Archive for the ‘Cerdanyola del Vallès’ Category

Un cop el govern municipal ha aprovat el pressupost municipal del 2013 gràcies al suport d’una regidora trànsfuga, regidora que tots sospitem que no sap ni que vota però que votarà qualsevol cosa mentre sigui diferent del que voten els seus antics companys del PP, comença a ser el moment de plantejar-nos quines son les perspectives que ens esperen pel que queda de mandat.

La ciutat no va bé i això es nota. La desafecció de molts ciutadans amb els actors de la política local es palpa a l’ambient i es pot constatar mantenint una conversa amb qualsevol que segueixi d’aprop el que passa a Cerdanyola. Qui vulgui, pot dir que això és una afirmació gratuïta o un punt de vista particular, però en privat haurà de reconèixer que l’actual estat de les coses no afavoreix a ningú i perjudica de manera molt especial a aquells que pateixen les conseqüències del que es cuina o deixa de cuinar al nostre ajuntament. Es podría fer molt millor i seria possible aconseguir-ho si no fós pel segrest de la voluntat popular al que ens han sotmès.

El cert és que el mandat es va començar a deteriorar quan el grup municipal del PP es va trencar de manera estrambòtica. Estalviem-nos el relat de com la resta de regidors hem acabat asseguts a la mateixa taula amb una trànsfuga que altera la representativitat popular i distorsiona el treball dels partits amb representació, el resultat és el que tots coneixem i és lamentable. Ens hem quedat sense instruments per negociar amb força davant el govern municipal per que, en el pitjor dels casos, tenen a la saca el vot inargumentat però demolidor d’una regidora “no adscrita” però que no abandona la línia que li marca el govern. Ens poden marejar o ignorar tot el que vulguin per que ja no els hi fem cap falta.

Allò que amb unes certes dosis d’habilitat hauria quedat dissimulat, ha emergit amb tota la seva força en forma de l’aprovació d’un pressupost municipal de 61.828.567,92€ que un govern en minoria no ha tingut la necessitat de pactar amb cap dels grups municipals que representen la voluntat popular per que aquesta es troba segrestada. Una situació humiliant i vergonyosa si tenim en compte que les dimensions de la nostra ciutat justificarien un nivell polític molt superior al que hem de patir. Efectivament, la trànsfuga decideix i els partits que fem programes, donem explicacions i treballem per representar els votants, quedem reduïts a un paper subsidiari que crec que no ens mereixem.

Com podem forçar algun tipus de política amb un govern que no té cap necessitat de negociar amb els regidors normals? El cert és que no podem fer-ho i això ens portarà ràpidament a una posició que no és la que van voler els votants però que serà la que ens imposa aquesta trànsfuga i el govern que li riu les gràcies. Oposició i denúncia. A ningú li agrada, però ara per ara, gairebé no tenim cap més alternativa. Una autèntica llàstima, els votants no van voler que això fos així. Ara ens ho hem de menjar amb patates per que no s’ha aplicat el cordó sanitari que qualsevol institució democràtica hauria de desplegar quan li apareix un personatge d’aquestes característiques.

Ens agradi o no, l’estigma del transfuguisme amenaça amb deteriorar definitivament les relacions entre grups per acabar obrint una escletxa que no es podrà tancar fins a les properes eleccions municipals o fins que la trànsfuga en qüestió deixi la seva acta de regidora. Sincerament, no crec que faci res entre nosaltres i regalant-li totes les votacions al govern no li està fent cap bé a ningú. Deteriora la imatge de la institució i l’acabarà convertint en un circ de tres pistes.

Ells sabran a què juguen, però correm el risc de que el mandat s’hagi acabat dos anys i mig abans del que tocaria. Hi ha coses amb les que no s’hauria de jugar.

Atesa la importància que durant els darrers anys han anat guanyat a nivell social les “xarxes socials”, aplicacions informàtiques que pel seu disseny i manera d’establir interaccions entre usuaris han suposat una important modificació en els hàbits de connectivitat i accés a la informació dels ciutadans.

Atesa la lògica voluntat de la corporació municipal en tant que institució democràtica per accedir als recursos més convenients per acostar-se als cerdanyolencs i fomentar el seu nivell d’informació amb l’objectiu de fomentar la participació i la vinculació dels mateixos amb els afers de la ciutat.

Atesa la necessitat de que des dels perfils de titularitat de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès es faci una correcta representació d’aquesta institució, seguint criteris preestablerts i ajustats a Llei que no suposin la vulneració dels drets polítics dels ciutadans o dels grups polítics i agents socials de la ciutat.

Atesa la Llei estatal 11/2007 de 22 de juny d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Atesa la Llei autonòmica 29/2010 del 3 d’agost d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

Atès que altres ajuntaments catalans han fet un esforç per tal de regular aquest aspecte de les tasques comunicatives que realitzen seguint criteris de transparència, proximitat, eficàcia i eficiència.

Amb la voluntat de realitzar un seguiment al respecte dels criteris que s’han utilitzat fins al moment de cara a la gestió dels esmentats perfils i l’objectiu de que en un futur proper aquesta corporació per mitjà dels responsables que s’estimi convenient explorin els marges de millora existents, formulem les preguntes que segueixen:

PRIMER.- Generalitats

1.- Atès que el 2on punt del sisè article de la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya estableix entre les obligacions de les administracions locals del país, de manera literal que “[…] les administracions públiques catalanes, per a desenvolupar el model català d’aministració electrònica, han de dur a terme les activitats següents: […] a)Definir estratègies per avançar en l’ús de mitjans electrònics”, quin ha estat el procés seguit per la corporació municipal a l’hora d’establir aquestes estratègies i sobre quin suport documental s’ha recollit i donat constància de les conclusions obtingudes?

2.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi donat compliment al 2on punt de l’article sisè de la Llei 29/2010 i hagi definit algun tipus d’estratègia per avançar en l’ús dels mitjans electrònics i aquesta hagi estat fixada mitjançant la redacció d’algun tipus de document, sigui el que sigui, serveixi serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

2.- Quants perfils a xarxes socials son gestionats en nom de la corporació municipal pel personal de la mateixa?

3.- De quins perfils es tracta i sobre quines xarxes socials?

4.- Atesa la literalitat del 1er punt de l’article setè de la Llei 29/2010 que desenvolupa els principis de cooperació i col·laboració entre administracions públiques catalans en matèria d’ús dels mitjans electrònics i que fixa “[…] la creació i la prestació de serveis comuns d’administració electrònica per a les entitats que integren el sector públic de Catalunya”, quines mesures s’han portat a terme de cara a definir de manera objectiva una estructura de perfils que respongui al servei que estan realitzant la resta d’administracions públiques catalanes equivalents?

