant-se la necessitat de fer auditories internes per determinar indicadors corresponents que han de formar part de l’avaluació, ha donat compliment en algun moment l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès al citat mandat jurídic?

14.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, és d’esperar que les auditories hagin generat algun tipus de suport documental ja que en cas contrari ens trobaríem davant un cas clar de mala gestió de la informació i les responsabilitats de la corporació municipal, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

15.- De cara a la determinació del nom d’usuari dels diversos perfils que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestiona a les xarxes, quins criteris s’han seguit i de quina manera s’ha ajustat a la denominació legal del municipi?

16.- De cara a la determinació de les claus d’accés als passwords dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, quins criteris de seguretat s’han seguit de cara a garantir la seva inviolabilitat per part de persones alienes al funcionament normalitzat i que puguin malmetre la imatge de la ciutat mitjançant la suplantació d’identitat?

17.- De cara a la determinació dels passwords dels usuaris dels diversos perfils de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a les xarxes socials, de quina manera s’ha procedit de cara a garantir l’accés normalitzat del personal de la corporació als mateixos en cas que el personal que habitualment els gestiona pateixi alguna vicissitud que temporal o definitivament l’allunyi o l’impossibiliti continuar amb aquesta tasca?

18.- La informació a la qual es fa referència a les dues preguntes anteriors ha estat consignada de manera als serveis informàtics de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès?

TERCER.- Respecte bàsic a la legalitat vigent i els drets dels ciutadans

1.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi establert i regeixi l’ús per part de personal propi de la corporació i en nom de la mateixa de perfils a xarxes socials, quin tipus d’informació jurídica van rebre les resolucions o decrets emesos a tal efecte per l’alcaldia o les regidories delegades?

2.- En el cas que existeixin els esmentats actes administratius que haurien de regir l’activitat que motiva la redacció d’aquestes preguntes i en el cas que els serveis jurídics es pronunciessin al respecte dels mateixos, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

3.- Quin suport documental estableix els criteris de gestió dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l’objectiu de que aquesta es realitzi complint amb la legalitat vigent en matèria d’ús dels mitjans electrònics al sector públic, especialment la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya?

4.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser elaborat i quina unitat organitzativa el va validar?

5.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser distribuït al personal responsable de la gestió dels esmentats perfils?

6.- Disposa el personal al qual s’ha assignat la tasca de gestionar els perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès d’un informe dels serveis jurídics que estableixi quina és la legislació fonamental que regula aquesta activitat?

7.- Atès que el 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la identitat dels perfils que gestiona a les xarxes socials?

8.- Sobre la mateixa base, l’aplicació del 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010, quins procediments es porten a terme des de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar la identitat dels perfils amb els que la corporació municipal per mitjà dels seus treballadors interactua a terceres persones que gestionen a la seva vegada perfils personals, professionals o institucionals?

9.- Atès que el 6è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la legalitat de totes les interaccions que porta a terme amb altres usuaris d’aquestes aplicacions?

10.- Atès el gran volum de problemes pràctics existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, quines mesures ha pres l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per tal d’assegurar la veracitat dels seus perfils a les xarxes socials?

11.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, especialment l’autentificació dels perfils que gestiona, en quina data ha portat a terme aquestes actuacions i en quin estat es troben?

12.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia de les proves de que aquests procediments s’han portat a terme abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

13.- Atès que el 7è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix la neutralitat tecnològica de les administracions públiques catalanes, enteses com l’adaptació als mitjans electrònics en funció a les necessitats dels receptors dels serveis, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar que la tipologia de perfils que s’utilitzen és adequada a les necessitats dels ciutadans per d’aquesta manera acabar determinant quina tipologia i estructura de perfils s’utilitzen?

