Archive for the ‘Esquerra’ Category

Atesa la importància que durant els darrers anys han anat guanyat a nivell social les “xarxes socials”, aplicacions informàtiques que pel seu disseny i manera d’establir interaccions entre usuaris han suposat una important modificació en els hàbits de connectivitat i accés a la informació dels ciutadans.

Atesa la lògica voluntat de la corporació municipal en tant que institució democràtica per accedir als recursos més convenients per acostar-se als cerdanyolencs i fomentar el seu nivell d’informació amb l’objectiu de fomentar la participació i la vinculació dels mateixos amb els afers de la ciutat.

Atesa la necessitat de que des dels perfils de titularitat de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès es faci una correcta representació d’aquesta institució, seguint criteris preestablerts i ajustats a Llei que no suposin la vulneració dels drets polítics dels ciutadans o dels grups polítics i agents socials de la ciutat.

Atesa la Llei estatal 11/2007 de 22 de juny d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Atesa la Llei autonòmica 29/2010 del 3 d’agost d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

Atès que altres ajuntaments catalans han fet un esforç per tal de regular aquest aspecte de les tasques comunicatives que realitzen seguint criteris de transparència, proximitat, eficàcia i eficiència.

Amb la voluntat de realitzar un seguiment al respecte dels criteris que s’han utilitzat fins al moment de cara a la gestió dels esmentats perfils i l’objectiu de que en un futur proper aquesta corporació per mitjà dels responsables que s’estimi convenient explorin els marges de millora existents, formulem les preguntes que segueixen:

PRIMER.- Generalitats

1.- Atès que el 2on punt del sisè article de la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya estableix entre les obligacions de les administracions locals del país, de manera literal que “[…] les administracions públiques catalanes, per a desenvolupar el model català d’aministració electrònica, han de dur a terme les activitats següents: […] a)Definir estratègies per avançar en l’ús de mitjans electrònics”, quin ha estat el procés seguit per la corporació municipal a l’hora d’establir aquestes estratègies i sobre quin suport documental s’ha recollit i donat constància de les conclusions obtingudes?

2.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi donat compliment al 2on punt de l’article sisè de la Llei 29/2010 i hagi definit algun tipus d’estratègia per avançar en l’ús dels mitjans electrònics i aquesta hagi estat fixada mitjançant la redacció d’algun tipus de document, sigui el que sigui, serveixi serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

2.- Quants perfils a xarxes socials son gestionats en nom de la corporació municipal pel personal de la mateixa?

3.- De quins perfils es tracta i sobre quines xarxes socials?

4.- Atesa la literalitat del 1er punt de l’article setè de la Llei 29/2010 que desenvolupa els principis de cooperació i col·laboració entre administracions públiques catalans en matèria d’ús dels mitjans electrònics i que fixa “[…] la creació i la prestació de serveis comuns d’administració electrònica per a les entitats que integren el sector públic de Catalunya”, quines mesures s’han portat a terme de cara a definir de manera objectiva una estructura de perfils que respongui al servei que estan realitzant la resta d’administracions públiques catalanes equivalents?

5.- Atès que la Llei 29/2010 en diversos dels seus articles estableix atribucions i competències a les administracions municipals i supramunicipals del país de cara al seu correcte desenvolupament i el compliment de les seves finalitats, quins procediments ha seguit l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès de cara a qualificar els seus procediments, homologar-los al que els diferents acords sectorials determinen al respecte i en línies generals, garantir la plena normalitat en quant a la planificació i execució de les seves actuacions en el camp de la comunicació que realitza mitjançant la gestió de perfils a xarxes socials?

SEGON.- Recursos destinats i criteris de gestió

1.- La decisió que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestioni perfils a les xarxes socials ha estat presa de manera oficial per la corporació, el govern o alguna de les seves unitats organitzatives?

2.- Atès que l’article 9è de la Llei 29/2010, les entitats de sector públic han d’indicar la unitat, l’òrgan o l’organisme responsable de la difusió de la informació que ha de vetllar pel compliment del que estableix l’esmentada norma jurídica, per quin mitjà fefaent ha establert aquesta responsabilitat l’Ajuntament de Cerdanyola mitjançant l’emissió d’una resolució o decret d’alcaldia o dels regidors delegats?

3.- En el cas que s’hagi donat compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010, per mitjà de quins actes administratius s’ha efectuat i quina és la seva numeració?

4.- Quins decrets o resolucions emesos per l’alcalde o els regidors delegats regula l’ús dels esmentats perfils a xarxes socials?

5.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi tingut a bé donar compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010 mitjançant la tramitació dels actes administratius que legalment se li exigeixen, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

6.- En el cas que l’ús de perfils a xarxes socials per part del personal propi de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i en nom d’aquest hagi estat establert i regulat d’alguna manera mitjançant resolucions o decrets d’alcaldia o dels regidors delegats, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

7.- Atès que l’article 12è de la Llei 29/2010 estableix de manera literal la possibilitat de que mitjançant les xarxes socials es creïn baròmetres d’opinió al respect dels afers que considerin escaients a fi de poder-los integrar en llur activitat i d’aquesta manera aprofundir en la participació ciutadana i la transparència de la institució, s’ha procedit en alguna ocasió durant els darrers sis anys a la realització de cap consulta d’aquestes característiques?

8.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, quins van ser els criteris seguits de cara a l’establiment de les temàtiques a consultar i quines unitats orgàniques de l’Ajuntament van participar en el procés de presa de les decisions?

9.- En el cas que la 7a pregunta del present bloc hagi estat contestada afirmativament, quina constància documental o actes administratius donen fe de l’oportunitat o la necessitat de formular les preguntes o enquestes que s’hauran descrit a la 8a pregunta del present bloc?

10.- En el cas que existeixi algun tipus de suport documental que suporti el contingut de la resposta a les tres preguntes anteriors, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

11.- Quina formació específica per a la seva selecció han rebut els treballadors de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que actuen per mitjà de les xarxes socials en nom i representació de la institució?

12.- En algun cas, el fet de gestionar perfils a xarxes socials deriva en que algun treballador de la corporació municipal rebi algun complement o ingrés extraordinari que no vingui determinat per factors com el seu sou base o la seva antiguitat com a treballador de la institució?

