Govern majoritari? Sí, gràcies.

Posted: 24 gener 2016 in Uncategorized
Veient com està la política local cerdanyolenca a hores d’ara, comença a ser pertinent que ens preguntem a qui pot beneficiar i a qui perjudica que la nostra ciutat no hagi estat capaç de donar forma a un govern de majoria capaç d’executar un pla de mandat consensuat i realista.

IMG_2617A qui segurament menys convingui la situació actual és a la ciutadania. Cerdanyola del Vallès té més de 57.000 habitants empadronats ( als que cal sumar tots aquells que no ho estan, que no son pocs ), una superfície superior als 30km² i amb un potencial estratègic enorme, un pressupost que pel 2016 serà superior als 56 milions d’euros i que només en despesa directa de personal es preveu que pel 2016 ascendeixi a més de 21,5 milions d’euros. Poca conya, que a primer cop d’ull no sembla que hagi de ser una cosa que es gestioni a estones mortes i sense esforçar-se gaire. El repte de fer-ho bé és majúscul.

Al 2012 el deute municipal consolidat i reconegut va arribar al seu punt més alt amb 33 milions d’euros, xifra que s’ha anat moderant lleugerament gràcies a que la corporació va ser intervinguda. Si la situació econòmica local és preocupant o no, és quelcom que bé podem continuar discutint tant temps com ens sembli addient. L’opinió de qui escriu aquestes línies és que la situació és força dolenta i que la sol·lució es troba en millorar la gestió i fer per que els ciutadans rebin un millor servei mentre fem tots els possibles per reduir el deute i ens protegim de les conseqüències econòmiques de l’anòmal desenvolupament del projecte del Centre Direccional. Per no parlar de les empreses municipals o algunes concessions que mereixen un capítol propi d’aquesta història.

La maquinària d’aquesta la nostra “administració més propera” la dirigeixen 25 regidors que representen a 7 candidatures diferents. El plenari municipal, que no deixa de ser el Consell d’Administració del que és una empresa pública tirant a gran, és molt plural políticament. Tan plural que aquest òrgan de gestió no pot prendre decisions importants sense el concurs mínim de 3 grups municipals. Molts dels punts que durant el mandat es porten a aprovació, els més importants, requereixen de majoria absoluta o el que és el mateix, necessiten que un mínim de 13 regidors hi doni suport. Matemàtiques.

Com és ben lògic, la situació del consistori dona per a moltes teories ( fins i tot de les de la conspiració ) i cada partit defensa el seu posicionament ( com ha de ser ). El posicionament d’Esquerra ha estat des del primer moment apostar per la conformació d’un govern de majoria encapçalat per CxC i on assumissin responsabilitats de govern aquells partits que van fer possible el relleu del PSC al capdavant del govern municipal.

Per coherència, el primer va fer ERC va ser renunciar explícitament a encapçalar el govern. Encert o error, el temps ho dirà. La situació era tan complexa que podríem haver apostat per encapçalar el govern amb la voluntat de facilitat els consensos entre partits. El cas és que sabíem que insinuar això hauria estat una font de tensió que hauria anat en contra de les possibilitats d’assolir un acord bo per la ciutat i aquesta possibilitat mai es va plantejar enlloc. Dit més clarament: mai ERC en cap negociació amb cap partit polític ha insinuat o manifestat que l’alcaldia fos un element a negociar. Ja es veurà si va ser un acte estèril de generositat, però en tot cas això ha estat així i ningú ho pot desmentir.

És bo per la credibilitat dels polítics que puguin ser previsibles i que en la mesura de les seves possibilitats es sàpiguen mantenir fidels al que manifesten. Per Cerdanyola del Vallès, ERC ha formulat una proposta i ho ha fet perque entén que és la millor de les possibles. Aquí van alguns dels arguments que la sostenen:

1.- Estabilitat a llarg termini: Políticament, la ciutat es divideix a dia d’avui en dos grans blocs: el d’aquells que han volgut rellevar al PSC del capdavant del govern municipal ( CxC, ERC, CiU i ICV-EUiA ) i aquells que no ho van voler fer possible ( PSC, PP i C’s ). Uns sumen 14 regidors i els altres en sumen 11. De cara al 2019 ( data de les properes eleccions municipals ), aquests dos blocs patiran modificacions a nivell intern però molt possiblement en global es mantindran amb una configuració molt similar a l’actual. Tàctica o estratègia? Millor estratègia, si aconseguim un acord ara, de cara al 2019 serà molt més senzill tornar-lo a reeditar. Si no l’aconseguim ara, a partir del mes de maig de 2019 la ciutat tornarà a patir una inestabilitat equivalent a l’actual o fins i tot major.