5.- Atès que la Llei 29/2010 en diversos dels seus articles estableix atribucions i competències a les administracions municipals i supramunicipals del país de cara al seu correcte desenvolupament i el compliment de les seves finalitats, quins procediments ha seguit l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès de cara a qualificar els seus procediments, homologar-los al que els diferents acords sectorials determinen al respecte i en línies generals, garantir la plena normalitat en quant a la planificació i execució de les seves actuacions en el camp de la comunicació que realitza mitjançant la gestió de perfils a xarxes socials?

SEGON.- Recursos destinats i criteris de gestió

1.- La decisió que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestioni perfils a les xarxes socials ha estat presa de manera oficial per la corporació, el govern o alguna de les seves unitats organitzatives?

2.- Atès que l’article 9è de la Llei 29/2010, les entitats de sector públic han d’indicar la unitat, l’òrgan o l’organisme responsable de la difusió de la informació que ha de vetllar pel compliment del que estableix l’esmentada norma jurídica, per quin mitjà fefaent ha establert aquesta responsabilitat l’Ajuntament de Cerdanyola mitjançant l’emissió d’una resolució o decret d’alcaldia o dels regidors delegats?

3.- En el cas que s’hagi donat compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010, per mitjà de quins actes administratius s’ha efectuat i quina és la seva numeració?

4.- Quins decrets o resolucions emesos per l’alcalde o els regidors delegats regula l’ús dels esmentats perfils a xarxes socials?

5.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi tingut a bé donar compliment al que estableix l’article 9è de la Llei 29/2010 mitjançant la tramitació dels actes administratius que legalment se li exigeixen, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

6.- En el cas que l’ús de perfils a xarxes socials per part del personal propi de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i en nom d’aquest hagi estat establert i regulat d’alguna manera mitjançant resolucions o decrets d’alcaldia o dels regidors delegats, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia d’aquests documents abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

7.- Atès que l’article 12è de la Llei 29/2010 estableix de manera literal la possibilitat de que mitjançant les xarxes socials es creïn baròmetres d’opinió al respect dels afers que considerin escaients a fi de poder-los integrar en llur activitat i d’aquesta manera aprofundir en la participació ciutadana i la transparència de la institució, s’ha procedit en alguna ocasió durant els darrers sis anys a la realització de cap consulta d’aquestes característiques?

8.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, quins van ser els criteris seguits de cara a l’establiment de les temàtiques a consultar i quines unitats orgàniques de l’Ajuntament van participar en el procés de presa de les decisions?

9.- En el cas que la 7a pregunta del present bloc hagi estat contestada afirmativament, quina constància documental o actes administratius donen fe de l’oportunitat o la necessitat de formular les preguntes o enquestes que s’hauran descrit a la 8a pregunta del present bloc?

10.- En el cas que existeixi algun tipus de suport documental que suporti el contingut de la resposta a les tres preguntes anteriors, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

11.- Quina formació específica per a la seva selecció han rebut els treballadors de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que actuen per mitjà de les xarxes socials en nom i representació de la institució?

12.- En algun cas, el fet de gestionar perfils a xarxes socials deriva en que algun treballador de la corporació municipal rebi algun complement o ingrés extraordinari que no vingui determinat per factors com el seu sou base o la seva antiguitat com a treballador de la institució?

13.- Atès que el 3er apartat de l’article 15è de la Llei 29/2010 estableix la necessitat d’avaluar periòdicament l’impacte de l’ús dels mitjans electrònics en l’actuació administrativa, fixant-se la necessitat de fer auditories internes per determinar indicadors corresponents que han de formar part de l’avaluació, ha donat compliment en algun moment l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès al citat mandat jurídic?

14.- En el cas que la pregunta anterior hagi estat resposta de manera afirmativa, és d’esperar que les auditories hagin generat algun tipus de suport documental ja que en cas contrari ens trobaríem davant un cas clar de mala gestió de la informació i les responsabilitats de la corporació municipal, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

15.- De cara a la determinació del nom d’usuari dels diversos perfils que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gestiona a les xarxes, quins criteris s’han seguit i de quina manera s’ha ajustat a la denominació legal del municipi?

16.- De cara a la determinació de les claus d’accés als passwords dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, quins criteris de seguretat s’han seguit de cara a garantir la seva inviolabilitat per part de persones alienes al funcionament normalitzat i que puguin malmetre la imatge de la ciutat mitjançant la suplantació d’identitat?

17.- De cara a la determinació dels passwords dels usuaris dels diversos perfils de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a les xarxes socials, de quina manera s’ha procedit de cara a garantir l’accés normalitzat del personal de la corporació als mateixos en cas que el personal que habitualment els gestiona pateixi alguna vicissitud que temporal o definitivament l’allunyi o l’impossibiliti continuar amb aquesta tasca?

18.- La informació a la qual es fa referència a les dues preguntes anteriors ha estat consignada de manera als serveis informàtics de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès?

TERCER.- Respecte bàsic a la legalitat vigent i els drets dels ciutadans

1.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi establert i regeixi l’ús per part de personal propi de la corporació i en nom de la mateixa de perfils a xarxes socials, quin tipus d’informació jurídica van rebre les resolucions o decrets emesos a tal efecte per l’alcaldia o les regidories delegades?

2.- En el cas que existeixin els esmentats actes administratius que haurien de regir l’activitat que motiva la redacció d’aquestes preguntes i en el cas que els serveis jurídics es pronunciessin al respecte dels mateixos, serveixi el present punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès còpia dels documents generats abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà al mes de novembre.

3.- Quin suport documental estableix els criteris de gestió dels perfils a xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l’objectiu de que aquesta es realitzi complint amb la legalitat vigent en matèria d’ús dels mitjans electrònics al sector públic, especialment la Llei 29/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya?

4.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser elaborat i quina unitat organitzativa el va validar?

5.- En cas de que es disposi de l’esmentat suport documental, en quina data va ser distribuït al personal responsable de la gestió dels esmentats perfils?

6.- Disposa el personal al qual s’ha assignat la tasca de gestionar els perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès d’un informe dels serveis jurídics que estableixi quina és la legislació fonamental que regula aquesta activitat?

7.- Atès que el 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la identitat dels perfils que gestiona a les xarxes socials?

8.- Sobre la mateixa base, l’aplicació del 6è apartat del 4art article de la Llei 29/2010, quins procediments es porten a terme des de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar la identitat dels perfils amb els que la corporació municipal per mitjà dels seus treballadors interactua a terceres persones que gestionen a la seva vegada perfils personals, professionals o institucionals?

9.- Atès que el 6è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix literalment que “les entitats del sector públic han de garantir que l’ús dels mitjans digitals electrònics assegurin la identitat, la integritat, la conservació i, si s’escau, la confidencialitat de la informació i les transaccions que es duen a terme emprant mitjans electrònics”, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola el Vallès per assegurar la legalitat de totes les interaccions que porta a terme amb altres usuaris d’aquestes aplicacions?