13.- Atès que el 3er apartat de l’article 15è de la Llei 29/2010 estableix la necessitat d’avaluar periòdicament l’impacte de l’ús dels mitjans electrònics en l’actuació administrativa, fixant-se la necessitat de fer auditories internes per determinar indicadors corresponents que han de formar part de l’avaluació, ha donat compliment en algun moment l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès al citat mandat jurídic?

14.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, és d’esperar que les auditories hagin generat algun tipus de suport documental ja que en cas contrari ens trobaríem davant un cas clar de mala gestió de la informació i les responsabilitats de la corporació municipal, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

15.- De cara a la determinació del nom d’usuari dels diversos perfils que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestiona a les xarxes, quins criteris s’han seguit i de quina manera s’ha ajustat a la denominació legal del municipi?

16.- De cara a la determinació de les claus d’accés als passwords dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, quins criteris de seguretat s’han seguit de cara a garantir la seva inviolabilitat per part de persones alienes al funcionament normalitzat i que puguin malmetre la imatge de la ciutat mitjançant la suplantació d’identitat?

17.- De cara a la determinació dels passwords dels usuaris dels diversos perfils de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a les xarxes socials, de quina manera s’ha procedit de cara a garantir l’accés normalitzat del personal de la corporació als mateixos en cas que el personal que habitualment els gestiona pateixi alguna vicissitud que temporal o definitivament l’allunyi o l’impossibiliti continuar amb aquesta tasca?

18.- La informació a la qual es fa referència a les dues preguntes anteriors ha estat consignada de manera als serveis informàtics de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès?

TERCER.- Respecte bàsic a la legalitat vigent i els drets dels ciutadans

1.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi establert i regeixi l’ús per part de personal propi de la corporació i en nom de la mateixa de perfils a xarxes socials, quin tipus d’informació jurídica van rebre les resolucions o decrets emesos a tal efecte per l’alcaldia o les regidories delegades?

2.- En el cas que existeixin els esmentats actes administratius que haurien de regir l’activitat que motiva la redacció d’aquestes preguntes i en el cas que els serveis jurídics es pronunciessin al respecte dels mateixos, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

3.- Quin suport documental estableix els criteris de gestió dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l’objectiu de que aquesta es realitzi complint amb la legalitat vigent en matèria d’ús dels mitjans electrònics al sector públic, especialment la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya?

4.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser elaborat i quina unitat organitzativa el va validar?

5.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser distribuït al personal responsable de la gestió dels esmentats perfils?

6.- Disposa el personal al qual s’ha assignat la tasca de gestionar els perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès d’un informe dels serveis jurídics que estableixi quina és la legislació fonamental que regula aquesta activitat?

7.- Atès que el 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la identitat dels perfils que gestiona a les xarxes socials?

8.- Sobre la mateixa base, l’aplicació del 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010, quins procediments es porten a terme des de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar la identitat dels perfils amb els que la corporació municipal per mitjà dels seus treballadors interactua a terceres persones que gestionen a la seva vegada perfils personals, professionals o institucionals?

9.- Atès que el 6è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la legalitat de totes les interaccions que porta a terme amb altres usuaris d’aquestes aplicacions?

10.- Atès el gran volum de problemes pràctics existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, quines mesures ha pres l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per tal d’assegurar la veracitat dels seus perfils a les xarxes socials?

11.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, especialment l’autentificació dels perfils que gestiona, en quina data ha portat a terme aquestes actuacions i en quin estat es troben?

12.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia de les proves de que aquests procediments s’han portat a terme abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

13.- Atès que el 7è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix la neutralitat tecnològica de les administracions públiques catalanes, enteses com l’adaptació als mitjans electrònics en funció a les necessitats dels receptors dels serveis, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar que la tipologia de perfils que s’utilitzen és adequada a les necessitats dels ciutadans per d’aquesta manera acabar determinant quina tipologia i estructura de perfils s’utilitzen?

14.- Atès el 5è punt del 7è article de la Llei 29/2010 que estableix literalment “[…] la identitat i el no-rebuig en les comunicacions electròniques”, quins són els criteris utilitzats pel personal responsable de la gestió dels perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a l’hora de modular les interaccions que es realitzen amb la resta de ciutadans i col·lectius que integren la ciutat i que també utilitzen aquests mitjans per comunicar-se entre ells i amb la corporació municipal?

15.- Entès el redactat de la pregunta anterior i referint-nos de manera molt especial a la celebració dels plenaris de la corporació municipal i els actes ciutadans, quines garanties brinda la corporació municipal en quant a la reproducció fidel dels missatges que emeten els ciutadans per mitjà de formats analògics i que acaben sent difosos mitjançant les xarxes socials?

16.- Atès el 2n apartat de l’article 11è de la Llei 29/2010 que al respecte de la difusió de la informació del sector públic per mitjans electrònics ha de condicionar-se a la qualitat de la informació i que en el cas que aquesta pugui resultar afectada, els ciutadans han de ser informats i indicats als efectes d’això mateix, considerant les particularitats de les diferents aplicacions conegudes com xarxes socials, entre les que es pot citar el cas d’aquelles que limiten el nombre de caràcters a utilitzar, quines actuacions ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola de cara a donar compliment a l’esmentat mandat jurídic?

17.- Atès el punt “b” del 1er apartat de l’article 9è de la Llei 29/2010 que fa referència a la qualitat de la informació que el sector públic difon emprant els mitjans electrònics i que fixa que “la informació ha de ser objectiva, de manera que la informació que es difon per mitjans electrònics ha d’ésser completa, veraç i precisa.”, quines son les garanties que es pot donar al compliment de l’esmentat mandat jurídic durant activitats com la retransmissió mitjançant el perfil de Twitter de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès quan aquesta aplicació limita qualsevol comunicació a 140 caràcters i la transcripció que es realitza no es porta a terme mitjançant cap gravació o suport que pugui donar fe objectiva de l’estructura i contingut dels missatges emesos pels regidors de la corporació o pels assistents a la sessió tals com públic, habilitats estatals o el President de l’EMD?

18.- D’acord amb el que s’estableix al punt 2n de l’article 10è de la Llei 29/2010, la regulació de les mesures que cal portar a terme de cara a garantir els principis i les garanties que estableix la normativa de protecció de dades i la protecció del dret a l’honor, es considera que son d’aplicació els criteris normals de publicació quan es fa referència a persones que intervenen al plenari no sent membres de ple dret?

