El Bloc d’en Daniel Mallén

Ahir, dilluns 28 de setembre, el portal informatiu de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va publicar el cessament de les seves funcions de govern de la regidora i cap de llista de CiU, Consol Pla. En altres paraules, ICV-EUiA de la ciutat expulsen els seus socis de govern de la manera més lesiva possible per als mateixos, procurant mantenir una bona imatge i centrant el fracàs del mandat 2007 – 2011 en una sola persona.

Hi ha qui ho ha confós amb un estirabot, però si a aquestes alçades de la pel·lícula encara algú es creu que en Toni Morral funciona a base de rampells, és que no ha entès res de res. Es tracta d’un moviment perfectament calculat i estudiat que forma part del repertori més clàssic de cops baixos al que ens tenen acostumats els companys d’ICV-EUiA de Cerdanyola del Vallès.

L’alcalde de la ciutat espera a que el líder de l’oposició i cap de llista de la força més votada, António Cárdenas ( PSC – PSOE ) anunciï la seva intenció d’abandonar l’acta de regidor i es cura d’aquesta manera del risc de patir una moció de censura. La jugada pot semblar arriscada però per força ha d’estar ben lligada i segur que hi ha un gran marge per a l’èxit. Qui entendria que a aquestes alçades CiU donés suport a una moció de censura del PSC – PSOE? Qui entendria que el PSC – PSOE la presentés amb el suport del PP?

No ens enganyem. La intenció d’ICV-EUiA és aprofitar el desgovern a les files socialistes per malmetre la imatge de CiU i la seva cap de llista, governar en minoria i si cal, aprovar els pressuposts municipals del 2010 amb una moció de confiança força plàcida. No es tracta d’un rampell, és una estratègia electoral que li ha donat enormes rendiments en ocasions anteriors i que en el seu moment el va catapultar fins a l’alcaldia de la ciutat. Una actitud molt professional.

La passada legislatura va estar ben a prop de convertir-se en un exemple d’aquesta manera de fer i cal recordar que gràcies, entre d’altres coses, a l’esforç que va fer el grup municipal d’Esquerra en pro de l’estabilitat i els interessos dels ciutadans, la legislatura va acabar amb l’equip de govern sencer. No van faltar les provocacions d’ICV-EUiA per intentar que Esquerra abandonés el govern.

El joc és arriscat, no per que ICV-EUiA pugui perdre l’alcaldia de la ciutat a curt termini, sinó per que fa d’aquesta formació i del seu líder a la ciutat companys de viatge altament indesitjables. Al poc rigor en la gestió municipal es suma una pràctica política versallesca i despietada. Qui tornarà a confiar en ells per formar govern? Qui s’arriscarà a que l’apunyalin fredament per l’esquena en el moment que més convingui als interessos personals de l’equip de l’alcalde? No sembla del tot agosarat afirmar que, segurament, aquesta sigui la darrera legislatura de Toni Morral com a alcalde.