10.- Atès el gran volum de problemes pràctics existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, quines mesures ha pres l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per tal d’assegurar la veracitat dels seus perfils a les xarxes socials?

11.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, especialment l’autentificació dels perfils que gestiona, en quina data ha portat a terme aquestes actuacions i en quin estat es troben?

12.- En el cas que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hagi pres algun tipus de mesura de cara a prevenir-se dels problemes existents al voltant de la identificació dels usuaris de les xarxes socials, serveixi aquest punt per sol·licitar de manera formal i en nom del Grup Municipal d’Esquerra – AM de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que ens sigui entregada una còpia de les proves de que aquests procediments s’han portat a terme abans de la sessió ordinària de la corporació municipal que es celebrarà durant el més de novembre.

13.- Atès que el 7è punt del 4art article de la Llei 29/2010 estableix la neutralitat tecnològica de les administracions públiques catalanes, enteses com l’adaptació als mitjans electrònics en funció a les necessitats dels receptors dels serveis, quines mesures ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assegurar que la tipologia de perfils que s’utilitzen és adequada a les necessitats dels ciutadans per d’aquesta manera acabar determinant quina tipologia i estructura de perfils s’utilitzen?

14.- Atès el 5è punt del 7è article de la Llei 29/2010 que estableix literalment “[…] la identitat i el no-rebuig en les comunicacions electròniques”, quins són els criteris utilitzats pel personal responsable de la gestió dels perfils de xarxes socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a l’hora de modular les interaccions que es realitzen amb la resta de ciutadans i col·lectius que integren la ciutat i que també utilitzen aquests mitjans per comunicar-se entre ells i amb la corporació municipal?

15.- Entès el redactat de la pregunta anterior i referint-nos de manera molt especial a la celebració dels plenaris de la corporació municipal i els actes ciutadans, quines garanties brinda la corporació municipal en quant a la reproducció fidel dels missatges que emeten els ciutadans per mitjà de formats analògics i que acaben sent difosos mitjançant les xarxes socials?

16.- Atès el 2n apartat de l’article 11è de la Llei 29/2010 que al respecte de la difusió de la informació del sector públic per mitjans electrònics ha de condicionar-se a la qualitat de la informació i que en el cas que aquesta pugui resultar afectada, els ciutadans han de ser informats i indicats als efectes d’això mateix, considerant les particularitats de les diferents aplicacions conegudes com xarxes socials, entre les que es pot citar el cas d’aquelles que limiten el nombre de caràcters a utilitzar, quines actuacions ha portat a terme l’Ajuntament de Cerdanyola de cara a donar compliment a l’esmentat mandat jurídic?

17.- Atès el punt “b” del 1er apartat de l’article 9è de la Llei 29/2010 que fa referència a la qualitat de la informació que el sector públic difon emprant els mitjans electrònics i que fixa que “la informació ha de ser objectiva, de manera que la informació que es difon per mitjans electrònics ha d’ésser completa, veraç i precisa.”, quines son les garanties que es pot donar al compliment de l’esmentat mandat jurídic durant activitats com la retransmissió mitjançant el perfil de Twitter de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès quan aquesta aplicació limita qualsevol comunicació a 140 caràcters i la transcripció que es realitza no es porta a terme mitjançant cap gravació o suport que pugui donar fe objectiva de l’estructura i contingut dels missatges emesos pels regidors de la corporació o pels assistents a la sessió tals com públic, habilitats estatals o el President de l’EMD?

18.- D’acord amb el que s’estableix al punt 2n de l’article 10è de la Llei 29/2010, la regulació de les mesures que cal portar a terme de cara a garantir els principis i les garanties que estableix la normativa de protecció de dades i la protecció del dret a l’honor, es considera que son d’aplicació els criteris normals de publicació quan es fa referència a persones que intervenen al plenari no sent membres de ple dret?

19.- En cas que la resposta a la pregunta anterior sigui afirmativa i es disposi de criteris jurídics contrastats pels serveis municipals, quins criteris s’apliquen de cara a obtenir el consentiment de les persones interessades o establir criteris que garanteixin els drets fonamentals de tercers, ja siguin membres de ple dret del consistori, tercers al·ludits o altres personalitats jurídiques?

20.- Mitjançant quins criteris de treball es garanteix el compliment de les disposicions que estableixen els articles 4art, 6è i 7è de la Llei estatal 11/2007 que regulen els drets garantits als ciutadans i la defensa dels mateixos per la qual ha de vetllar l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès en tant que institució sotmesa encara a la normativa estatal?

21.- En el cas de l’existència dels esmentats criteris de treball, sobre quin suport documental preexistent es treballen per part del personal de la casa responsable de la gestió dels perfils de la corporació?

Atès que el Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va acordar durant la seva sessió ordinària de maig de 2012 aprovar inicialment la proposta de Modificació Puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit definit pels carrers de Santa Anna i del Remei i del Riu Sec, essent la promotora d’aquesta modificació l’empresa PRAEDIUM DESARROLLOS URBANOS SL, representada legalment per Alfonso Cirera Santasusana.

Atesa tota la documentació adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM

Atès que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la seva edició del dia 21 de juny de 2012 va donar publicitat als acords adoptats pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, iniciant d’aquesta manera un procés d’exposició pública durant tot un més a partir de l’endemà de la publicació durant el qual es poden formular al·legacions i observacions amb l’objectiu de que la corporació municipal tingui a bé considerar-les.

Atès el Decret Llei 1/2009 del 22 de desembre per a l’ordenament dels equipaments comercials, emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Atesa la Llei 9/2003 de 13 de juny de la mobilitat, emesa pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Atès el Decret 344/2006 del 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, emès pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

PRIMERA

Atès segons la literalitat del Decret Llei 1/2009 per a l’ordenament dels equipaments comercials emès pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya estableix de manera clara que la implantació de la xarxa comercial d’una ciutat com Cerdanyola del Vallès ha d’estar sotmesa a criteris racionals d’ordenació basats en paràmetres que tinguin com a objectiu la protecció de determinades necessitats dotacionals bàsiques i fonamentades en l’interès general.

Atesa la necessitat de treballar per un model de ciutat compacta i equilibrada en la que l’ús residencial es combini de manera harmònica amb espais destinats a la producció i amb altres activitats com el comerç, garantint en tot cas que els ciutadans de manera independent al seu accés a un vehicle de motor puguin satisfer les seves necessitats a partir de serveis accessibles i que en conseqüència resulta imperatiu promoure una gestió urbana sostenible en que els sòls siguin tractats com un recurs limitat que cal gestionar de la manera més eficient possible.

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral i on s’estableix una previsió de flux de clients de 2.300 actes de compra diaris o 60.000 actes de compra mensuals o el que vindria a ser el mateix, un total de 720.000 actes de compra anuals.