19.- En cas que la resposta a la pregunta anterior sigui afirmativa i es disposi de criteris jurídics contrastats pels serveis municipals, quins criteris s’apliquen de cara a obtenir el consentiment de les persones interessades o establir criteris que garanteixin els drets fonamentals de tercers, ja siguin membres de ple dret del consistori, tercers al·ludits o altres personalitats jurídiques?

20.- Mitjançant quins criteris de treball es garanteix el compliment de les disposicions que estableixen els articles 4art, 6è i 7è de la Llei estatal 11/2007 que regulen els drets garantits als ciutadans i la defensa dels mateixos per la qual ha de vetllar l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès en tant que institució sotmesa encara a la normativa estatal?

21.- En el cas de l’existència dels esmentats criteris de treball, sobre quin suport documental preexistent es treballen per part del personal de la casa responsable de la gestió dels perfils de la corporació?

Atès que el Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va acordar durant la seva sessió ordinària de maig de 2012 aprovar inicialment la proposta de Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit definit pels carrers de Santa Anna i del Remei i del Riu Sec, essent la promotora d’aquesta modificació l’empresa PRAEDIUM DESARROLLOS URBANOS SL, representada legalment per Alfonso Cirera Santasusana.

Atesa tota la documentació adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM

Atès que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la seva edició del dia 21 de juny de 2012 va donar publicitat als acords adoptats pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, iniciant d’aquesta manera un procés d’exposició pública durant tot un més a partir de l’endemà de la publicació durant el qual es poden formular al·legacions i observacions amb l’objectiu de que la corporació municipal tingui a bé considerar-les.

Atès el Decret Llei 1/2009 del 22 de desembre per a l’ordenament dels equipaments comercials, emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Atesa la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat, emesa pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Atès el Decret 344/2006 del 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, emès pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

PRIMERA

Atès segons la literalitat del Decret Llei 1/2009 per a l’ordenament dels equipaments comercials emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya estableix de manera clara que la implantació de la xarxa comercial d’una ciutat com Cerdanyola del Vallès ha d’estar sotmesa a criteris racionals d’ordenació basats en paràmetres que tinguin com a objectiu la protecció de determinades necessitats dotacionals bàsiques i fonamentades en l’interès general.

Atesa la necessitat de treballar per un model de ciutat compacta i equilibrada en la que l’ús residencial es combini de manera harmònica amb espais destinats a la producció i amb altres activitats com el comerç, garantint en tot cas que els ciutadans de manera independent al seu accés a un vehicle de motor puguin satisfer les seves necessitats a partir de serveis accessibles i que en conseqüència resulta imperatiu promoure una gestió urbana sostenible en que els sòls siguin tractats com un recurs limitat que cal gestionar de la manera més eficient possible.

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral i on s’estableix una previsió de flux de clients de 2.300 actes de compra diaris o 60.000 actes de compra mensuals o el que vindria a ser el mateix, un total de 720.000 actes de compra anuals.

Atès l’important impacte econòmic que generarà aquesta instal·lació i acceptant parcialment les dades aportades per l’esmentat estudi, valorant que un total 720.000 actes de compra anuals podrien suposar un drenatge de facturació a aquesta nova instal·lació que podria situar-se entre els 7.200.000€ si consideréssim una mitjana de 10€/acte de compra i els 28.800.00€ si consideréssim una mitjana de 40€/acte de compra.

Atesa la inexistència d’una estratègia municipal pel foment del comerç que puguem trobar raonada i suportada per cap document aprovat pel Plenari Municipal de la ciutat o que pugui ser aportat per les regidories competents en matèria de Comerç, Desenvolupament Econòmic o Finances a partir de la que extreure paràmetres objectius o criteris racionals d’ordenació a partir dels que valorar els efectes de la implantació d’una nova superfície comercial com la que es projecta construir a partir del projecte de modificació del PGM en l’àmbit descrit.

Atès que a l’expedient 114/2012/004-PGM no s’adjunta cap informe tècnic específic procedent de les àrees de Comerç, Promoció Econòmica o Finances de l’Ajuntament de Cerdanyola on es valori de cap manera l’impacte que la instal·lació generarà sobre la xarxa comercial existent avui dia a la ciutat, posant-la en risc de manera no només innecessària sinó que també temerària.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que la corporació municipal sigui capaç de sostenir, ja sigui amb una avaluació específica d’impacte econòmic o amb un pla director de comerç que pugui avalar la idoneïtat d’aquest projecte que aquest s’ajusta no només a les lleis urbanístiques vigents sinó a l’interès general de la població de Cerdanyola del Vallès i a una estratègia coherentment formulada de dinamització comercial.

SEGONA

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral on s’estableix que “l’àmbit d’actuació es troba situat a uns 800 metres al nord del Centre de Cerdanyola del Vallès” i atesa la inexactitud e irrellevància tant d’aquesta informació en tant que no pot acceptar-se ni a nivell físic ni de dinàmiques comercials d’una ciutat tan diversa i policèntrica com la nostra, com de moltes altres de les que l’esmentat document recull a les seves pàgines.

Atès que segons el Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada es determina que els mateixos han d’incloure plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis i acreditar coneixement del planejament urbanístic general i que en el cas de l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP només es citen disposicions legals, en algun cas derogades, i no pas documentació pròpia de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que estableixi la situació de la mobilitat a la ciutat o que inclogui el desenvolupament de projectes futurs com sense anar més lluny el PLA URBAN.

Atès que segons el punt 3.3 de l’article tercer del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure obligatòriament projectes de noves instal·lacions d’implantació singular, projectes de reforma d’instal·lacions existents i altres informacions que no han estat considerades en cap cas ni valorades en base a la dinàmica de desenvolupament de la ciutat.