2.- El “com”, el “què” i el “qui”: Els votants van manifestar que cap programa els convencia suficientment com per que existís autonomia suficient com per executar-se. La geometria del consistori és tan complexa que dona per que qualsevol que tingui ganes de fer-ho pugui propugnar una nova i alternativa lectura de la voluntat popular. Per la via dels fets, el “mínim comú denominador” ha estat desplaçar Carme Carmona de l’alcaldia de la ciutat i donar oxigen a CxC per que encapçali la formació d’un govern. A banda d’això, l’acord ha estat inexistent ( més enllà de l’acord d’investidura que van signar CxC i CiU ) i cadascú continua estirant cap allà on creu que la gestió ha d’anar. Per molt que alguns no estiguin còmodes, el terreny de joc ja el van dibuixar durant el procés d’investidura i ara el que toca és fer-lo servir per aconseguir victòries per la ciutat.

3.- Consensos francs i respecte a la diversitat d’idees: Som els que som i l’abast dels possibles acords arriba fins on arriba. Si durant els darrers 8 mesos de CxC governant en solitari, aquest partit no ha gosat deixar de pagar el deute municipal als bancs, no ha abandonat el Consorci del Centre Direccional, ha nomenat càrrecs de confiança amb normalitat, s’ha mantingut a tots els ens supramuniciapals i els seus càrrecs electes es desplacen sense majors problemes fent servir vehicles oficials, serà per alguna cosa. Les eleccions municipals comencen a quedar lluny i som els que som. Esperar que algun dels 4 partits que van fer possible el relleu del PSC al capdavant de la ciutat actuï de manera “estúpida” és molt esperar. No passarà i per bé o per mal i encara que a vegades no ho sembli, tots fa un cert temps que ens afaitem. Discutim el que convingui i executem plegats els acords als que arribem, però no menystinguem les capacitats dels demés perquè no ens portarà res positiu.

4.- Capacitat de treball i organització: És evident que un govern de 5 regidors no pot rendir al nivell que ho podria fer un govern de 9 regidors. Tan evident com que un govern de 9 regidors no ho pot fer al nivell que ho podria fer un govern de 14 regidors. Després de gairebé 5 anys com a membre del plenari municipal estic convençut que cap dels que ens hem presentat a les eleccions ho hem fet amb la voluntat de restar a l’oposició. Sincerament, formar part de l’oposició és una experiència frustrant on et queda el dret al pataleig i poca cosa més. Però s’aprèn molt. Per exemple, s’aprèn com no s’han de fer les coses. Si ens prenem seriosament els calers públics ( la nova política potser hauria de passar per incorporar això com a primer requeriment ), no podem obviar que la millor gestió dels mateixos passa per una direcció autoritzada i autosuficient. Durant els 3 propers anys ( el que queda de mandat ), passaran per les nostres mans uns 170 milions d’euros. Els volem gestionar de manera eficient? Estaria bé.

5.- Recuperació del sa debat entre govern i oposició: Del mandat 2011 – 2015 hi ha coses que es salven. És una interpretació molt lliure del “no hay mal que por bién no venga”. Quan al febrer de 2013 el govern municipal del PSC i ICV-EUiA va aprovar el pressupost municipal amb el suport d’una regidora trànsfuga del PP, les coses van quedar molt clares. El suport de la trànsfuga era estructural, cosa que permetia al PSC i ICV-EUiA disposar d’una majoria per governar. Cosa que va ser molt humiliant per aquells que ens havíem presentat a les eleccions amb un programa, però que a la vegada ens permetia apostar per explicar el nostre model de ciutat sense cap mena de complexe. Sens dubte, la millor manera de normalitzar el debat polític a la ciutat ( darrerament caracteritzat pel foc creuat indiscriminat i el perillós trànsit per zones molt properes a l’insult ) és determinar qui forma part d’una majoria compromesa i autosuficient i qui està fora de la mateixa.

6.- Unitat i autoritat: Compte amb confondre autoritat amb autoritarisme, que la cosa no va per aquí. Volem un govern que pugui interlocutar amb seguretat amb les altres administracions? Volem un govern que pugui negociar amb la plantilla municipal sabent que la seva posició és ferma? Volem un govern capaç de prendre decisions impopulars però necessàries? Volem un govern capaç de posar en pràctica els acords als que arriben les parts que en formen part? Jo sí, vull un govern amb autoritat per donar la cara davant de qui convingui i amb la seguretat de comptar amb majoria al plenari per tirar endavant allò que es cregui que és més convenient per la ciutat. Lo de mirar cap a un altra banda i tal dia farà un any no em motiva, la veritat.

A qui no li convé un govern minoritari a la ciutat és a totes aquelles persones que si poden paguen els seus impostos religiosament i toquen fusta perquè alguna cosa comenci a millorar. Estaria bé que, ni que fos per un cop, des de l’àmbit de la política fem el possible per donar-los alguna satisfacció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s