Atès l’important impacte econòmic que generarà aquesta instal·lació i acceptant parcialment les dades aportades per l’esmentat estudi, valorant que un total 720.000 actes de compra anuals podrien suposar un drenatge de facturació a aquesta nova instal·lació que podria situar-se entre els 7.200.000€ si consideréssim una mitjana de 10€/acte de compra i els 28.800.00€ si consideréssim una mitjana de 40€/acte de compra.

Atesa la inexistència d’una estratègia municipal pel foment del comerç que puguem trobar raonada i suportada per cap document aprovat pel Plenari Municipal de la ciutat o que pugui ser aportat per les regidories competents en matèria de Comerç, Desenvolupament Econòmic o Finances a partir de la que extreure paràmetres objectius o criteris racionals d’ordenació a partir dels que valorar els efectes de la implantació d’una nova superfície comercial com la que es projecta construir a partir del projecte de modificació del PGM en l’àmbit descrit.

Atès que a l’expedient 114/2012/004-PGM no s’adjunta cap informe tècnic específic procedent de les àrees de Comerç, Promoció Econòmica o Finances de l’Ajuntament de Cerdanyola on es valori de cap manera l’impacte que la instal·lació generarà sobre la xarxa comercial existent avui dia a la ciutat, posant-la en risc de manera no només innecessària sinó que també temerària.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que la corporació municipal sigui capaç de sostenir, ja sigui amb una avaluació específica d’impacte econòmic o amb un pla director de comerç que pugui avalar la idoneïtat d’aquest projecte que aquest s’ajusta no només a les lleis urbanístiques vigents sinó a l’interès general de la població de Cerdanyola del Vallès i a una estratègia coherentment formulada de dinamització comercial.

SEGONA

Atesa la literalitat de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que s’adjunta a l’expedient 114/2012/004-PGM redactat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP signat en data 2 de maig de 2012 pel tècnic Raül Garcia Moral on s’estableix que “l’àmbit d’actuació es troba situat a uns 800 metres al nord del Centre de Cerdanyola del Vallès” i atesa la inexactitud e irrellevància tant d’aquesta informació en tant que no pot acceptar-se ni a nivell físic ni de dinàmiques comercials d’una ciutat tan diversa i policèntrica com la nostra, com de moltes altres de les que l’esmentat document recull a les seves pàgines.

Atès que segons el Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada es determina que els mateixos han d’incloure plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis i acreditar coneixement del planejament urbanístic general i que en el cas de l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP només es citen disposicions legals, en algun cas derogades, i no pas documentació pròpia de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que estableixi la situació de la mobilitat a la ciutat o que inclogui el desenvolupament de projectes futurs com sense anar més lluny el PLA URBAN.

Atès que segons el punt 3.3 de l’article tercer del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure obligatòriament projectes de noves instal·lacions d’implantació singular, projectes de reforma d’instal·lacions existents i altres informacions que no han estat considerades en cap cas ni valorades en base a la dinàmica de desenvolupament de la ciutat.

Atès que segons l’article desè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquests han d’incloure indicadors de gènere quantitatius i qualitatius que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta o mitjançant sistemes de transport públic i que informacions d’aquest tipus en cap cas s’han vist reflectides a l’esmentat estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que l’apartat B de l’article onzè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, estableix en el seu redactat la necessitat que documents d’aquesta tipologia incloguin una avaluació de la incidència de l’actuació concreta sobre les xarxes generals de transport i que aquest exercici no es troba recollit en cap cas a l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article dinovè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aquest tipus de documents han d’incloure una proposta de finançament dels diferents costos generats per l’increment de mobilitat degut a l’activitat potencial a desenvolupar i les obligacions concretes que els promotors adquireixen amb les administracions de cara a costejar el seu cost i que aquesta documentació no es troba annexada com a part de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP.

Atès que segons l’article vintiunè del Decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, on s’estableixen els detalls al respecte de la tramitació d’aquest tipus de documents, correspondria a l’Autoritat del Transport Metropolità dictaminar al respecte de l’estudi aportat per l’empresa BCN Tècnica Urbanística SCP i que l’expedient 114/2012/004-PGM no inclou en cap cas un informe de l’esmentat organisme que segons queda establert a la llei, seria el competent de cara a pronunciar-se al respecte de la validesa o invalidesa de la proposta. En tant que això mateix queda recollit clarament al quart acord del punt que dona origen a les presents al·legacions i que l’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat recentment un Pla Director d’Infraestructures que fixa les inversions que es pretenen realitzar fins a l’any 2020 en matèria de transport i que aquest document fixa actuacions que han d’influir en la configuració de la mobilitat a la ciutat tals com la construcció d’una línia de tramvia que uneixi la Universitat Autònoma de Barcelona amb Montcada i Reixac passant de manera inexcusable per la nostra ciutat, generant una nova xarxa en cap cas prevista per l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que aquest hauria de ser un dels punts principals de qualsevol diagnosi que pretengui esdevenir vàlida en el temps i útil en la seva suposada finalitat.

Atesa la manca de contextualització o interès de bona part de les informacions que apareixen a l’esmentat Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i que el mateix ha estat elaborat partint de documentacions genèriques però en cap cas a partir dels estudis de mobilitat dels que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha dotat durant els darrers anys amb l’objectiu de regular el trànsit de vehicles i ciutadans i que és ben evident que sense els mateixos no resulta possible en cap cas realitzar una diagnosi solvent de quin seria realment l’impacte generat per una instal·lació que per sí mateixa podria ser capaç d’atreure un mínim de 720.000 actes de compra dels quals un mínim d’un 60% es realitzarien a partir de vehicles privats de motor i que no es distribuirien de forma homogènia en el temps.

SOL·LICITEM la paralització completa del tràmit fins al moment en que pugui ser aportat un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada que compleixi amb les disposicions legals vigents, parteixi d’un volum justificable i actualitzat d’informació i s’adapti a les necessitats de la planificació urbanística de la ciutat i no només a les necessitats concretes de l’agent privat que el promou sense posar en risc la mobilitat del sector concret i d’altres parts de la ciutat que de ben segur en sortiran afectades a causa d’una gestió negligent de les previsions de mobilitat.

La reconversió dels terrenys industrials de l’antiga fàbrica de l’empresa MAFINSA en un centre comercial de masses deu ser una de les millors coses que ens han passat mai des que al 1110DC es consagrà la parròquia de Sant Martí com a primer pas per assolir la mai suficientment valorada autonomia municipal de la nostra ciutat. Fins i tot, hi ha qui afirma que el propi Berenguer de Saltells hauria saltat d’alegria si li haguessin explicat que 600 anys després de la seva mort a l’exili, les terres de la seva casa pairal, tan fermament defensades per ell en contra de les maquinacions de l’Abat de Sant Cugat, acabarien acollint un esplèndid Mercadona que entre botiga, aparcaments i altres figures, sumaria gairebé 8.500m². És possible que fins i tot s’hagués replantejat assassinar l’esmentat clergue i tots dos s’haurien pogut posat d’acord per comprar una caravana que incorporés una rostisseria mòbil de pollastres per tal d’instal·lar-se els dissabtes al carrer del Remei i mirar de fer negoci plegats gràcies al trànsit de compradors.