Atès que segons l’article desè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure indicadors de gènere quantitatius i qualitatius que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta o mitjançant sistemes de transport públic i que informacions d’aquest tipus en cap cas s’han vist reflectides a l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que l’apartat B de l’article onzè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, estableix en el seu redactat la necessitat que documents d’aquesta tipologia incloguin una avaluació de la incidència de l’actuació concreta sobre les xarxes generals de transport i que aquest exercici no es troba recollit en cap cas a l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article dinovè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquest tipus de documents han d’incloure una proposta de finançament dels diferents costos generats per l’increment de mobilitat degut a l’activitat potencial a desenvolupar i les obligacions concretes que els promotors adquireixen amb les administracions de cara a costejar el seu cost i que aquesta documentació no es troba annexada com a part de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article vintiunè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, on s’estableixen els detalls al respecte de la tramitació d’aquest tipus de documents, correspondria a l’Autoritat del Transport Metropolità dictaminar al respecte de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP i que l’expedient 114/2012/004-PGM no inclou en cap cas un informe de l’esmentat organisme que segons queda establert a la llei, seria el competent de cara a pronunciar-se al respecte de la validesa o invalidesa de la proposta. En tant que això mateix queda recollit clarament al quart acord del punt que dona origen a les presents al·legacions i que l’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat recentment un Pla Director d’Infraestructures que fixa les inversions que es pretenen realitzar fins a l’any 2020 en matèria de transport i que aquest document fixa actuacions que han d’influir en la configuració de la mobilitat a la ciutat tals com la construcció d’una línia de tramvia que uneixi la Universitat Autònoma de Barcelona amb Montcada i Reixac passant de manera inexcusable per la nostra ciutat, generant una nova xarxa en cap cas prevista per l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que aquest hauria de ser un dels punts principals de qualsevol diagnosi que pretengui esdevenir vàlida en el temps i útil en la seva suposada finalitat.

Atesa la manca de contextualització o interès de bona part de les informacions que apareixen a l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que el mateix ha estat elaborat partint de documentacions genèriques però en cap cas a partir dels estudis de mobilitat dels que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha dotat durant els darrers anys amb l’objectiu de regular el trànsit de vehicles i ciutadans i que és ben evident que sense els mateixos no resulta possible en cap cas realitzar una diagnosi solvent de quin seria realment l’impacte generat per una instal·lació que per sí mateixa podria ser capaç d’atreure un mínim de 720.000 actes de compra dels quals un mínim d’un 60% es realitzarien a partir de vehicles privats de motor i que no es distribuirien de forma homogènia en el temps.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que pugui ser aportat un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que compleixi amb les disposicions legals vigents, parteixi d’un volum justificable i actualitzat d’informació i s’adapti a les necessitats de la planificació urbanística de la ciutat i no només a les necessitats concretes de l’agent privat que el promou sense posar en risc la mobilitat del sector concret i d’altres parts de la ciutat que de ben segur en sortiran afectades a causa d’una gestió negligent de les previsions de mobilitat.

Les fòbies polítiques tenen el seu valor i és necessari respectar-les, especialment quan serveixen per alguna cosa concreta. Sobre una realitat social i electoral tan fragmentada com la de Cerdanyola del Vallès es fa necessari dosificar-les amb un cert pragmatisme.

No és que estiguem faltats de motius per a la queixa. Sense anar més lluny, el menyspreu de la casta política local per les qüestions territorials ha estat terrible històricament i segueix ben viu entre la majoria de partits de la ciutat. No només s’ha obviat intencionadament durant dècades la qüestió dels abocadors tòxics de la Plana del Castell, també s’ha portat endavant una política de desenvolupament salvatge que com a únic fre ha tingut la demanda immobiliària del moment. La postura del consistori davant les grans infraestructures ha estat lamentable per norma general i qüestions com el desenvolupament del Túnel d’Horta es valoren de forma acrítica, mirant cap a un altra banda i esperant que la tempesta passi tan ràpid com sigui possible. Incomprensible però cert!

Una cosa és el descrèdit de la política i una de ben diferent és tot el que els nostres polítics han fet per que aquest fenomen s’estengui com la pólvora fins i tot entre persones que han viscut en primera persona llargues dècades de dictadura. Sobre això mateix, que no deixa de ser un problema greu, es pot actuar seguint diversos protocols i és important fer-ho amb responsabilitat, comptant amb que per moltes ganes que ens tinguem entre tots plegats, les eleccions són cada quatre anys i que entremig hem de procurar que, com a mínim, la ciutat no vagi a pitjor. No és broma, el més normal si analitzem els precedents és que la degradació vagi a més, alguns cops sota la façana del creixement urbanístic i a hores d’ara amb la cruesa d’un panorama general que es degrada dia sí dia també.

Ni oblidem ni perdonem, però intentem pensar sempre amb el cap i no amb els peus. El show dels darrers 10 mesos ha donat rellevància mediàtica i social a opcions polítiques que viuen d’enfocar la gestió municipal des d’un punt de vista profundament pejoratiu. Un camp abonat pel creixement d’un PP que a les darreres eleccions municipals ja va guanyar força rellevància a l’estela d’un PSC incapaç de representar els interessos de la seva base electoral. Va passar a Badalona i qui va recollir els fruits va ser un PP escorat a la dreta i fent ostentació d’un discurs clarament xenòfob. A L’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manresa, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet aquest espai l’ha capitalitzat PXC amb l’obtenció d’un bon grapat d’actes de regidor. Algú creu que seria desitjable acabar tractant-nos de la malaltia a la consulta del Dr.Mengele? Tan debò no passi mai.

Estem malament però infinitament millor que molts altres. Treballant per que la ciutat millori no podem perdre de vista quines són les amenaces contra les que ens hem de protegir, no ja com a partit polític sinó com a societat que vol romandre cohesionada i allunyada de debats artificials que només cerquen estimular pors atàviques a la diferència, generar un estat d’opinió crispat al respecte de la seguretat ciutadana i el rebuig sistemàtic vers l’activitat ordinària de l’ajuntament. Compte amb determinats discursos per que tot just ara poden instal·lar-se entre nosaltres i després tot seran laments. El cordó sanitari l’hem d’establir ara mateix.

Durant els darrers dies hem anat coneixent els detalls del segon pacte de govern que s’esdevé en el que portem de mandat. El PSC i ICV-EUiA inicien un camí conjunt que pot ser, esperem, el mal menor per la ciutat. En el pla global resulta dubtós que siguin capaços d’orientar la gestió del municipi cap a un model diferent al de conviure amb el creixement crònic i descontrolat. Ni poden oposar-se a ell ni volen fer-ho per que no tenen prou imaginació. En canvi, tenen la oportunitat de millorar la vida dels cerdanyolencs protegint l’educació pública, impulsant una fiscalitat més justa, gestionant amb senderi els minsos recursos municipals, atenent les situacions d’emergència social, portant a bon port alguns debats territorials fonamentals i desenvolupant un programa de govern clarament d’esquerres. No existeix una alternativa majoritària que millori això a hores d’ara i aquest és el camí que cal forçar durant els propers anys.