14.- Atès el 5è punt del 7è article de la Llei 29/2010 que estableix literalment “[…] la identitat i el no-rebuig en les comunicacions electròniques”, quins són els criteris utilitzats pel personal responsable de la gestió dels perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a l’hora de modular les interaccions que es realitzen amb la resta de ciutadans i col·lectius que integren la ciutat i que també utilitzen aquests mitjans per comunicar-se entre ells i amb la corporació municipal?

15.- Entès el redactat de la pregunta anterior i referint-nos de manera molt especial a la celebració dels plenaris de la corporació municipal i els actes ciutadans, quines garanties brinda la corporació municipal en quant a la reproducció fidel dels missatges que emeten els ciutadans per mitjà de formats analògics i que acaben sent difosos mitjançant les xarxes socials?

16.- Atès el 2n apartat de l’article 11è de la Llei 29/2010 que al respecte de la difusió de la informació del sector públic per mitjans electrònics ha de condicionar-se a la qualitat de la informació i que en el cas que aquesta pugui resultar afectada, els ciutadans han de ser informats i indicats als efectes d’això mateix, considerant les particularitats de les diferents aplicacions conegudes com xarxes socials, entre les que es pot citar el cas d’aquelles que limiten el nombre de caràcters a utilitzar, quines actuacions ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola de cara a donar compliment a l’esmentat mandat jurídic?

17.- Atès el punt “b” del 1er apartat de l’article 9è de la Llei 29/2010 que fa referència a la qualitat de la informació que el sector públic difon emprant els mitjans electrònics i que fixa que “la informació ha de ser objectiva, de manera que la informació que es difon per mitjans electrònics ha d’ésser completa, veraç i precisa.”, quines son les garanties que es pot donar al compliment de l’esmentat mandat jurídic durant activitats com la retransmissió mitjançant el perfil de Twitter de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès quan aquesta aplicació limita qualsevol comunicació a 140 caràcters i la transcripció que es realitza no es porta a terme mitjançant cap gravació o suport que pugui donar fe objectiva de l’estructura i contingut dels missatges emesos pels regidors de la corporació o pels assistents a la sessió tals com públic, habilitats estatals o el President de l’EMD?

18.- D’acord amb el que s’estableix al punt 2n de l’article 10è de la Llei 29/2010, la regulació de les mesures que cal portar a terme de cara a garantir els principis i les garanties que estableix la normativa de protecció de dades i la protecció del dret a l’honor, es considera que son d’aplicació els criteris normals de publicació quan es fa referència a persones que intervenen al plenari no sent membres de ple dret?

19.- En cas que la resposta a la pregunta anterior sigui afirmativa i es disposi de criteris jurídics contrastats pels serveis municipals, quins criteris s’apliquen de cara a obtenir el consentiment de les persones interessades o establir criteris que garanteixin els drets fonamentals de tercers, ja siguin membres de ple dret del consistori, tercers al·ludits o altres personalitats jurídiques?

20.- Mitjançant quins criteris de treball es garanteix el compliment de les disposicions que estableixen els articles 4art, 6è i 7è de la Llei estatal 11/2007 que regulen els drets garantits als ciutadans i la defensa dels mateixos per la qual ha de vetllar l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès en tant que institució sotmesa encara a la normativa estatal?

21.- En el cas de l’existència dels esmentats criteris de treball, sobre quin suport documental preexistent es treballen per part del personal de la casa responsable de la gestió dels perfils de la corporació?

Valorar a la lleugera qualsevol fet és un error o parteix de la voluntat premeditada de distorsionar la realitat per acabar portant l’aigua al teu molí. Al moviment dels “indignats” se l’ha de jutjar per les seves accions, els seus objectius i els seus antecedents. A hores d’ara, un bon judici requeriria de moltes hores de treball i de punts de vista documentats. Com a mínim, aquest és un dels privilegis que aquest corrent ha aconseguit guanyar durant les darreres setmanes i se li ha de reconèixer.