Afortunadament, no tothom va tan enllà i la nostra vida pública encara reserva espais per a plantejaments més equilibrats i sans exercicis de moderació. L’actitud d’Alfons Escoda ( CiU ) ha estat més prudent que la d’alguns dels membres del govern i malgrat votar afirmativament al projecte, es manifesta en els termes que segueixen: “…en aquest cas estem parlant d’uns privats, en aquest cas el Banc de Sabadell, que té uns terrenys, que té unes propietats, que té uns drets i que per tant, el que fa és intentar-los desenvolupar. La funció de l’Ajuntament, aquesta sí, és d’ordenar, de resoldre situacions urbanístiques i de procurar millores públiques en allò que els privats tenen drets. Per tant, ens sembla important aquesta prèvia primera, l’Ajuntament no es dedica a promoure supermercats ni a dir si hi han de ser aquí o hi han de ser allà, la seva funció és un altra. Hi han uns drets, hi ha un planejament, hi han uns propietaris i uns emprenedors que tenen uns drets per tal de desenvolupar la seva activitat. Segona prèvia que vull fer és que el grup de CiU, abans de prendre la decisió que avui prendrem, hem volgut parlar amb el món del comerç local, hem parlat amb totes les associacions i hem parlat amb els veïns per tal de conèixer la seva opinió. Dit això, dir que per nosaltres, l’existència d’una nova marca de supermercats a la ciutat dona més diversitat al que és la ciutat i que ajuda en aquests moments a la promoció econòmica de Cerdanyola amb a creació de 60 nous llocs de treball, però també és veritat què no dinamitza el comerç local i això també cal dir-ho per que en algun moment durant aquests dies hem escoltat enmig de tot el debat que algú ha parlat que una instal·lació com aquesta dinamitza el comerç local i no, això no és cert, nosaltres creiem que això no dinamitza el comerç local, però també diem que creiem que tampoc el perjudica.” ( 00h:43m:03s al vídeo enllaçat ).

a) Però i doncs, que hi fem allà?: Alguns teníem entès que una de les funcions de la corporació municipal era precisament la d’ordenar l’activitat econòmica a la ciutat i ara resulta que no. Si això fos com ho pinta el Senyor Escoda, no hi hauria cap debat a fer, els propietaris, els futurs explotadors del negoci i els intermediaris que han caigut a sobre d’aquesta operació ja s’haurien posat d’acord entre ells sense necessitat de que els representants de la ciutadania haguéssim de donar el nostre parer. Per que per molts drets que tingui el Banc de Sabadell sobre els terrenys de MAFINSA, sense requalificació no hi ha negoci i el poder el té la corporació municipal. Definir aquests senyors com emprenedors ratlla el cinisme, per cert. Amb qui l’han emprés i de valent és amb tots els petits comerços que gràcies a la seva activitat han hagut de baixar la persiana i els senyors del banc, amb qui l’han emprés és amb totes aquelles famílies que porten anys desnonant. Per tant i tornant al tema, no li restem ferro a la qüestió, els partits que han votat afirmativament al tràmit estan possibilitant la creació d’una nova gran superfície comercial a la ciutat per molt que això els hi pugui resultar incòmode d’explicar. Han exercit les seves prerrogatives com a regidors i han possibilitat que això passi.

b) El miracle dels pans, els peixos i els treballadors del nou supermercat: La única referència que durant tot l’expedient es fa a la possible futura plantilla d’aquesta nova gran superfície apareix a la pàgina 24 de “l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada” que molt amablement s’ha inclòs a l’expedient. Aquesta referència ha estat elevada al rang de veritat absoluta i s’ha inclòs a l’argumentari dels grups polítics que van emetre el seu vot en sentit favorable. No s’aporta cap mètode de càlcul i en un futur proper, la corporació municipal no disposarà de cap mitjà per verificar quina és la plantilla real de l’explotació. Qui li vulgui atorgar credibilitat a aquestes dades, està en el seu total dret, però sumar-hi 10 treballadors no resulta en cap cas de rebut. De la mateixa manera, es celebra amb pirotècnies variades la creació d’uns llocs de treball però no s’explica de quina qualitat ni a qui van dirigits, així com tampoc s’emet un càlcul de quin és el perjudici comercial per aquells botiguers que sí són emprenedors i fins al moment han estat aguantat el xàfec estoicament. Això sense parlar de la relació que aquest tipus d’empreses de distribució estableixen amb els productors locals. O és que el camp català ha caigut tot sol?

c) És innocu pel petit comerç?: El nus argumental del senyor Escoda és que aquesta nova instal·lació no afecta positivament al comerç de la ciutat però tampoc ho fa de manera negativa. De ben segur que un càlcul exhaustiu d’entrades i sortides de facturació l’ha conduït a emetre aquest judici que per altra banda no deixa de ser sorprenent. La resta haurem de fer també 4 números per comprovar si aquest plantejament s’aproxima a la realitat. Malauradament, les úniques dades objectives a les que ens podem agafar són les que es desprenen de la memòria entregada per la tríada de privats a l’Ajuntament, molt especialment les que fa referència a la mobilitat, gruix que per altra banda és l’únic que manté un contacte real amb l’activitat econòmica que s’hi acabarà portant a terme. Tindrem la oportunitat de veure-ho amb claredat, però no és una mica casual que l’efecte sigui igual a zero?

d) Estiguem orgullosos de tenir una ciutat més diversa: Una de les argumentacions més sorprenents i que s’han anat repetint amb major freqüència és que l’arribada d’una nova marca de supermercats, implantada a base de modificar el PGM per tal d’aterrar sense problemes i amb clars avantatges competitius respecte als que ja hi eren, ens converteix en una ciutat més diversa. Sens dubte, aquesta gran fita ens connecta amb el món per conduir-nos a una nova etapa de cosmopolitisme que no té precedents en la nostra història local. Sembla que parlin de traslladar a Can Xarau el fons de la gran Biblioteca d’Alexandria o l’exposició permanent d’art mesopotàmic del Neues Museum de Berlin.

La degradació del comerç de proximitat ha estat un procés implacable que s’inicia amb el desenvolupament al nostre país a principis de la dècada de 1990 de grans superfícies de distribució a l’estil de les que anys abans havien proliferat sense control a França i de les que s’han quedat amb la pràctica totalitat del comerç al detall a països com els EEUU. Es tracta d’un procés sobradament documentat i aquells que tinguin una mica de memòria recordaran la vitalitat del comerç català previ a la invasió dels grans càrtels de la distribució.