Per molt que les parts implicades vulguin picar de peus i alguns ciutadans puguin no acabar de veure clar el context actual, la única possibilitat de que aquests dos partits facin polítiques d’esquerres i vagin orientant-se cap a una gestió municipal més o menys coherent passa per que les esquerres transformadores facin pressió des de l’exterior. Farem una ciutat millor si no matem les alternatives constructives i parlant de qüestions estratègiques o de maneres de treballar, és ben evident que la unitat resta.

Queda molt per fer i no ens podem relaxar. El mandat serà llarg i és necessari que fem força per que la pitjor part de la crisi no se l’emportin els mateixos de sempre, per que més enllà dels tòpics que ha generat l’economia durant els darrers anys, tenim emergència social per estona gràcies al canvi de model que estan impulsant tant el PP des de Madrid com CiU des de Barcelona, ambdós de bracet i en perfecta sintonia. La resposta al seu llegat, la misèria i l’espoli dels recursos públics, no passa per retallar prestacions ni per desmantellar l’Estat del Benestar, passa sí o sí per defensar les conquestes aconseguides fins al moment i per cohesionar-nos molt més amb l’objectiu d’acumular forces i fer passes endavant tan bon punt sigui possible.

Al consistori, cadascú té la capacitat d’actuar que la ciutadania li ha conferit i l’ha d’exercir de la millor manera possible fins al mes de maig del 2015. O les esquerres transformadores de la ciutat treballen per que durant els propers anys millori la qualitat de vida de tots els cerdanyolencs o hauran fracassat clamorosament i seran penalitzades. La resposta és la participació.

La política municipal de Cerdanyola del Vallès, la de molts municipis en realitat, es podria dividir en dos camps força diferenciats. Un primer paquet inclou aquelles accions que tenen a veure amb el desenvolupament del model de ciutat i el segon es relaciona amb aquelles qüestions que afecten a la gestió ordinària del municipi. Un afecta a l’estratègia que cal seguir per construir una ciutat millor a mig termini, l’altre afecta al dia a dia dels ciutadans. Sobre un o l’altre els partits en funció de la seva representació al plenari tenen una capacitat d’incidència diferenciada.

No ens fem trampes al solitari. La majoria de partits amb presència al consistori comparteixen el mateix model de ciutat i amb petits matisos l’han implementat durant les darreres dècades. És més, ho seguiran fent mentre sumin una àmplia majoria al consistori. Voldran desenvolupar nous habitatges a la Plana del Castell malgrat no tenir ni idea de com pagar els serveis que caldrà oferir als ciutadans que allà s’estableixin, no li farien fàstics al desenvolupament d’una gran àrea comercial tot i omplir-se la boca de protecció al petit comerç local, tenen una més que discreta sensibilitat ecològica, acceptaran amb il·lusió qualsevol nova infraestructura que es vulgui projectar al terme per lesiva que aquesta pugui ser i no establiran un diàleg en profunditat amb els grans actors econòmics de la ciutat. Diguin el que diguin, la seva posició al respecte d’aquestes qüestions és pràcticament monolítica i les forces que aspiren a un canvi de paradigma només sumen 4 actes de regidor en un consistori de 25. La incidència és possible a mig termini però inviable d’avui per demà.

Qui vulgui fer creure que les coses s’han fet bé durant els darrers anys ho té difícil. Els qui volem aturar la dinàmica no ho tenim més fàcil i lluitar a curt termini contra una política que emana de la Madrid i passa amb naturalitat per la Plaça de Sant Jaume, és una cursa de fons i com a tal ens l’hem de plantejar. Aquí es presenta la gran pregunta: cal renunciar a defensar interessos parcials de la ciutadania per centrar-nos únicament en la lluita contra la dinàmica global?

Per a una opció política d’esquerres la resolució d’aquesta equació és fonamental i històricament tenim molts casos d’estudi que avalarien tant la resposta afirmativa com la negativa. La decisió depèn més del context que de l’anàlisi aïllat de la qüestió i amb aquests paràmetres intentem treballar mentre sigui possible. Valorem la situació acuradament i ens en adonarem d’una sèrie de condicionants que no podem perdre de vista per aconseguir garantir un futur desitjable. Un cop fet aquest exercici, la incidència sobre les qüestions que afecten al dia a dia dels ciutadans és possible i així ho hem volgut demostrar.

Encara sense aconseguir que trontolli amb força el cercle viciós de la mala gestió i la pèrdua d’autonomia municipal ( creixement forçat – deute assegurat – creixement forçat ), l’abstenció d’Esquerra als Pressupostos Municipals i les Ordenances Fiscals del 2012 ha propiciat uns resultats que es podrien resumir en els punts que segueixen:

a) Fixació d’una partida de més de 400.000€ per atendre situacions d’emergència econòmica familiar. Qui pitjor ho està passant són els ciutadans i les administracions supramunicipals estan aplicant una doctrina de xoc que passa per generar una fractura social. Només cal veure l’index d’atur, la utilització dels menjadors socials i les previsions de desnonaments que es presenten pel 2012. Això no s’acaba enguany i la dinàmica serà de llarg recorregut. L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès disposarà d’aquests recursos per pal·liar situacions greus i lluitar contra l’exclusió social.

b) Ampliació de les dotacions a les associacions que es dediquen al suport alimentari a famílies en risc d’exclusió social. En alguns casos hem aconseguit que es dupliqui la dotació de les partides dels menjadors socials i bancs d’aliments. De ben segur que els beneficiaris estaran força d’acord amb la proposta i qui vulgui avantposar altres interessos o no entén la situació o està per altres coses que poc tenen a veure amb garantir la dignitat dels cerdanyolencs que s’estan emportant la pitjor part de la crisi econòmica.

c) Recuperació del Pla Educatiu d’Entorn gràcies a una dotació de 10.000€. Recuperació de les beques per a colònies escolars amb 8.423,21€. Eliminació de les beques a llars d’infants privades de cara al curs 2012 – 2013. Creació d’una partida de 2.000€ per a la difusió entre els alumnes de secundària d’un paquet de programari lliure de llicències i d’una guia de recursos educatius gratuïts. Establiment d’una partida per al manteniment i la reparació dels centres escolars de la ciutat, que bona falta feia i els claustres ho reclamaven des de fa temps. A lluitar per un ensenyament públic i de qualitat es comença per aquí.