La gran majoria dels mortals no disposa de suficient temps com per formular una tesi completa al respecte d’aquest moviment o de qualsevol altre. Aquesta és una realitat que, dit sigui de pas, afectarà el propi moviment. La incidència social passa per comunicar correctament i altres coses estan per veure, però aconseguir fer arribar un missatge a la societat quan es treballa en contra dels interessos del gran capital és dificultós. El sistema només garanteix l’hegemonia als projectes millor comunicats, no als més beneficiosos socialment. El que aquí voldria deixar per escrit són un grapat d’impressions i dubtes raonables que el moviment genera, especialment a partir dels desafortunats fets que s’han esdevingut avui al voltant del Parlament de Catalunya.

1.- La indignació vers els mals resultats que presenta regularment el sistema és justa i necessària, de fet, és el que històricament ha empès milers de ciutadans a la militància política. El que vivim a dia d’avui és una combinació de molts processos econòmics que han generat l’actual quadre social. El nostre benestar individual s’ha sustentat durant llargues dècades en l’explotació del tercer món i dels recursos ecològics. Ha arribat un punt en que aquest mecanisme ha deixat de rendir, deixant de garantir el benestar de la gran majoria d’individus i això ha descobert el que molts ja portaven temps anunciant, que el model capitalista que es va imposar després de la caiguda del camp socialista tenia els seus límits i acabaria sent una amenaça en contra de la mateixa vida humana. El sistema està podrit, de fet, ja ho estava fa dècades i el que a dia d’avui té més mèrit és portar temps denunciant-ho. Respondre contra aquesta situació i contra els que se’n han beneficiat, repeteixo, és just i necessari.

2.- Al respecte dels moviments socials s’ha escrit molt i de forma lúcida. Del que ha estat passant aquests darrers dies, el millor referent o precedent, podrien perfectament ser les bullangues urbanes del segle XVII. Malgrat la utilització de mitjans tecnològics i la capacitat de convocatòria que de forma puntual hagi pogut demostrar el moviment, aquest mira cap enrere, cap a una forma d’organització que no és política, és pre-política per definició. Aquesta afirmació no pretén ser un judici de valors que vagi en contra de la legitimitat del moviment, vol ser una constatació de que la morfologia del moviment al contrari del que es vol explicar als mitjans, és purament arcaica i de moment, pot representar un punt de defensa per a una comunitat d’objectius però no ha plantejat una alternativa coherent o un model. El precedent islandès no és vàlid per a l’Estat espanyol o per Catalunya, bàsicament per que Islàndia té en el seu conjunt menys població que Sabadell i aquest és un fet rellevant.

3.- Sota els paràmetres majoritaris a la nostra societat, que bons o dolents són els que són, un moviment ha de cohesionar-se i ser responsable de les seves accions. La manca d’òrgans democràtics estables, la rotació en els lideratges o el descontrol, són factors que majoritàriament generen rebuig i contribueixen a la manca de legitimitat. Les accions que van realitzar-se durant la constitució dels ajuntaments el passat dissabte van ser encaixades amb esportivitat partint de que la realitat social a hores d’ara és la que és. Intentar evitar una sessió del Parlament de Catalunya acompanyada d’una important gamma de vexacions als diputats de qualsevol opció que passessin per l’indret ha estat possiblement un error tàctic que el moviment pot acabar pagant car i conté el germen del sectarisme polític, una de les malalties infantils de qualsevol moviment transformador en tant que no fa més que minoritzar i restar legitimitat. Començar a construir criticant el model anterior és legítim i pot ser útil, girar-li l’esquena a l’entorn més proper i abjurar de tot és un perill. L’experiència veneçolana és un exemple digne d’estudi en la que un nou moviment va ser capaç de clavar les seves arrels en bons referents del passat tot convivint amb realisme amb el seu panorama polític contemporani.

4.- El moviment és un reflex clar del fracàs de la social-democràcia europea a l’hora de presentar, defensar i aplicar un model propi capaç de representar les classes treballadores que tant durant la crisi com durant el període de bonança econòmica, han representat la majoria de la societat. Una esquerra que ha tingut les eines per millorar la societat i s’ha deixat anul·lar pels poders econòmics. Un greu error estratègic que paguem com a societat i que seguirem pagant durant molt de temps. Traslladar aquest fet als milers d’alcaldes i regidors que treballen de forma gratuïta i desinteressada per les respectives comunitats és un altre error estratègic del moviment. El sistema cada cop expressa majors imperfeccions però sota criteris poc ambiciosos, segueix funcionant i això mereix una explicació. L’aigua segueix sortint per l’aixeta, els nostres fills poden anar encara a l’escola pública i la majoria de les persones que exerceixen algun tipus de responsabilitat a les institucions no és corruptible. No estem a un estat en fallida total, com Somàlia o tècnica, com Islàndia. Tirar pel broc gros ignorant la realitat és un error.

5.- Els majors beneficiats que emergiran del desprestigi de la política seran les opcions de dretes. Marques que cohesionades, representen avui dia molts ciutadans i sobretot, molts interessos econòmics. No resulta especialment difícil pronosticar que al 2012 el PP tornarà a governar a Madrid i tirarà enrere sense pietat qualsevol petit avenç que s’hagi pogut realitzar després dels governs de José Maria Aznar. A nivell estrictament català, el creixement del PP a les darreres eleccions municipals és un símptoma i el fet que CiU estigui pactant amb ells totes les retallades socials n’és la conseqüència directa. Si el moviment no s’estructura i treballa des d’uns paràmetres mitjanament coherents, simplement esdevindrà un factor d’erosió per a les opcions que més o menys d’esquerres, mai seran tan socialment nocives com les que són obertament de dretes.

6.- La qüestió institucional és delicada per naturalesa. El que per a molts ciutadans representa el Parlament de Catalunya és important i no es pot obviar. Agradi o no agradi, els diputats del Parlament representen als catalans que han optat per anar a votar. Aquesta institució representa també l’autogovern dels catalans i la nostra oportunitat de ser lliures algun dia. Atacar-lo no és tan senzill com arromangar-s’hi i marxar-hi en contra sense cap model alternatiu. Una cosa és protestar contra les decisions que s’hi prenen o proposar que funcioni millor i una de ben diferent és intentar impedir el seu funcionament. Això ja ho va fer el General Franco i sincerament, no crec que sigui una experiència a repetir i menys davant la absoluta manca d’alternatives cohesionades i majoritàries.   

La revolució de les telecomunicacions està generant un nou model econòmic que no té els seus fonaments clavats en la producció de mercaderies físiques, orbita al voltant del coneixement.

Cal tancar quan abans millor les fractures digitals i facilitar la ràpida incorporació dels infants a la cultura digital. Les tecnologies de la informació constitueixen un entorn dinàmic per definició i és important treballar per a què la nostra ciutat presenti un bon nivell sobre aquest camp.

És necessari que Cerdanyola del Vallès s’adapti a aquestes infraestructures, doni un bon servei als ciutadans i les empreses. Cal que demostrem tot el que els darrers anys s’ha estat dient, que som capaços d’entrar a l’era digital en una posició avantatjosa.

● Becarem la contractació de serveis de connexió a la xarxa a aquelles famílies amb fills que tinguin uns ingressos anuals baixos, prioritzant famílies nombroses o en risc d’exclusió social.

● Exigirem als operadors del mercat de telecomunicacions que ofereixin un bon servei a tots els barris de la ciutat. A dia d’avui hi ha detectades deficiències en el servei a molts punts de la ciutat i ja és hora que la corporació municipal exerceixi d’interlocutora davant les grans empreses del sector.

● Impulsarem la millora de les xarxes de la ciutat, donant suport a les ini-ciatives d’ampliació de la fibra òptica i fent especial incís en la necessitat queaquestes connexions arribin als polígons industrials de la ciutat.

● Millorarem la qualitat dels espais WiFi existents a dia d’avui i els ampliarem creant una xarxa d’espais on es provingui connexió gratuïta. Treballarem per que aquests serveis arribin durant aquesta legislatura a la Plaça Sant Ramon i als mercats de Fontetes i Serraperera.