Tampoc ens trobem en el moment àlgid del procés i fer-ho veure seria faltar a la veritat. El gran mal ja està fet, el comerç de proximitat està molt a prop de tocar fons i per tant, el problema ja ha passat a un segon pla mediàtic que ajuda a lubricar actuacions com la creació d’un nou centre comercial als terrenys de l’antiga MAFINSA, al sector més excèntric del Barri de Can Xarau i molt lluny de qualsevol dels eixos comercials de la ciutat. La taca ja pot créixer amb més naturalitat que mai per que cada cop són menys els que es troben en situació de qüestionar el seu fons i les formes com es desenvolupa.

Les esmentades empreses han determinat les lleis comercials a la seva mastodòntica dimensió amb la voluntat d’explotar al màxim els seus avantatges competitius i escombrar del mercat a la resta d’actors de format més reduït. La disposició de capitals per invertir, la major capacitat de negociació amb els proveïdors, la centralització de la logística i la desnaturalització de les relacions laborals són algunes de les cartes que aquestes empreses juguen amb la voluntat de reduir la seva estructura de costos i fer inviable el comerç de proximitat a base de practicar la competència deslleial.

L’altra gran basa que aquest tipus d’empreses han jugat ha estat la d’alterar els espais comuns de la ciutadania amb l’objectiu d’adaptar-los al seu interès. Per maximitzar els guanys, les grans cadenes de distribució han buscat i segueixen treballant per implantar-se sobre espais que monopolitzar, tan allunyats de la resta del teixit comercial com sigui possible. Entendre la mobilitat i adaptar-la al propi interès resulta fonamental i en això, els cervells que executen el desenvolupament de les grans marques sempre han demostrat una gran capacitat. És el cas de la reordenació de la parcel·la de MAFINSA i del seu entorn.

Aquí mateix, amb 235 places d’aparcament en superfície projectades i una estructura final que es tanca sobre sí mateixa per evitar que pugui sorgir qualsevol interacció amb el seu entorn més proper, aquesta nova gran superfície suposarà un important cop que pel que es veu, l’estructura comercial de la ciutat haurà d’encaixar amb esportivitat i bon humor enmig del torrent de valoracions desafortunades que s’han anat abocant durant els darrers dies als mitjans de comunicació. Quin remei.

Com és costum, el govern municipal de torn decideix on vol anar a parar i cerca les justificacions més adients per fer-ho. El procés funciona d’aquesta manera: primer es té l’objectiu, en aquest cas facilitar la implantació d’un supermercat de grans dimensions. Després es confeccionen les argumentacions ad hoc per demostrar que la idea és afortunada i d’interès general inqüestionable. Una mecànica salubre consistiria en invertir el procés, però sembla ser que serà massa demanar. Aquest procediment no és exclusiu de la nostra ciutat, no som tan originals, però potser sí que és una especialitat local.

En el cas concret de la reconversió de les naus de l’antiga MAFINSA en gran superfície comercial, el model ha funcionat a la perfecció i això queda molt ben il·lustrat amb el fet que la iniciativa no és pública, ha partit d’una tríada de privats que poden donar de què parlar i que són els principals interessats i beneficiaris. La diagnosi primigènia de què li convé al comerç local, què cal fer amb una parcel·la determinada i com cal endreçar la mobilitat de Can Xarau, és patrimoni del sector privat i ell mateix ha elaborat els plànols sobre els que s’executarà. L’Ajuntament el que fa és posar-s’hi bé i poca cosa més.

En tot cas i per anar centrant la qüestió des de la perspectiva de la comunicació, la intenció dels grups que hi han votat favorablement ha estat la d’intentar eliminar del debat qualsevol informació objectivable per facilitar que l’operació immobiliària arribi a bon port tan aviat com sigui possible. En definitiva, lluny de voler generar un marc estable de debat, s’ha tirat de prejudicis conceptuals i fal·làcies amb les que molt legítimament cadascú ha intentat portar l’aigua al seu molí.

Seguint l’esmentada metodologia i per fer callar les veus que poden opinar que la idea no és bona, s’han fet servir una sèrie d’arguments entre els quals es poden detectar diversos arguments tramposos i mentides més o menys ben trenades. En part resulta comprensible, el fet de no disposar d’una planificació pel comerç local permet que quan es fa front a un debat com aquest, cadascú surti per on més li convé. Sobre què discutim? Fonamentalment li acabarem donant voltes a intuïcions i sovint ni tan sols això.

Pel seu magnífic gruix i espesa textura, el primer exabrupte a catalogar seria el que va emetre el regidor delegat de comerç, senyor Francisco Ortiz ( PSC ), durant el debat que va originar-se al voltant de la requalificació dels terrenys. És el seu grup qui encapçala el govern local i qui ha posat més carn a la graella per aconseguir que el projecte tiri endavant amb promptitud.

Interrogat per la manca d’un pla estratègic pel comerç de la ciutat, afirmà sense gaires manies què “és difícil parlar de pla de comerç i estratègia i encertar amb la que està caient. Fòrmules màgiques no n’hi han, però arribar a dir com s’ha dit que a Cerdanyola no calen més supermercats, a mi em fa por que algú pugui arribar a dir això, per que no sé quin model és el de vostès, ja m’ho imagino. Jo els hi faré ara una pregunta, vostès no van a comprar a cap supermercat de Cerdanyola? No hi han anat mai? Sí hi van. Bé, s’ha de ser coherent també, per que si venim aquí representant a la ciutadania i després diem que no estem d’acord amb que s’instal·lin supermercats i després hi anem… jo sí que hi vaig”. ( 01h:05m:43s al vídeo enllaçat ). Es poden fer alguns apunts al respecte de la seva intervenció:

a) La que està caient, la que ha caigut i la que caurà: De la seva intervenció es desprèn que la situació de crisi econòmica no seria la més adient per iniciar una diagnosi estratègica que tingui com a objectiu dinamitzar el comerç local. Tampoc ho va ser quan les coses anaven pretesament bé i si tot empitjora encara més, veuria reforçat el seu argument i es tendira encara més a la inacció. Quan es determinarà un marc pel debat i es començaran a treballar accions potents de cara a dinamitzar el comerç local? Podem estar segurs de que aquest misteri no es resoldrà fàcilment.

b) Ningú demana fórmules màgiques: El regidor delegat de comerç s’espolsa les responsabilitats afirmant que no existeixen les fórmules màgiques i això és parcialment cert. Efectivament, no s’ha demostrat empíricament que es puguin produir resultats que contradiguin les normes de la física. Ara bé, si seguim parlant de comerç, cosa que en alguns moments va resultar dubtós, sí existeixen casos d’èxit on administracions locals han aconseguit intervenir per reforçar el comerç de proximitat i també es poden elaborar treballs que ens permetin saber on som i a partir d’aquí projectar cap a on volem anar. Si situem un, diguem-li “Pla de Comerç”, en el camp de les fórmules màgiques, anem molt malament.