d) Manteniment del servei de normalització lingüística amb una dotació suficient com per garantir el seu funcionament i el desenvolupament de la seva tasca social. Reforçament de les partides destinades al foment del comerç i l’hostaleria de proximitat. Establiment d’una quota de 1.435,10€ per a l’adhesió efectiva de la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència. Habilitació d’una partida de 4.000€ per a la compra de cartelleres municipals que garanteixin a les entitats de la ciutat la difusió de les seves activitats sense que aquesta tasca entri amb competició amb activitats professionals de promoció. Determinació dels recursos que es destinaran al desenvolupament d’un pla pilot d’aparcaments per a embarassades i famílies amb nadons que requereixen de cadiretes pel seu transport.

Els quatre apartats expliquen en un registre positiu algunes de les fites que s’han aconseguit. Pel camí hem aconseguit que quedin descartades propostes francament desencertades que tenien com a principal objectiu articular una campanya propagandística que es podria resumir amb el lema “la dreta et torna els diners”. Sense entrar en qüestions ideològiques que són subjectives, la manca de rigor del plantejament ( justament provinent de les forces que majoritàriament ens han portat on som ) és ben evident. Algun dia hauran d’explicar a les clares quines són les seves propostes per al manteniment de serveis mentre gràcies a la seva política econòmica moltes famílies de la ciutat ho estan perdent tot. Amb la que està caient, les apel·lacions a l’egoisme són un desencert i més valdria que s’ho repensessin una mica abans de dir segons quines coses.

Amb una mica de sort i si es treballa bé, durant el 2012 encararem un debat seriós al respecte de la tarificació social de les ordenances municipals i pel 2013 aconseguirem millorar el format actual per ajustar-lo a la realitat. Algunes de les conquestes parcials, especialment aquelles que tenen a veure amb les polítiques socials, han vingut per quedar-se i per això mateix hem d’estar orgullosos d’haver-les propiciat. El que tocarà a partir d’ara serà defensar-les.

Tenim per endavant un gran marge de millora i cal explotar-lo al màxim durant els anys que vindran. Qui ha confós governabilitat amb governació ha comés un greu error i el pagarà car. Barrejar qüestions de caràcter personal o partidista amb votacions al plenari representa unes formes de fer política que no ens porten enlloc i com que la ciutadania és intel·ligent ho sabrà valorar degudament. Han volgut fer passar el clau per la cabota amb jocs de mans, de discreta habilitat tot sigui dit, i el que no pot ser, no pot ser i a més a més és impossible.

Qui ha estat clar en les seves propostes i manté una línia de treball fiable i coherent ha pogut decidir en funció de la seva força real. Ara, un cop evitats els mals majors i encarades algunes propostes que són importants per que la ciutat segueixi endavant sense aixafar a les víctimes reals de la crisi econòmica, el que toca és vetllar per que les propostes arribin a bon port i anar encarant sense pausa un canvi de model que, agradi o no, es farà efectiu pel pes de les circumstàncies.

Finalment, el Ple Ordinari del més de març va aprovar el Pressupost 2012 i les Ordenances Fiscals que es sotmetien a modificació. Ha costat aproximadament 10 mesos que el consistori enfili una línia concreta capaç de permetre tirar endavant el mandat amb una certa solvència. Durant pràcticament un any hem tingut l’Ajuntament paralitzat i el que és pitjor, transmetent a la ciutadania una imatge lamentable de la política local, camp abonat pel creixement de la demagògia de dretes del PP. Existien les condicions per fer un cop de timó i els partits que volem aportar alguna cosa a la ciutat estem obligats a fer-lo en funció de les nostres possibilitats reals.

Ningú va dir que fos senzill incidir a la política local quan només es tenen dos regidors, però des d’Esquerra de Cerdanyola del Vallès estem intentant fer la feina tan bé com es. Com que no resulta fàcil incidir, tampoc és poca cosa explicar quins són els fruits de la feina feta i és per això que resulta imprescindible transmetre acuradament quins són els raonaments que acompanyen a les accions. Provem de condensar-ne alguns dels més importants:

1.- L’aritmètica de la institució només permet que les iniciatives del Govern tirin endavant amb el suport, explícit o implícit, de tres grups municipals. La situació requereix diàleg i treball de fons, dues pràctiques a les que pocs estan acostumats i alguns no s’hi acostumaran mai. Les coses són com són i és de preveure que a tots els partits que formen part del consistori els hi agradaria disposar d’una majoria estable, però ara per ara no és possible i és més, la situació no és dolenta si el que és vol és canviar les coses a mig termini.

2.- Si existís la figura de la convocatòria d’eleccions anticipades a l’àmbit municipal ja s’haurien convocat i això hauria estat l’excusa perfecta per polaritzar els votants amb l’objectiu de deixar fora del consistori als grups petits. D’aquesta manera tan simple, les aigües haurien seguit el curs trillat dels partits que sempre han fet i desfet a la ciutat. L’esmentat recurs no existeix i tenim per endavant gairebé tres anys que han de servir per aconseguir dos objectius bàsics: la reorientació del model de ciutat i una gestió adequada a la situació actual.

3.- La ciutat ha arribat a la situació actual a còpia de seguir un model erroni que s’ha anat perpetuant mentre el vent li ha bufat més o menys a favor. Es tracta d’una història poc original que entronca amb el sistema que ha fet possible la magnífica crisi econòmica que ens està deixant a tots amb una ma al davant i l’altra al darrere. No és cap secret que l’Estat espanyol no ha disposat mai d’un model industrial seriós i que durant les dècades precedents ha dissenyat les lleis per afavorir la cultura de l’especulació immobiliària. Les lleis que afecten al finançament local ho deixen molt clar, si es vol disposar de líquid cal impulsar operacions cícliques de creixement i per consolidar-les, per oferir els serveis que van aparellats al creixement, cal tornar a créixer per ingressar taxes urbanístiques. A Cerdanyola del Vallès hi vam sumar ben aviat la variable dramàtica dels abocadors que si ja de per sí eren mal negoci, es van gestionar encara pitjor. Si mirem enrere, el que s’ha fet amb la ciutat és un exemple arquetípic de mala gestió i sobretot de manca de rumb coherent. A qui ho vulgui qüestionar amb barroquismes només li hem de recordar quin deute municipal s’ha generat durant les darreres dècades. El model és dolent i això està empíricament demostrat.

