Quatre claus per mirar d’entendre una mica més qui ha estat Hugo Chávez

Posted: 6 Març 2013 in Amèrica Llatina, Història, Política, Política Internacional, Veneçuela
Etiquetes: , ,

Dimarts a les 16:25h de Caracas ha mort Hugo Chávez, president electe de Veneçuela i líder indiscutit durant els darrers compassos del procés de gir a l’esquerra que ha pogut tirar endavant bona part de l’Amèrica Llatina després de la caiguda del Mur de Berlín i la superació paulatina d’alguns dels pitjors rigors de la Guerra Freda.

En tot cas, una defunció que no deixa indiferent a pràcticament ningú, però que sobretot ens està mostrant les pitjors misèries de l’univers intel·lectual d’aquest país i del d’aquí al costat. De moment, l’espectacle està resultant força demencial i no deixa d’explicar-nos quins son els criteris que orienten els nostres mitjans, que no son altres que guanyar-se el sou que els seus anunciants paguen per que s’interpreti la realitat a mida dels seus interessos econòmics.

Per entendre una mica a Hugo Chávez, com hem de fer per entendre pràcticament qualsevol cosa, és necessari que ens informem una mica. Res de l’altre món, només caldria consolidar amb unes poques lectures alguns conceptes que sovint no ens plantegem però que són del tot imprescindibles per entendre un personatge complexe que va incidir i viure sobre un continent que en res s’assembla al nostre.

1) Nocions al respecte de la història d’Amèrica Llatina: Es podria dir que el continent s’incorpora a la història universal quan al 1492 arriben els conqueridors espanyols a les seves costes. El que és o deixa de ser aquesta part del món ve profundament condicionat per la colonització política i econòmica de les grans potències que allà s’hi estableixen. El model colonial va ser en sí mateix una enorme màquina de generar desigualtats que des d’elements com la implantació de l’esclavitud o la generació d’una estructura de la propietat agrària altament concentrada, condicions que han deixat un llegat d’injustícia social del que aquest continent encara està molt lluny d’alliberar-se. Desconèixer fins a quin punt les bases històriques condicionen el present és un error que no ens hem de permetre.

2) Nocions al respecte de l’estructura sociològica del continent: La major part de l’Amèrica Llatina destaca per l’absència de les classes mitjanes. Això comporta que existeixin unes oligarquies que es situen directament per sobre d’unes classes baixes extremadament empobrides a les que per norma general se li ha limitat la seva capacitat de participar als processos polítics. És per això que la connexió dels projectes d’esquerres amb les bases electorals ha hagut de passar normalment per formes que en res s’assemblen a les que la socialdemocràcia europea ha fet servir per intentar atreure als seus posicionaments a unes classes mitjanes que encara són majoritàries al vell continent. Les esquerres del continent s’han hagut de batre contra les oligarquies apel·lant al lumpenproletariat a partir d’unes formes que aquest pogués entendre, fet que provoca que a Europa hi hagi una incomprensió volguda i un rebuig pràcticament unànime a perfils que ridiculitzen a les esquerres institucionalitzades, projectes pretesament socialdemòcrates que naveguen a la deriva i que han fracassat estrepitosament.

3) Nocions al respecte dels equilibris regionals: Allò que més ha condicionat la història recent del continent ha estat el paper desenvolupat pels EEUU. Cal remuntar-se a la implantació de les grans multinacionals agrícoles i seguir endavant per arribar a l’afectació continental de la Guerra Freda. Per les seves condicions socials, la majoria de països del continent estaven predestinats a covar moviments d’esquerra insurreccional capaç de qüestionar la legitimitat de governs titella. A partir de la dècada de 1950 aniran aflorant una sèrie de moviments d’esquerres que en veure’s incapaços de canalitzar les seves reclamacions per la via democràtica, aniran tendint de manera sostinguda cap a modalitats de guerrillerisme que arribaran fins als nostres dies. Tot el segle XX ha estat marcat per moments de tensió i violència que els mitjans estatals ignoren volgudament però que han existit. Allò que amb major efectivitat s’ha oposat a la dictadura imperialista i oligarca ha estat precisament un socialisme adaptat a les condicions del continent, un moviment que sap que els interessos de les classes populars i els de l’imperialisme són contradictoris.

4) Model d’implantació institucional: Una herència del colonialisme i dels factors ambientals d’un continent tan gran ha estat la generació d’un model polític on les atribucions de l’Estat han estat delegades a poders locals d’arrel no democràtica. Els efectes d’això mateix han estat més o menys greus en funció de cada context concret, però el que ha predominat durant dècades al continent ha estat la concentració del poder absolut en mans de cacics i poders empresarials que sempre s’han pres la justícia per la seva ma. La traducció d’això mateix sobre la configuració administrativa dels estats ha passat per la conformació d’unes estructures disfuncionals i tendents a la corrupció endèmica. La història dels moviments d’esquerres ( armats o desarmats ) a l’Amèrica Llatina ha estat la de la lluita per la implantació de la democràcia i la fi del caciquisme. Les bases socials i els militants d’aquests moviments encara paguen amb les seves vides la fidelitat a tan alt objectiu, però dades com el gran nombre de víctimes mortals entre sindicalistes colombians no són de l’interès dels mitjans de comunicació que ens expliquen com hem d’interpretar la realitat.

Fins al moment mateix de la seva mort, Hugo Chávez ha estat un personatge profundament interessant que ha deixat un llegat impagable al seu poble i a totes les nacions de l’Amèrica Llatina. Deixa la seva obra incompleta, però també ens deixa un exemple de dignitat i coherència que ens permet pensar que malgrat les maquinacions del gran poder econòmic, el gran moviment de les esquerres d’aquest continent sabrà seguir endavant i caminar cap a la minimització de les desigualtats econòmiques.

Mesurar un personatge com aquest amb paràmetres d’un altre continent no demostra res més que ignorància o mala fe. Sovint, ambdues coses alhora.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s