c) La gent que creu que no calen més supermercats fa por: Pensar que ja existeix una oferta suficient de supermercats i que afegir noves superfícies comercials sense reforçar el teixit de proximitat és un error, espanta al regidor de comerç. No sabem per quin motiu ja que no pot acreditar els seus temors amb cap dada objectiva, però el deix negatiu de les seves paraules ens deixa intuir una sensació de perill. Malauradament, no ens va explicar sobre quines conviccions concretes descansen les seves pors. La concreció d’aquestes pors podria haver estat una escena de traca i mocador que el regidor en qüestió va decidir negar-nos.

d) L’autèntic debat son els hàbits de consum dels regidors: No ho són les percepcions al respecte de l’estat de salut del comerç local, tampoc la manera en com s’ha donat tràmit a l’expedient i en cap cas la conveniència o inconveniència d’afegir un nou competidor que parteix amb avantatges clars a l’hora de disputar-se la facturació amb els petits i mitjans botiguers de la ciutat. Amb el que val la pena tancar les argumentacions és interrogant als representants dels grups polítics de la ciutat al respecte de si compren o no compren a supermercats. La manera d’intentar guanyar el debat seria traslladar-lo als costums d’aquells que no estan d’acord amb el projecte i si els regidors que s’hi oposen han comprat mai a un supermercat, quedarien automàticament desacreditats per valorar la idoneïtat del projecte. L’argument és demolidor: “vostès també compren a supermercats, no intentin enredar al personal!”. Se li podria seguir l’argumentació, però ens portaria a parlar de qualsevol cosa menys de la requalificació dels terrenys de MAFINSA i tampoc es tractaria d’això.

Agrada que quan es diu “no” a una proposta s’ofereixin alternatives. Si aquestes alternatives són raonables, millor que millor per que guanyen força. Esquerra de Cerdanyola del Vallès es negarà a donar suport a la requalificació dels terrenys de MAFINSA amb la que es pretén crear una gran àrea comercial que drenarà facturació als comerciants de la ciutat i respon a un model urbanístic dolent i desfasat.

De coses per fer n’hi ha moltes i per arribar a algun lloc el que cal saber és en quina direcció es vol anar, així de simple. Això té múltiples afectacions però per no perdre’ns en nebuloses poc concretes, podríem recordar una proposta que Esquerra va fer durant la campanya electoral del 2011 i que no volem deixar a cap calaix per que considerem que té molt sentit que com a mínim es pugui estudiar. De fet, la gent està fins als nassos de que els partits polítics confeccionin programes electorals per acabar passant-se’ls per l’arc del triomf i amb molta raó.

La proposta en qüestió actuaria i presentaria afectacions positives sobre els àmbits de l’habitatge, la promoció econòmica, les finances municipals, l’urbanisme, les polítiques de joventut i la promoció de la ciutat. Segur que em deixo alguna cosa més, però bàsicament vindria a ser això.

Capítol 3.2 “Defensant unes infraestructures al servei de la ciutat” punt 9

Partint de la nostra proximitat a la ciutat de Barcelona, del seu atractiu com a destinació turística i de les potencialitats del nostre patrimoni local així com de l’existència de la UAB a la ciutat, apostarem per la creació d’un alberg municipal de joventut adherit a la YHIF i la XANASCAT que ens faci receptors de turisme juvenil, contribueixi a potenciar l’atractiu turístic de la ciutat i acosti joves de tot el món al nostre municipi.”

Existeixen albergs d’aquest tipus arreu del món i sense anar gaire lluny, a Catalunya n’hi ha a ciutats universitàries menys potents que la nostra com són Girona, Lleida, Manresa i Vic. Em sembla recordar que el de la ciutat de Barcelona també funciona parcialment amb aquest model, però ven pernoctacions durant tot l’any a causa de la demanda que té.

4 coses molt bàsiques que vam tenir en compte quan vam parlar per primer cop d’això:

  • Un problema a resoldre: El parc de pisos de lloguer de la ciutat està en pitjor estat que la mitjana dels parcs de les ciutats més properes. A banda, els seus preus es troben inflats i això passa per que existeix una demanda de pisos d’estudiants que els propietaris satisfan sense necessitat de tenir aquests habitatges en bones condicions. Això ens afecta als joves de la ciutat que volem emancipar-nos per que, com ja s’ha dit, el mercat està inflat i el producte acostuma a estar en unes condicions força millorables. I tot això sense parlar de com estem desaprofitant la nostra condició de ciutat universitària.

  • Una sol·lució a estudiar: Manera d’intervenir positivament: sobre la demanda a partir de crear una oferta pública de qualitat que permeti que amb igual o menys recursos els estudiants que cada any venen a Cerdanyola del Vallès puguin entrar en una residència municipal que, si es fan les coses mitjanament bé, tindria garantida la seva ocupació durant tot el curs universitari. L’efecte és positiu pels joves que venen de fora i pels que ja estem aquí, per que el mercat baixaria els seus preus i els propietaris haurien de fer reformes i per tant, els productes arribarien als consumidors en millors condicions.

  • Alguns efectes molt positius: Aquest equipament tindria diverses bondats, però la primera seria contribuir a la dinamització econòmica d’alguna part de la ciutat. Això afectaria especialment a aquells barris que no formen part del centre i que tampoc presenten característiques de zona residencial. És ben evident que, sense necessitat de cap martingala, situant entre 300 i 600 nous veïns en un barri, aquest agafaria una certa embranzida. Beneficiaris, hostaleria i comerç del barri, que si saben aprofitar la oportunitat guanyaran molta vida. Per què no a Can Xarau? Per què no intentant aprofitar terrenys que ara són d’ús industrial i on es vol impulsar un gran centre comercial?

  • Econòmicament rendible i generador d’ocupació: Durant el curs el tenim ple i cal entendre que el balanç d’aquests mesos és positiu econòmicament. Què fem a l’estiu? Ja està inventant també, molts joves europeus viatgem utilitzant els albergs del que abans era la YHIF. Es caracteritzen per tenir un preu competitiu i en general una bona qualitat. Molts d’ells són residències d’estudiants i sense anar més lluny, els albergs de Girona, Manresa i Vic venen places tot l’any. La nostra ciutat té l’avantatge competitiu de les seves comunicacions amb Barcelona i una proximitat imbatible pels que serien els rivals del sector. I això sense parlar de les colònies de la Generalitat que cada estiu omplen totalment els albergs de Catalunya, programa al que l’equipament es podria adherir. Pràcticament podríem posar la ma al foc que la ocupació durant aquests mesos seria pràcticament del 100%. Per lògica, el model de gestió podria ser mixt per que cal una inversió que l’Ajuntament ara no podria fer, però la majoria del sector públic hauria de garantir-se i els beneficis repercutirien sobre la resta de les finances de la corporació.