● Donarem suport als projectes autogestionats que tendeixin a la creació d’una xarxa de banda ampla a la ciutat facilitant equipaments municipals per a què exerceixin de nodes de comunicació.

Nous enllaços per seguir navegant

Posted: 7 Juny 2010 in Bloc, Internet
Etiquetes: ,

La xarxa no para de créixer així com les oportunitats per aconseguir documentació, informació i continguts de tot tipus. Les facilitats que dona l’aplicatiu de WordPress permet renovar enllaços amb facilitat i penso que val la pena reportar noves adquisicions que valen la pena.

1.- Helena Solà – Bloc de la candidata d’Esquerra per a les properes eleccions municipals de maig del 2011. De ben segur que Esquerra serà un actor important d’aquesta contesa electoral i al seu bloc podrem conèixer el seu anàlisi de la política local, les seves opinions i amb quines propostes aconseguirà retornar l’independentisme a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

2.- Carme Carmona – Bloc de l’alcaldessa de Cerdanyola del Vallès pel PSC. Aporta el seu punt de vista sobre la política general i molt especialment, respecte a l’acció del govern que encapçala gràcies a que el partit al que pertany mai ha perdut unes eleccions a la ciutat i un pacte amb CiU.

3.- Pau Canaleta – Espai personal d’un bon analista polític especialitzat en estratègies electorals. S’aprén seguint-lo.

4.- Agustí Benedito – Pàgina de campanya per a les eleccions presidencials del Barça. No m’agrada en Rossell i malgrat sentir una certa inclinació cap a Marc Ingla, crec que el candidat que millor representa la meva forma de veure el millor equip de futbol del món és Agustí Benedito. Cal apuntar que qui m’ha fet “veure la llum” ha estat en Marc Planas. Que tingui molta sort per superar la campanya de La Vanguardia i la resta de l’establishment.

5.- KAOSENLARED.NET – Conglomerat de portals que serveix d’altaveu i nexe d’una gran varietat de moviments i organitzacions internacionals d’esquerres. Un projecte comunicatiu nascut a terres del Vallès i que s’ha anat fent cada cop més i més gran.

6.- R2D2 Translator – És freaki i en soc conscient. Reconèixer els problemes és el primer pas per superar-los.

Algunes veus com la de Marc Vidal afirmen que entre el vuit i el deu per cent dels vots a les properes eleccions al Parlament de Catalunya es decidiran a les xarxes socials. Un botí electoral que, sempre segons la mateixa font, podria ascendir fins al milió de vots, que no és poca cosa.

Els missatges són molt importants en política però també ho son els canals. Les xarxes socials no són una finalitat en sí mateixes i qui es pensi que Facebook farà la feina per ell s’estarà equivocat. Ara bé, les xarxes socials són bancs de pesca ideals per a la difusió de continguts, la redirecció de visitants cap a altres formats web o per a la coordinació d’una campanya més extensa.

Avui dia, encara són els mitjans tradicionals els que generen opinió. Ara bé, amb el temps els mitjans digitals han anat guanyant significació al panorama comunicatiu i ha quedat molt clar que han vingut per quedar-se. El seu model de negoci s’adapta molt millor a les necessitats econòmiques del moment i la seva estructura està molt més al dia que la dels mitjans de tota la vida.

Hi haurà campanya 2.0 a les eleccions al Parlament de Catalunya però també per la tria del nou president del F.C. Barcelona. Si la campanya de Sandro Rossell ha apostat per treballar intensivament la xarxa, significa que aquesta té un valor afegit gens menyspreable.

La dimensió de la qüestió encara resta per definir. El cert és que donar per bones les dades aportades per Marc Vidal és agosarat i no sabrem fins a quin punt fa de la necessitat virtut. No en va, la seva empresa ha estat la responsable d’adaptar una xarxa social de tecnologia americana a les necessitats de CiU. El que sí que és segur és que el format web 2.0 és cada cop més important en el camp de la comunicació.

Sobre les xarxes socials específiques també existeixen dubtes raonables. La batalla política és a Facebook o la creació d’una comunitat pròpia aporta un valor afegit important? L’aposta de CiU no es limitarà a la seva pròpia xarxa i de ben segur que vindrà acompanyada d’una bona inversió en publicitat a les xarxes socials generals i als mitjans digitals del país. Una xarxa per convençuts no pot convèncer a ningú però pot resultar una bona eina de treball intern a nivell de visualització de lideratges i difusió de continguts entre els activistes de la campanya.

En tot cas, el format web 2.0 està arribant al seu apogeu i està començant a cobrir grans espais. L’univers de la xarxa és dinàmic per definició i resulta complexe realitzar una lectura concreta de molts dels moviments que dia rere dia es van produint. Això sí, qui no jugui correctament aquesta ma en pagarà les conseqüències a la urna.

Editat en català per La Campana al maig de 2009, aquest llibre del divulgador científic nord-americà Steven Johnson no deixa indiferent. No destaca pel seu contingut però argumenta una tesi interessant sobre la creixent complexitat de la cultura de masses concretada en sèries, videojocs, extensió d’internet i progressió tecnològica. Conclou que l’evolució de la cultura de masses augmenta la intel·ligència mitjana de la nostra societat i ho explica en aproximadament 250 pàgines on es constata el que tothom sap, que durant els darrers anys s’han obert moltes portes a la reproducció de continguts de tot tipus.

A primer cop d’ull, les conclusions semblen exagerades malgrat partir d’una constatació real. Que no és el mateix visionar les telesèries dels anys 80 que seguir les múltiples trames i els complicats personatges de House, per exemple. Que no és el mateix jugar amb una consola del principis dels anys 90 amb els seus universos plans que jugar a qualsevol dels Grand Theft Auto que han aparegut durant els darrers anys.

La cultura de masses ha experimentat una revolució que molt té a veure amb les possibilitats tecnològiques i els canvis produïts en la distribució de continguts. El recorregut que es realitza durant el llibre aporta exemples i conceptes que són útils per entendre-ho. La tesi trontolla i l’autor entra en determinats moments en un excés de provocació que ratlla el ridícul.

En tot cas, el llibre té les pretensions que té i no vol anar més enllà. El resultat final és interessant en tant que ens explica moltes tendències que intuïm però que no encertaríem a definir sense l’ajuda d’obres com aquesta. El procés històric s’accelera i és important estar al cas de com evolucionen els canals de reproducció de continguts, especialment si valorem que els mateixos mai són neutrals.

El robot de Nació Digital

Posted: 27 Agost 2009 in Bloc, Internet
Etiquetes: ,

Ja fa mesos que un company va comentar-me que el GND anava al darrere d’estrenar una nova aplicació en xarxa que faria parlar. Tot i no tenir un gran nivell en qüestions relatives a internet, la idea em va semblar molt interessant i original.

El robot de naciodigital.cat és un buscador que discrimina la recerca entre extraccions a huubs.cat, notícies de Google News i Yahoo News, vídeos a Youtube, imatges a Flickr i Picassa, missatges a Twitter, referències de Technorati, enllaços a del.icio.us, blocs referenciats a bloglines i Google Search Blogs i resultats de recerca a Yahoo.

L’eina en qüestió actua com un potent cercador força dirigit a la recerca de notícies, opinió i material multimèdia. Actua com a petita agència de notícies totalment gratuïta i accepta tot tipus de peticions.

El seu funcionament és automàtic i en conseqüència aporta un millor rendiment amb la recerca de conceptes que no deixen marge pel dubte com Cerdanyola del Vallès o Sabadell. Internet funciona així i es tracta d’una eina de recerca molt interessant i útil.

Incorporo l’enllaç a l’apartat de fonts d’informació.