4.- La dinàmica, impulsada des de dalt i acollida intuïtivament per la majoria del consistori, convida a fer pagar els plats trencats a la ciutadania. El darrer govern del PSOE a nivell estatal va dedicar-se a omplir les butxaques dels especuladors amb operacions multimilionàries que van servir per que els que ho havien vist venir de lluny, espoliessin les arques de l’estat amb aeroports on no aterrarà mai cap avió, línies d’alta velocitat on amb un rodalies diari en cada direcció sobraria, infraestructures que han quedat a mitges i uns plans d’estímul econòmic que no seguien cap rumb estratègic i que tenien com a única prioritat llençar els diners de tots al mar per que els taurons de les finances els devoressin sense obrar cap retorn positiu a l’estructura pressupostària del país. Amb la reforma laboral tindrem model industrial i una política econòmica clara, res de mitges tintes: competir en ma d’obra barata amb Marroc, privatitzar els serveis bàsics del Welfare State i fomentar el creixement de la fractura social entre els que més tenen i els que mai tindran res. Això, malgrat el funambulisme que alguns volen fer, ens afecta com a cerdanyolencs i molt, no ho podem perdre de vista.

5.- La prioritat de les administracions supramunicipals no és a hores d’ara el benestar de la ciutadania. Des de l’àmbit municipal el que ens toca com a partit i com a representants dels cerdanyolencs és pal·liar això tant com ens sigui possible i el cert és que disposem de recursos per intentar-ho si som capaços d’aprofitar les escletxes que van obrir les passades eleccions municipals de maig de 2011. Si no ens movem amb una certa gràcia “la cabra tira al monte” i els partits tradicionals s’ho faran anar bé per seguir dilapidant el patrimoni de tots sense que ningú els molesti, principalment per que la dinàmica els fa anar en aquesta direcció i ells mai han sabut desmarcar-se d’ella.

Amb l’abstenció del grup d’Esquerra als Pressupostos Municipals i les Ordenances Fiscals del 2012 s’han aconseguit fites rellevants de les que cal fer bandera en la seva justa mesura. La ciutat no es troba en un bon moment i els partits han de decidir si volen ser part del problema o de la sol·lució. Nosaltres ho hem tingut clar i ho volem explicar tan exhaustivament com convingui.

Significa reconèixer que aquest sector arrossega una crisi que va començar fa dècades i que està relacionada amb el desenvolupament de grans estructures de distribució. Comporta entendre que la situació que pateixen actualment no és fruit d’una conjuntura sinó d’una dinàmica econòmica que es va iniciar amb l’expansió dels centres comercials i les grans cadenes de supermercats que han anat suprimint el comerç de barri. Passa per fer una lectura crítica del que han permès fer les administracions durant els darrers anys, estirant sempre la catifa vermella als peus del Carrefour i McDonald’s de torn. Entendre i valorar negativament els efectes que ha tingut aquesta política, ens obliga a actuar amb determinació i sense pretendre aixecar-li la camisa a ningú, que la cosa està molt malament.

La primera empresa de Cerdanyola del Vallès no accelera partícules. La seva plantilla no està composada per enginyers o genis de la física. Tampoc viu de les subvencions que paguem tots i que acaben revertint en uns beneficis que només gaudiran els bancs o les multinacionals que es beneficiaran de la inversió pública per després reclamar que es baixin els impostos a les grans fortunes.

No senyors, la primera empresa de la ciutat, aquella que genera major ocupació, es composa de persones normals i corrents que aixequen cada dia la persiana per guanyar-se la vida sense que ningú acudeixi al rescat amb cap mena de fons d’estabilitat. Aquesta empresa genera ocupació de qualitat i vertebra una societat humana i connectada que s’implica en els projectes de futur de la ciutat.

Es tracta dels comerciants i hostalers de la ciutat que a dia d’avui, en plena reducció dràstica de la capacitat de consum dels ciutadans, no fan xantatge a ningú amb l’amenaça d’emportar-se el seu negoci a un país on es pugui explotar impunement als treballadors. Són ells els que aixequen la ciutat cada dia i els que menys atenció reben de part d’unes administracions que els hi han posat el peu al coll fa anys.

En tant que principal empresa de la ciutat i malgrat que els polítics li hagin receptat una mort dolça, segueix ocupant a molts ciutadans i per tant, pot arribar a mobilitzar un important volum de vots. Això hi ha qui no ho perd de vista i de manera cíclica necessita fer escarafalls públics per demostrar la seva adhesió al col·lectiu. La gent no és tan beneita com alguns es pensen i amb gestos espasmòdics que de francs no en tenen res, no s’aconseguirà demostrar el que és indemostrable.

En definitiva, què significa estar al costat dels comerciants i hostalers?

  • Significa aplicar tots els tributs municipals de forma justa. No n’hi ha prou amb una reducció del 50% en la quota de l’impost de recollida de residus urbans. Aquest tribut ha de gravar de forma diferenciada a aquells que generen grans quantitats de residus, com per exemple els grans supermercats i centres comercials. És just que tots paguin la mateixa quota?

  • Significa preservar la xarxa comercial i hostalera tot garantint que l’Ajuntament no donarà sortida a la creació de noves grans superfícies. Existeix el risc de que a la zona del Centre Direccional es promogui un o més projectes d’aquestes característiques que poden ofegar més encara als comerciants locals. Qui s’hi oposarà?

  • Comporta treballar per impulsar unes polítiques de promoció econòmica que es centrin en la participació dels principals interessats i en fomentar el desenvolupament de les associacions gremials. No passa ni per ignorar-les ni per intentar-les instrumentalitzar.

Algunes reaccions, atàviques i agressives però en tot cas estètiques, el que denoten és un important sentiment de culpabilitat. Per sort, els temps acaba posant a tothom al seu lloc i al plenari de la ciutat tothom acabarà retratat amb el sentit de les votacions. 