No és l’objectiu d’aquest escrit entrar en detalls de com es podria desenvolupar el projecte, però existeixen molts camins per fer-lo possible i l’únic que cal és posar-se a treballar amb ganes de que les coses surtin bé. Sense invertir en res i malbaratant el sol de la ciutat no sortirem d’aquesta i menys amb la que ens caurà a sobre quan fracassi la gran martingala del Centre Direccional. Temps al temps, que si això no dobla el deute municipal, el triplicarà.

El que calen són idees i un model de ciutat, per que molt parlar, però a la hora de la veritat ens ve un banquer acompanyat d’un comissionista i un propietari d’hipermercats i li llencem la catifa vermella. Sense mirar cap programa electoral, sense un dictamen de la regidoria de comerç, sense cap estudi d’impacte i es vol fer creure a la ciutadania que això és una molt bona idea. Primer punt: la idea no és d’ells, és d’uns senyors que es volen guanyar uns calerons a costa de la seva inoperància. Segon punt: la idea de fer un centre comercial als terrenys de MAFINSA és dolenta i no és creïble que algú consideri que la millor manera de tancar per la banda nord el Passeig de la Riera i el Pla Urban en general sigui construint un hipermercat amb 325 places d’aparcament sumades a un bloc de 8 plantes que tots sabem que acabaria ple de franquícies que farien competència deslleial al petit comerç. Tercer punt: tornar a llegir el primer punt. 

Algunes fonts per qui vulgui investigar:

Al respecte de les grans superfícies comercials cadascú pot pensar el que cregui, només faltaria. Són una realitat de fa molts anys, un producte del seu temps i una estructura massiva de distribució que canviat la nostra societat en molts sentits. És de suposar que alguns dels efectes que han generat són positius i n’hi ha d’altres que són clarament negatius. En definitiva, un debat llarg que afecta moltes poblacions del país. Què fer quan el seu desenvolupament està tan avançat i moltes de les dinàmiques a les que han donat lloc ens semblen irreversibles? Hi ha tema per estona.

El cas és que a Cerdanyola del Vallès es vol portar a terme una operació urbanística que té a veure amb això mateix i que genera uns quants dubtes raonables, no ja sobre la bondat de les empreses que es dediquen a la distribució, que deu haver-hi una mica de tot com a tot arreu, sinó al respecte del model comercial i de desenvolupament de la ciutat.

De manera resumida, al Govern li agradaria requalificar tres parcel·les amb l’objectiu de que a les mateixes siguin possibles els usos comercials. Per ordre d’importància, la més gran seria la de l’antiga fàbrica MAFINSA i actualment té caràcter de sol industrial. La segona és una zona verda de titularitat municipal que actualment gaudeixen molts veïns del barri de Can Xarau i la tercera és una zona verda de titularitat privada. Els terrenys sumats tenen una forma triangular que ve determinada pel carrer de Santa Anna, el curs del Riu Sec i el carrer del Remei. A la foto adjunta s’identifiquen prou bé tots tres els elements.

La requalificació que es vol tirar endavant tindrà múltiples efectes directes. Sense establir jerarquies, que cadascú estableixi les que cregui, en primer lloc s’aconsegueix que el propietari de l’antiga fàbrica de baietes MAFINSA, el Banc de Sabadell, pugui fer un bon negoci amb la venda d’una tipologia de terrenys que per sort o per desgràcia a dia d’avui no tenen massa demanda. En segon lloc, una empresa que es dedica a facilitar operacions urbanístiques aconseguirà una important comissió en tant que ha estat la interlocutora de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l’objectiu d’aconseguir la requalificació. En tercer lloc, una gran cadena de distribució podria implantar un centre comercial amb 325 places d’aparcament que constaria d’un hipermercat de més de 2.500 metres quadrats i un centre comercial de 8 plantes. Déu n’hi do!

Hi ha més efectes. Malgrat que els terrenys estiguin situats sobre trama urbana consolidada, tothom sap que la seva situació és perifèrica i que de tirar-se endavant generarà un subsistema comercial que no generarà valor afegit a cap dels eixos comercials de la ciutat. Ben al contrari, les 325 places d’aparcament i el centre comercial drenaran clientela i afectaran negativament la xarxa comercial existent avui dia. El procés de desaparició del comerç ve de llarg i precisament s’ha produït a causa de l’ampliació de l’oferta a partir d’empreses de distribució contra les que no es pot competir ni en marges ni en infraestructures. Pels que no ho sàpiguen, la principal empresa del municipi és el petit comerç, que a més a més de les funcions socials que realitza, ens podem apostar el que vulguem a que és la que millor paga als seus treballadors i la que major benestar genera.

A nivell urbanístic es poden apuntar diversos efectes negatius que són ben evidents. En primer lloc, la zona forma part de l’àmbit d’actuació del Pla Urban i quan tiri endavant la reforma de la zona d’equipaments esportius de Can Xarau, el Passeig de la Riera es connectarà amb una important zona verda que relligarà el centre de la ciutat i en el seu conjunt representa una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels habitants de tota la ciutat. De veritat volem tancar la part nord d’aquest projecte amb un centre comercial de 8 plantes i un hipermercat amb 325 llocs d’aparcament que a més a més ens fa perdre metres quadrats de zona verda pública? És això el que volíem? Això per no parlar de l’absència de política municipal de sols industrials. Tindrem molts metres quadrats per comprar, però per treballar pocs i fora de la ciutat. Malament!

Precisament, a la ciutat i al barri li sobren alternatives. El problema és que tota l’operació forma part d’un “disc demanat” per una tríada de privats que han vist l’oportunitat de fer un gran negoci sempre i quan el plenari ho autoritzi amb una oportuna requalificació. Aquests tres agents són un banc, un comissionista immobiliari i una gran cadena de distribució. En definitiva, que el problema es concreta en que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès no té una estratègia de foment comercial i quan algú amb recursos econòmics es presenta al davant dels nostres representants, se li compra la moto d’una manera o altre sense saber com afectarà això a la resta del municipi. Que si el que volen és despersonalitzar la ciutat, perjudicar el seu teixit productiu i que perdi la seva ànima, aquest és el camí sense cap mena de dubtes.

L’operació que se’ns planteja és un error des de diversos punts de vista i és un símptoma de com de perduts estem. Seguim sense rumb malgrat que la ciutat podria donar molt de sí en cas que hi hagués ganes de fer les coses bé a partir d’una planificació estratègica de la que estem absolutament mancats. Només ens queda creuar els dits i esperar que la cosa no tiri endavant. Com a bona modificació urbanística, faran falta 13 regidors i ja veurem qui s’apunta per que pot quedar retratat per la posteritat.