jump to navigation

Arenys de Munt ha arribat fins al fons de la qüestió? 3 Setembre 2009

Posted by danielmallen in Llegint la premsa, Política, Política Municipal.
Tags: ,
trackback

El futur de la consulta popular impulsada pel Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació és a hores d’ara una incògnita total. En data 2 de setembre, l’advocacia de l’estat ha presentat un contenciós administratiu als jutjats de Barcelona demanant la supressió de l’acord municipal mitjançant el qual l’Ajuntament d’Arenys de Munt ( Maresme ) es va comprometre a donar suport a aquesta iniciativa.

Es tracta d’un document jurídic interessant i de lectura molt recomanable. Com pot ser que tot un advocat de l’estat, individu que ha de passar unes oposicions, tingui l’escassa dignitat de presentar un contenciós sense base legal real?

Bé, cal esmentar que la pregunta concreta que el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació formula és la que segueix: “Està vostè d’acord amb que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”.

Un cop constatat que no es tracta d’una iniciativa destinada a promoure la creació d’una monarquia rastafari amb tics autoritaris, ens podem preguntar tranquil·lament què és el que preocupa a l’Estat espanyol. L’advocat de l’estat té l’amabilitat d’exposar el punt de vista oficial.

1.- La secessió d’una part del territori estatal és una qüestió de transcendència política estatal i per tant, és a tots els espanyols a qui els hi toca decidir. La qual cosa vol dir que segons l’òptica estatal, si algun dia els Països Catalans esdevenim un estat serà només quan el “poble espanyol” dipositari de la sobirania nacional, ho decideixi. Una mica complicat, no?

2.- L’autorització de consultes populars via referèndum és competència exclusiva d’Estat espanyol en virtut de l’article 149.1.32 de la Constitución Española. Com bé sap el senyor advocat de l’estat, aquesta consulta no és vinculant ni s’organitza des d’una administració i aquest punt concret de les al·legacions és nyap jurídic King Size. Una entitat posa urnes a una sala i demana l’opinió a la població. Què dolents! Quin horror, són demòcrates!

3.- La utilització que dels resultats es pogués fer és manifestament contrària a l’interès general de tots els espanyols. Qui no és demòcrata no ho acostuma a ser a causa d’una incapacitat per assumir els resultats. Lamentablement tenim els llibres d’història farcits d’exemples que sostenen aquesta teoria. El problema no són els mitjans, és l’objectiu.

4.- La vulneració de competències de l’Estat espanyol suposa una deslleialtat institucional que pot afectar a la manera com aquest afronta les relacions amb l’administració municipal. En primer lloc ens recordarem que no és l’ajuntament qui convoca, ho fa una entitat. Un cop fet això val la pena constatar que s’inicia el capítol de les amenaces. Una al·legació enigmàtica i sinistra a parts iguals.

5.- La pròpia celebració de la consulta podria suposar un exemple en el que altres municipis i administracions es recolzin per vulnerar l’ordenament jurídic podent-se produir un efecte multiplicador de les esmentades conductes antijurídiques. En definitiva, que el allò que tenen és por a que els catalans ens desacomplexem i comencem a organitzar consultes populars on tothom que hi estigui censat pugui opinar sobre el tema. No volen un precedent jurídic que justifiqui sortir al carrer i preguntar-li a la ciutadania què opina sobre la unió amb l’Estat espanyol. De nou, el problema tornen a ser els objectius, que són il·legals, i no pas la manera amb els quals es persegueixen.

6.- En darrer lloc s’esmenta el prejudici que per a l’estabilitat social i política podria derivar-se de la utilització i interpretació dels resultats de la pròpia consulta, considerant la vinculació dels mateixos amb conceptes essencials de la Constituión Española com són la sobirania nacional i la integritat de l’Estat espanyol. Podríem posar-nos a donar-hi voltes però més val resumir amb que aquí manen ells i a callar, que d’això no se’n pot parlar i punt.

El document segueix i conté perles impressionants. Entre elles, l’al·legació a que, independent al que digui la llei, el que es pregunta és competència de l’estat i per tant, si el mateix no ho autoritza, la consulta ha de ser prohibida malgrat no existeixi emparament jurídic a aquesta acció. L’advocat de l’estat incita al tribunal a saltar-se la llei… formidable!

Gràcies a l’amabilitat de l’advocat de l’estat que ha tramitat aquest fantàstic recurs, queda clar que el problema és l’objectiu i no les estratègies que s’utilitzen per perseguir-lo. El problema és l’independentisme i els seus objectius amb absoluta independència de si hi ha trets pel mig o no. Aquesta és una realitat que l’independentisme ha d’afrontar en el sentit literal de la paraula. En unes altres paraules, és evident que el conflicte amb l’estat no està encara en vies de resolució però cal pensar en quina és l’estratègia amb la qual s’afrontaran els trams que estan per venir i treballar per fer-la possible. El moviment es demostra caminant i l’independentisme ha de saber marcar una direcció clara i factible.

Si finalment s’acaba impedint la consulta, Arenys de Munt haurà aconseguit arribar fins on es pot arribar amb l’ordenament jurídic actual. Per canviar-lo cal que els partits estatals ho acordin i només ho faran per anar en contra nostra. Estem en el “nosaltres volem fer-ho i vosaltres no ens deixeu”. I ara què?

I del show de Ciudadanos, la Falange Española de les JONS i fauna diversa del fanatisme espanyolista ja en parlarem un altre dia, que UPyD, España2000 i família encara no han dit res sobre el tema.

Comentaris»

1. Maiol Sanaüja - 3 Setembre 2009

M’ha agradat l’article. Amb el teu permís, l’enllaço.

2. Toni Jover - 3 Setembre 2009

Dani, hi ha un punt que em fascina sobre el que l’advocat de l’estat exposa:
“La secessió d’una part del territori estatal és una qüestió de transcendència política estatal i per tant, és a tots els espanyols a qui els hi toca decidir”.
Aha.. ah si? on ho diu això? La CE no reconeix la possibilitat de que el poble espanyol decideixi sobre aquests assumptes, recordem-ho: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”(Article 2)

Per tant, si els espanyols volguessin decidir sobre aquest tema, caldria que o ells mateixos se saltessin la constitució, o bé que l’abolissin per -llavors si, i sense límits legals- elaborar-ne una de nova que regulés aquest dret, de forma més o menys restrictiva que l’actual.
Aprofito per fer notar, per si algun cop se’ns oblida, que la CE basa la seva mera existència i justificació d’ésser precisament en aquest fet, en la unitat indissoluble d’Espanya, i no en altres valors trivials com la justícia, la llibertat o la democràcia…
Reflexionem-hi. Bon article.

3. Gràcies Espanya « El mirador - 5 Setembre 2009

[...] de l’Estat per tal d’impedir la consulta. En aquest cas, us recomano l’article d’en Daniel Mallén al respecte. La consulta en si mateix ja esdevingut un èxit i una victòria moral. Molts, en els [...]