A l’endemà de les eleccions municipals de maig de 2011 ja es podia saber que la governabilitat de Cerdanyola del Vallès seria una qüestió complicada i que caldria afrontar-la amb habilitat. També es sabia que el consistori havia passat d’estar format per quatre grups a una nova configuració de sis i que això, havia portat pluralitat i noves idees a un consistori massa uniforme. Som a febrer de 2012 i han passat aproximadament set mesos sense que la força més votada hagi estat capaç de teixir aliances sòlides amb cap partit dels que tenen presència al plenari municipal.

El PSC ha estat incapaç de dotar-se de companys de viatge per que no sap on anar i el més lògic és que ningú estigui disposat a pujar-se a un vaixell que va a la deriva i el que és pitjor, que s’ha acomodat a aquesta situació. Recentment ha estat Esquerra qui ha explicat públicament que renuncia a formar un govern que no estigui disposat a marcar un rumb per a la ciutat. Els principals raonaments que ens han portat a manifestar aquest posicionament són els que segueixen:

1.- Per fel el mateix de sempre, que ho facin els mateixos de sempre. La situació de la ciutat és greu i ve determinada per la inseguretat financera, la dificultat per garantir serveis als ciutadans i la necessitat de canviar un model de ciutat que ha estat el que ens ha portat on som. El trànsit especulació-ingressos-deute- especulació ha quedat trencat per la situació global del país, ha empitjorat la nostra qualitat de vida, ha trinxat el nostre entorn i ens aboca a engreixar el deute municipal. Posar-li un ciri a Sant Iscle i esperar amb els dits creuats a que torni la bonança de la totxana és d’una esterilitat desesperant i no ens portarà a que la ciutat millori. Cal canviar de plans i pel que es veu, ningú en té gaires ganes.

2.- Hi ha tres partits que sumen 16 regidors al consistori municipal i que d’una manera o altra han participat en que el model de ciutat actual quedi fixat. Són partits de tradició democràtica que en diferents etapes han governat la ciutat des de les primeres eleccions municipals que van tenir lloc després del reciclatge del franquisme. El més natural és que s’entenguin entre ells per que els seus programes no difereixen en allò que és essencial, la manera com creuen que cal gestionar la ciutat. Si per “ser responsables” des d’Esquerra hem de jurar la bandera de l’especulació immobiliària, és ben evident que no ho farem.

3.- Amb els temps que corren cal apostar per polítiques nítidament d’esquerres. Si algú vol que Esquerra voti unes ordenances fiscals, cal que s’esforci en recaptar més d’aquells que més tenen i no gravar amb el mateix tipus les taxes de construcció d’una piscina que d’una banyera. Amb el nombre de famílies de la ciutat que estan garantint-se la manutenció a partir de la solidaritat de les entitats socials que reparteixen menjar a domicili, no es pot esperar que els partits d’esquerres tolerin increments lineals de l’IBI, per exemple. Cal exigir valentia a l’hora de recaptar encara que això suposi descontentament o que no s’apliqui les mateixes bonificacions sobre la taxa de recollida d’escombraries d’una gran superfície que sobre un petit comerç de Bonasort. Per aquí, Esquerra de Cerdanyola del Vallès tampoc hi passarà, si no som capaços d’aplicar un model de recaptació d’esquerres ara, és que hi ha uns partits que ja no representen el que diuen representar i que han de fer-s’ho amb aquells que els hi permeten aprovar pressupostos i ordenances.

4.- Cal passar de les inversions pamfletàries a una estratègia seriosa de finançament i despesa. L’Ajuntament ha de gastar, però ho ha de fer bé i no jutjar a priori que el nivell intel·lectual dels ciutadans és baix. Podem recordar com la recta final del mandat 1999-2003 va veure aparèixer als nostres carrers tot de rotondes, carrils bici sense origen ni destinació i places d’aparcament allà on mai hi havia hagut demanda. Per quan un pla realista per a la reducció dels consums de corporació municipal? Per quan projectes que generin ocupació de qualitat on l’Ajuntament s’hi pugui posar al capdavant? Els serveis es segueixen externalitzant per norma i per pura mandra, encara que hagin de costar més. Segueixen esperant amb candeletes que arribin els taurons de les finances amb feixos de bitllets que salvin la papereta d’aquest mandat i això no passarà. Per fer front a la crisi econòmica cal un full de ruta seriós i dir-li la veritat als ciutadans.

5.- És necessari aplicar el sentit comú sempre. La declaració dels terrenys de Can Planas com a espais contaminats ha estat finalment impulsada des de l’Ajuntament. Però no ens enganyem ni fem trampes al solitari, l’acord plenari es va prendre a empentes i rodolons. A més a més, el que ningú va dir és que la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència de fer efectiva la declaració, no té cap interès en perjudicar les inversions que ha realitzat a la Plana del Castell. I el Govern té interès en fer pressió sobre el Conseller Recoder per que aquest actuï en benefici de la qualitat ambiental de la zona i la bona salut dels cerdanyolencs? És massa esperar, manen els diners dels bancs que van comprar terrenys a la zona per beneficiar-se d’una operació especulativa que al ritme que anem se’n anirà en orris agradi o no agradi.

Al debat que es va realitzar en el procés d’aprovació del pressupost municipal del 2012, el regidor de finances va explicar com en la marató de la confecció dels pressupostos, alguns partits es van acabar despenjant de la cursa. Té raó, hi ha partits que no estaven disposats a creuar la línia de meta de la maneta del PP i amb un pressupost sota el braç confeccionat sense criteris polítics que vagin més enllà del “qui dia passa, any empeny”. Responsabilitat és assenyalar que el rei va despullat i que per molt que s’esforcin en fer veure que tot està bé, la ciutat ha de fer front a uns anys que seran crucials i que ens poden enfonsar definitivament. Responsabilitat és lluitar pel benestar i la salut dels ciutadans, no fer la viu-viu amb la restauració d’un gran abocador tòxic. Ha passat el temps de les excuses de mal pagador i conforme avancin els mesos, anirà quedant al descobert que o ens dotem de polítiques valentes o estarem al davant d’un mandat perdut que acabarà amb el PP entrant per la porta gran al Govern municipal al 2015. Responsabilitat no és regalar-li el govern a la dreta demagoga a la que li és igual vuit que vuitanta i que si algun dia ens governa ensorrarà definitivament la ciutat com ja ha fet al País Valencià o a Madrid.

Que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions.